16/5/18

Evolució i futur de l’esquerra, en el 10è Memorial Salellas

 L’edició d’enguany reflexiona sobre el moviment que va propiciar els fets del Maig del 68 i com s’ha transformat.
Lluc Salellas i Guillem Terribas
Foto: G.P.

És important que l’esquerra torni a les bases, a recuperar el nord i a identificar-se directament amb el carrer.” La frase, molt lligada al moment actual, és una reflexió feta el març del 1992 per l’advocat, activista i humanista Sebastià Salellas. Nascut el 1948, tenia 20 anys quan es van originar els fets del Maig del 68: una cadena de protestes, vagues i manifestacions a l’Estat francès, on milions de ciutadans van alçar la veu contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals. Tià Salellas es va veure influït per aquell corrent trencador i revolucionari i, precisament, el desè memorial en record de la seva figura girarà enguany entorn de l’evolució de l’esquerra des del Maig del 68 fins a l’actualitat.

A la Llibreria 22 de Girona es va donar a conèixer ahir el programa d’aquesta edició, que un any més evidenciarà la vigència dels pensaments de Tià. La presentació va anar a càrrec del llibreter Guillem Terribas i de Lluc Salellas. Van explicar que, coincidint que fa 50 anys del Maig del 68, s’han preparat un seguit d’actes per parlar de com era llavors l’esquerra, com s’ha transformat, què és avui en dia o què hauria de ser, i el seu futur.
El desè aniversari havia d’arrencar el dijous 24 amb un plat fort: una conferència d’Arnaldo Otegi a Girona. Per motius d’agenda del portaveu de l’esquerra abertzale, però, s’ha hagut de cancel·lar. A causa d’aquest contratemps, començarà el dissabte 26 amb la presentació del llibre La llibertat insubornable, a la vermuteria La Malabarista. L’autora, Bel Zaballa, hi narra la trajectòria vital, literària i política de Manuel de Pedrolo.
El dimarts 29 es projectarà al Cinema Truffaut el documental Catalunya, una nació sense Estat, produït i dirigit per l’antropòleg Alexander Alland i la filòloga Sonia Alland. Dos dies després la filòsofa Marina Garcés pronunciarà la conferència El pensament d’esquerres i transformador, del 68 al 18 al Col·legi d’Advocats de Girona, i l’1 de juny hi ha previst un debat sobre l’evolució de la comunicació i la política amb els periodistes Mònica Terribas i Arturo Puente. I l’endemà al casal El Forn, el periodista David Fernàndez i l’advocat August Gil Matamala presentaran el llibre Al principi de tot hi ha la guerra.
G. Pladeveya, publicat en el PuntAvui 15.05.2018

El desè memorial Sebastià Salellas reflexiona sobre l'evolució de l'esquerra des del maig del 68

XERRADES, LA PROJECCIÓ D'UN DOCUMENTAL, LLIBRES I DEBATS REIVINDIQUEN LA VIGÈNCIA DE LA FIGURA DE L'ADVOCAT.

La imaginació al poder o contra el poder. El desè memorial Sebastià Salellas reflexiona sobre l'evolució de l'esquerra des del maig del 68 a través de xerrades, llibres, debats i la projecció d'un documental que reivindiquen la vigència de la figura de l'advocat, activista i humanista. "Aprofitem que el memorial compleix deu anys i que el maig del 68 en fa 50", ha explicat Lluc Salellas que subratlla que aleshores l'advocat tenia 20 anys i es va veure "molt influït per aquest moviment". El maig del 68 serveix de punt de partida per articular un discurs sobre què va significar l'esquerra en aquell moment, com ha evolucionat, què és en l'actualitat o "què hauria de ser". Els actes programats des del 24 de maig fins al 2 de juny giren entorn a tres àmbits: política, filosofia i comunicació.
ACN 15.05.2018 

El Memorial Sebastià Salellas se centrarà en el maig del 68Inclourà una conferència de Marina Garcés i un acte amb Mònica Terribas i Arturo Puente.
Foto: Aniol resclosa.

La commemoració dels 50 anys del maig del 68 servirà perquè el Memorial Sebastià Salellas, que enguany arriba a la desena edició, reflexioni sobre com han evolucionat des de llavors els moviments d'esquerres. El regidor gironí Lluc Salellas, fill del desaparegut advocat, i el llibreter Guillem Terribas van presentar ahir la programació, que tindrà com a actes principals una conferència de la filòsofa Marina Garcés i una taula rodona amb els periodistes Mònica Terribas i Arturo Puente moderada per Sílvia Barroso.
El que havia de ser l'acte central del cartell, una conferència d'Arnaldo Otegui, s'ha hagut de cancel·lar a última hora per problemes d'agenda del polític basc. Per això, el primer acte tindrà lloc el 26 de maig al migdia a La Malabarista, i consistirà en la presentació del llibre de Bel Zaballa La llibertat insubornable, que tracta de la fgura de Manuel de Pedrolo. El dia 29, al Truffaut, es projectarà el documentalCatalunya, una nació sense estat, d'Alexander Alland i Sonia Alland. El dia 31 tindrà lloc la conferència de Garcés i l'1 de juny el debat sobre periodisme, ambdós al Col·legi d'Advocats. Finalment, el 2 de juny, al casal El Forn, es presentarà el llibre Al principi de tot hi ha la guerra, que repassa la figura de l'advocat August Gil Matamala.
Laura Fanals / Diari de Girona 15.05.2018

27/4/18

Sant Jordi: El sector del llibre a Girona es conjura per mantenir viva la festa

Llibreters, editors i escriptors llegeixen un manifest reivindicatiu a la seu del Departament de Cultura, que aquest any no ha convocat l'esmorzar literari · L'acte es va fer al Centre Cultural La Mercè, convocat per l'Ajuntament, i l'acaldessa, Marta Madrenas, va lamentar la «paràlisi» de l'Estat.
Foto de Grup a la Mercè. 

 El sector del llibre de Girona va voler donar ahir un «cop de puny» sobre la taula per evitar que «la grisor del 155 torni insípida i amorfa la Diada de Sant Jordi».
Llibreters, editors, escriptors i polítics es van concentrar a la seu del Departament de Cultura de Girona per criticar que aquest any la Generalitat no ha pogut organitzar el tradicional esmorzar literari, que la institució, sota control del govern espanyol, no ha convocat.
L'acte es va acabar fent al Centre Cultural La Mercè, assumit per l'Ajuntament de Girona. Però els implicats es van concentrar primer al Palau Solterra del carrer Ciutadans, seu del Departament de Cultura, on van llegir un manifest i van criticar que Catalunya no tingui govern propi i sigui «un país controlat inquisitorialment des dels despatxos de Madrid».

El poeta i exdirector dels Serveis de Cultura a Girona Francesc Ten va començar la lectura d'un manifest que van continuar els editors Marta Costa-Pau i Quim Curbet, aquest darrer convocant de l'acte.El sector va assegurar que l'esmorzar literari sempre ha estat un punt de «retrobament» entre autors, editors, llibreteres i periodistes i que ha servit, no només com una «alenada» abans d'entomar una jornada «d'intensa activitat», sinó també una «oportunitat per establir vincles i enllaçar projectes».
«Tenim un país sense govern, controlat inquisitorialment des dels despatxos de Madrid, submergit en la grisor i la paràlisi de l'Estat», critica el manifest, que afegeix que això ha deixat les institucions de Catalunya «decapitades». «I amb les seves polítiques, congelades, denunciades i en perill», adverteixen.El sector del llibre alerta que amb «presos polítics i polítics exiliats», la televisió pública «amenaçada» i els drets més fonamentals «conculcats», la gent de la cultura flaira «el perill».
«Ens sentim en perill i amenaçats», van dir. Per aquest motiu, afirmen que no permetran que aquesta situació afecti la Diada de Sant Jordi. «Com que cap estat ens ho pot prohibir, continuarem esgrimint la paraula per crear vida, per fer tangibles altres realitats, però també combatrem la injustícia, la perversió i la repressió amb paraules de denúncia i d'acusació», van afirmar, i van tancar la lectura amb un «Visca Catalunya» i un llarg aplaudiment.Mitja hora després, a les deu, va començar l'esmorzar literari organitzat per l'Ajuntament de Girona al Centre Cultural La Mercè.
«No podíem deixar que la tradició es perdés», va afirmar l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, que va criticar que amb el bloqueig pel 155 no es pugui ni organitzar un acte cultural. «No estem parlant de cap acte revolucionari ni polític, estem parlant de cultura», va lamentar.
Madrenas va reivindicar que la cultura és «absolutament imprescindible» per trobar fórmules d'entesa i és un valor que no es pot permetre que es deixi «apartat».«Demano a tots els demòcrates que creguin en la democràcia, la pau i els drets humans que es posicionin, perquè això és una trobada cultural i no podem deixar que continuïn oprimint-nos els del 155», va dir.
Per això, va agrair al sector del llibre que hagin fet un «cop de puny sobre la taula». Madrenas també va assegurar que, impossibilitant els actes institucionals el dia de Sant Jordi, l'estat espanyol demostra que «no entén res».
«Aquests actes són transversals i cohesionadors, amb escriptors de totes les llengües i ideologies, només es parla de cultura i de lletres», va afirmar. L'alcaldessa va qualificar la situació de «lamentable» i va animar tothom a sortir al carrer per participar en una de les festes més importants de Catalunya.Entre els assistents hi havia nombrosos escriptors com ara Maria Mercè Roca, Xavier Díez, Carles Ribas, Josep Maria Fonalleras o Miquel Martín. També hi havia llibreters com Guillem Terribas o Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya.
DIARI DE GIRONA / ACN. 24.04.2018 
Carme Ferrer, Jordi Gispert... Fotos: Marc Marti.


Al final hem perdut la innocència
A la parada de la llibreria 22, trobo Rafel Nadal,Anna Carreras i un senyor d'edat avançada amb un llacet groc a la solapa, que dic jo que també deu ser escriptor, però em guardaré molt de preguntar-l'hi, només faltaria que em conegués. L'última vegada que vaig acostar-me a una parada amb un conegut a l'interior -i parlo de fa ja uns quants anys- vaig ser víctima de la coneguda enganyifa del Sant Jordi:
-Hola Albert, vols que et dediqui un llibre?
Un, que en aquells dies era innocent, va respondre que sí, pensant que es tractava d'un regal. Encara no havia acabat la dedicatòria, que ja m'estava dient el preu. Van ser quinze euros llançats. Literalment llançats, perquè el llibre va caure a les meves mans -de fet, hi va ser posat amb males arts- a la part baixa de la Rambla, el vaig fullejar mentre pujava pel passeig, temps més que suficient per adonar-me de la qualitat, i va acabar en una paperera a la part superior. Amb dedicatòria i tot. La vida més curta d'un llibre per Sant Jordi.
Saludo Anna Carreras. Se'm queixa que, com cada any, ja l'han confós amb una dependenta i una senyora li ha preguntat el preu de la Rahola. Interpreto que es refereix al llibre, però amb la Rahola sempre hi ha dubtes.Deixo Carreras, Nadal i el senyor desconegut del llacet groc potser escriptor, i vaig a tafanejar parades. Els he dit que jo abans era innocent? Ara ensumo els bodris des de la portada. Un exemple: Sota cels llunyans, de Sarah Lark, que sens dubte es guanya la vida molt millor que jo. A mi no m'enganya. Aquesta portada pintada amb colors pastel, en primer pla unes floretes i al fons una casa a la vora d'un llac amb muntanyes al fons, tot idíl·lic i a punt per anar-hi amb la persona que has estat esperant tota la vida, només pot guardar al seu interior una tona de sucre. L'agafo amb totes les precaucions, per descomptat que no m'atreveixo a llegir-ne una frase a l'atzar, però sí el que diu a la contraportada. Destacat, en majúscules, s'hi llegeix: «Un viatge. Un silenci. Un amor». El deixo anar espantat. Corro a rentar-me les mans. A posar-me gotes als ulls. A tancar-me al lavabo a les fosques fins que em passi l'angoixa.
Parlant de sucre, observo que aquest any s'ha inaugurat un nou gènere a les llibreries. Sense nom encara definitiu, des d'aquí proposo modestament que es tituli «Èpica a la catalana». Aplega tots, millor dit toooots els llibres que es fan ressò d'algun aspecte del procés, amb especial èmfasi als «fets» ( sic) de l'1-0. Ja saben, el dia que els polítics van enviar els ciutadans a defensar urnes mentre ells s'ho miraven des de casa. Naturalment els llibres no paren atenció a aquest fet, sinó al valor, la fe, la dignitat, l'alegria, l'esperança, l'esperit, i no sé quantes coses més dels pobres ciutadans enganyats. Operació urnesDies que duraran anysEls fets de l'U d'OctubreSí, hem votat, i així fins a l'infinit. Tonto l'últim, van pensar encertadament els autors, confiant -també encertadament- que l'amor a la derrota, inherent al poble català, faria la resta. A banda de deixar clar com de malvats són els espanyols i com de dignes i civilitzats els catalans, el nou gènere es caracteritza també per la freqüència de frases èpiques. Si les revolucions es guanyessin a còpia de frases èpiques, els catalans no tindríem rival.
Som a mig matí i no he comprat el llibre que vull ni les roses que necessito. La qüestió del llibre està peluda. He tingut a mala pensada de desitjar el darrer de Martínez de Pisón, el noi és una de les meves debilitats literàries. Doncs res. Ni a una sola de les parades el tenen. Pel que sembla no és prou mediàtic per a un Sant Jordi. Per Sant Jordi es porten la Rahola, la Donna LeonPatria –per Déu: diu a la portada que ha venut 700.000 exemplars, com s'explica que existeixen 700.000 persones sense criteri?-, els de casa perquè ens el signin, molta novel·la negra i guanyadors de premis, que no faltin guanyadors de premis. M'ho certifica la conversa d'una parella de mitjana edat que passa al meu costat, pel que sembla la discussió ja de ve d'estona, l'enxampo al final.
-Doncs jo em penso comprar un llibre- diu la senyora
-Doncs compra-te'l, dona. Tampoc te'l llegiràs...
L'esperit de Sant Jordi resumit en dues frases. Els deixo fullejant, més aviat comprovant el pes, del darrer Premi Planeta. Monstres com Éric Vuillard amb L'ordre del dia o Pierre Lemaitre, amb Recursos inhumans em miren fastiguejats, ningú els fa cas, Sant Jordi no és la seva festa.
Aconsegueixo en Martínez de Pisón en una llibreria, la Geli, no a les parades. Em falten les roses. En compro una a 3,5 euros a la paradeta d'una protectora d'animals. Vermella. Les grogues valen 4 euros. Pregunto a la dependenta què tenen les grogues que siguin més cares. Em mira i es posa a riure. No hi veig la gràcia.
Necessito més roses. De camí a casa entro a una floristeria. N'hi ha a 12 euros, no semblen d'or, sinó completament vegetals. Surto esparverat. Opto per fer un homenatge a Eduardo Mendoza -una altra de les meves debilitats literàries- i a la seva inoblidable família Siau, que regenta un basar xinès a El enredo de la bolsa y la vida. O sigui que sí, que entro a un basar a comprar tres roses.- Cuánto valen, Siau?-pregunto simpàtic.
Tu compras más, más baratas- respon en l'idioma de tots els xinesos que viuen aquí, fent cas omís de la meva picada d'ull a Mendoza.
Solo tengo tres mujeres.Tres rosas, seis euros.Els he comentat que jo abans era innocent?
 ALBERT SOLER, Diari de Girona, 24.04.2018
                                       Guillem Terribas, Carme Ferrer i Marta Madrenas, a la Mercè, 






Sant Jordi 2018: Tens el d’això d’en d’allò?

Martí Gironell és l’autor de més èxit també a Girona, però les preferències dels lectors cada vegada són més diversificades i abracen des del ‘best-seller’ internacional als llibres sobre salut.

 Els títols relacionats amb el procés independentista i amb la proesa del Girona a primera divisió són els nous fenòmens de la diada.
J.M. Terricabras, Lluc Salellas, Miquel Martin, Toni Cotet, signant llibres
a la parada de la 22 a la rambla. Foto: Joan Sabater

Recolzada en una estiba d’exemplars de Patria, de Fernando Aramburu, que sobreviu encara a l’èxit que el va coronar l’any passat com l’autor més venut en castellà, la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, es resistia ahir al migdia a facilitar cap llista, per provisional que fos, dels títols que preveia vendre més a la seva parada de la llibreria Empúries. “És un lleig per a tots els altres”, es queixava, convençuda que al més petit rumor que es propagués, els lectors acudirien en massa a comprar el llibre assenyalat, per a humiliació de la resta. Però la presidenta és comprensiva, i no es fa pregar gaire per accedir a llançar alguna pista matinera, amb la condició que li embargarem la informació. Pot comptar-hi: els diaris no surten fins l’endemà. La seva preocupació, de tota manera, em posa en guàrdia. Pocs metres més avall, Guillem Terribas, de la llibreria 22, ja s’ha mostrat fastiguejat amb els rànquings de cada any. “Ho sabeu, no, que els noms que acaben encapçalant la llista no representen ni el 5 % del total de les vendes?” “A mi, plim”, que dic jo, que no faig llistes ni per anar al súper, però veig la meva oportunitat i replico amb la pregunta que tot periodista desitja fer almenys un cop a la vida: “De quants exemplars estem parlant?” D’un centenar; cent cinquanta si l’autor és a la parada firmant, diu en to doctoral. Dels altres, potser se’n despatxen una dotzena, quatre o cinc, o cap... o una trentena, en el cas que siguis Núria Esponellà i tinguis el marit fent una propaganda entusiasta de la reedició de Gran cafè a tothom qui li passa pel davant. Alto! Reflexionem-hi un moment: si a ningú no li interessen, es pot saber per què continuem fent aquestes empipadores prospeccions? Deixem córrer els rànquings, i tots contents, els que venen poc i els que venen molt. Al capdavall, si escolteu amb atenció les converses de la gent a peu de parada, el llibre més venut és el mateix any rere any: es titula Això, i l’ha escrit un tal d’Allò. Ahir mateix un parell d’amics sospesaven dubitatius un exemplar de La fugida d’Urània, de Susanna Rafart, fins que un d’ells va decantar el dilema: “És que això l’únic que s’ho podria llegir és en d’allò.” I van passar a una altra cosa, potser a La terra maleïda, de Juan Francisco Ferrándiz, que segons els llibreters gironins ahir s’estava convertint en el fenomen espontani de la diada: “L’hem tingut mig matí morint-se de fàstic, i de cop l’han començat a demanar, un rere l’altre”, explicava Irene Gibert, de la llibreria Geli. De tota manera, abans de la nota oficial del gremi (el nostre “informe pelicà”), a Girona ciutat dos dels títols amb més requesta eren La noia a la finestra, de A.J. Finn, pseudònim de l’editor Daniel Mallory, que en algunes parades al matí ja s’havia exhaurit en català, i, a una certa distància, Sota cels llunyans, de Sarah Lark, un altre pseudònim, aquest de l’alemanya Christiane Gohl, com si això de fer cèntims escrivint fos un acte vergonyant.
Que prenguin nota de Martí Gironell, que ha estat a cara descoberta i amb un somriure d’orella a orella que ha tornat a enfilar-se al capdamunt de la llista dels elegits amb la seva última invenció, La força d’un destí. Vora d’ell, cap sorpresa: el nord-català Joan-Lluís Lluís, premi Sant Jordi per Jo soc aquell que va matar Franco, i la inefable Pilar Rahola, que a Girona té també consumidors dels seus productes. Màrius Serra, en canvi, va punxar, segons els llibreters, amb La novel·la de Sant Jordi, i mira que ho tenia tot a favor, en benefici probablement de María Dueñas, que va tornar a ser una de les reines de la festa amb Les filles del capità.
Però els grans triomfadors, en realitat, van ser uns altres: els llibres sobre “tot allò que va passar l’1 d’octubre”, des de Dies que duraran anys, de Jordi Borràs, fins a Operació urnes, de Xavier Tedó i Vicens Estaran, i els que celebren la meravellosa ascensió del Girona de futbol, sobretot a través del llibre que li ha dedicat Albert Bassas. En una parada m’indiquen, a última hora, que també arrasa un llibre de salut de Xevi Verdaguer, i en vista de la meva ignorància, m’aclareixen: “Sí, dona, aquell que et mira les caques.” Sort que només hi ha un Sant Jordi a l’any.
Amb la mà trencada
Com ja és tradicional, els escriptors gironins van dedicar bona part de la jornada a signar exemplars dels seus llibres a les parades de la Rambla. No hi van faltar habituals com ara Núria Esponellà, Miquel Martín, Anna Carreras, Maria Mercè Roca, Núria Martí Constants i Carles Sala, a banda dels ‘nous’ Lluc Salellas o Josep M. Terricabras. Per primera vegada, però, els lectors gironins van poder intercanviar impressions al matí amb Rafel Nadal, que altres anys fa campanya només a Barcelona.
EVA VÁZQUEZ 24.04.2018 publicat en el PuntAvui 


22/4/18

Si n'és de dura, la vida de l'escriptor / Pre-Sant Jordi · Llibreria 22

Desenes d'escriptors catalans desembarquen a Girona per celebrar Sant Jordi abans de Sant Jordi dedicant llibres als lectors, o com a mínim als compradors · El final de jornada, amb el sol caient a plom, va posar a prova la salut dels autors.
El Llibreter Guillem Terribas, conversa amb alguns dels escriptors. Foto:Aniol resclosa.

Si al Corte Inglés la primavera arriba quan els mortals ens trobem instal·lats en el més cru de l'hivern, res no ha d'impedir que escriptors i llibreters comencin Sant Jordi dos dies abans del que marca el calendari. El negoci és el negoci, i això ho sabia Ramón Areces i ho sap ara el gremi de llibreters.
Durant tot el matí d'ahir, un d'aquells dissabtes de primavera que semblen de plena canícula, Girona va ser presa per desenes d'escriptors que, convenientment guiats pels seus editors, voltaven de llibreria en llibreria signant les seves obres, mestres en alguns casos aïllats i –no ens enganyem– prescindibles en la seva majoria. Així, a la mateixa hora que Pep Prieto signava a La 22, Jair Dominguez ho feia a la Geli i Blanca Busquets a l'Abacus. Més tard arribava –posem per cas– Joan Safont a la Geli, Jordi Puntí a la 22 i Mercè Cuartiella a la Geli. I així va anar passant el matí, de manera que no hi ha va haver absolutament cap gironí que ahir sortís de casa i no ensopegués amb algun escriptor que li dediqués un llibre o amb qui fer-se una selfie. L'avantatge de les noves tecnologies és que per tenir un record de l'escriptor un ja no ha de comprar-ne el llibre –cosa sempre molesta, ja que després no sap què fer amb ell, descartat com queda llegir-lo– sinó que amb una selfieja passa.

Signeu, signeu, maleïts

La festa del pre-Sant Jordi gironí va acabar al carrer Hortes, just davant de la Llibreria 22. Potser per mostrar que la vida de l'escriptor no és tan idíl·lica com diu la llegenda sinó que té moments d'extrema duresa, tots els autors van ser col·locats a ple sol entre la 1 i les 2 del migdia, quan els raigs queien a plom. Tret dels previsors Antoni Bassas i Jordi Puntí –l'un amb barret, l'altre amb gorra–, la resta van suar la gota grossa. Entre els vianants s'obrien ja apostes sobre quin seria l'últim que cauria rodó a terra. Per la seva cruesa, la imatge remetia al film Danseu, danseu, maleïts, si bé en lloc de ballarins lluitant contra la fatiga davant d'un públic cridaner, es tractava d'escriptors. Un d'ells –del qual ometrem el nom– va apostar per Pilar Rahola –sí, és clar que hi era: algú pot pensar que la Rahola es perdrà un acte públic, se celebri on se celebri?– com a guanyadora del concurs, ja que «està tan acostumada a la calor dels focus de la TV, que això per a ella no és res, segurament deu pensar que algú ha engegat l'aire condicionat».
Albert Soler, Diari de Girona 22.04.2018


Autors en ruta / Pre-Sant Jordi · Llibreria 22

 Les llibreries de Girona van fer ahir una prèvia de la diada de Sant Jordi amb sessions de dedicatòries.
Joan-Lluís Lluis, Piar rahola, Mercè Cuartiella, Blanca Busquets,
 Gaspar Hernàndez Najat el Hasmi, Antoni Bassas i Javier Sierra. a la Llibreria 22. 

Una trentena d’autors van recórrer ahir les principals llibreries de Girona per atendre els seus lectors, anant-se alternant en llargues sessions de dedicatòries arreu de la ciutat. La prèvia de Sant Jordi –el dissabte abans de la diada– ja és una tradició establerta a Girona; en part perquè Girona és una plaça forta que cap escriptor pot ignorar però també –com admeten els llibreters gironins– perquè demà, dia de Sant Jordi, els escriptors més mediàtics i de més renom seran absorbits pels seus compromisos a la capital catalana i és més complicat que puguin ser presents a la resta del territori. Ahir, doncs, era l’oportunitat per als lectors gironins de veure de prop les primeres espases del món editorial del país i demanar-los una dedicatòria –tot i que també hi eren presents autors gironins, que probablement repetiran sessió de signatures demà dilluns a la ciutat.
Entre els autors més sol·licitats per a una dedicatòria a les llibreries gironines hi havia bona part dels autors i autores els noms dels quals ja sonen per situar-se entre els més venuts en aquesta diada de Sant Jordi 2018: Martí Gironell, Gaspar Hernàndez, Najat el Hachmi, Joan-Lluís Lluís, Pilar Rahola i Antoni Bassas, entre molts altres.
Esteva Carrera / El Punt-Avui 22.04.2018

Pedrals i l’ase, a la 22

El poeta Josep Pedrals va oferir ahir a la tarda, a la Llibreria 22 de Girona, el monòleg El vermut de l’ase, que l’ Editorial Barcino, segell de la Fundació Carulla, està portant a llibreries de tot Catalunya.
Pedrals i l'Ase, a la 22. Fotos: Sabater.

Tot seguit, diversos autors van signar els seus llibres a la 22, entre ells Josep Pastells, Francesc Ten, Joan Josep Camacho Grau i Jordi Dausà, en un ambient festiu per començar a preparar la diada. Demà, dissabte, una trentena d’escriptors estaran signant a la 22 i altres llibreries gironines al llarg de tot el dia.
El Punt-Avui 20.04.2018

21/4/18

CARNADA de Pep Prieto a la 22

Prieto vol «fer riure i pensar» amb la Catalunya zombi del seu nou llibre, «Carnada»

Carles Ribas elogia la «millor» novel·la de l'escriptor gironí i Isaki Lacuesta diu que és la «més divertida» · Una sàtira de la política catalana

Si un escriptor és capaç de convertir una habitualment solemne presentació d'un llibre en un espectacle divertit i trepidant, què no podrà fer amb les històries fabulades de les seves novel·les?
Isaki Laciesta, Pep Prieto, Carles Ribas
Foto: Marc Marti.
Acompanyat dels seus inseparables amics Carles Ribas i Isaki LacuestaPep Prieto va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva nova novel·la, Carnada (editorial Bridge), una sàtira política carregada d'escenes hilarants que té com a escenaris el Palau de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, el Camp Nou o la seu del Grup Godó.

Dos periodistes amics de tota la vida, que no són precisament els més formals del ram, reben l'encàrrec de recuperar una misteriosa memòria USB que conté informació comprometedora per a la Generalitat, però en realitat el que amaga és la prova que Catalunya s'aboca de forma imminent a una apocalipsi zombi que el Govern català, origen del problema, pretén ocultar.
El llibreter Guillem Terribas va presentar l'acte i va assegurar que el llibre recorda les pel·lícules de sèrie B, les quals, malgrat l'escassetat de mitjans, «són les que acaben funcionant».
L'escriptor Carles Ribas va lloar la tècnica literària que utilitza Pep Prieto i que consisteix a aplicar la narrativa cinematogràfica al relat escrit. «Així és com converteix Carnada en una novel·la trepidant que atrapa el lector des dels primers diàlegs». Una història que té com a primer sacrificat el director dels Mossos d'Esquadra, malgrat ser escrita fa 3 anys.
Aquesta és una obra amb banda sonora, segons Ribas, que va destacar les múltiples referències musicals, entre elles Bruce Springsteen i Bonnie Tyler. I és també una novel·la de perdedors, de personatges sense fe en el futur, com queda clar a la frase: «És el que té portar una vida de merda, que quan empitjora ho veus com un acte de coherència».
Pel realitzador de cinema Isaki Lacuesta, en canvi, aquesta no és la millor novel·la de Prieto, però sí «la més divertida», una novel·la de «polítics zombis, molt enganxada a la vida quotidiana», amb aspectes autobiogràfics i amb el gran mèrit de trobar una manera d'explicar públicament la pròpia vida sexual, cosa que també és aplicable a l'àmbit ideològic i polític».
Prieto va aclarir d'entrada les seves afinitats electives declarant el seu «odi» al grup musical Sau.
Crític de cinema i sèries del Diari de Girona, l'escriptor va afirmar que «si no riem, estem acabats com a societat i com a país». «Estimo aquest país. Em sento molt català. Però hi ha alguna cosa que ens tensa. Ens hem de treure el pal del cul. Escric per fer riure i fer pensar. Espero que el llibre us faci riure molt», va dir l'autor d'aquesta sàtira de la societat catalana.
Prieto va assegurar que veu Catalunya com un «escenari únic» per ambientar-hi un relat sobrenatural
Daniel Bonaventura. Diari de Girona 19.04.2018

29/3/18

Màrius Serra, Supervendes paròdic

Quan un escriptor fa trenta anys que freqüenta les trinxeres per Sant Jordi, es
Oriol Coma, Josep M. Fonalleras, Guillem Terribas
i Màrius Serra. Foto: Quim Puig
pot permetre de publicar un llibre en el qual autors, llibreters, editors, crítics i caps de premsa es debatin frenèticament damunt una trama ordida com un tauler de joc i no solament exposar un retrat veraç del costumisme i la histèria que envolten la diada, sinó arribar a tenir gràcia i tot.
 Màrius Serra ha escrit La novel·la de Sant Jordi (Àmsterdam) amb la més que probable intenció de convertir-la en allò que el títol anuncia, però amb prou ofici per escapar-se del guió previsible i construir, encara que sigui de broma, una història que diu alguna cosa seriosa sobre la faceta criminal del món literari català. Perquè la novel·la va d’això, d’un escriptor de nom Màrius Serra que aspira a tocar el cel dels supervendes mentre una banda de poetes indignats es dediquen a liquidar tots els candidats que podrien fer-li ombra, des de Carlos Ruiz Zafón a Pilar Rahola, seguint els criteris aleatoris d’un joc de taula que converteix el llibre en un trencaclosques tan elaborat, que l’escriptor Josep M. Fonalleras va assegurar dimarts, en la presentació de la novel·la a la Llibreria 22 de Girona, que s’havia de llegir com si fos un objecte en tres dimensions. “Hi ha dues històries que
s’incardinen l’una dins de l’altra, una preveient el futur, l’altra preveient el passat, i quan s’ajunten, quan es produeix la fixació de la imatge en un sol punt, es crea aquest efecte de la tercera dimensió”, va deixar anar Fonalleras, i a la sala es va estendre un silenci com el que devia precedir els misteris d’Eleusis, fins que Màrius Serra el va trencar per demanar imperiosament a la seva assessora editorial: “Sisplau, digue’m que ho has gravat.” Va semblar ben bé que l’autor no s’havia proposat arribar tan lluny ni saltar el parterre del pur divertiment, sinó elaborar una sàtira sobre el món editorial ambientada al cor del monstre –és a dir, en el seu dia de la marmota–, i al mateix temps una paròdia sobre l’auge de l’autoficció, que ha convertit la narrativa dels últims temps en un camp minat d’egos debatent-se per prendre possessió de si mateixos. S’ha de dir, però, que Màrius Serra, com a bon jugador, es guarda un as a la màniga: el millor expert del país en jocs de taula, Oriol Comas i Coma, convertit en el llibre en un “detectiu salvatge” i, en la vida real, en el col·laborador més eficient de
Imatges de la presentació a l'Espai 22 / Llibreria 22
Foto: Arxiu 22
l’escriptor, que el passeja per totes les presentacions de la gira potser per despertar la mateixa admiració, per dir-ho a la manera de Fonalleras, que si Flaubert hagués comparegut acompanyat de madame Bovary. “Aquesta novel·la està escrita per un de sol però l’han pensada dos cervells”, va recalcar Serra, abans que Comas, en un gag assajat, sotmetés el públic a una demostració del joc que organitza la novel·la.
Eva Váquez, publicat en el Punt-Avui 29.03.2018

27/3/18

Els 40 de la 22

La llibreria de Girona complirà a l’octubre quatre dècades en actiu i ho celebra amb l’edició d’una revista d’aniversari, projeccions de cinema i una festa al carrer.

La Llibreria 22 de Girona celebra aquest any el seu quarantè aniversari, una data rodona, una parada obligada i, sobretot, un pretext festiu per fer memòria de la seva fundació, la seva trajectòria, les complicitats guanyades i els reptes i les transformacions a què ha hagut de fer front un establiment que, des de l’àmbit privat, s’ha convertit en una espècie d’institució cultural oficiosa de la ciutat. Guillem Terribas, president de la societat que gestiona la llibreria, avui ja jubilat però d’un activisme incansable, ha anunciat el gros de les activitats programades, que s’estendran al llarg de tot l’any i culminaran el 20 d’octubre, el dia que farà quaranta anys de l’obertura del local, l’any 1978, amb una gran festa amb música, piscolabis i lectures a la veïna plaça Jordi de Sant Jordi i al passadís que hi comunica, que han estat des dels seus orígens com el pati de la casa.
Entre les accions previstes, hi ha l’edició de punts de llibre i un calendari commemoratius, a més de la comercialització d’una samarreta amb un poema breu de Narcís Comadira imprès, que serà també objecte d’una altra edició de punts de llibre. “És una manera d’enllaçar amb el vintè aniversari, quan ja vam fer un tiratge de samarretes amb un altre poema de Comadira”, argumenta Terribas. També connecta amb la celebració de fa vint anys el propòsit de publicar una revista literària d’un sol número, equivalent al ja introbable El número, que reunirà col·laboracions de quaranta persones que han tingut relació amb la llibreria en tots aquests anys, des d’escriptors i editors fins a presentadors de llibres i periodistes. Guillem Terribas avança que la publicació tindrà 24 pàgines i cada autor hi escriurà, “en un màxim de 350 paraules, de llibres, llibreries o de La 22”. Entre els noms que avança com a col·laboradors d’aquest número commemoratiu, hi ha Antoni Puigverd, Rafel Nadal, Màrius Serra, Mar Bosch, Eugènia Broggi, Martí Gironell, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès Jordà, Mita Casacuberta, Lluís Muntada, Javier Cercas i Miquel Berga.
Guillem Terribas, a l'esquerra, durant el rodatge a la Llibreria 22
de la pel·licula "L'arteria invisible" de Pere Vilà, el setembre
de 2014.Foto: Jordi Ribot (ICONNA)
La cinefília de l’establiment i, en particular, de Guillem Terribas, tindrà també un gran protagonisme en la celebració per mitjà d’una tria de 40 pel·lícules inspirades en obres literàries, des de Rebeca a Carol, sense oblidar La plaça del DiamantA sang fredaCims borrascososMatar un rossinyol o Jules et Jim, que es projectaran cada setmana, en sessions gratuïtes de matí i tarda, a l’Espai 22. El programa i els horaris s’aniran anunciant oportunament. A més, es realitzarà un documental de 40 minuts de durada (la xifra màgica) amb imatges escollides dels 40 primers anys de la llibreria, que posteriorment serà difós a través de les xarxes socials i el web de La 22.
Eva Vázquez, publicat a El PuntAvui 25.03.2018

14/3/18

Tura i el catalanisme rabassaire

Montserrat Tura parteix de la història del seu avi, dirigent del moviment
Ricard Ustrell, Quim Nadal, Montserrat Tura, Joan
Domnènech.

rabassaire, per reivindicar el paper de la pagesia en el catalanisme progressista, en el seu llibre República pagesa ( 
Pòrtic), premi Carles Rahola 2017, que ahir va presentar a l’Espai 22/ Llibreria 22, acompanyada per Joaquim Nadal, Ricard Ustrell i Joan Domènech.
El PuntAvui 14.03.2018 Foto: Andrea Ruiz


12/3/18

Un home, dos vins

L’analogia del vi amb la història vital de Ceferino Carrión, que el sommelier de Can Roca, Josep Roca, va fer, a mode de presentació, ahir al migdia a l’Espai 22 de la Llibreria 22 , que s’havia quedat petit, va servir de pol d’atracció, encara més, per a les vides extraordinàries, excepcionals, exagerades però, al capdavall, reals. Precisament, el pòsit de realitat d’aquestes vides de pel·lícula és el que les fa fascinants. És la de Ceferino Carrión una d’aquestes vides que fan somiar amb els impossibles que són possibles i que Martí Gironell (Besalú, 1971) ha novel·lat a La força d’un destí (Editorial Columna, 2018), premi Ramon Llull . 
portada del llibre 
Martí Gironell va glossar la tenacitat de qui, nascut a Santander, emigrat a Barcelona, fuig del pa negre de la postguerra, primer creuant els Pirineus i, al vuitè intent, embarcant-se, com a polissó, a Le Havre, a la Normandia, rumb a Nova York. Convertit en Jean Leon, muntarà un restaurant que encara ara existeix a Beverly Hills, La Scala , regentat per la filla, Gigi, i compartirà amistat amb el Hollywood més daurat. “Tots els noms que esteu pensant –va dir Gironell –hi eren.” Va ser qui va servir l’últim sopar a Marilyn Monroe.
Martí Gironell i Pitu Roca durant la Presentació 
Josep Roca va destacar la història d’una persona i d’un personatge com la de dos vins: la de Ceferino Carrión és la “d’un vi de pa negre”, de “de fermesa i perserverança”, mentre que la de Jean Leon és la d’“un vi espavilat, incisiu, de textura delicada; un vi sofisticat”. Del llibre de Gironell va destacar que, ja en les primeres pàgines, “agafa embranzida” i és “encisador des de la lleugeresa del ritme”. Per Roca, la clau de l’èxit –Jean Leon va crear uns vins al Penedès i ahir se’n van degustar dos, Le Havre Cabernet Sauvignon Reserva 2011 i el Gigi Chardonnay 2015 – és “seduir en els petits detalls”. Més enllà de la història d’home fet a si mateix, “que en la novel·la t’agafa del bracet”, Martí Gironell va cloure l’acte amb l’èpica de la vida: “Sí que hi ha cops de sort, però si treballes amb esforç, aconseguiràs fer realitat els somnis.”
Gemma Busquets, publicat en El Punt-Avui 11.03.2018