17/12/17

Gay Mercader i els seus pòsters, a la 22

Gay Mercader, l’home que va fer entrar l’Estat espanyol al circuit internacional
Gay Mercader a la 22. Foto: Manel Lladó


del rock en directe, va presentar ahir al migdia el seu llibre Gay Mercader. Tour posters 1971-2017 (Satélite K) a la Llibreria 22 de Girona, amb una tertúlia moderada pel llibreter Jordi Gispert. Gay Mercader, que viu des de fa molts anys a les comarques gironines, celebra els seus 46 anys com a organitzador dels concerts amb aquest llibre, prologat per Diego A. Manrique, per al qual ha seleccionat més de 550 pòsters d’alguns dels concerts més importants de la seva trajectòria.
El Punt-Avui 17.12.2017

Gay Mercader: «Soc el pare de la indústria musical espanyola»

El promotor musical presenta el seu llibre de pòsters a Girona.

Gay Mercader es considera el pare de la indústria musical espanyola, i no exagera, perquè va començar als setanta, «quan a Espanya no hi havia promotors professionals ni infraestructures per a grans concerts» i va portar els Stones, Bob Marley i Dylan «quan eren només músics, no llegendes».Tour Posters. Gay Mercader 1971/2017, en el qual reuneix 562 cartells, seleccionats entre els prop de 3.400 concerts que va programar.Presentat ahir a la Llibreria 22 de Girona, el volum, d'edició limitada i numerada a mà, és un document excepcional de la història del pop i el rock i una bona mostra de l'evolució del disseny de cartells, però que no té més textos que un pròleg del periodista musical Diego Manrique.«No tenia ganes d'explicar la meva vida perquè no és tan glamurosa i interessant com alguns creuen», ha dit Mercader, encara que sentint-lo parlar sembla més aviat el contrari, ja que explica que va conèixer els Stones «quan encara carregaven ells les maletes» i Dylan «quan encara es deixava fer fotos».Això li va permetre establir relacions d'amistat que han durat fins avui, com les que l'uneixen amb Patti Smith, Keith Richards i Phil Collins.

El veterà promotor musical sap coses sobre ells que a molts els agradaria saber, però tan sols explica anècdotes mil vegades repetides perquè ser indiscret està renyit amb la seva professió i amb l'educació que va rebre de nen: «La meva mare, que segueix molt lúcida, em retiraria la paraula si expliqués coses privades dels altres».Mercader prové d'una família acomodada catalana i es va educar a París, on el visitaven sovint els seus oncles Vittorio De Sica i María Mercader.També és família de Ramón Mercader, l'assassí de Trotski, però d'aquest tema «se'n parlava poc a casa».En tot cas, les catifes vermelles les ha vist des de nen i això l'ha vacunat contra el fetitxisme, cosa que creu que li ha estat molt útil en la seva carrera professional perquè li ha permès establir llaços de lleialtat i confiança amb els músics.Gay Mercader va portar a Espanya en els inicis de la seva carrera Eric Clapton, David Bowie, Emerson, Lake & Palmer, The Clash i Lou Reed, no obstant això recorda aquella època com a «dura i dolorosa».Criticat per la premsa
El concert dels Stones a La Monumental de Barcelona el 1976 va provocar enfrontaments entre la policia i els espectadors, a més de ser criticat per gran part de la premsa; el de Bob Marley a Madrid el van prohibir i en el de Lou Reed, el 1979, els espectadors van destrossar l'escenari.«No érem ben rebuts i a mi em van clavar pals per tots costats durant els trenta primers anys», ha recordat, encara que després les coses van començar a anar-li bé i ara viu semiretirat en una casa de camp, a l'entorn de la ciutat de Girona, després d'haver venut la seva companyia a la multinacional Live Nation.«Ara les coses funcionen molt millor, tenim una escena musical pròpia que, en ocasions, aconsegueix competir en l'àmbit internacional, cosa impensable a l'Espanya acomplexada de fa 40 anys», assenyala.«La recent crisi econòmica ha estat dura per a les bandes petites i mitjanes –afegeix–, però ara que estem sortint del sotrac les coses només poden millorar».
Ara bé, si parlem de qualitat musical, l'apreciació de Mercader és una altra: «Jo vaig viure una època privilegiada de la història de la música i estic malcriat, així que no puc fer altra cosa que pensar que ara hi ha moltes menys obres mestres que en els setanta».«En aquella època hi havia moltes portes esperant a ser obertes, molt per descobrir, i això va aguditzar l'enginy. Ara veig coses que sonen bé, són correctes, però innecessàries», conclou.
DIARI DE GIROMA 17.12.2017 / Fotos: Llibreria 22

17/11/17

Setè Cel Premi literari per a Mar Bosch

L'escriptora gironina Mar Bosch va recollir ahir a la
Eva Rigau, Mar Bosch, Jordi Viñas, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas
biblioteca Iu Bohigas de Salt el premi literari Setè Cel, que li ha estat concedit per la novel·la 
Les generacions espontànies. A la foto, Eva Rigau, Mar Bosch, Jordi Viñas, Vicenç Villatoro i Guillem Terribas.
Diari de Girona11.11.2017 

7/11/17

Festival de Cinema Fantàstic ACOCOLLONAT 2017

La setmana de cinema fantàstic de Girona premia també ‘Bye Bye Baby’ i ‘Caronte’ en l’edició amb més participació.

Paco Cavero, Marta Madrenas, Guillem Terribas... 

L’Acocollona’t, la setmana de cinema fantàstic i de terror de Girona, va tancar dissabte a la nit la setena edició amb el lliurament de premis, que van reconèixer l’“excel·lent posada en escena i el disseny de producció” de Jules D, de Norma Vila, com el millor curt del concurs. El film planteja una actualització del mite del vampir presentat amb subtilesa i emotivitat, segons el jurat, que va decantar-s’hi després de visionar una trentena de curts dels més de 500 rebuts. El segon premi va ser per a Bye Bye Baby, de Pablo S. Pastor, que proposa una versió embruixada dels films de psychokillers, i Ángel caído, de Fran Parra, va merèixer una menció especial per la seva “enginyosa comèdia” protagonitzada per un sacerdot sense fe. El premi del públic va ser per al drama de ciència-ficció Caronte, de Luis Tinoco.
Pel que fa a la quarta edició de l’Acocoexprés, per a curts fets en 24 hores, els guanyadors són dues històries de psicòpates que inclouen, tal com era exigit, un globus groc en la trama: l’hiperbòlic Ultra Mega Slasher, d’Ivan Mulero, va rebre el primer premi, i I’m Yellow, de l’ERAM, el segon. Amor explosiu, de Pep Caballé, i Nit de globus, de Bartu Gunyalons, van rebre mencions especials.
El Punt-Avui 06.11.2017

Norma Vila guanya el primer premi de l'Acocollona't amb un curt vampíric

El segon premi del concurs gironí és per al filmet «Bye Bye Baby», de Pablo S. Pastor, una versió embruixada dels films de «psychokillers» - «Ultra Mega Slasher», d'Ivan Mulero, s'endú l'Acocoexprés, la secció del concurs per a curts fets en 24 hores.


El concurs de cinema fantàstic i de terror de Girona Acocollona't va tancar dissabte la seva 7a edició fent públic el seu palmarès. D'entre els més de 500 curtmetratges rebuts, el curt Jules D. de Norma Vila s'ha alçat amb el primer premi, guardonat amb 600 euros. L'obra de Vila és una emotiva reflexió sobre el vampirisme amb «una excel·lent posada en escena i un disseny de producció al servei de la trama», ha destacat el jurat, presidit per Iván Villamel, autor del curtmetratge Mr. Dennton.

El segon premi del concurs, de 400 euros, ha anat a Bye Bye Baby, una versió embruixada dels films de «psychokillers» dirigida per Pablo S. Pastor, de la qual el jurat ha destacat «l'excel·lent estètica al servei d'una història que juga amb el gènere i manté la tensió fins als instants finals».
Diari de Girona 06.11.2017
* La Llibreria 22 hi col·labora en el festival.

2/11/17

Víctor García Tur guanya el premi Casero de novel·la curta

‘Els romanents’ relaciona la vida d’un adolescent amb les revoltes medievals.

Marta Madrenas, alcaldesa de Girona i Victor Garcia Tur.
Fa molt de temps que Víctor García Tur arrossega la idea d’escriure sobre un adolescent que viu el seu trànsit cap a la vida adulta d’una manera conflictiva. “Als 20 anys em vaig començar a preguntar què passaria el dia que madurés i deixés d’entendre els joves”, diu ara, després d’haver posat punt final a Els romanents i d’haver aconseguit el 37è premi Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22 de Girona i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Glòria Bosch i la publicació del llibre a Empúries.
La novel·la breu de García Tur explica “la rebel·lió d’un jove amb els pares” a través de tres punts de vista: “Hi ha el dietari del noi, hi ha la mare que intenta entendre i acceptar el fill i, finalment, hi ha una sèrie de textos assagístics que parlen de revoltes medievals, mil·lenarisme, automortificació i moltes altres situacions peculiars”. La singularitat del llibre és que posa en relació el trencament adolescent -el personatge entra en una tribu urbana inventada- i aquells episodis de l’Edat Mitjana més extravagants. “Volia parlar dels càtars, però també de molts altres temes, com ara la rebel·lió anabaptista de Münster del 1534, en què la poligàmia va ser legal durant tot un any”, recorda.
Víctor García Tur es va presentar al Casero amb el pseudònim de John Ball, un dels líders de la revolta camperola que va tenir lloc a Anglaterra l’any 1381. “Des que vaig tenir la idea inicial per a la novel·la havia anat fent moltes proves, però no acabava de trobar la manera d’enfocar el tema -admet-. L’última vegada que m’hi vaig posar va ser a la primavera, i la clau de volta van ser els petits assajos medievals, que no deixen de ser una paròdia dels textos assagístics d’aquesta mena”. Els romanents és el tercer llibre de García Tur. Nascut a Barcelona el 1981, va debutar amb els contes de Twistanschauung, premi Documenta 2009, i el 2016 va publicar Els ocells -premi Marian Vayreda-, que partia d’una revisió de la pel·lícula homònima de Hitchcock: en comptes d’atacar la gent, els ocells del seu llibre desapareixien d’una part de la comarca imaginària de les Moles.

UN FINALISTA BERNHARDIÀ
Guillem terribas, marta madrenas, Josep m. fonalleras,
Carles Lapuente, eva vázquez, imma merino, victor garcia,
Josep lluch i jordi gispert. 

El jurat del Casero -integrat per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert- ha triat Els romanents entre les 33 obres que s’han presentat al premi gironí. El llibre finalista ha sigut Lliçó d’anatomia, de Carles Lapuente, que rebrà 600 euros. “És un llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard -explica el jurat-. Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu els conflictes d’identitat, els dubtes i les giragonses que condueixen a la construcció d’una vida pròpia”.
Al llarg de gairebé quatre dècades de trajectòria, el premi Casero ha reconegut autors com Miquel Fañanàs (1982), Dolors Garcia i Cornellà (1985), Lluís Muntada (1988), Joan Daniel Bezsonoff (2003), Mònica Batet (2005), Muriel Villanueva (2011), Mar Bosch (2012) i Oriol Ponsatí-Murlà (2013). El guanyador del 2016 va ser Jaume Puig amb El veler magenta.
Jordi Nopca, publicat a l'Ara.cat 31.10.2017

Una exposició a l'Espai 22 mostra 25 anys de cartells a la Universitat de Girona

Hi ha obres del pintor Narcís Comadira, Bonaventura Anson i Marc Vicens. La mostra revisa l'evolució del grafisme i la vida universitària.

Una tria de vint-i-cinc exemples de cartellisme ques'ha fet a la Universitat de Girona en els 25 anys de vida de la institució es pot visitar a l'Espai 22, de la Llibreria 22 de Girona, com a testimoni d'una estètica, però també com a reflex del que ha estat la vida universitària en aquest temps.
L'exposició 25 anys de cartells a la UdG, organitzada Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, es va inaugurar ahir i es podrà visitar fins al 7 de novembre.
La mostra recupera cartells d'èpoques anteriors a la creació de la Universitat de Girona, com les Jornades de Dret Català de Tossa de Mar, des de 1988 sota la tutela de l'aleshores Estudi General, amb un dibuix de Bonaventura Anson; les propostes arquitectòniques per recuperar el convent de Sant Domènec, també de 1988, amb un dibuix de Narcís Comadira, i arriba fins l'any 2017, amb una peça de Marc Vicens per a les jornades Repensant el Patrimoni.
Entremig hi ha cartells que parlen d'activitats habituals o exemples d'actes destacats de la UdG, passant per l'Ex-libris que la Biblioteca va organitzar la diada de Sant Jordi de 2013.
En aquests 25 anys de cartells a la UdG es pot veure, de manera notòria, el treball dut a terme pel Servei de Publicacions, de la mà de Marc Vicens, amb obres sobre les activitats d'estiu, l'Aula de Teatre, les Jornades de Portes Obertes, els premis del Consell Social, la selectivitat, els màsters, les exposicions sobre el poble sahrauí i les Escoles Normals de Mestres, i les jornades de debats universitaris. Cal destacar també els cartells que il·lustren un esdeveniment històric com va ser la inauguració del curs del sistema universitari català, el 1998; els que són fruit de la col·laboració amb destacades figures de l'art, com les pintures d'Antoni Tàpies i de Narcís Comadira, o l'emblemàtica imatge de la Càtedra Ferrater Mora, a més de les propostes urbanístiques i arquitectòniques dels campus universitaris de 1997.
Diari de Girona 28.10.2017

31/10/17

PREMI DE NOVEL·LA: García Tur rep el Casero per una història de tensió familiar

Els romanents’ relliga un relat actual amb heretgies medievals.

 Carles Lapuente ha quedat finalista de la 37a edició del premi amb ‘Lliçó d’anatomia’.

L'alcaldesa Marta Madrenas, entrega el Premi a Victor
García Tur (foto Martin Bielsa)
L’escriptor Víctor García Tur (Barcelona, 1981) va guanyar ahir el 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22, amb l’obra Els romanents, que té una espècie de subtítol (o brevíssima relació d’heretges) ratllat pel mateix autor, que va definir l’obra com “una novel·la de tensió familiar”. El finalista va ser Carles Lapuente (Barcelona, 1969) –que va viure molts anys a Sant Feliu de Guíxols i ara resideix a Vigo– amb la novel·la Lliçó d’anatomia. El primer premi està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Dolors Bosch i la publicació de l’obra per Empúries, el gener vinent. El segon premi té una dotació de 600 euros i la possible publicació, recomanada ahir pel presentador, Guillem Terribas, i també pel jurat, que va destacar “la qualitat de molts del textos presentats”. El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, com a nou secretari sense vot, va decidir aquest veredicte per majoria després de quatre votacions, a partir de les 33 obres presentades.
Glòria Garcés, Anna Farriol i Cristina Cervià. 

“La intel·ligència de la construcció i el matisat sentit de l’humor fan que Els romanents sigui una peça singular, atractiva, amb gran domini dels diversos tipus de llenguatge, de les veus narratives”, va dir ahir Fonalleras sobre l’obra guanyadora, que García Tur va presentar al premi amb el pseudònim John BallEls romanents és “una història d’ideals perduts i d’obsessions juvenils, amb un rerefons històric que relliga el relat amb diverses heretgies de l’edat mitjana”. Els protagonistes són una parella d’antics radicals que ja han renunciat a bona part dels seus ideals i viuen aïllats del món en una urbanització amb el seu fill, un noi de 17 anys que mostra unes dèries cada vegada més estrambòtiques. Com a contrapunt de la deriva del fill adolescent, l’autor realitza una “hàbil reconstrucció” de fragments del llibre En pos del milenio: revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media (1957), de Norman Cohn. García Tur va guanyar el Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (Empúries, 2009) i amb la novel·la Els ocells (Empúries, 2016), va obtenir el Marian Vayreda 2015, a Olot.
Sobre l’obra finalista, Eva Vàzquez va dir: “Lliçó d’anatomia és el llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat, cosmopolita i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard”. En aquest cas, hi ha un altre referent cultural en el subsòl d’aquest “assaig dramatitzat”: La lliçó d’anatomia del doctor Deijman, la pintura de Rembrandt que mostra l’autòpsia d’un ajusticiat. “Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu allò que Harold Bloom va definir com «l’angoixa de les influències», aquell afirmar-se, encara que sigui amb un fil de veu, enmig dels mostres, i com ser tu i no un altre enmig de l’al·luvió d’identitats que et festegen. Això és Lliçó d’anatomia: un conflicte interior, entre la supèrbia i la derrota, en camí de construir una veu i un món propis”, va concloure Vàzquez.
Guillem Terribas, Marta Madrenas, Josep M. Fonalleras, Carles Lapuente,
Eva Vázquez, Imma Merino, Victor García Tur, Josep Lluch i Jordi Gispert.

La festa amb absències del primer Casero republicà

“Per cert, és el primer Casero republicà que fem”, va dir Guillem Terribas, i el públic que omplia La Planeta va respondre amb una ovació. Terribas es va referir als presents –a l’alcaldessa, Marta Madrenas, li va dir que podria descansar durant una estona: “No hauràs d’inaugurar res ni fer cap parlament. Relaxa’t”– i als absents: a la consellera Dolors Bassa, perquè “estava previst que vingués i sembla que està a Brussel·les” i a Lluc Salellas, que “diu que està fent coses”. És el que passa aquests dies incerts.
Abans de lliurar el premi, a l’escenari es va recordar Prudenci i Aurora Bertrana amb un petit espectacle conduït per Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana –que va recordar que Aurora va néixer un dia de Sant Narcís de fa 125 anys “al costat de la 22”–, en què les actrius Cristina Cervià i Anna Farriol van llegir textos del pare i de la filla, acompanyades al piano per Glòria Garcés.
Fonalleras va recordar, en nom del jurat, que “hi ha dos ciutadans d’aquest país que són a la presó per motius polítics” i que està en tràmit una querella contra els membres del govern que s’ha difós a la premsa amb un títol esgarrifós: “Más dura será la caída.”
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 31.10.2017


Víctor García Tur guanya el Casero

Una novel·la que relata un conflicte familiar a tres veus es va endur el premi Just Manuel Casero, en la seva 37a edició.
Públic a la festa de Lliurament del 37 premi de
Novel·ls Curta Just M. Casero Foto: Camera Rosa.

Una novel·la que relata un conflicte familiar a tres veus es va endur el premi Just Manuel Caseroen la seva 37a edició. Es tracta de l'obra Els romanents del barceloní Víctor García Tur. «He arrossegat aquesta novel·la durant anys i finalment amb ella he guanyat aquest premi que em fa molta il·lusió», va exposar García en l'acte de lliurament dels premis que es va dur a terme ahir a la Sala Planeta de Girona.
 Llegir més:
 http://www.diaridegirona.cat/girona/2017/10/31/victor-garcia-tur-guanya-casero/876430.html
Diari de Girona 31.1.2017 / Raquel Gironès.

26/10/17

AURORA BERTRANA L’escriptora que no existia

Neus Real, Josep M. Fonalleras, Oriol Ponsatí, Núria Albesa
Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana, ha remarcat més d’una vegada la fulgurant aparició d’Aurora Bertrana en les lletres catalanes, i dimarts passat, en la presentació a la Llibreria 22 dels Paradisos oceànics, que acaba de recuperar :Rata_ en una edició que fa goig, va tornar-ho a recordar: “No l’havia vista mai ningú, i ja era famosa.” És ben cert: els reportatges que havia anat publicant des de la Polinèsia havien despertat tant d’interès, que quan va reunir-los al que seria el seu primer llibre, exhaurit en quinze dies, ja tothom frisava per conèixer-la. Per això fa tanta basarda comprovar de quina manera amb el temps es van acabar invertint els termes, fins a convertir una autora d’èxit en una dona que ja no comptava per a ningú. El mateix Ponsatí-Murlà va admetre que havia hagut de fer el cor fort per defensar la celebració conjunta dels aniversaris de pare i filla, conscient que “podia tornar encara més fràgil la situació de desavantatge de què partia Aurora”, iJosep M. Fonalleras, amb una sinceritat desarmant, va confessar que fins no fa gaire no n’havia llegit res, i que de fet es pensava que només era “aquella senyora velleta que venia a Girona per la festa del premi Bertrana”.




Les commemoracions compleixen a vegades una funció reparadora, encara que Neus Real, l’estudiosa que millor coneix l’obra d’Aurora Bertrana, va advertir que no fos cas que “passéssim de l’abstinència a l’empatx”, perquè mai havia participat en tantes conferències, presentacions i clubs de lectura sobre l’autora com en el darrer any. “Resulta que algú que no existia de sobte s’ha tornat imprescindible”, va dir. Però val més això, que no aquell morir-se a poc a poc, que per a un escriptor és no tenir lectors. La reedició de Paradisos oceànics, l’obra que funda no només el prestigi de Bertrana, sinó el gènere mateix dels viatges oceànics per a la literatura catalana, va remarcar Neus Real, era un deute que clamava al cel, un cop liquidades les edicions de 1988 i 1993. Poc abans que aquesta crònica dels anys viscuts a la Polinèsia es publiqués per primera vegada, el 1930, d’Aurora Bertrana el lector català a penes sabia que era la filla de l’escriptor amb els ulls més profunds del país i que havia estat precisament per mediació d’ell que el 1923 havia aconseguit introduir mitja dotzena d’articles a La Veu de Catalunya sobre les seves impressions d’estudiant a l’Institut Dalcroze de Ginebra. Això era tot. Es podia haver fos com tantes altres reines coronades als Jocs Florals de províncies, on s’havia fet un fart d’acompanyar de joveneta el pare, i acabar més o menys ensenyant cuixa (s’enorgullia sense rubor de les seves cames llargues i fermes) en un cafè fosc amb el seu trio femení de jazz, diuen que el primer de tot Europa, si no fos que va enamorar-se, es va casar i, el setembre de 1926, acompanyant el marit a la seva nova destinació d’enginyer, va desembarcar a Papeete i va passar-hi tres anys enmig de la verdor luxuriant dels cocoters. Va ser des d’allà que, a partir de 1928, va enviar uns quants reportatges de les illes a D’Ací i D’Allà i Mirador, i el lector català va rendir-se fascinat a l’exotisme oceànic i, sobretot, a la desimboltura sense parangó d’aquella narradora insòlita.




Amb picardia, Fonalleras es va preguntar si l’èxit no es deuria al fet que s’hi intercalaven fotografies de natives despullades, però el cas és que, fins aquell moment, tot el que sabíem de la Polinèsia ho devíem a Pierre Loti, i el més a prop que havíem estat d’una exaltació aventurera en la llengua pròpia havia estat llegint les expedicions de caça a l’Àfrica tropical de Nicolau Rubió i Tudurí.
Paradisos oceànics inaugurava un filó inèdit en català, i en el moment que hi feia més falta: en plena vocació modernitzadora de la vida literària catalana, en plena conquesta del públic femení en vigílies del sufragi universal i en plena defensa de la normalitat cultural, lluny de l’elitisme de la generació precedent i atenta a aquella frescor que encarnava com ningú Aurora Bertrana i que Neus Real va resumir en una bateria de virtuts: “Ser moderna significava ser franca, agosarada, independent, intel·ligent i guapa, tot alhora.” Sort que no l’hem deixada perdre.
Eva Vázquez, 26.102017 El Punt Avui 

24/10/17

L’Acocollona’t 2017 torna als orígens

 El festival de cinema de gènere, que torna a l’escenari original, el Cinema Truffaut, començarà divendres.
Cartell original de Paco Cavero

L’Acocollona’t, la setmana de cinema fantàstic i de terror de Girona , ho té tot a punt per dur a terme la setena edició “sent fidel al seu esperit de premiar el talent, fet que el converteix en l’únic festival cinematogràfic a la ciutat que destina quasi una tercera part del pressupost a premis”, com destaquen els organitzadors.
L’esdeveniment ha aconseguit convocar, en aquesta setena edició, prop d’un miler de produccions vingudes majoritàriament d’arreu de l’Estat espanyol, però també de l’Estat francès, els EUA, Gran Bretanya i Sud-amèrica, tot i que les produccions estatals acaparen pràcticament la trentena de curts de la selecció oficial, fet que demostra l’excel·lent estat de salut del curtmetratge de gènere en el panorama audiovisual estatal.
El festival, que torna a l’escenari original, el Cinema Truffaut, començarà divendres amb una sessió inaugural (21.30 h, entrada lliure), en la qual es projectaran títols com Ballena azul, de Pau Sanz; Giallo, de Pitu González; Noche de locos, de Dídac López; Hoy me ha pasado algo muy bestia, d’Ivan Mulero; Jo sóc Batman 2: la broma humida, de David Ruiz, i Madres de Luna, d’Alicia Albares. L’endemà, dissabte, començarà el IV Acocoexprés, concurs de curts fets en 24 hores. Tot seguit, al Museu del Cinema es farà la xerrada (11.30 h) dedicada a La influència del cinema de gènere dels anys 70 i dels seus principals creadors, en què es parlarà de Cronenberg, Carpenter, Craven, Hooper i Romero, a càrrec de Quim Casas, Ignasi Arbat i David Callahan Ruiz.
El dimarts 31 d’octubre és, com ja és tradicional, el dia de la Zombiewalk (plaça del Vi, 18 h). El divendres 3 de novembre començaran les projeccions de curts a competició, a més del film Compulsión, estrenat a Sitges (Truffaut, 20 h), i dissabte més curts i el lliurament de premis (20 h i 22 h). Dissabte, a la Llibreria 22 (12 h), es presentaran llibres de gironins: Celtia, d’Estel Campistol, i Alerta Z: renacer, de Xevi Vila.
Jordi Camps Linnell , publicat en el Punt-Avui 24.1.2017

22/10/17

Francesc Ten novel·la el naufragi dels anys setanta

 El delegat de Cultura s’estrena en la narrativa amb ‘Xamfrà Kon Tiki’, que presenta dilluns a La 22.

 El relat entrecreua el testimoni de quatre amics de joventut a través de correus electrònics.

Els escriptors tenen manies. Els lectors, també. Fins i tot la gent corrent, en té. Francesc Ten (Calella de la Costa, 1968), que és un home tan corrent que, a l’hora de publicar la seva primera novel·la, sent impulsos de córrer a amagar-se sota la taula, ha llegit prou llibres per comprendre que la ficció sovint és el vestit més veraç que sap posar-se la realitat, però com a escriptor, paraula que, en relació amb la seva persona, pronuncia com si de sobte s’hagués descobert algun corc al queixal, no hi ha ambigüitat possible: allò real, els fets, són la llosa, i la literatura és el camí que algú hi traça al damunt. Tot això pot semblar molt solemne, però Francesc Ten, filòleg, actor i, des de fa dos anys, delegat de Cultura de la Generalitat a Girona, més aviat ho troba desconcertant: “Mentre escrius, hi ha una part de tu que decideix anar cap a una banda, però els dits, no saps per què, et porten cap a una altra.” Tot i haver escrit teatre i poesia, ha estat sobretot amb Xamfrà Kon Tiki (El Cep i la Nansa), la seva primera incursió en la narrativa, que s’ha fet preguntes sobre com la ficció transfigura la realitat o, més ben dit, la percepció d’una prestesa realitat.



Abans de ser novel·la, de fet, Xamfrà Kon Tiki van ser records d’adolescència, d’un o dos paràgrafs a tot estirar, que havia anat escrivint a mesura que li revenien en la memòria i potser en una llibreta tan petita com la que estén ara damunt la taula per recuperar una citació de Josep Maria Todó que, a propòsit de Proust, advertia de “la virtut terapèutica dels records i la desconfiança absoluta en la seva veritat”. El cas és que, quan ja tenia escrits uns quants d’aquests fragments de memòria personal, a l’estil d’aquell “me’n recordo” hipnòtic de Joe Brainard o Georges Perec, va adonar-se que no tindrien cap interès per a ningú fora d’ell mateix, de manera que va decidir “posar-hi sal i pebre”, amb el convenciment que la ficció no és el contrari de la veritat, sinó potser només una de les seves cares possibles.
El títol del llibre, que dilluns presenta a la Llibreria 22 (19 h), fa referència al xamfrà d’un poble de la costa del Maresme on tres amics havien coincidit en la joventut, un petit món dominat per un bar, dues botigues i una velleta geperuda d’ulls derrotats. Els amics, dos noies i un noi, reprenen per correu electrònic la seva relació al cap de més de vint anys, i en l’intercanvi aflora “el naufragi del passat” que ha representat per a la seva generació el somni efervescent dels setanta, que “ho ha sembrat tot de terra cremada”. L’organització de la trama, doncs, s’identificaria amb la del gènere epistolar, si no fos que Francesc Ten hi introdueix un quart personatge, un mort, que intervé en el relat en forma d’insidioses notes a peu de pàgina que no avancen esdeveniments, però matisen els silencis deliberats dels vius. “No he pretès ser trencador, simplement aquesta veu sobrevinguda m’hi convenia”, aclareix l’autor, que ha pres com a referent els dos nivells de lectura que l’escriptor txec Bohumil Hrabal ja desplegava a Qui sóc jo, on l’escriptura autobiogràfica s’intercalava amb citacions escollides d’altres obres seves. El relat, “una opera prima molt prima”, bromeja Ten, es complementa amb el dietari d’un dels personatges, un joc de buscar les set diferències que proposa un altre, i una entrevista a una vella glòria dels anys setanta, neboda de la velleta encorbada d’ulls derrotats.
Eva VÁZQUEZ, publicat en el Punt-Avui 22.10.2017


16/10/17

Un total de trenta-tres obres concorren al premi Casero

El veredicte es coneixerà durant la festa organitzada per la Llibreria 22 a la sala La Planeta el dilluns 30 d’octubre.
La 25a Proposta de Poesia homenatjarà els Bertrana i Josep Palau i Fabre.

Un total de trenta-tres obres, sis més que en l’edició passada, concorren al 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. La majoria d’autors, procedents de ciutats de tot Catalunya, prefereixen presentar-se amb pseudònim, tot i que escriptors amb obra ja publicada com ara el lleidatà establert a Tarragona Òscar Palazón o el gironí Jordi Casals Merchán hi concorren a cara descoberta.

El jurat continua format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès Jordà, Mita Casacuberta i Eva Vàzquez, i s’hi incorpora el llibreter de la 22, Jordi Gispert, com a secretari sense vot, en substitució de Guillem Terribas. El veredicte del premi, dotat amb 2.200 euros per a l’obra guanyadora, més la publicació a l’editorial Empúries, i 600 euros per a la finalista, es donarà a conèixer, com ja és tradicional, el dia 30 d’octubre durant una festa a la sala La Planeta (20 h). Aquest any, l’espectacle d’obertura serà una recreació teatral i musical d’un fragment de les Memòries d’Aurora Bertrana, en homenatge tant a l’aniversari del seu naixement com al del seu pare, Prudenci Bertrana.
La festa de lliurament del Casero forma part de la setmana literària organitzada conjuntament per la llibreria gironina i la sala La Planeta amb el nom de Proposta de Poesia, que aquest any arriba a la 25a edició. Les activitats tindran un preàmbul el dijous dia 26, a la biblioteca Just M. Casero del Pont Major (20 h), amb una tertúlia del club de lectura d’El veler magenta amb el seu autor, Jaume Puig, guanyador de l’edició passada. La resta de propostes tindran lloc a La Planeta, i les inaugurarà el poeta i pintor gironí Narcís Comadira, que diumenge dia 29 (18 h) vindrà a llegir-hi una tria dels seus poemes i probablement n’avançarà alguns dels que té previst publicar en un nou llibre a principis del 2018. Alternant veus de diferents generacions, el dimarts dia 31 (20 h) serà el torn de la professora universitària Maria Cabrera, guanyadora de l’últim premi Carles Riba de poesia amb La ciutat cansada, que llegirà i comentarà amb el públic. L’1 de novembre, Rosa Font llegirà també textos del seu nou poemari, Em dic la veu (18 h), que Antoni Clapés considera “un referent de la poesia europea d’aquest inici de segle”.
La Proposta es tancarà amb dos homenatges: el 2 de novembre (20 h), amb un concert de Joanjo Bosck dedicat a les Cançons i poemes de l’alquimista, de Josep Palau i Fabre, en el seu centenari (és l’únic acte de pagament, 5 euros), i el 4 de novembre (20 h), amb l’espectacle E & E, pel nom compartit entre Emily Brontë i Emily Dickinson, que seran recordades amb una lectura dirigida per Rosa Vilanova, amb acompanyament visual i musical.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 12.10.2017

30/9/17

Liberpress (2017) premia l’humor “càustic i rebel” de ‘Kap’

La 19a edició reconeix el compromís de l’escriptor Bernardo Atxaga, la cantant Maria Farantouri i el cineasta Paolo Bianchini.

 Pallassos sense Fronteres, Greenpeace i Femen, entre els premiats.


Jaume Capdevila (Berga, 1974), més conegut com Kap, ninotaire i estudiós del dibuix d’humor, és el nou premi Liberpress, una distinció honorífica que concedix cada any l’associació gironina del mateix nom per tal de reconèixer persones i entitats que s’hagin distingit en la defensa dels drets humans, les llibertats i la solidaritat. L’advocat Carles McCragh, president de Liberpress, va qualificar-lo de “dibuixant càustic i rebel”, i va argumentar la concessió del premi, que aquest any es presenta amb el cartell d’un altre dibuixant, el veterà Andrés Vázquez de Sola, en “la seva obra amplíssima, provocadora, sàvia, profunda i plena d’un humor intel·ligent i refinat”.
Kap, que publica les seves vinyetes a La VanguardiaEl Mundo Deportivo i El Triangle, ha estat també reconegut per la seva labor teòrica i investigadora, que ha difós a través d’alguns llibres “imprescindibles” sobre les revistes satíriques del passat, com ara La Campana de GràciaPapituCu-Cut! o L’Esquella de la Torratxa, i de les monografies dedicades a dibuixants com ara Muntañola, Tísner, Vázquez o Bagaria. Distingit també amb el premi Gat Perich, va comissariar una exposició sobre la seva trajectòria que es va poder veure al Col·legi de Periodistes de Girona el 2014. El dibuixant recollirà el guardó, consistent en una escultura de Pia Crozet, divendres de la setmana vinent, dia 6 d’octubre, durant la festa de lliurament a l’Auditori, durant la qual es concediran la resta de premis de la dinovena edició dels Liberpress en les nou categories més de què consta i els guanyadors de les quals –“tots ells, gent exemplar”, va assegurar McCragh– també es van donar a conèixer ahir.
D’aquesta manera, l’escriptor basc Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951) recollirà el premi de literatura per una obra en la qual ha tractat “amb tendresa, valentia i tolerància temes com ara el terrorisme, la Guerra Civil i la vida del País Basc rural”. Pel que fa al premi de cinema, aquest any serà per al cineasta Paolo Bianchini, que en els darrers trenta anys s’ha consagrat al cinema social en defensa de la infància i l’adolescència marginades i que actualment treballa a les presons italianes per afavorir la reinserció dels joves. En l’apartat de cançó, ha estat distingida la cantautora grega Maria Farantouri, exiliada durant la dictadura dels coronels, que en la seva cançó de protesta “barreja amb contundència la denúncia amb la bellesa de la poesia”, com a intèrpret de Federico García Lorca, Pablo Neruda o Víctor Jara. Durant la festa de Liberpress, McCragh confia que cantarà algun dels seus temes, probablement acompanyada de Josep Tero, amb qui ja ha fet duet en altres ocasions.
El premi Camins serà per a Roser Rosés (Barcelona, 1926), que va formar part dels combois de criatures enviades a Rússia durant la Guerra Civil i que ha recollit el seu testimoni al llibre Trenes tallades, publicat per Cal·lígraf. El premi Catalunya serà per a dos col·lectius ben diferents: d’una banda, el grup contestatari Femen, fundat a Ucraïna per l’economista Anna Hutsol, les activistes del qual protesten despullades contra el fanatisme, el masclisme, l’explotació i l’ultraconservadorisme; de l’altra, el poble yazidita, víctima de la repressió i el genocidi per part del fanatisme d’Estat Islàmic i en nom del qual recollirà el premi Farida Abbas, que va ser segrestada com a esclava sexual. El premi Associació reconeix Pallassos sense Fronteres, una organització humanitària que, dirigida per Tortell Poltrona, ha internacionalitzat la seva vocació de “convertir el riure en una eina de combat i en un pal·liatiu enfront del sofriment”, i el Liverdpress honora “la tasca valenta, independent, perillosa i valuosíssima en la defensa del medi ambient” de Greenpeace. Finalment, el premi Memorial recordarà Salvador Puig Antich, just l’últim any que haurà estat oberta la presó Model, on va ser ajusticiat el 1974.
En plena reivindicació del dret a decidir amb vista al referèndum de diumenge, el president de la Diputació, Pere Vila, va felicitar-se que els premis Liberpress representin “la festa de la llibertat d’expressió”. A títol personal, Carles McCragh va assegurar que des del franquisme no assistia a una privació dels drets i les llibertats ciutadanes com la d’aquests darrers dies, i va concloure: “Mentre a Europa fa anys que la democràcia es referma, Espanya continua ancorada en l’autoritarisme.”
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 28.09.2017

27/9/17

FIRA DEL CÒMIC El Girocòmic apuja el llistó i presenta un cartell estel·lar

 El sector del còmic i l’entreteniment s’aplega a Girona amb autors de reconeixement internacional.  Més de 40 expositors duplicaran la fira del 12 al 15 d’octubre.

Aprofitant el bon moment que viu el sector del còmic i la predisposició d’un Ajuntament que veu amb bon ulls complementar el relleu que té el festival MOD de literatura, Girocòmic presenta una segona edició ambiciosa. No només perquè duplica el seu espai expositiu sinó perquè apuja el llistó artístic, i es converteix en un nou pol d’atracció per alguns dels autors amb més reconeixement internacional del moment.
D’aquesta manera, del 12 al 15 d’octubre Girona acull un saló del còmic i de l’entreteniment que tindrà primeres espases, artistes amb un gran bagatge i, el que és més important, diversos estils per satisfer l’ampli ventall de gustos del públic. És així com pel Girocòmic 2017 passaran autors catalans amb projecció internacional com Jordi Bernet, que rebrà el premi Girocòmic Ciutat de Girona en reconeixement a la seva trajectòria professional; Pasqual Ferry, autor de Marvel als Estats Units; Albert Monteys, humorista gràfic i conegut pel seu pas per El Jueves. També passaran per la fira Carlos Pacheco, dibuixant de còmics com Superman o Los 4 fantásticos, i Pedro Pérez, responsable de l’story board de Tadeu Jones, entre molts d’altres. Tampoc no faltaran a la cita artistes referents i amb una llarga trajectòria, com Quim Bou, que, a més, és nascut a les comarques gironines.
Jami Matamala, Carles Ribas, Alejandro Martinez, Àlex Freire
i Guillem Terribas
El programa de la fira inclourà, també, 20 xerrades a càrrec dels autors esmentats i prop de 20 tallers vinculats al sector. Amb una superfície de 4.000 m², el Girocòmic té com a objectiu esdevenir un referent i punt de trobada per a tots aquells aficionats al món del còmic. En l’edició d’enguany incorpora una zona dedicada als jocs de taula i una àrea de videojocs que complementaran les activitats habituals de conferències, exhibicions, projeccions i signatures d’autors, que firmaran les seves obres durant els quatre dies de la fira.
Els preus seran de caràcter popular, i si bé parteixen dels 6 euros al dia, hi ha abonaments (10 euros tots els dies) i descomptes en molts casos. L’enllaç per comprar les entrades és www.firadelcomic.cat
A la presentació de la fira, hi van assistir el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas; el director editorial de Panini, Alejandro Martínez, i els responsables de la fira, Aleix Freire i Lluís Bofill. Ribas (Incatis) va recordar “l’aposta de l’Ajuntament per apropar la cultura als més joves” i destacar que Girocòmic “és un planter de cultura per a joves i no tan joves que ha d’anar creixent”.
Per la seva banda, Alejandro Martínez va reconèixer que el còmic viu “un bon moment”, donat per la popularitat que tenen les sèrie i pel·lícules de superherois, però també va voler remarcar que el més important és que “aquesta dinamització del mercat ha ajudat a liquidar l’estigma i a considerar el còmic una lectura més”. Insistint en aquest tema, Martínez aporta una dada amb la qual es demostra que “no hi ha mur literari”. Explica que Panini va fer una enquesta als lectors de Marvel (unes 3.000 persones) que va donar com a resultat que aquests –de la franja d’entre 15 i 20 anys– llegien com a mitjana molt més que la mitja europea. “I no parlem de còmics, sinó de poesia, obres teatrals, novel·les o assaig en general.”
Jordi Camps linnell , publicat en el Punt-Avui 26.09.2017
* La Llibreria 22 a través de CÒMICS22  hi serà present a la fira, com en la seva primera edició l'any passat.