27/6/09

Josep Pastells presenta la seva nova obra a Girona

La Llibreria 22 va ser l'escenari ahir de la presentació de El último aliento de Fidípides, el nou llibre del gironí Josep Pastells. La competició esportiva més dura, la marató, és el leit motiv per als quinze contes que integren l'obra. Val a dir que aquesta és una proposta molt innovadora, donat que és la primera obra bilingüe de l'autor, amb un llenguatge directe, àgil i fins i tot descarat. Pastells ha publicat contes i novel·les tant en castellà com en català, i va estar signant exemplars d'aquesta obra a la darrera Feria del Libro de Madrid.
(Diari de Girona, 27/06/09. Foto:Marc Martí).

Pastells publica 15 narracions amb protagonistes que corren

El professor Xavier Pla (UdG) presentarà el llibre en edició bilingüe "L'últim alè de Fidípides" demà a la Llibreria 22 de Girona.
J
osep Pastells ha compil·lat en un llibre quinze narracions que tenen com a denominador comú el fet que els seus protagonistes corren. El protagonista del primer conte és el mateix Pastells, que narra en primera persona la seva primera participació a un marató, que va córrer l'any passat a Madrid.L'escriptor gironí, des de fa uns anys establert a Madrid, acaba de publicar en edició bilingüe El último aliento de Fidípides/L'últim alè de Fidípides (Adhara), que demà (20 hores) es presentarà a la Llibreria 22 de Girona, en un acte que comptarà amb la participació del professor Xavier Pla i de l'editor, José Luis Esparcia.
"Per un o altre motiu, tots corren", apunta Pastells sobre els seus protagonistes. "Enllà d'aquesta coincidència, les històries són dispars", afegeix. El llibre el va escriure fa quasi un any. El publica en versió bilingüe castellà/català l'editorial Adhara, "que ha demostrat una gran sensibilitat amb la meva llengua materna", comenta l'escriptor, nascut a Girona l'any 1966, i autor d'una ja bona colla d'obres, que l'han fet mereixedors de premis literaris com el Recull de retrat literari (1997), el Joan Santamaria de narrativa (1999), el Just Manuel Casero de novel·la curta (2002) i el Ciudad de Getafe de novel·la (2004). Pastells és l'autor de la novel·la Simpático fracasado.El filòsof i poeta José Miguel Barea es preguntava fa uns dies a Madrid a propòsit de la presentació de L'últim alè de Fidípides: "Què ens vol comunicar en Josep amb aquests quinze relats?". "La feliç notícia -respon- que la satisfacció plena, el triomf definitiu, no s'assoleix en arribar primer, sinó en arribar, havent travessat en tan llarg camí tota una experiència vital, un bagatge fructuós".
Afegeix Barea que "la unitat temàtica d'aquests relats resideix en un dels pilars bàsics de la nostra civilització sense fronteres, d'aquesta postmodernitat que és seducció (cossos elegants, ments individualistes, societats cool. Tots aquests personatges que utilitza Pastells són individus descentrats, outsiders, happy few", diu Barea, que veu en la literatura del gironí traços de Quim Monzó i Eduardo Mendoza.
Per Barea, Pastells és un "introvertit" i, especialment als cinc relats d'animals (porcs senglars, conills porquins, estruços, una vedella, tres gossos) "la figura Pastells-Kafka apareix amb una omnisciència que ratlla la patologia".
Daniel Bonaventura (Diari de Girona 26.06.09)

11/6/09

Gironell, Lagares i Tàpies presenten a Girona el seu llibre «Pla de vol»


Unes 400 persones van assistir ahir, a l'Auditori de Girona, a la presentació del llibre Pla de vol, la gran aventura de l'empresa familiar, de l'escriptor Martí Gironell, l'empresari Josep Lagares i el professor de l'IESE Josep Tàpies. L'acte es va convertir en una tertúlia amena i distesa dels coautors, moderada pel periodista Josep Cuní, sobre les claus per mantenir una empresa familiar, com fer el relleu generacional i no confondre «els lligams contractuals amb els lligams emocionals», en paraules de Tàpies. La presentació va reunir representants del món empresarial, polític i cultural però, sobretot, amics i familiars.
Text: Anna Puig, publicat en El Punt 11/06/09.
Foto: Manel LLadó.

9/6/09

La Mirora tornarà a matar demà


El metge neuròleg Joaquim Jubert ha presentat aquest dilluns l'últim llibre de Josep Torrent, una novel·la negra titulada "La Mirora mata els dimarts", a la Llibreria 22 de Girona. En realitat, el presentador ha dedicat bona part del seu temps a argumentar que ell no era Jubert, sinó el doctor Vilanova, psiquiatre forense –un dels personatges del llibre–, i que la persona que l'acompanyava tampoc no era l'autor, expolicia, sinó l'inspector que investiga els crims de la Mirora. Entre tots dos, hi havia dues cadires buides que així ho constataven amb els noms dels absents Torrent i Jubert. A més, com un bon forense, aquest últim ha acabat de demostrar les seves afirmacions amb una sèrie de proves –entre elles, un tornavís, dos exemplars d'Els germans Karamàzov i Hamlet, i una guia telefònica de Girona, on no hi ha cap doctor Joaquim Jubert– presentades en bosses i justificades amb algunes teories hilarants, en una presentació inusual i inusualment plena de públic per tractar-se d'un dilluns.
Segons Jubert / Vilanova, l'autor ha creat a La Mirora mata els dimarts un món tancat en què els personatges agafen vida pròpia, i després passa el que passa. Per exemple, que la Mirora en qüestió ha fugit i, és clar, si mata els dimarts i estem a dilluns, queden poques hores perquè torni a assassinar algú. «Heu de llegir el llibre abans de les 12 de la nit», ha afegit el presentador, sense por a contradir-se amb la idea inicial que no cal llegir una novel·la negra en què ja sabem de partida qui és l'assassina, perquè el seu mèrit és justament que la intriga manté l'interès del lector més enllà d'aquesta circumstància.
Text i foto: Xavier Castillon, publicat en El Punt 09/06/09
A la foto: l'autor Josep Torrent, dret el presentador Joaquim Jubert.

Nadal elogia la tasca ciutadana de Joan Ribas.

El fundador de Proscènium diu que Girona «va a la cua en matèria teatral»
Més de mig centenar de persones van pujar ahir al llarg de tot el dia a l'escenari habilitat a la Rambla a propòsit de les Dotze Hores de Lectura Viva per llegir algun fragment d'un text escollit en homenatge a l'empresari i activista cultural Joan Ribas, que va aprofitar l'ocasió per reclamar més dinamisme a l'ambient teatral de la ciutat.
E
ls escriptors Josep Maria Fonalleras, Lluís Freixas, Lluís Lucero i Narcís-Jordi Aragó; els llibreters Guillem Terribas, M. Carme Ferrer i M. Teresa Calabús; l'editor Quim Curbet, l'actor Martí Peraferrer, la llatinista Dolors Condom, el delegat del govern, Francesc Francisco, el delegat de Cultura, Miquel Sitjà, i la regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, van ser algunes de les persones que des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre van participar en les Dotze Hores de Lectura Viva, organitzades pels Amics del Museu d'Art i el Gremi de Llibreters, aquest any en homenatge al teatre i a un dels seus principals impulsors a la ciutat, l'empresari Joan Ribas.
El conseller d'Obres Públiques i exalcalde, Joaquim Nadal, encarregat de clausurar l'acte amb una glossa de l'homenatjat, va afirmar, després de repassar la seva trajectòria cultural, que «si Ribas no existís, la ciutat de Girona hauria d'inventar-lo», perquè una ciutat, va dir, se sustenta en «els ciutadans que li donen vida». Nadal va recordar el pas de Ribas per Vida catòlica, el seu paper en la fundació del setmanari Presència i la seva activitat incansable, de més de cinquanta anys, al servei del teatre i en particular dels Pastorets. El conseller va destacar també la seva activitat com a cronista des de les pàgines d'El Punt.
Joan Ribas, per la seva banda, va aprofitar el discurs d'agraïment per lamentar la falta de companyies teatrals estables a la ciutat, una qüestió sobre la qual opina que «Girona està a la cua de Catalunya». De fet, va reclamar que algú li prengués el relleu com a motor dinamitzador del fet teatral, «algú que, sense ser ni actor ni director, estiri el carro».
Algun sector del públic va demanar que les Dotze Hores de Lectura tornessin en les pròximes edicions a la plaça Mercaders, rere la Rambla, perquè consideren que és un espai més recollit que no pas el passeig, que és on se celebra la festa des de fa dos anys i on sovint costa sentir els oradors per culpa del soroll del nombrós trànsit de gent, i en especial dels comiats de solter.
Publicat en "El Punt" 07.06.09.
A la Foto de Lluís Serrat: Joan Ribas (dreta) conversa amb Jordi Dalmau observat per Joaquim Nadal, al final de l'acte. Al fons, Guillem Terribas, Dolors Reig i Manel Cassú.

3/6/09

Les 12 Hores de Lectura Viva es dedicaran al teatre i a Joan Ribas


Les 12 Hores de Lectura Viva, que organitzen anualment els Amics del Museu d'Art i el Gremi de Llibreters de Girona, tindran lloc dissabte vinent al Punt de Trobada de la Rambla de Girona, entre les 9 del matí i les 9 del vespre, i estaran dedicades en aquesta ocasió al teatre. Com a personalitat que representa inqüestionablement el teatre gironí de l'últim mig segle, s'ha triat Joan Ribas, fundador i director del grup Proscenium i responsable també d'Els pastorets de Girona. Les 12 hores de lectura pública, en què es preveu que participin almenys uns cinquanta lectors voluntaris al llarg de la jornada, es clouran amb una glossa de la personalitat de Joan Ribas i de l'art dramàtic, a càrrec del conseller Joaquim Nadal.
Les inscripcions per participar en les 12 Hores de Lectura Viva encara són obertes i es poden fer a la seu dels Amics del Museu d'Art (Ciutadans, 18) i a les llibreries de Girona. Aquesta iniciativa ciutadana arriba aquest any a la novena edició, i en els seus orígens consistia en 24 hores de lectura ininterrompuda a La Planeta, sala teatral de la qual és propietari Joan Ribas.
Text: Xavi Castillón (El Punt) 03/06/09
Foto: Guillem Terribas

Una multitud segueix la poesia de Rosa Font

La poeta Rosa Font va reunir dilluns a la Llibreria 22 un públic nombrós a la presentació del seu nou poemari, Des de l'arrel (Proa). L'acte, inclòs en la setmana d'homenatge a Sebastià Salellas, que sempre regalava llibres de Font, va ser presentat pels també poetes Roger Costa-Pau i Lluís Lucero.
Text i Foto: Xavier Castillón. El Punt 03.06.09

1/6/09

AL GRA // ENTREVISTA AMB GUILLEM TERRIBAS, LLIBRETER. El Periódico (01.06.09)


Guillem Terribas: "La clau de Tià Salellas és que era profundament cristià".
Presentació de l'últim llibre de poesia de Rosa Font a la Llibreria 22, dins dels actes del primer memorial Sebastià Salellas.
Sebastià Salellas no era un advocat convencional. Amb la seva llarga barba blanca i la seva cabellera també blanca, xocava veure'l enfilat als púlpits dels tribunals defensant amb vehemència i convicció aquells que ell considerava com els membres més indefensos de la societat. Quan es compleix un any de la seva mort, familiars i amics han organitzat un memorial amb diversos actes culturals que s'allargarà durant una setmana. El llibreter Guillem Terribas n'és un dels promotors.
-¿Com va sorgir la idea?-Com sorgeixen la majoria d'iniciatives en aquesta ciutat, durant un sopar amb un grup d'amics. Primer vam pensar en la creació d'un premi d'assaig, però com que ja hi ha molts guardons literaris al final vam optar per un memorial en què s'organitzessin actes culturals i polítics molt lligats a la seva manera de ser: compromesa, solidària i reivindicativa.
-L'ajuntament també s'hi ha sumat dedicant-li una plaça-Sí i, a més, ho ha fet en un temps rapidíssim, cosa que no és habitual en una administració. Se li ha dedicat una plaça al barri de Vila-roja, on ell tenia molts clients i del qual va ser regidor durant el seu pas per la política municipal.
-¿Què més destacaria del programa d'actes?-La conferència del filòsof Josep-Maria Terricabras va ser un homenatge a aquest home lliurepensador, el vermut popular antiespeculatiu va servir per donar veu als col.lectius que ell defensava i la presentació que es farà aquesta tarda a la Llibreria 22 del nou llibre de la poeta Rosa Font ajudarà a desxifrar algunes de les claus d'un home que era un gran lector.
-¿Quina relació vinculava l'advocat amb aquesta escriptora?-A Salellas li encantava un llibre de Font titulat Aigua llunyana en què parla de l'Empordà. Li agradava tant que m'obligava a tenir-lo sempre a la llibreria perquè cada dos per tres en regalava un exemplar a algun dels seus coneguts o amics.
-Tenia fama de ser una persona molt idealista-La clau de Tià Salellas és que era una persona profundament cristiana. Però no era un creient de sotana, sinó que seguia al peu de la lletra el missatge de Jesús, que era el d'estar sempre al costat de la gent més marginada.
FERRAN COSCULLUELA

Retall de premsa, Diari de Girona 31/05/09


Els Ocine estrenen el primer ´Millenium´ amb un cinefòrum .

GIRONA DDG Una de les estrenes més esperades de la temporada, "Els homes que no estimaven a les dones", va estar acompanyada d'un col·loqui als cinemes Ocine de Girona. Després de la projecció de la pel·lícula, es va fer un cinefòrum que va estar moderat per Guillem Terribas i va comptar amb la presència del crític Pep Prieto i del traductor al català de la novel·la de Stieg Larsson, Alexandre Gombau.