22/9/10

LA NOVA NARRATIVA CATALANA / El planter del català.

Inicialment havien de ser 40 escriptors en català de menys de 40 anys. Finalment les xifres són menys rodones: 47 textos, alguns d'inèdits, de 41 autors de fins a 45 anys. Però la intenció de l'antologia Veus (Empúries), que Anagrama publica traduïda al castellà (Voces), és la mateixa. Demostrar, segons l'antòloga, l'escriptora Lolita Bosch, que la nova narrativa catalana «no ha de tenir cap complex» i que val la pena llegir el treball dels més joves («un escriptor als 40 anys és jove», opina).
La responsable del projecte planteja el volum amb un propòsit gairebé terapèutic: «És sorprenent el bon nivell que hi ha i que malament que es parla de la literatura catalana; m'he cansat de sentir com editors, escriptors i lectors diuen que és una merda, que no es fa res, però resulta que no han llegit el que s'escriu i que no tenen cap argument literari».
Dels autors joves en català se'n parla poc (no han tingut al darrere, per exemple, una campanya de promoció com la de la generación nocilla) i fins i tot, creu Bosch, «no s'han llegit entre si i dialoguen molt poc, molt menys que amb el passat, amb una tradició literària que té molt pes en ells».
Tampoc es pot parlar d'escoles, grups o generacions consolidades. «Si de cas -opina Bosch- hi ha algunes tendències, una literatura surrealista [amb autors com Ramon Erra, Guillem Sala i Joan Miquel Oliver], una altra de més urbana i contemporània [Edgar Cantero o Anna Carreras], una altra de més rural [Pep Puig o Maite Salord] i una altra de molt vinculada a la tradició literària [Sebastià Alzamora, Tània Juste, Jo Alexander...]» Sense comptar amb autors consolidats que ja juguen a les lligues importants, com Neus Canyelles, Borja Bagunyà, Jordi Lara, Francesc Serés, Toni Sala i Jordi Puntí.
Queden fora de l'antologia (es tracta sobretot d'una selecció de textos seguint un criteri personal, no d'un assaig literari ni enciclopèdic) la poesia, la crònica i els autors de plantejaments més comercials que literaris, sense els quals queda coixa una panoràmica exhaustiva de què es publica avui.
Encara que a l'antologia s'ha omès qualsevol referència als premis literaris rebuts, és evident que la plètora de petits guardons ha estat un estímul per a molts d'aquests escriptors. Les editorials en què publiquen habitualment (dues terceres parts ho fan en segells integrants del Grup 62, però 15 dels 40 seleccionats, en editorials com La Magrana, La Campana, Arola, Amsterdam, Quaderns Crema i 1984) serveixen també com a indicatiu de fins a quin punt està concentrat el sector editorial català i també que malgrat això hi ha altres iniciatives que continuen apostant per autors joves.
Les dues edicions, en català i castellà, s'obren amb pròlegs pensats per a diferents públics. «No per als lectors d'Espanya, sinó de tot Amèrica Llatina», precisa Bosch. En atenció a aquests destinataris, els presenta la «llengua petita, protegida amb zel i estimada per la majoria dels seus parlants com si fos un objecte preciós» en què va ser escrit originalment el llibre, que alimenta una literatura que «continua oculta, silenciosa i amb prou feines traduïda» i que s'enfronta al repte de demostrar que és més moderna que ètnica. ¿Per què aquest silenci davant tots els intents de traduir al castellà la literatura catalana? «No puc entendre per què no ens llegeixen -respon Bosch-.
Les raons, literàries no ho són. Si són històriques o polítiques, prefereixo no entrar-hi».
* Publicat en "El Periódico" 22/09/10 per Ernest Alós. Foto: Josep García.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada