31/10/10

Costa-Pau i Canimas, junts

Roger Costa-Pau.
Foto: Lluís Serrat
El poeta i el músic presenten a La Planeta la proposta ‘Cavada pell'.
E
l poeta Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) i el músic Eduard Canimas (Sant Feliu de Pallerols, 1965) presenten avui (19 h), a la sala La Planeta, i emmarcada en la 18a Proposta de Poesia del Premi Just Manuel Casero, l'espectacle poeticomusical Cavada pell. Costa-Pau aporta a la trobada “la saba i les vèrtebres de gairebé trenta anys dedicats a la poesia”, malgrat que el títol de la proposta és el mateix del darrer recull poètic de l'autor, que veurà la llum properament. Per la seva banda, Eduard Canimas hi aporta les cançons del seu darrer disc, Sagrat cor, en el qual, segons el mateix Roger Costa-Pau, “és la vegada que Canimas parla més des de la sang. Que és com dir que ens parla i ens canta més directament al cor”. Canimas (veu i guitarra) actuarà acompanyat de Pau Oliver (percussions) i Joan Solà-Morales (contrabaix). La il·luminació és de Mon Bover, i la posada en escena i la direcció són a càrrec de Roser Bover.
DANI CHICANO, El Punt 31/10/10

Helder Farrés guanya el 30è Casero amb ‘Novostky'

La finalista va ser Mercè Saurina amb l'obra ‘Com dues llunes de Saturn'. El periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó va obrir l'acte literari amb un parlament brillant i emotiu.
El viatge de caràcter introspectiu d'un jove, vehiculat a través d'una investigació per descobrir i conèixer la peripècia vital del seu avi, és l'objecte de la novel·la Novotsky, d'Helder Farrés (Barcelona, 36 anys), guanyador de la 30a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22. “És l'obra més fresca de totes les que s'han presentat aquest any, amb una veu inoblidable, la del narrador, un noi dominat per la mera que investiga en el seu passat”, així presentava l'obra guanyadora, ahir, a La Planeta, el portaveu del jurat, Vicenç Pagès, que va afegir: “L'estil és volgudament repetitiu, circular, obsessiu, un estil exasperant, malgrat que legítim, en què el personatge explica tot el què fa, s'estén en detalls que al lector no l'importen gens i és gasiu en aquells que el lector espera saber. El lèxic i la sintaxi són elementals i directes, podria ser una novel·la de twitter. Enganxa i deixa petja”, va concloure. Novotsky va competir amb 34 obres més, un nombre que és considerat pel jurat “un èxit extraordinari”, comparant--lo, per exemple, amb el premi Mercè Rodoreda de contes, que va rebre 27 originals. En la valoració del jurat, Pagès va llançar elements per a la interpretació que el nombre d'obres fos tan elevat i, sobretot, que un gran nombre fos amb pseudònim, com ara la dificultat per publicar fins i tot per a escriptors amb obra ja publicada. El jurat, format per Pagès, Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que n'era el secretari, sense vot, va tenir clar qui havia de ser el guanyador d'entre les quatre obres que van passar la segona votació (Com dues llunes de Saturn, Novotsky, Que suspenguin la funció i La teoria de l'imbècil), però en canvi va haver-hi més debat pel que fa a l'obra finalista, Com dues llunes de Saturn, obra de Mercè Saurina, veïna de Quart. D'aquesta novel·la, Pagès va explicar que es tracta d'una “història d'amor, un gènere complex perquè és fàcil caure en excessos, però en aquest cas manté la dignitat literària i, malgrat que no és del gènere, sí que conté alguns elements històrics”. Tant Saurina com Farrés van ser molt concisos en les seves declaracions, mostrant-se d'acord amb les apreciacions fetes pel jurat. El Just Casero està dotat amb 2.200 euros de premi per al guanyador, a més de la publicació de l'obra, i amb 600 euros per a l'obra finalista.

 Guillem Terribas, Mercè Saurina i Helder Farrés, escoltent
la valoració del portaveu del jurat del Casero, Vicenç Pagès.
   
L'acte va tenir moments molt emotius, i en destaquen tres. El primer quan, en la primera part de l'acte, la Coral Xàntica, dirigida per Sara Pujolràs i acompanyada al piano per Joan Sadurní, després de fer una repassada musical i poètica pels 30 anys que compleixen els premis, en la darrera cançó (Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa), va afegir una estrofa més, en què feia referència a personatges clau en els premis, com ara el filòleg Modest Prats, exmembre del jurat dels premis i present en l'acte d'ahir; l'activista cultural Carles Vivó, ja desaparegut, o el mateix Guillem Terribas. El següent va ser quan una representant d'Ara Llibres i Josep Maria Fonalleras, en nom de tots els jurats que ha tingut el premi, van sorprendre Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22, amb un pastís d'aniversari. El tercer va ser el brillant, emotiu, elegantíssim i sentit parlament de l'escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó, que va recordar els molts moments viscuts al costat de Just Manuel Casero, “que va marxar amb els ideals intactes”, i va remarcar, passant d'allò personal a la projecció pública, tot allò que “sobreviu” de l'obra de Casero, un inventari extens i fecund, una “contribució honesta a una cultura nova”, que és precisament el que Casero afirmava sobre la funció dels premis literaris, i que és el que Aragó va expressar ahir que feia el premi convocat per La 22.
Dani Chicano. El Punt 31/10/10 Foto:Julieta Soler.
__________________________________________________
IMATGES DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA TV·3, del Premi Just M. Casero.

El jove a l´atur Helder Farrés rep el Casero pel viatge interior "Novotsky"

La gironina Mercè Saurina queda finalista amb la història d'amor "Com dues llunes de Saturn", explicada per una mare a la seva filla.Gala de proclamació amb aniversari. La cerimònia es va allargar fins a les 3 de la tarda.Guillem Terribas rep per sorpresa el pastís d'aniversari.Els dos guardonats, al final de la cerimònia.Narcís- Jordi Aragó va recordar Casero.La coral Xàntica va interpretar en clau d'humor peces conegudes.Unes 180 persones van omplir la sala La Planeta. Un jove barceloní de 36 anys d'edat, Helder Farrés, recentment caigut al pou de l'atur, es va proclamar ahir guanyador del premi Just Manuel Casero de novel·la curta amb Novotsky, la història d'un noi subjugat per una mare dominadora que inicia un viatge a les arrels familiars per descobrir la vida del seu avi.
A jutjar per la confessió del propi autor, el premi ha arribat per a Helder Farrés com aigua de maig, ja que després de quinze anys de sacrificis llevant-se a les cinc de la matinada per escriure, sense obtenir resultats, quan ja pensava que "no servia" i es veia condemnat a treballar al "Mercadona o a l'Erosky", ha sonat la campana en el seu tercer intent al Casero.

Com a guanyador, Farrés s'emportarà els 2.200 euros del premi, la publicació de la seva obra a l'editorial Amsterdam que, com va dir el membre del jurat Vicençs Pagès, és una "bona editorial, no una simple impremta", i també s'endú una escultura de Jordi Gispert. A patir d'aquest trentè aniversari, cada any el guanyador rebrà una obra d'art d'un artista diferent.

En canvi, Mercè Saurina s'haurà de conformar amb els 600 euros que el premi lliura al finalista, a excepció que l'editorial opti per la publicació de la història d'amor Com dues llunes de Saturn, cosa no ?exigida per les bases del premi.

Nascuda el 1966 en una família de Bàscara, Mercà Saurina, que va concórrer al premi amb el pseudònim de Ginebra Estany, va viure molts anys a Girona i actualment resideix a Quart. És professora de música de l'Institut Salvador Espriu de Salt.

La seva novel·la és una història d'amor explicada per una mare a la seva filla, amb flaixos històrics de l'exili i l'emigració republicana arran de l'arribada de les tropes feixistes.

Helder Farrés i Mercè Saurina es van convertir ahir en les figures estel·lars d'una cerimònia de proclamació que també va donar protagonisme a la commemoració del trentè aniversari del premi, amb les actuacions de la coral Xàntica, l'acompanyament musical del mestre Joan Sadurní, lectures de poemes, la pertinent lectura del veredicte a càrrec del jurat, i tota una documentada conferència de Narcís Jordi-Aragó, que va evocar la figura de l'immigrant, seminarista, picapedrer, periodista, regidor i diputat Just Manuel Casero, mort prematurament l'any 1981.

El ràpid ascens dels aprofitats.

Segons Aragó, Casero va marxar amb els ideals intactes, sense temps de veure "el ràpid ascens dels aprofitats i la caiguda dels decebuts".
A llarg de la gala, fent ús del recurs a l'anècdota ilarant, Terribas va anar enumerant les figures dels guanyadors i també les dels presentadors que, amb noms com els de Gato Pérez, Jaime Gil de Biedma, Tisner, Teresa Gimpera o Quim Monzó, ha tingut en les seves trenta edicions un premi que, per Aragó, és ja una "fita essencial del panorama literari català".
En representació del jurat, Vicenç Pagès va llegir el veredicte i va fer notar que és "tot un èxit" rebre 35 originals. "Això vol dir que 35 persones han escrit una novel·la curta en català i l'han enviat al Casero. Això és un èxit extraordinari. Aquest no és un premi gironí, sinó dels Països Catalans", va afegir, en referència a la procedència de les obres. Segons Pagès, tants originals adreçats al Casero és un símptoma que "costa publicar en una bona editorial".
El jurat ha detectat aquest any menys històries de la Guerra Civil, menys erotisme i menys escenaris gironins i, en canvi, més fantasia, històries de bruixes, novel·la sentimental i personatges amb problemes psicològics i familiars.
Daniel Bonaventura. Diari de Girona 31.10.10

29/10/10

“Llibertat! Llibertat!”

La Proposta de Poesia presenta avui a La Planeta ‘El Price dels poetes'
El 25 d'abril de 1970, la sala Gran Price, situada al centre de Barcelona, que habitualment acollia combats de boxa o lluita lliure, es va omplir fins a vessar, amb 3.500 persones –força més en van quedar fora, però no es van moure del lloc–, joves en la seva immensa majoria, delerosos d'assistir al primer Festival de Poesia Popular. El règim franquista continuava en plenitud, en tots els sentits, però aquella vetllada, organitzada per l'escriptor i polític Joan Colomines, per Josep Pedreira, també escriptor, i pels poetes Francesc Vallverdú i Joaquim Horta, va suposar en aquell moment el ressorgiment de la poesia catalana, menystinguda, marginada durant els anys anteriors per molts forasters i autòctons. Després d'una primera part en què actors i actrius van llegir una selecció de poemes, en la segona van ser els mateixos autors els qui van prendre la paraula per llegir els seus poemes: Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre, Rosa Leveroni o Joan Olivé (Pere Quart) van ser alguns dels escollits. L'acte el va filmar, de manera clandestina, el cineasta Pere Portabella, inclòs el moment, emotiu i emocionant, en què Pere Quart va iniciar els crits de “Llibertat! Llibertat!”, amb el puny alçat, una actitud que els assistents van acompanyar ràpidament, un gest que li va comportar una multa de 10.000 pessetes a Colomines, per una “falta governativa” com a organitzador de la vetllada, que es va convertir, i no només pels crits de Quart, en un acte d'afirmació de les llibertats més elementals. En aquell acte, també hi era present el poeta, escriptor i artista gironí Narcís Comadira, que avui (19 h), a la sala La Planeta, presenta el segon capítol de la 18a Proposta de Poesia, vinculada al premi Just Manuel Casero, que organitza La 22. L'acte inclou la projecció de les imatges de la vetllada de 1970, que estarà acompanyada dels comentaris sobre els records i impressions de Narcís Comadira.
El cicle continua demà, amb l'entrega del premi Casero (13 h); diumenge tindrà lloc el recital poètic Cavada pell, a càrrec de Roger Costa-Pau (19 h); dimarts es farà un homenatge a Miguel Hernández (21 h), i dimecres, a Màrius Torres (21 h), a càrrec de l'escriptor Josep Maria Fonalleras.
Dani Chicano, El Punt/29/10/10. Foto: TV·3

Proscènium llegeix poesia d'Espriu

La sala de cafè teatre de La Planeta, plena a vessar, va ser ahir el marc de la primera sessió de la XVIII Proposta de Poesia. El Grup Proscènium, dirigit per Joan Ribas, va oferir una lectura dramatitzada de textos de Salvador Espriu, com a homenatge al poeta en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
El Punt, 29/10/10. Foto: Manel Lladó

Poesia per a temps incerts

El Grup Proscènium homenatja Espriu amb la lectura ‘El meu poble i jo'
Fa poc més de 25 anys, a finals de febrer del 1985, va morir el poeta, dramaturg i novel·lista Salvador Espriu, que es va significar per la seva lluita contra el règim franquista amb les armes que tenia al seu abast, principalment, la poesia, reveladora i contundent; una forma d'expressió que li permetia burlar la matussera censura del dictador i convertir-se en un símbol, sobretot, gràcies a la difusió que van fer de la seva obra el cantant Raimon i el director teatral Ricard Salvat. El Grup Proscènium, dirigit per Joan Ribas, estrena aquesta nit (21h) –l'entrada és gratuïta, però la capacitat limitada per a poc més d'un centenar de persones–, en homenatge al poeta, com a acte de commemoració del 25è aniversari del seu traspàs, i amb la significació que li atorguen els esdeveniments viscuts d'ençà de la tristament famosa sentència del Tribunal Constitucional, la lectura dramatitzada El meu poble i jo. Joan Ribas explica sobre l'espectacle que “desgraciadament Salvador Espriu està d'actualitat avui més que mai. És d'una vigència extraordinària, perquè tot allò que sigui defensar la identitat de Catalunya i la llengua catalana és d'allò més oportú.”
La posada en escena de la lectura presenta un ambient de taverna, on l'atmosfera d'alegria i xerinola, en què es llegeixen composicions primerenques del poeta, abans de la Guerra Civil, muda gradualment en una de greu i pesant que toca el tema de la contesa, la relació entre “les dues espanyes”, la postguerra i la dictadura. Al recital, emmarcat dins la 18a Proposta de Poesia, vinculada al premi Just Manuel Casero, hi llegeixen textos Ari i Miquel Casellas, Jordi Buisan, Roser Massanas, Dani Chicano, Jordi i Narcís Garcia, Narcís Subirà, Albert Reverendo, Laura Casamitjana, Carina González, Anna Carina Ribas, Cristina Arenas i Salvador de Castro. La il·luminació i el so van a càrrec de Pere Puig i Maurici Aymamí, i el vestuari és a càrrec d'Anna Donato.
El Punt 28/10/10. Foto: JORDI SOLER.

27/10/10

Els cementiris i les tombes de Judit Pujadó

L'escriptora Judit Pujadó revela en un llibre la potència captivadora dels cementiris. Ella és autora dels textos i de les fotos de Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines (Edicions Vitel·la), presentat ahir a la Llibreria 22. Judit Pujadó és col·laboradora de Diari de Girona.
Diari de Girona, 19.10.10 Foto: Aniol Resclosa

12/10/10

Maragall Viu

Representació de JOAN MARAGALL: La Llei d'amor
en el Teatre Municipal de Girona el 09.10.10.
Foto: Julieta Soler
Sentir Montserrat Carulla recitar el Cant espiritual, tal com el recita al final de l'obra teatral Joan Maragall: la llei d'amor, és emocionant. A banda que el poema sigui conegut més enllà de Catalunya o que no ho sigui –és el preu que paguem tots els europeus per tenir un sistema cultural en què les cultures estatals i majoritàries eclipsen les minoritàries– el cert és que el poema de Maragall mereix ser considerat una composició de referència de la tradició occidental. Independentment que sigueu creient o agnòstic–de fet l'autor serpenteja entre una actitud i l'altra– el poema commou. En el muntatge teatral de Joan Ollé culmina l'obra, pren forma de colofó, i la dicció de l'actriu, en particular als últims versos, tendeix a l'apoteosi. El Cant espiritual és un poema per ser llegit en la intimitat del lector, però també per ser escoltat, quan es diu amb la claredat i el ritme amb què ho fa Carulla. En els últims anys, Ollé ha signat diversos muntatges teatrals a partir de la prosa o el vers d'escriptors catalans. Aquest de Maragall, que s'ha estrenat a Temporada Alta, és el més reeixit de tots. Ollé treballa per immersió poètica, més que seguint un fil cronològic o temàtic. És la paraula el que pren més relleu i que perfila el món i la biografia de l'escriptor. Per això, la dicció dels actors és molt treballada, impecable. En aquest muntatge s'ha aconseguit un efecte sorprenent. Llegint l'obra de Maragall, de vegades fa ànsia la llengua que utilitza. És el barceloní de fa un segle, prefabrià, impregnat de castellanismes i d'arcaismes de la Renaixença. En canvi, sentida en aquest muntatge, la llengua de Maragall vola alt, es revaloritza. Com es revaloritza l'obra de Maragall en conjunt. Tenim la sensació que, per a força gent, l'Any Maragall servirà per descobrir un autor que dormia al prestatge dels clàssics polsosos. Servirà per fer passar Maragall de la condició de clàssic mort a la de clàssic viu, que són aquells autors que, més enllà del temps, ens parlen, amb saviesa i emoció, de les coses essencials de la vida.
Miquel Pairolí, El Punt 12.10.10.

8/10/10

Javier Cercas gana el Premio Nacional de Narrativa

Anatomía de un instante', su obra sobre el 23-F, se alza con el Premio de 2010.- "Hoy la Transición tiene una leyenda rosa y otra negra. Las dos son inciertas", asegura el autor tras conocer la noticia.Esa crónica de los héroes torcidos, esa novela con personajes reales que parecen de ficción, ese documento contundente y valiente sobre la transición española que es Anatomía de un instante (Random-House Mondadori), de Javier Cercas, ha conseguido hoy el Premio Nacional de Narrativa.Andaba Cercas esta mañana de resaca por la alegría que le dio ayer el Nobel de Vargas Llosa. Y sonó el teléfono. Esta vez la buena noticia era para él. Muy buena. Sobre todo después del esfuerzo que le supuso este libro, un relato a caballo entre la crónica, la narrativa, la historia. "Un híbrido", admite él. Un puro experimento que según donde se lea produce una reacción u otra. "Ahora ha aparecido en Italia y Francia y lo leen como una novela. En España se ha considerado más una crónica".
Es ambas cosas y ninguna. Pero sobre todo un gran libro. Un puro artefacto de riesgo sobre decisiones y posturas mínimas que acaban definiendo grandes gestos para la historia. "Un Oximoron, un tratado sobre los héroes de la traición". Tres fueron. Tres figuras a las que se atacó por traicionar sus ideales para salvar un futuro común: Adolfo Suárez, el general Gutiérrez Mellado y Santiago Carrillo. Los únicos diputados y dirigentes que se quedaron sentados cuando Tejero, esa vergüenza de la España sainetera, hizo tronar las balas sobre el techo del Congreso.
"Los tres llegaban de un pasado equivocado para construir un futuro acertado", comentaba Cercas esta mañana desde su casa de Barcelona. Las reacciones, una vez leído, han sido cruzadas. "Me duele que a Carrillo no le haya gustado", dice el autor. "Yo creo que le dejo bien, como un auténtico héroe, pero es que no era un santo". Y eso también lo cuenta Cercas. Porque la complejidad de los gestos de sus tres protagonistas principales es crucial para comprender su grandeza. Es un viaje de las sombras a la luz. Dos representantes del franquismo y un comunista con destino a la democracia. "A veces resulta más virtuoso traicionar los ideales que ser leal. Ellos son tres grandes traidores, pero su posición es un acierto".
El resultado canta. La transición fue un éxito para Cercas, digan lo que digan ahora nuevos agoreros. "Hoy la Transición tiene una leyenda rosa y otra negra. Las dos son inciertas. Los que es verdad es que aquella posición de estos tres personajes ha sido el último gesto épico que ha vivido este país", asegura el autor de Soldados de Salamina.
"Potencia literaria"

 Javier Cercas signant llibres d' Anatomia
de un instante a la Llibreria 22 18/04/09

El jurado ha seleccionado, por mayoría, este libro "excelente" por "su gran potencia literaria" y por su "elevada calidad histórica", según fuentes del jurado.
El Premio Nacional de Narrativa lo concede el Ministerio de Cultura a la mejor novela escrita el año anterior en cualquiera de las lenguas españolas. Está dotado con 20.000 euros y se entrega en el mes de octubre.
El jurado ha estado presidido por el director general del Libro, Rogelio Blanco, y formado por Carmen Iglesias, Francisco Fernández Rei, Felipe Juaristi, David Castillo, Carmen de Mora, Juan Molla, Fernando Valls, Luis Vázquez, Elvira Navarro y los dos últimos autores galardonados: Kirmen Uribe y Juan José Millás.
ldefonso Falcones y Cercas han sido los únicos autores en la lista de los más vendidos de 2009.
El País 08/10/10. Text: Jesús Ruíz Montilla. Foto:Luís Magán

6/10/10

Albert Serra: ´No sóc un cineasta experimental, sóc un cineasta fatal´

L'autor d'"Honor de Cavalleria" presenta el seu CD-llibre en un acte a la Llibreria 22



El banyolí de moda, l'excèntric Albert Serra, dandi que emmarca la seva cara pàl·lida amb mocador al coll, collaret d'or i lluents arracades a les orelles, no va aplegar ahir cap multitud a la presentació a Girona del seu CD-Llibre amb les pel·lícules Honor de Cavalleria, El cant dels ocells i Waiting for Sancho, entre altres documents, com sí va passar en les diverses presentacions fetes a Barcelona. Segurament, Serra generaria més expectació a Tòquio que a l'encara més "grisa i negra", i més "petita i delicada" que no pas "viva i de colors" ciutat de l'Onyar, malgrat ser aquesta una seu universitària consolidada. Val a dir, però, que aquest personatge que sembla reviure la gauche divine va ser presentat a la 22 per Guillem Terribas i per Imma Merino com una estrella mundialment coneguda que, per cert, aquest divendres presentarà, a Temporada Alta, l'espectacle escrit, dirigit i interpretat per ell mateix Pulgarsari, al Teatre de Salt, després de l'estrena i estada al Lliure de Barcelona.
"No sóc un cineasta experimental, sóc un cineasta fatal". Aquesta autodefinició és també el títol d'un article que Albert Serra està preparant per defensar que ell pertany al que anomena "tercer nivell" de la cinematografia.
Segons el cineasta banyolí, el primer nivell és el de l'academicisme, que no té cap interès perquè es limita a aplicar allò establert; el segon nivell és l'experimental, que ell rebutja perquè hi veu la rebel·lia perquè sí, amb representants com Dalí. El tercer nivell és el del fatalisme, que va definir com "una manera de treballar terriblement conservadora en la mesura que accepto allò que ha de passar, i la meva mà no es veu tan sobirana com per modificar el destí".
"Però si el destí es pot apropar als meus gustos, millor", va dir Albert Serra, i va prosseguir: "Si no puc modificar el destí, intento apropar-me a les coses del destí que més em poden interessar. Així, les coses arriben per elles mateixes, i aquesta és la màgia de les meves pel·lícules, que són molt properes a la vida i molt llunyanes de les altres pel·lícules. D'això en dic fatalisme", va concloure aquest seguidor de Pasolini.
Diari de Girona 06/10/10. Text: Daniel Bonaventura. Foto:Aniol Resclosa

4/10/10

Presentació de "Demostració a Teòfil, de Fragmenta editorial.

A la Llibreria 22. Foto: Aniol Resclosa

Una edició bilingüe (grec-català), de Fragmenta Editorial, de l'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols, segons el Còdex Beza, ha estat presentada a la Llibreria 22. La traducció és de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger. Hi varen participar a l'acte -entre altres- els veïns de Santa Eugènia de Ter Albert Quintana i Núria Terés, regidora d'Educació i de Solidaritat i cooperació de l'Ajuntament de Girona.


Diari de Girona / El Dimoni de Sta. Eugènia, 02/10/10

Els traductors es reivindiquen el dia del seu patró


El seu dia. El subdelegat del govern estatal, Francesc
Francisco-Busquets, va ser un dels traductors que
van llegir a la Llibreria 22 en el Dia de la Traducció.
Foto i text: Xavier Castillón
 El seu nom sol ser marginat a un raconet de lletra menuda que comparteixen als llibres amb la matrícula de l'ISBN, però sense ells molts lectors catalans no haurien tingut mai accés a Kafka o Proust o Tolstoi. Els traductors celebren avui el seu dia internacional amb una jornada de lectures públiques amb les quals volen reivindicar un ofici tan mal pagat com poc reconegut. Els actes, coordinats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, tindran també representació a Girona. A la Llibreria Ulyssus (10 h), Teresa Artigas llegirà fragments de la traducció d'El puzzle català, de Llibert Tarragó, i Anna Casassas, del conte de Pirandello El corb de Mizzaro. A La 22, al llarg de tot el dia, llegiran traduccions Joan Ferrer, Dolors Condom, Mariàngela Vilallonga, Ernest Riera, Lluís Lucero, Margarida Casacuberta, Xavier Díez, Joan Vergés, Antoni Cobos, J. M. del Pozo, Narcís Figueras i Francesc F. Busquets.
El Punt 30/09/10.

Ricard Creus, un home enamorat


Ricard Creus (dreta) saluda Fita a la seva fundació.
Ricard Creus (dreta) saluda a Domènec Fita. Foto: Xavier Castillón
El poeta barceloní va presentar ‘Ahir d'amor i avui encara' a la Fundació Fita.
“Ricard Creus escriu poemes d'un amor càlid i apassionat, com si fossin poemes escrits als setze anys amb tota l'experiència dels vuitanta i escaig”. Ho va dir ahir Jordi Cervera, director de la col·lecció Mitilene, de l'editorial Meteora, que ha publicat Ahir d'amor i avui encara, el primer poemari de Ricard Creus (Barcelona, 1928) des de M'estimo el cos (1997), amb el parèntesi de l'antologia Cada dia un dia (2006). Ricard Creus va assistir ahir amb la seva dona, la pintora Esther Boix –autora del gravat que il·lustra la portada del llibre– a la presentació d'Ahir d'amor i avui encara, que va tenir lloc a la Fundació Fita de Girona, coorganitzada per la Llibreria 22 i plena de familiars i amics del poeta, entre els quals Domènec Fita.
Rosa Font es va referir a l'obra de Creus com “un gran memorial d'amor” i “una de les obres més singulars de la poètica catalana actual”. “Els seus poemes són tendres i colpidors alhora”, va afegir.
Xavier Castillón, el Punt 01/10/10