19/1/11

El proper llibre de Curbet advoca per una nova ètica de la responsabilitat planetària

L'expert presenta a Girona "Un món insegur", on afirma que ens hem convertit en una "comunitat de perill mundial".

L 'expert en seguretat ciutadana Jaume Curbet parteix de l'evidència d'un autèntic "risc de catàstrofe planetària" per afirmar que ens hem convertit en una "comunitat de perill mundial" i defensar "sense demora" la construcció d'una nova "ètica de la responsabilitat planetària".
Director del Màster en Polítiques Públiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya, i professor associat d'Estudis de Criminologia de la Facultat de Dret de la UdG, Curbet presentarà el proper 21 de gener a Girona el seu nou llibre Un món insegur. La seguretat en la socitat del risc (CCG Edicions). Aquest acte formarà part del vintè aniversari de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, i es durà a terme a la Fontana d'Or, amb la participació de Josep M. Terricabras i Antoni Puigverd.
Després de reflexionar sobre la percepció de la inseguretat des de diverses branques del coneixement (física, biologia, psicologia i sociologia), Curbet estableix tres nivells de percepció de la inseguretat: egocèntric (jo contra tots), etnocèntric (nosaltres contra ells) i mundocèntric (tots nosaltres). Seguint els seus arguments, l'estadi egocèntric no pot conduir més que al "formiguer enfollit", ja que tothom s'arma per lluitar contra tots, i genera encara més inseguretat. Semblantment, el segon nivell, l'etnocèntric, tot i desplegar una visió més evolucionada, suposa un tipus de lleialtat limitada a una porció de la humanitat, sigui aquesta la família, la nació, la raça o la comunitat religiosa, i no elimina, sinó que trasllada els riscos i els conflictes de l'esfera estrictament individual a la grupal.
Curbet conclou que tant la cerca individual com la grupal de seguretat aconsegueixen justament el contrari del que pretenen, ja que produeixen i cronifiquen la màxima inseguretat, fins al punt que, paradoxalment, "mai abans la Humanitat havia estat tan a prop com ara de l'autoextinció" i "per això resulta inajornable l'emergència d'una "consciència mundicèntrica (o autènticament cosmopolita) capaç d'aturar -qui sap si a temps- aquesta insensata carrera cap al no-res".
Curbet cita Beck (2009) per pronosticar que aquesta salvadora consciència mundicèntrica no apareixerà com un acte voluntarista, sinó com la resposta inevitable davant una amenaça imminent i descomunal: "La política climàtica es convertirà en "cosmopolita" en tot el món, i ho farà no per convicció individual, sinó pel realisme de la simple supervivència".
DANIEL BONAVENTURA. Diari de Girona 06/01/11. Foto: Aniol Resclosa
* La presentació està organitzada per CCG edicions, la Càtedra Ferrater Mora i la LLibreria 22.

Carles Cortés uneix sexe i violència a la pertorbant ´Sara, la dona sense atributs´

L'escriptor i professor de la Universitat
d'Alacant, Carles Cortés. Diari de Girona
L'escriptor d'Alcoi presenta avui a la Llibreria 22 la seva nova novel·la, guanyadora del premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida 2009.
Plaer i dolor, erotisme i violència, raó i passió; tot sovint, dues cares d'una mateixa moneda encunyada per Carles Cortés a Sara, la dona sense atributs. El que sí té la Sara són 50 anys, esperances, buits interns i desitjos; i en la seva recerca per satisfer-los coneixerà un gigoló universitari, amb el qual entrarà en una espiral destructiva que la portarà a tocar fons. Però és només des del fons del pou que la Sara serà capaç de renéixer.
Aquesta és la base de la novel·la que Cortés presenta avui a la Llibreria 22, i amb la qual ha sumat un nou premi a la seva llarga llista de guardons; en aquest cas, el de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida de 2009. Però segons l'escriptor d'Alcoi, el llibre pretén anar més enllà "de la provocació eròtica", en tant que suposa una novel·la "psicològica" amb diversos nivells de lectura i referents que van des d'Edith Piaf fins a l'Antic Testament. "Crec que aquesta és una novel·la per a lectors intel·ligents, no perquè sigui complexa en la seva comprensió sinó perquè algú àvid pot trobar-hi un erotisme que pretén atrapar el lector, però també reflexions existencials i referències que arriben fins al Gènesi", diu l'autor.
El català, una llengua eròtica
En les seves tres novel·les anteriors, Cortés havia elaborat retrats generacionals femenins, d'edats compreses entre els 30 i els 70. Ara, de la mà de la Sara, l'escriptor ha pretès "tancar un deute pendent" amb les dones "que van lluitar contra el franquisme i van advocar per la llibertat", però tot plasmant-ne "paradoxes i contradiccions". I és que segons l'autor, "hi ha moltes dones com la meva Sara que han lluitat per la seva independència, però topen amb un món encara ara profundament masclista".
I com que les paraules a cau d'orella només es poden dir en la llengua pròpia, el d'Alcoi reivindica que totes les passions, les més altes i les més baixes, "sonen precioses en la nostra llengua". És per això que afirma, li preocupa pensar en la traducció d'aquesta obra, editada per Bromera. "M'ho han ofert i em fa molta por, perquè he intentat trobar una llengua oral i molt rica en matisos eròtics, que sigui forta en impressions però delicada en la llengua", afirma.
I pel que fa a l'aplicació del català al sexe, aquest professor de la Universitat d'Alacant augura un bon futur al gènere: "No és fàcil escriure una novel·la eròtica i saber com anar més enllà del mer fet de posar calent el lector", afirma amb humor, "però he fet de jurat del premi de la Vall d'Albaida com a guanyador de l'any anterior, i t'asseguro que he llegit obres excel·lents, no només per la seva vitalitat sinó pel seu valor literari".
MARTA PALLARÈS. Diari de Girona 19/01/11.

15/1/11

Josep Varela repassa política i pedagogia del segle XX amb dos llibres

Les vides d'Eduard Aunós i Maria Rúbies o el repte constant (un repàs a la política, religió i pedagogia catalanes del segle XX) són les dues obres de Josep Varela presentades ahir a la Llibreria 22. A l'acte hi van assistir el doctor en pedagogia Lluís Busquets i l'exconseller de Cultura Joaquim Ferrer.

Diari de Girona 15.01.11. Foto: Josep M. Bartomeu.

13/1/11

Rosa Teixidor, poesia de Girona a Berlín

La ciudad de ámbar és el nou llibre de la videoartista, actriu i poeta gironina Rosa Teixidor (actualment establerta a Berlín), i que ahir es va presentar a la Llibreria 22, amb presència de la mateixa autora, de l'editor Jorge Morales, i de Guillem Terribas; en l'acte, en un ambient íntim i càlid, es va poder gaudir d'alguns dels poemes. Aquest és el cinquè volum de la col·lecció de poesia d'El Llop Ferotge, que consta amb il·lustracions d'Anna Faure Cinca.
Diari de Girona, 12.01.11. Foto: Aniol Resclosa

Estimat Lluís Vilà

Alguns dels participants en el festival amb
el cartells que mostren la imatge de Lluís Vilà
 i el seu fill Guillem en primer terme, a la dreta del cartell.
Foto: X.C.
El festival Pepe Sales homenatja l'artista banyolí amb una exposició de sabates manipulades per artistes, una mostra de curts i el fi de festa a la Mercè, el dia 25

No és gens convencional una roda de premsa amb pernil i un vi etiquetat amb la cara del protagonista –la “sang” transmutada de Lluís Vilà–, que comença amb les apassionades proclames revolucionàries de la codirectora del festival, Consol Ribas (“Reivindiquem un món més savi, lliure i tolerant!”) i acaba amb el hip-hop a cappella d'Arianna Puello i el cante flamenc de Jordi Fornells. Aquestes coses no passen gaire sovint, excepte a La Penyora, restaurant i ateneu cultural llibertari, on ahir al migdia es va presentar el 4t Festival d'Art Independent Pepe Sales, dedicat a la memòria de l'estimat artista banyolí Lluís Vidal. Seran cinc dies d'activitat intensa, gratuïta i altruista, del 20 al 25 de gener, amb un nou escenari –el Casino de Girona– i més de 150 persones implicades, entre artistes i altres col·laboradors de La Penyora, tots ells treballant voluntàriament per celebrar la vida i l'obra de Lluís Vilà, “un gentleman irònic i molt simpàtic”, tal com el va definir Lluís Llamas, l'altre codirector del festival, que aquest any es titula L'artista i la immortalitat, en referència a una frase de Vilà: “L'artista encarna, com ningú altre, la legítima aspiració de l'home a la immortalitat”.

El festival començarà el dijous 20 de gener a les vuit del vespre, amb la inauguració al Casino de l'exposició La sabata i el fetitxisme de l'artista, per a la qual un centenar d'artistes han creat una peça a partir d'una sabata, ja que aquest objecte és una constant en l'obra de Lluís Vilà. La relació de participants s'obre amb Francesc Torres Montsó, Evru, Miralda, Roser Oliveras i Enric Ansesa, per posar només alguns exemples d'una interminable llista que, segons el crític d'art Eudald Camps, “té el mèrit de reunir personalitats diferents i gairebé antagòniques”. Segons Camps, Vilà “emancipava” objectes com ara les sabates, i ara aquestes li reten homenatge. També al Casino es podrà veure durant tots els dies del festival (17.00 a 21.00 h), excepte el diumenge, la instal·lació El pa nostre de cada dia, a càrrec del forn de pa artesà Can Japet de Banyoles: són barres de pa de metre i mig fetes a partir d'un dibuix de Lluís Vilà, que també tenia el pa en un lloc destacat del seu imaginari creatiu. A la inauguració actuarà el grup banyolí Cor de Teatre.

El dilluns 24, a les vuit del vespre, tindrà lloc al cinema Truffaut –que, com va recordar Guillem Terribas, havia estat decorat per Vilà– la projecció de nou curtmetratges inèdits inspirats en l'obra de Lluís Vilà i realitzats per Albert Serra, Isaki Lacuesta, Javier Pérez Mati, Salvador Sunyer Vidal, Borja & Susana, Santiago Lapeira, Quim Paredes, Bech de Careda i Juanka Santa Varo, Alexandre Nunes i Sandra Ojosnegros, que també coordina l'acte.

El festival es tancarà el dimarts 25 a l'actuació a l'auditori de la Mercè d'uns 40 artistes, molts dels quals ja són habituals dels festivals de La Penyora: Arianna Puello i Factor Primo; José Domino, Belén Fabra i Txutxi Izquierdo; els violoncel·listes Josep Bassal i Esther Puig; Praga, Sanjosex, Mazoni, la Fireluche, Las Lolas i Mariona Fàbregas, Cascai Teatre, Izzy R i Aleix Pujol, el mag Fèlix Brunet, Escarlata Circus, Mariona Aupí i un llarg etcètera.

Recollida de sabates

També hi haurà instal·lacions i performances de les Twin Sisters, Quèlic, La Corcoles (funambulisme), etc. Al mig del claustre de la Mercè, i partint del concepte de “sabates comestibles” de Vilà, La Faràndula Social plantarà un hort amb les sabates que es recolliran aquests dies en diferents punts de Girona. També col·laboren en la recollida i manipulació artística de sabates el centre penitenciari de Girona i algunes escoles de Banyoles i Osor.

LA FRASE
El món només el poden canviar els artistes o els terroristes... i sempre és millor crear que matar.
Xavier Castillón, El Punt 12.01.11.

El IV Pepe Sales acosta Lluís Vilà a la immortalitat, ´una legítima aspiració de l´home


Una nodrida representació dels artistes,
organitzadors i voluntaris que fan possible el festival
Pepe Sales. Foto: Aniol Resclosa 
El festival d'art independent homenatja el banyolí amb actuacions d'Arianna Puello, Sanjosex i Mazoni, i una exposició de sabates al Casino.
M
és de 150 artistes, organitzadors i voluntaris posaran el seu gra de sorra al festival Pepe Sales per difondre el llegat de l'artista banyolí Lluís Vilà i acostar-lo una mica més a un dels seus objectius. I és que, com va afirmar el mateix Vilà, "l'artista encarna, com ningú altre, la legítima aspiració de l'home a la immortalitat".
Malauradament, la seva sobtada mort l'any passat va tallar la possibilitat d'afegir nova obra a la seva producció; però amb la quarta edició del festival d'art independent, la seva figura ha inspirat artistes de tots els gèneres, que presentaran les seves creacions del 20 al 25 de gener. Així, el Pepe Sales amplia les mires i els horaris: com explica Consol Vidal, organitzadora de l'esdeveniment, "mai havíem comptat amb tants oferiments; hem hagut de fer una tria, a partir de la qual intentarem forjar la llegenda de Lluís Vilà".
El tret de sortida es donarà el dia 20 de gener, inaugurant una exposició al Casino de Girona. Porta per títol La sabata i el fetitxisme de l'artista, i és que aquest objecte va ser una autèntica obsessió per al banyolí. Com va explicar Eudald Camps, més de 100 artistes de sensibilitats "més que diferents, fins i tot gairebé antagòniques" han "emancipat" tot de sabates per convertir-les en objectes artístics per si mateixos. Val a dir que la Faràndula Social també crearà una instal·lació a partir d'una recollida popular de sabates, i la col·laboració tant de diverses escoles com del centre penitenciari de Girona.
El Truffaut acollirà una projecció de curtmetratges de directors com Albert Serra, Isaki Lacuesta o Sandra Ojosnegros. I com és habitual, La Mercè serà el punt neuràlgic d'aquesta festa d'art participatiu i ciutadà, el 25 de gener. A banda de performances i instal·lacions, en l'acte presentat per Cristina Cervià i Jordi Coromina hi haurà la música de Sanjosex, Mazoni, Bikimel, Arianna Puello i l'Orquestra Fireluche; i la posada en escena de dues peces de Cascai Teatre i Escarlata Circus.
Marta Pallarès, Diari de Girona 13.01.11.

12/1/11

Els llibreters gironins ja firmarien que la diada fos sempre per dissabte sant

Els professionals del sector opinen que la coincidència amb el pont només preocupa a Barcelona i que a comarques, al contrari, els beneficiarà.
 Les parades de la Rambla de Girona,
sota la pluja, el Sant Jordi 2010
Foto: Lluís Serrat.
Problema? Quin problema? Mentre els editors, llibreters i distribuïdors de Barcelona convoquen reunions urgents per contrarestar les previsibles pèrdues d'un Sant Jordi que caurà en ple cap de setmana sant, els llibreters de Girona i comarques més aviat salten d'alegria. “Tant de bo cada any caigués en dissabte sant”, exclamava Montse Cargol, de la Llibreria La Gavina de Palamós, resumint el sentiment general dels professionals gironins. De fet, preveuen tenir tanta feina, sobretot si el bon temps s'alia amb la festa, que més d'un ja està pensant a ampliar la comanda de llibres per aquella data. “Que a Barcelona estiguin preocupats és normal, però des de la nostra perspectiva la coincidència amb Setmana Santa és un avantatge”, deia ahir la presidenta del Gremi de Llibreters gironins, Maria Carme Ferrer, de la Llibreria Empúries, que preveu que el llarg pont atraurà a les parades de flors i llibres de les comarques bona part dels barcelonins que marxin de vacances o a les segones residències.
Ferrer, igual que Guillem Terribas, de la Llibreria 22, considera una benedicció afegida que la diada estigui emparedada entre festius, cosa que permetrà als llibreters descansar tant abans com després d'una jornada que cada any és extenuant. “Imagina't: tindrem festa Divendres Sant, per agafar forces, i passat el dissabte de Sant Jordi, encara hi haurà diumenge i dilluns de Pasqua per refer-nos de la bogeria”, deia Terribas. Teresa Calabús, d'El Cucut de Torroella de Montgrí, també agraeix aquest descans suplementari, que no tindrien, per exemple, si la diada fos diumenge, com ha passat algun any i que tots els llibreters coincideixen que és la pitjor combinació possible. Calabús, de fet, no entén la preocupació dels editors: “La gent comprarà llibres igualment, només que potser no els comprarà a Barcelona, sinó allà on estiguin passant les vacances.” Per aquest motiu considera que la mesura més pràctica que haurien d'estar estudiant els editors, en lloc de debatre sobre la conveniència o no d'allargar els actes de Sant Jordi als dies precedents, seria, a banda d'“equivocar-se menys en les coses que editen”, “enviar un 20% més de llibres als establiments de la costa i un 20% menys als de Barcelona ciutat”. Efectivament, Susanna Darder, d'El Racó dels Contes, de l'Escala, preveu fer una comanda addicional comptant que serà un dia de molta feina, però “com sempre que Sant Jordi cau en dissabte”. Ara bé, a la costa els llibreters no tindran el benefici del descans, perquè molts també obren diumenge aprofitant la presència dels turistes. Però no només estan contents els llibreters de l'interior i de la platja: Irene Bonet, d'El Drac d'Olot, confia que el pont atraurà també a la Garrotxa molts barcelonins, sobretot perquè “des de l'obertura del túnel de Bracons s'ha notat molt que vénen més visitants de cap de setmana”.
En qualsevol cas, cap dels llibreters consultats estaria a favor d'ampliar el tradicional descompte del 10% que s'aplica per la diada en el preu dels llibres a tota la setmana per estimular les vendes, com ha proposat el Gremi d'Editors de Catalunya. “És un cost que no ens podem permetre”, va dir Terribas, que recorda que els editors només assumeixen el 5% d'aquesta rebaixa i exclusivament de les comandes fetes durant el mes d'abril, és a dir, sobre les novetats estrictes. “Si durant la setmana venem altres títols i hi hem d'aplicar el descompte, hi perdrem diners”, afegeix el llibreter, que tampoc veu de bon ull que s'estableixi aquest precedent.

El fracàs de la Montserrat llibresca.
Si en una cosa estan d'acord editors, distribuïdors i llibreters de tot Catalunya és que Sant Jordi no es mou del calendari caigui el dia que caigui. En tenen un precedent prou nefast per estalviar-se l'experiment: l'any 1984, en què la diada coincidia amb el dilluns de Pasqua, la festa es va traslladar al 27 d'abril, per santa Montserrat, pensant que la patrona de Catalunya atrauria els lectors que calculaven que es perdrien amb les vacances de Setmana Santa. “Va ser un desastre, la gent ens acollonava”, recorda Guillem Terribas, president dels llibreters gironins aquella època. L'any 2000, la festa va coincidir amb el diumenge sant i, tot i que va ploure amb intermitències tot el dia i que es temia la deserció dels lectors, els llibreters en van fer un balanç força aprofitable.
Eva Vázquez, El Punt 12.01.11