18/3/11

Puyal considera que ´una conxorxa dels poderosos arrabassa els drets del receptor

El periodista esportiu i acadèmic de la llengua reflexiona sobre el "problema de l'audiència" al llibre "Aicnàlubma"

El rei de les retransmissions esportives en català, per a molts el "mestre" Joaquim Maria Puyal, ha renunciat a les reiterades pressions de la indústria editorial per escriure un llibre de records i vivències amb les estrelles mediàtiques del futbol, i s'ha concentrat en un projecte editorial bàsicament de teoria de la comunicació.
Joaquim Maria Puyal presenta el seu llibre a la Llibreria 22.
Foto: Marc Martí.
Aicnàlubma (ambulància al revés) és el primer títol del que segurament acabaran per ser tres volums de l'editorial Columna. Presentat ahir a Girona, Aicnàlubma aplega el que l'autor va definir com "reflexions disperses", però també ha escrit molt sobre "anàlisi de la imatge" i "elements que conformen el discurs", temes dels propers llibres, sense descartar "algun dia escriure sobre records i vivències", va admetre.
Davant els periodistes, Puyal va explicar que, després del franquisme, va constatar amb preocupació com "una gran part del món que pateix" continuava sense tenir espai a la televisió, mentre dels afers trivials "se'n feia plat" perquè es consideraven més atractius. Aquest ordre de reflexions van sumir en una "contradicció interna" aquest líder de les audiències, presentador de programes mítics i innovadors com Vostè pregunta (TVE, 1977) o La vida en un xip (TV3, 1989). Puyal va entrar en crisi de consciència i va començar a preguntar-se si s'ha d'entrevistar persones que diuen coses importants, encara que siguin desconegudes, o bé prioritzar la gent coneguda que garanteix l'audiència.
El llibre que ara acaba de publicar tracta precisament "el problema de l'audiència", i el va definir com "un llibre dens, avorrit de llegir, no pensat per al gran consum, però adreçat a tothom, on el lector no trobarà el Puyal de la ràdio o la televisió", va advertir.
L'autor es pregunta com pot haver-se decantat "la bàscula" de la televisió en obert, la que entra a totes les cases, cap al "costat del negoci" i "haver deixat de banda la llibertat de circulació d'idees i els problemes dels més desafavorits". "Al receptor cada vegada se'l respecta menys", va afirmar Puyal, i va afegir que "els seus drets són arrabassats per una idea de negoci i de conxorxa entre els poderosos". "Sóc conscient que dient aquestes coses no he trobat el to quan parlo amb els poderosos, i per aquesta raó no m'han confiat mai cap nou projecte de comunicació".
Segons Puyal, la mateixa cultura "està amenaçada per la comercialitat", però no veu solucions al problema ni coneix "ningú que les tingui" perquè estem davant una "crisi del sistema". No obstant, es va mostrar partidari d'anar sempre cap a la utopia, encara que aquesta sigui allà lluny a l'horitzó, "perquè es l'única manera d'avançar", va dir, i va admetre que també hi ha "molts signes per a l'optimisme".
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona, 17.03.11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada