18/4/11

L'Albert i en Nil

Talment com dues verdaderes estrelles mediàtiques, l'Albert i en Nil van congregar ahir al vespre una munió de fans als salons del Gran Hotel Ultònia de Girona. En realitat, l'acte, que va convocar la Llibreria 22 i l'editorial Rosa dels Vents / Grijalbo, era per presentar la nova novel·la del primer, l'Albert, l'Albert Espinosa. El seu llibre, Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine, que actualment ja va per la quarta edició (en català i en castellà) i lidera el rànquing de vendes a Catalunya, va restar, però, en un segon pla per l'ombra allargada d'aquesta sèrie que està en boca de tothom i que capítol rere capítol s'ha convertit en tot un fenomen mediàtic. Parlem de Polseres vermelles, de la qual l'Albert Espinosa és el creador i guionista, i en Nil Cardoner és un dels actors que també fa les funcions de narrador (en el paper de Roc, el nen en estat de coma vegetatiu).
Malgrat que l'aforament va quedar petit, els més d'un centenar de joves gironins i gironines que ahir van assaltar literalment l'hotel es pot dir que van ser uns afortunats. I és que les dues presentacions prèvies del llibre, a Barcelona i Granollers, van haver de ser avortades per un excés d'aforament. El públic, d'allò més entregat –i civilitzat, tot s'ha de dir– va resignar-se a la mitja hora d'espera i tampoc no es va sentir estafada amb els poc de més de vint minuts que va durar la presentació en si. Ja ho va dir l'Albert Espinosa, que, si bé li agraden els títols llargs, parlar no tant. La complicitat entre l'escriptor i el públic era tal que ell mateix va admetre que havia vingut per signar llibres i deixar-se retratar. I tothom encantat. Bé, també va donar l'opció que el fans fessin tres preguntes, “no més”... encara que al final van ser quatre i finalment l'última tractava de biaix sobre la seva literatura. Les anteriors, és clar, van ser preguntes relacionades amb la sèrie.
La gran sorpresa de la vetllada van ser les intervencions d'en Nil, gironí –de Montjuïc!– que va admetre que viu un “somni inoblidable”, malgrat que el primer dia de rodatge es va espantar molt quan va veure que tots els seus companys de rodatge eren calbs. Sobre el pare creatiu, no ho podia resumir millor: “És molt bon escriptor!”.
Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine té tots els números per continuar arrasant per Sant Jordi. Pel que fa a la sèrie, la cosa s'acaba, i ja va advertir molt raonadament Espinosa –“per mantenir la seva qualitat”, bàsicament– que haurem d'esperar fins a la tardor del 2012. Doncs això, paciència.
Jordi Camps Linnell, publicat en El Punt 14.04.11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada