24/5/11

Mor Josep Vicente, activista cultural, escriptor i polític

Josep Vicente el març de 2011, a casa seva.
Foto: Joan Trillas
Va ser l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols en la primera dècada de la democràcia, una etapa crucial per a la transformació dels municipis, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006.

Josep Vicente i Romà, activista cultural, escriptor erudit, polític, col·laborador d'El Punt i personatge carismàtic de la Transició a les comarques gironines va morir als 88 anys ahir a la matinada, l'endemà de les eleccions municipals del 22 de maig del 2011. Vicente va ser l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols en la primera dècada de la democràcia, durant l'etapa fonamental per fixar les bases per a la transformació dels municipis.
Nascut a l'Armentera, el 5 de febrer de 1923, Josep Vicente era casat i tenia dos fills i quatre néts. Treballador a la indústria del suro, va fer de professor d'anglès i català. En una , Vicente es confessava un polític prematur. Es va sentir atret per la política el 14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, “un moment en què es percebia que tot podria ser possible”. Era fill d'un “carrabiner extremeny fill de carrabiners” que va conèixer la seva mare a Sant Feliu de Guíxols. Els canvis de destinació del seu pare li van fer dur de petit “una verdadera vida de titellaire”. Amb set anys va passar de l'Armentera a Tossa de Mar. Va anar a estudiar el batxillerat a Salamanca, on tenia uns oncles. El començament de la Guerra Civil el va enxampar a Tossa, on passava les vacances d'estiu. Al final de la guerra, el seu pare va ser empresonat i tota la família se'n va anar a viure a Sant Feliu de Guíxols. “Els tres anys i mig que el pare va romandre a la presó varen ser molt putes”, va confessar en una entrevista publicada a El Punt el 7 de setembre de 1986, quan ja era un dels grans alcaldes arquitectes de la modernització de pobles, viles i ciutats de les comarques gironines.
De quart, a alcalde
Amb la recuperació de les llibertats, en les eleccions municipals de 1979, es va presentar en el número 4 del PSC a Sant Feliu de Guíxols. Els socialistes van guanyar les eleccions i Manel Monfort va ser el primer alcalde ganxó. Però el setembre de 1980 Montfort va renunciar al càrrec i Vicente el va rellevar. Assegura que aleshores treballaven per canviar les coses. La seva política es va centrar en els temes socials i en els educatius. Precisament, en el seu mandat, l'Ajuntament va fer un gran esforç per relligar els diferents barris de la ciutat en el seu objectiu final de la cohesió social. La seva alcaldia és l'època de les grans obres a Sant Feliu de Guíxols. Ressalta la recuperació i el projecte de rehabilitació del monestir com a obra emblemàtica i el retorn de les despulles del president Josep Irla a Sant Feliu de Guíxols. També destaquen la construcció del teatre auditori, el pavelló poliesportiu, el casal de Tueda, el col·legi L'Estació, l'escola bressol, la rehabilitació de l'edifici del salvament, la primera fase del cobriment de la riera de Tueda, el trasllat i ampliació del CAP i l'asfaltatge dels carrers de Vilartagues, a més de la construcció de la plaça Salvador Espriu.
Cofundador d'El Punt
Josep Vicente i Romà va ser un polític implicat amb el socialisme. Però, sobretot, va ser un lluitador per les llibertats. Precisament, Jordi Pujol, arran de la seva detenció i exili a Girona pels fets del Palau, va festejar Vicente. El ganxó, però, ja havia pres l'opció pel socialisme, ja des de temps del Moviment Socialista de Catalunya, en el corrent liderat per Joan Raventós, amb qui participava en reunions clandestines. Va ser primer secretari del PSC a Sant Feliu de Guíxols i, quan va ser alcalde, va arribar a ser diputat a la Diputació de Girona durant el mandat 1983-1987. En la seva època de més activisme cultural va participar en la fundació de Punt Diari i va ser membre de la seva primera junta gestora. Ha estat un col·laborador periòdic d'El Punt. També ha escrit a Presència, Qüestions de vida cristiana i la revista Àncora.
Recull de textos
Un recull dels textos publicats a El Punt i a la revista Àncora van ser aplegats en el llibre Cenyir el vent, volum 24è de la col·lecció Josep Pla, però també quart volum de la seva nova etapa d'aquesta col·lecció de la Diputació de Girona. El llibre, presentat el 6 de novembre del 2010, inclou més d'un centenar d'escrits, publicats entre el 1991 i el 2010, que es presenten distribuïts en quatre apartats temàtics: ciutats, llocs; civilitat; art, i gent. L'edició ha anat a cura de Lluís Muntada i Dani Vivern, i el disseny, de Florentí Morante.
El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El decret de lliurament ressalta el següent: “Activista cultural i polític. Pel compromís de la seva dedicació a la col·lectivitat, vinculada sobretot a Sant Feliu de Guíxols des dels temps del franquisme. Alcalde socialista de la ciutat durant deu anys, del seu mandat destaquen la consolidació del projecte del retorn de les despulles del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, l'inici de la recuperació de l'antic monestir benedictí com a centre cultural i la conservació de l'edifici del Salvament com a patrimoni ciutadà.”
La cerimònia en sufragi de la seva ànima es celebrarà avui dimarts a les 12 del migdia, al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Salvador García-Arbós, publicat en El Punt 24.05.11

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada