7/1/12

Infància gironina

Rafel Nadal guanya el premi Pla amb una obra de caire memorialístic, i Álvaro Pombo s'endú el Nadal amb una novel·la sobre la manipulació i l'engany.
Rafel Nadal i Farreras , guanyador del premi Pla, i Álvaro Pombo,
premi Nadal, ahir al vespre en el lliurament del guardó.
A la dreta, a dalt, el president Mas, Lara, De Gispert i l'alcalde Trias
durant el sopar. A baix, a l'esquerra, Cristian Segura,
guanyador del Pla l'any passat, i Nadal rebent el premi de mans
d'Àlex Susanna, membre del jurat
Foto: JUANMA RAMOS / MARGELIDA AMENGUAL (ACN)
/ MARTA PÉREZ (EFE). 
El periodista gironí Rafel Nadal i Farreras va guanyar ahir el premi Pla de prosa en llengua catalana després que la seva obra s'imposés entre els 31 originals presentats en la 44a edició, i l'escriptor i poeta de Santander Álvaro Pombo va merèixer el 68è premi Nadal de narrativa castellana amb la novel·la El temblor del héroe.
L'obra guanyadora del Pla, Quan érem feliços, presentada amb el pseudònim de Josep Farreras i Ventura (l'avi de l'escriptor), és una no-ficció novel·lada de to memorialístic. “És una història real i per tant és una novel·la autobiogràfica basada en les peripècies d'una família de dotze germans des de la postguerra fins als anys seixanta setanta”, va explicar ahir el periodista tot nerviós en rebre el premi.
Seguint les passes de Walter Benjamin a Infància berlinesa, Rafael Nadal i Farreras, que pertany a una de les famílies de més solera de Girona (és germà de l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, i de l'exrector de la Universitat de Girona, Josep Nadal), evoca el paradís perdut de la seva infància en plena postguerra. Sense fer sang, l'autor parla dels seus pares, membres de l'Opus Dei, al mateix temps que ressegueix l'evolució dels dotze fills de la família vers camins ideològicament molt allunyats.
Amb un estil incissiu, germà del d'Els mandarins –una dissecció de diversos líders polítics que va publicar el febrer passat–, el periodista pinta una sèrie de retrats no ja de personatges, sinó de moments que van marcar aquest període primerenc de la seva vida. Per exemple, tracta de les processons de Setmana Santa, de l'ingrés a l'internat garrotxí del Collell i dels estius passats a la Fosca. També rememora la mort d'un dels germans en un tràgic accident marí, moment que ve a marcar el punt i final d'aquest paradís perdut. De fet, ahir va dedicar a la seva família i expressament al seu germà Toni, mort en aquest accident, la novel·la: “Espero que la meva família, que sense saber-ho n'és la protagonista, la rebi amb bon humor”.
Escrita des d'una “mirada infantil”, la novel·la “presenta una radiografia de la petita burgesia de províncies, amb una mirada ara ingènua ara rebel, però gairebé sempre feliç fins a la revetlla de Sant Pere en què es van ofegar totes les meves il·lusions”.
Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) és un periodista de llarg recorregut. Va començar la seva carrera durant la dècada dels setanta com a corresponsal a París per Catalunya/Express i per la revista Prisma Económico Internacional. Després ha treballat en els principals diaris del país exercint diferents càrrecs. Durant un any,
el 1980, va ser el redactor en cap de l'aleshores Punt Diari, i després va integrar les redaccions d'El Periódico de Catalunya, d'El País i del Diari de Barcelona, del qual va ser el subdirector.
> El llibre és presentarà la Llibreria22, en data s'anunciarà previament.
Més informació a El Periódico http://bit.ly/yVXg7V ; Ara. cat http://bit.ly/xyAKkr ;
La Vanguardia http://bit.ly/x1mUTc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada