6/2/12

L'observador

Ricard Torquemada, Ramon Besa, José Sámano, Santiago Segurola, Toni Padilla, Rubén Uría o el malaurat David Colomer són alguns dels periodistes que han dignificat i dignifiquen aquesta professió des de l'àmbit del periodisme esportiu, tantes vegades injuriat –cal dir que, en ocasions, amb tota la raó del món. No res, però, que no passi en el periodisme generalista. Torquemada, deia, va presentar la setmana passada a la Llibreria 22 el llibre Fórmula Barça. Viatge a l'interior d'un equip que ha descobert l'eternitat (Cossetània), amb una introducció en l'acte a càrrec de l'escriptor Josep Maria Fonalleras. Desenganyem-nos: es tracta d'un llibre apte per a apassionats de l'esport, del futbol en particular i amb un extra d'interès per al culer més recalcitrant. Caldria, però, anar més enllà, perquè és d'aquells llibres que, si els llecs en la matèria i els aficionats que no siguin seguidors del Barça fan l'esforç d'entrar-hi i aconsegueixen fer les transposicions adequades, connecta l'esport amb aspectes importants de la vida.
Torquemada és barceloní (1971) i exjugador d'handbol; ocupava la posició de pivot –qui coneix l'esport sap que, per norma general, qui juga en aquesta posició, juntament amb la de porter, té un caràcter especial– i va coincidir en la seva trajectòria esportiva en les categories inferiors del Barça amb David Barrufet, del qual va estar un temps pensat que Barrufet era el malnom que li havien posat perquè era alt com un sant Pau. Torquemada, em consta, era un jugador estimat i respectat per companys i adversaris, i devia ser per això que a la presentació hi van assistir alguns dels qui van coincidir amb ell en la pràctica esportiva, jugadors de la seva generació, com ara un grandíssim central, David Joher, acompanyat de Jordi Vicens i Salvador Feliu, jugadors importants en la història de l'Handbol Bordils, o un altre bon pivot, com Dani Galindo (GEiEG). Torquemada ha estat al Marca, a l'Sport i, el 1996, es va incorporar a Catalunya Ràdio, on des del 2000 forma part de l'equip de La transmissió d'en Puyal i on el 2004 va ser nomenat cap de la secció d'esports, càrrec en què va apostar pel periodista gironí Marc Negre (Diari de Girona, El Punt) per conduir el Tot gira, el programa esportiu del cap de setmana en què, afortunadament i contra el què és habitual, hi ha més informació que crits, més professionals que bufanderos.
Explicava aquest periodista que ha estat un “observador privilegiat” d'una manera de fer, de com Guardiola –quan en parla és lluny de mitificar-lo o adular-lo de manera gratuïta, exercici habitual d'un munt de pelacanyes amb ploma, cosa que s'agraeix– ha trobat la fórmula per bastir un projecte que, pel bé del club, hauria de perdurar. “La fórmula –diu Torquemada– no garanteix l'èxit, però el que sí que garanteix són les condicions adequades per arribar-hi”. Les claus de per què Bojan no va triomfar al Barça i Pedro, sí, o per què sembla que té més possibilitats de fer-ho Isaac Cuenca que Deulofeu, per exemple, o per què Messi ha aconseguit aital nivell d'excel·lència, tal com ho va explicar Torquemada, tenen a veure amb un capteniment determinat davant les dificultats que se't plantegen, amb l'esperit de superació, amb tot un seguit de circumstàncies, però fonamentalment tenen a veure amb la formació, amb l'educació. Com en la vida.
Dani Chicano, publicat en El Punt-Avui 06.02.12 Foto: Dani Chicano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada