26/3/12

Un any, deu llibres

L'Ela Geminada celebra el primer aniversari amb quatre novetats de cop.
Amb dificultats, amb constància i obstinació, però sobretot amb una beneïda inconsciència, com diu de si mateix i d'altres “microeditors” del país acostumats a bregar amb la penúria i la soledat, Oriol Ponsatí-Murlà ha aconseguit conduir el projecte editorial de l'Ela Geminada, especialitzada en l'assaig filosòfic i concebuda enterament des de Girona, al port del seu primer aniversari. Des d'aquest recer, es declara satisfet i atònit a parts iguals, potser amb un lleu avantatge per al desconcert: la nau no només no ha fet aigües, sinó que acredita una desena de títols en una sola singladura i un reconeixement unànime per l'ambició i serietat de l'empresa. Per celebrar-ho, Oriol Ponsatí-Murlà ha organitzat per dilluns que ve una festa a la Llibreria 22 (20 h) que aprofitarà per presentar d'una sola tacada les tres últimes novetats de l'Ela Geminada i per retrobar-se amb una altra de postergada. Així, el professor de literatura comparada de la Universitat de Barcelona Antoni Martí Monterde parlarà de Crisi de l'humanisme, la selecció d'articles de reflexió literària d'Ernst Robert Curtius que ell mateix ha editat i prologat, en traducció al català de Marc Jiménez Buzzi; la professora de secundària Esther Vilalta presentarà l'assaig de John Stuart Mill Sobre la llibertat, ara que és lectura obligatòria a la selectivitat i que el tema pren plena vigència al carrer, en traducció de Sira Abenoza i pròleg de Ferran Sáez Mateu; i el crític musical Xevi Planas, apassionat lector, i ocasionalment també editor, de dietaris i aforismes, comentarà les Reflexions o màximes i sentències morals del duc François de La Rochefoucauld, traduït i editat per Ramon Alcoberro. El retrobament, en la festa de dilluns, el proporcionarà el professor de filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras, que presentarà finalment a la seva ciutat De Tales a Demòcrit, la voluminosa antologia del pensament presocràtic que no va poder presentar en el seu moment, quan va aparèixer el setembre passat, arran de l'aparatós accident de cotxe que va patir quan tornava, justament, de parlar d'aquest mateix llibre a Vic.
Avui mateix, però, ja hi ha prevista una altra presentació del títol més recent del segell gironí, El concepte de dret, de Herbert Lionel A. Hart, considerat un dels filòsofs del dret més importants del segle XX, i que per la seva especificitat serà presentat a la Facultat de Dret (18.30 h) per un deixeble del mateix Hart, Joseph Raz, de la Universitat d'Oxford, que participarà en l'acte al costat de J.J. Moreso, autor de la introducció del volum, i de Pau Luque, el seu traductor.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 23.03.12. Foto: Lluís Serrat

´Excepte els còctels i els tocaments, m´agrada fer-m´ho tot jo mateixa´


Empar Moliner, a la 22. Foto: Eniol Resclosa.
Empar Moliner acaba de treure al mercat "La col·laboradora", on parla del món editorial. La segona novel·la de la periodista i escriptora arriba dotze anys després de "Feli, esthéticienne" guanyadora del Josep Pla 2000. Una novel·la cada dotze anys: s'ho agafa amb calma, oi?
De contes sempre n'estic fent. Un dia, obres l'ordinador i ja et trobes deu contes fets. Les novel·les tenen un altre ritme. Però aquests dotze anys no he parat d'escriure.
Quan llegeixo en una crítica que és la seva "obra més ambiciosa, arriscada, completa i reexida", tampoc no és dir gaire, no?
Collons! És que el crític considera que els tres llibres de contes que he fet a part de les novel·les també formen part de la meva obra. Espero que no el consideri un excèntric.
A què es dedica avui la Feli?
Té treballadores xineses massa vehements.
Aviat haurem de buscar un altre nom per als negres literaris, perquè es considerarà un menyspreu per aquesta raça?
Jo en diria "persones literàries de color". De la mateixa manera que no n'hem de dir "braç de gitano" sinó "braç d'ètnia gitana".
Quin és el darrer llibre que ha llegit, que sap positivament escrit per un negre?
No era un llibre, però era un bon totxo. El discurs de cap d'any del monarca Joan Carles, sogre d'Iñaki Urdangarin i pare del Príncep de Girona.
Escriu llibres, col·labora a la tele, és columnista: s'ha plantejat contractar un negre, vull dir una persona literària de color?
Em passaria més estona corregint-lo que si ho hagués de fer jo. Excepte els còctels i els tocaments, m'agrada fer-m'ho tot jo mateixa. Però la meva feina no és feixuga, és dispersa.
A què ajuden, els llibre d'autoajuda?
Bàsicament que els seus autors no notin la crisi. Una vegada vaig haver de llegir Qui s'ha endut el meu formatge i em va semblar la cosa més fatxa del món. Ve a dir que si no t'adaptes als canvis laborals ets un perdedor.
Deu dependre de quins canvis...
Com que si t'apugen el sou t'hi adaptes de seguida, hem de deduir que els canvis als quals no t'adaptaràs són, per exemple, que te'l rebaixin. Els treballadors d'Antena 3 van rebre el llibre de regal, per part dels caps. Es devien posar a tremolar de pànic.
Què van a fer els escriptors a les fires de llibres?
El mateix que els vedells als concursos de vedells, amb la diferència que els vedells no envien tuits quan veuen Paul Auster.
Algun cop vaig llegir que essent escriptor es lliga molt: és així?
Suposo que aquest és el motiu pel qual Lucía Etxevarría va anunciar que deixava la professió. I suposo que aquest és el motiu pel qual ha anunciat, no fa gaire, que ja hi torna.
El somni de tota columnista és arribar a ser com Pilar Rahola??
Per mi seria una fita. Guardo una frase seva publicada a La Vanguardia que m'agrada rellegir: "Acabo de publicar el llibre La màscara del rei Artur l'avançament editorial del qual va donar ahir mateix aquest diari i la presentació del qual ens va reunir a casa Fuster". M'encanta l'estil però sobretot el que diu, el fons.
Hi ha algun columnista que no suporti?
Diversos, però per mi són com el wasabi. Em fan plorar, però no puc deixar-los.
Albert Soler, publicat en el Diari de Girona 25.03.12.

TORRENT&MOLINER, IMPARABLES
Parlant de saunes gais, dels excessos de Las Vegas i el País Valencià, de gintònics amb cogombre i, sobretot, d'escriure només d'allò que s'ha viscut, Ferran Torrent i Empar Moliner van triomfar ahir, amb el seu humor àcid, en la presentació dels seus últims llibres, Ombres en la nit i La col·laboradora, respectivament, a la Llibreria 22.
Xavier Castillon, publicat en El Punt-Avui 23.02.12. Foto: Xavier Castillon

19/3/12

Tres lectures guiades


L'articulista parteix de la commemoració dels 133 anys de la llibreria Geli, la "més antiga de Girona i de Catalunya", per fer un elogi de la lectura i de la tasca que realitzen els llibreters de la ciutat, actuant com a guies.
Avui, la llibreria Geli, aquest passadís de llibres que uneix l'Argenteria i la Cort Reial, compleix 133 anys. És vigília de Sant Josep i aquest fou justament el primer nom que tingué l'establiment: "Librería de San José de Francisco Geli"; i aquesta és la imatge religiosa que just davant de caixa presideix i protegeix tota la botiga. És la llibreria més antiga de Girona i de Catalunya. Girona ha tingut i té la sort de gaudir d'unes llibreries de primera fila; però sobretot de tenir alguns dels llibreters més dinàmics i eficaços del país.
Els guies Fem una concessió a la memòria; fem-ne un petit tast: Feliu Matamala, de la llibreria les Voltes (des de 1963), activista irreductible pels drets del català, expenedor del Carnet d'Identitat Català a tot el país, venedor exclusivament de llibres escrits en llengua catalana, mereixedor de tota mena de reconeixements, a qui recentment l'Ajuntament de Girona ha atorgat el nom d'un carrer a la zona de Domeny; Joaquim Pla Dalmau i la seva filla IsabelPla, posseïdors d'establiments històrics amb altell, de primer a la Rambla i en acabat, al carrer Vern; dipositaris de l'enorme aportació de l'editorial familiar i d'una innata i sincera vocació de servei a la ciutat (des de 2006, amb una plaça dedicada entre Maragall i La Salle), un establiment avui dissortadament desaparegut (1904-2009); Marta Latorre i el seu fill, Israel, propietaris de la Llibreria Cafè, un establiment mixt, alternatiu, diferent, amable, al cor del Barri Vell, on es demostrava (1994-2008) que lectura, cafè i tertúlia són activitats complementàries; Felip Ortega, de la Llibreteria, a prop del Parc del Migdia, lector empedreït, magnífic amfitrió, assessor experimentat, que exercia (2007-2010) d'autèntic guru de la lectura i de la cultura editorial; Carme Ferrer i el seu equip de dependentes i dependent, al peu de la llibreria Empúries des de 1956, servint llibres escolars i de lectura, i fent presentacions de novetats amb autors i convidats, amb exquisida i en comanadora amabilitat...
I en llocs preferents de l'escambell de llibreters, és clar, en Pere Rodeja (mort el desembre de 2009 després de 64 anys a can Geli, i amb un carrer dedicat també a la zona de Domeny) i els seus dependents i dependentes i familiars, professionals de la bibliofília i de les arts llibreteres, amb una amplíssima i vastíssima formació i un tracte atent i dedicat als clients; i, evidentment, en Guillem Terribas, des de 1978 al capdavant de la Llibreria 22 del carrer de les Hortes, temple de cultura i saber. En Terribas és el responsable que cinema i literatura, literatura i espectacle, literatura i autors, literatura i lectors, siguin a Girona en un mateix cartell de primera fila i de primera línia, tant en el panorama local com en el mundial. Fa 34 anys que Girona en suma sempre 22, i per molts anys. Però jo proposo ja, des d'aquestes línies, que la placeta que queda al peu del pont de Les Peixateries, a tocar de Santa Clara, sigui batejada com la placeta d'en Guillem de la 22. Aquesta concessió coronaria Girona com a ciutat de llibreters: Feliu Matamala, Joaquim Pla, Pere Rodeja i Guillem Terribas.
Les lectures En una ciutat de tants i tan bons llibreters, llegir és inexcusable. En Josep de can Geli em va deixar anar que s'havia de llegir l'obra poètica de Felícia Fuster, a cura de Lluïsa Julià, ell que és poeta i més aviat parc en elogis a d'altri. Li vaig fer cas. M'he enriquit i m'he avergonyit de no haver-la conegut abans: "Ni de corretges,/ ni de pell, ni del vidre/ d'un altar fràgil./ Jo volia vestir-me/ només de pluja tendra." Amb obra publicada entre 1984 i 2001, Felícia Fuster (1921-2012) ha merescut elogis de Parcerisas, Sam AbramsMaria-Mercè Marçal. Ha estat poetessa, pintora i traductora.
Allò que altres poetes insignes de la literatura catalana van enllestir amb un poema (o més d'un), més o menys concís, Sagarra ho allarga a dos volums. Parlar de Montserrat ha estat una constant literària del país, però ningú com Sagarra s'hi esplaià tant. El poema de Montserrat és el poema més extens de la literatura catalana: 16.000 versos, rimats, mesurats i rics. Trobar aquest magne poema narratiu és avui difícil. Però el que no es trobi a can Geli... Alguns fragments són immortals: "Perquè us mantinguin el conhort/ d'un migdia de festa,/ i a l'hora de la mort,/ quan se us farà la rígida requesta/ i ja tingueu pel salt l'ànima llesta,/ us cloguin les cortines sobre el cor,/ amb les mans perfumades de ginesta".
I fou en Guillem de can 22 qui veient-me amb Lent de Comadira a les mans al seu establiment em va dir: "Hi ha molt bons poemes en aquest llibre; molt bons". Vaig entendre de seguida que no ho deia pel que s'hi dedica a Joaquim Nadal, un lament llarg i descriptiu d'una altra època (la dels protagonistes?), que no és altra pena que la de la joventut perduda *. La resta de l'aplec és magnífic. Autènticament, esplèndid. He seguit el doble consell de l'autor: llegir-lo "lent" i llegir-lo amb "lent". És poesia clàssica universal: "Semblava un joc ben fàcil la vida...", evoca Gil de Biedma, Rubén Darío, Horaci... És també poesia romàntica i sentida. El poeta "celebra" els seus 70 anys: "Natura compassiva,/ com t'odio... Deixa'm la solitud,/ l'horror llarg de l'insomni./ No vinguis a distreure'm/ de l'única certesa". No deixin de llegir Comadira. No deixin mai de llegir.

Jordi Vilamitjana, publicat en el Diari de Girona, 18.03.12

* Penso que el poema que cita en Jordi "A la ciutat perduda", és un esplèndid poema. Crepuscular i evocador de temps passats, d'acord, però un magnific poema. Guillem Terribas.

17/3/12

Dossier dedicat a Miquel Pairolí

Avui es presenta la ‘Revista de Girona' amb un especial sobre l'escriptor.
La sala de conferències del centre cultural La Mercè de Girona serà avui (19 h) l'escenari de la presentació del número 271 de la Revista de Girona, que edita la Diputació i que conté un dossier dedicat a l'escriptor i col·laborador d'El Punt, Miquel Pairolí, traspassat fa poc menys d'un any. El dossier, titulat Miquel Pairolí, l'escriptura serena, aplega articles i escrits de Lluís Freixas, Imma Merino, Lluís Muntada, Vicenç Pagès, Rosa Font, Guillem Terribas, Joan Ventura, Xavier Cortadellas, Josep Maria Fonalleras i Anna Casassas, que parlen del malaguanyat escriptor des de tots els punts de vista, des de la seva faceta com a periodista, passant per la d'escriptor, traductor, articulista, intel·lectual o la més íntima d'amic i enamorat de la seva terra. EL dossier està coordinat per Glòria Granell i la voluntat última d'aquest treball coral és “explicar els entramats de la creació literària de Pairolí i, sobretot, convidar a llegir-la”; tot això, tal com explica Granells en la introducció, “en unes pàgines d'homenatge, anàlisi i record”. Aquest número de la revista també inclou un estudi sobre la visió que alguns ninotaires i humoristes nord-americans i catalans tenien de Salvador Dalí els anys 30, o la biografia d'un personatge peculiar com va ser Damià Escuder.
Redacció El Punt-Avui 14.03.12

Per continuar llegint Pairolí
La ‘Revista de Girona' presenta el dossier especial dedicat a l'escriptor un any després de la seva mort.
Poques vegades ens ha entristit tant fer un dossier com aquest”, deia el director de la Revista de Girona, Xavier Cortadellas, per advertir que ningú no esperés una presentació entretinguda de l'especial que aquesta publicació bimestral dedica a revisar la trajectòria humana i literària de l'escriptor gironí Miquel Pairolí (Quart, 1955- 2011). Quasi un any després de la seva mort, el dossier de la revista planteja la primera aproximació “crítica i rigorosa” a l'obra de Pairolí, “des de l'admiració i el respecte” i amb el propòsit central de “convidar a continuar-lo llegint”, va dir Glòria Granell, que ha coordinat la desena de treballs que formen aquest número de record i homenatge. Contribuir a situar-lo en el lloc destacat que li correspon dins la literatura del país, “tot i no haver format part de cap cercle intel·lectual consagrat”, és un altre dels objectius que s'han plantejat els col·laboradors del dossier, que tal com va insistir Cortadellas, havien fet una “aportació sensacional” al coneixement de les diverses facetes de l'escriptor.
Serè, lúcid, intel·ligent, reflexiu i amable van tornar a ser els qualificatius que més van escoltar-se, ahir a La Mercè, per recordar el caràcter de l'autor de Cera o El convit. El delegat de Cultura de la Diputació, Antoni Solà, va afegir-hi, a més, els de sensible i emotiu. Solà va vaticinar que amb el temps Pairolí ”guanyarà més i més reconeixement” i que arribarà un dia que ja ningú més el compararà amb la prosa de Pla, cosa que ja l'avorria, sinó que llavors “potser ja hi haurà algú que pairoliejarà”. Al final de l'acte, alguns dels articulistes van llegir textos de l'escriptor: Guillem Terribas va escollir el fragment d'Octubre que evoca una conversa amb Josep Paulí; Lluís Freixas, un paràgraf de Paisatge amb flames en què es manifesta el classicisme estètic de l'autor, que va defensar dient que “a vegades el desig de ser modern és el carruatge que condueix més ràpidament al museu”; Joan Ventura, director de Presència, va llegir quatre articles seus de l'any 1997 d'una inquietant actualitat; Cortadellas va evocar la felicitat de la lectura amb què Pairolí tancava el seu llibre de crítiques literàries Exploracions, i Glòria Granell va acabar retornant l'emoció del primer capítol d'Octubre, quan l'escriptor, absort en un concert de Haydn, ho deixa en suspens tot, perquè un pit-roig s'ha aturat a l'ampit de la finestra.
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 15.03.12

13/3/12

Gir, Giraud, Moebius

Mor l'influent dibuixant de còmic Jean Giraud, conegut també com a Moebius i Gir, virtuós creador d'universos tan distants com el gènere de l'oest i la ciència-ficció.

Si féssim un llistat de cinquanta autors imprescindibles de la historia del còmic, Jean Giraud, conegut també amb els noms de Gir i Moebius, ocuparia un lloc molt
destacat per la seva influència en la narrati-
va gràfica internacional. L'autor va morir ahir al matí als 73 anys, després d'una llarga malaltia.
Nascut a la localitat francesa de Nogent-sur-Marne el 8 de maig del 1938, Giraud va començar a interessar-se pel dibuix de ben menut. Entra a l'Escola d'Arts Aplicades de París el 1954, i comença a fer les seves primeres col·laboracions. L'any 1963, Giraud publica per a la revista Pilote la historieta Fort Navajo, amb guió de Jean-Michel Charlier. Es tracta de la primera de les aventures protagonitzades pel tinent Blueberry, un indisciplinat militar que serà injustament acusat d'haver desertat. Amb aquesta irrupció en el gènere, Gir –el nom amb què signava aleshores– tradueix al paper els grans clàssics del western del cel·luloide, com ara el John Forn de Centaures del desert, i hi afegeix l'experiència d'haver viscut a Mèxic. Sobre aquesta base, anirà superposant l'influx de la renovació del gènere que es produirà als anys seixanta i setanta, amb realitzadors com ara Sam Peckinpah. Gir va prendre com a model per dibuixar el rostre de Blueberry l'actor francès Jean-Paul Belmondo. La sèrie continua viva avui perquè altres autors hi van obrir camins narratius, amb les col·leccions La juventud de Blueberry i Marshall Blueberry, publicades a l'Estat espanyol per Norma Editorial com la major part de l'obra de Giraud.
Més informació en El Punt-Avui http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/516937-gir-giraud-moebius.html

S'ha mort l'escriptora Teresa Pàmies

L'escriptora Teresa Pàmies s'ha mort avui als noranta-tres anys. Va ser escriptora de novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Molt lligada als moviments polítics i socials durant la guerra civil, la seva militància amb el partit comunista la va portar a l'exili, i des de l'any 1939 fins al 1971 va viure a l'Amèrica Llatina, Txecoslovàquia i França. Es va casar en la clandestinitat amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. Un dels seus fills és el també escriptor Sergi Pàmies. Després de l'exili, quan va tornar a Catalunya, es dedicà a la literatura. Entre les seves obres més destacades hi ha ''Testament a Praga', premi Josep Pla del 1970 i 'Gent del meu exili' (1975). La seva obra esdevé testimoni viu de la guerra civil i de l'exili català, i es mou entre la novel·la i la memòria. Pàmies va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2001 (fou la segona dona en rebre el guardó després de Mercè Rodoreda).
Atreta per l’actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d’Or, El Temps, Catalunya Ràdio). Algunes d’aquestes col·laboracions van ser aplegades en volum: 'Opinions de dona' (1983) i 'La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques' (1999). Teresa Pàmies va ser un referent per a moltes dones nascudes durant la dictadura franquista.
Més informació A Vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticia/3994378/20120313/mort-lescriptora-teresa-pamies.html

11/3/12

Lent, de Narcís Comadira, un llibre de poemes que transcorre a poc a poc


Títol: Lent
Autor: Narcís Comadira
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-2976-932-6
Preu: 18€
Diu l’autor a Una indicació -una mena de prefaci de Lent- que ha titulat així aquest recull per dues raons: perquè, com una lent, “desvia els raigs de la llum convencional del llenguatge per concentrar-los en un punt de sentit determinat o per dispersar-los cap a regions insospitades” i perquè transcorre a poc a poc. Hi afegeix, per concloure, “explico tot això perquè ningú no pensi que un llibre-lent que alhora és un llibre lent, una lent i un lent, hagi de ser per força apagat i fred. Als balls lents, al sang hi bullia i cremaven les pells, i algunes lents, d’aparença glacial, poden, per concentració de la llum del sol, provocar un autèntic incendi”. Bé, doncs, estic convençuda que a aquestes alçades de la seva carrera, en Narcís Comadira ja devia ser ben conscient en el moment de tancar el manuscrit que no havia creat un llibre fred, però per si alguns de nosaltres en teniu dubtes, un cop llegit no me’n vull estar de manifestar que, definitivament, no és així.
Lent és un d’aquells llibres que es llegeix fàcilment i convida a tornar a llegir cadascun dels poemes per anar trobant matisos, més colors en aquest espectre que dibuixa l’autor amb mots collits dels camps semàntics de la natura, l’art, la història… mireu, si no, el final del poema Allemande, on contempla la normalitat actual en un dia de pluja a Mauthausen:
Homo homini lupus? No,
pobres llops. Els homes som, per als homes,
homes, senzillament. Encara
Da capo.
Però n’hi ha un especialment que vull recollir. Estic convençuda que a l’autor no li sabrà greu que el reproduïm sencer, perquè tot i que li dedica a en Guillem Terribas, és ben bé com si l’hagués dedicat a tots els qui compartim el plaer de la lectura. Confio que us agradi tant com a mi… francament, jo no sé què afegir que superi això, sobre aquest fantàstic Lent.
Llibres
Llibres, dipòsit de paraules,
llengua apagada, pols de lletra morta.
Cròniques i calfreds,
projectes i memòria.
Tombes silents que esperen
els ulls que, bondadosos
o bé plens de malícia o amb simple indiferència,
facin alçar el cadàver
que porten dins -Llàtzer, surt fora!-.
I llavors, quanta vida i quanta passió,
quanta alegria, quant dolor,
quanta revolta, quanta insistència absurda.
i, a vegades, quant d’avorriment.
Però quanta companyia.
Llibres, llibres, més llibres!
———————————————

Acabo de trobar aquesta informació al Gencat i he pensat que us podria interessar…
Narcís Comadira, protagonista d’una mostra a la Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya (C. Hospital, 56. Barcelona) acull, del 14 de febrer al 7 de març, una mostra dedicada al polifacètic artista Narcís Comadira (Girona, 1942), que enguany celebra els seus 70 anys.
Amb motiu d’aquest aniversari s’ha organitzat aquesta exposició, que fa un repàs de totes les facetes artístiques de Comadira, des de la poesia fins a la pintura passant per l’assaig, la traducció, el teatre o els dibuixos.
L’exposició es pot veure de dilluns a divendres, de 9 a 20h i els dissabte de, 9 a 14h

Els amics de Narcís Comadira l´homenatgen als Jardins de la Mercè

Joaquim Nadal i Josep Roca, entre d'altres, van presentar ahir de manera distesa el seu nou poemari, "Lent"

  JoseJosep Maria Fonalleras i Josep Roca
van participar en la lectura. Foto: Guillem Terribas.
Des del seu mateix títol, Lent, tot en el darrer poemari de Narcís Comadira convida a la seva lectura pausada, meditada i assaborida. Des de la seva publicació, el passat mes de febrer, han estat no poques les ressenyes que se n'han fet, i totes coincidents en un fet: que és un llibre per tornar-hi, per rellegir amb calma.
Precisament amb aquest objectiu, ahir es va dur a terme un acte entre cultural i festiu, entre reunió familiar i celebració literària, als Jardins de la Mercè de Girona: una trobada on amics i coneguts de l'escriptor gironí, que acaba de complir els setanta anys, es van reunir per llegir algunes de les seves peces.
Entre les cares que s'hi van poder veure hi havia l'exalcalde de Girona i portaveu del PSC, Joaquim Nadal; l'escriptor i periodista Josep Maria Fonalleras, o el sommelier d'El Celler de Can Roca, Josep Roca. En un ambient distès, els Jardins van acollir aquesta lectura, convertida en un homenatge a l'autor de Papers privats, La llibertat i el terror i Lírica lleugera.
Dedicatòries als amics
La Llibreria 22 va ser l'encarregada d'organitzar aquest acte de presentació del volum, publicat per Edicions 62. Val a dir que precisament, una de les peces incloses al poemari està dedicada al llibreter Guillem Terribas.
Val a dir que el darrer poema que tanca l'obra, A la ciutat perduda, hi condensa els seus records de Girona; i diverses peces estan dedicades als seus amics. Per això, l'acte d'ahir es va convertir en un petit retorn, en veu alta, al que Comadira ha plasmat en lletra.
Marta Pallarés, publicat en el Diari de Girona 11.03.12

1/3/12

Springsteen ´visita´ Girona amb Jordi Tardà

Corria l'any 1981 quan Bruce Springsteen va visitar el nostre país per primera vegada; des de llavors, "The Boss" se'n confessa un gran amant, especialment de Barcelona. Jordi Bianciotto i Mar Cortés han documentat totes aquestes visites a Bruce Springsteen en España, un llibre que ahir es va presentar a la Llibreria 22 amb la presència dels seus autors i del popular periodista musical Jordi Tardà, un gran fan de Springsteen.
Diari de Girona, 01.03.12 Foto: Marc Martí.

Llibre de referència sobre Bruce
Una obra objectiva, però no freda, que es convertirà en un llibre de referència.” Així va definir ahir Jordi Tardà el llibre Bruce Springsteen en España, de Jordi Bianciotto i Mar Cortés, a la Llibreria 22 de Girona, on es van trobar un bon grapat de seguidors del Boss. Mentre sonava el nou disc de Bruce, Wrecking ball, s'hi van repassar les gires de Springsteen i la seva intensa relació amb Catalunya.
El Punt-Avui 01.03.12. Text i foto de Xavier Castillon.