L'escriptor Javier Pérez Andújar recorre a la seva darrera novel·la Paseos con mi madre diversos barris de l'extraradi barceloní per descobrir que, més que d'una ciutat o d'un país concret, es pertany a un paisatge sentimental que, en el seu cas, identifica com la "Internacional dels blocs".
Pérez Andújar intenta resoldre en la seva tercera novel·la, que presentarà demà a la tarda a la Llibreria 22 de Girona amb la presència d'Eduardo Mendoza, la incertesa sobre la seva veritable pertanyença. Aquesta la situa en algun lloc difús entre les agulles de la Sagrada Família, que de petit albirava prop del balcó de casa seva, i les properes tres xemeneies de la central elèctrica del seu Sant Adrià de Besòs.
Malgrat viure des de fa anys a Barcelona, l'autor segueix sentint-se un estrany en una ciutat on considera que només se'n pot ser "per família o per diners", encara que també reconeix sentir aquest desarrelament quan retorna a Sant Adrià, on -assegura- "ja no hi ha res del que persegueixo. Són fantasmes els que surto a caçar".
A la recerca d'aquesta identitat, recorre amb la seva mare els paisatges de la seva infància, així com en solitari fa el mateix amb barris populars de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, per concloure que no són gaire diferents del Carabanchel dels discos de Leño o dels blocs txecoslovacs que veia en una antiga sèrie de televisió.
De la mateixa manera, es reconeix més a gust recorrent els barris de l'extraradi de París o Berlín que visitant-ne les zones històriques, i conclou que cada centre històric d'una ciutat és diferent, mentre que les perifèries sempre s'assemblen molt entre si, com una "Internacional dels blocs" sentimental i política.
Deixar el barri per sobreviureHereva de la seva avantpenúltima novel·la, Los príncipes valientes, Pérez Andújar apunta a records del passat, com les lluites obreres del tardofranquisme, les mítiques bandes com Los Correas i impressions del present, com l'empremta de la nova immigració.
I encara que se sent una mica "traïdor" per haver creuat el Besòs i viure a Barcelona, creu que ho va fer "per supervivència", ja que -afirma -"no volia ser l'únic que podia oferir-me al meu barri".
"A canvi, he escrit aquest llibre per regalar el millor de mi mateix a tot allò que vaig deixar", assegura l'escriptor i col·laborador del programa de TV3 L'hora del lector, qui anteriorment va publicar Todo lo que se llevó el diablo, sobre les missions pedagògiques a l'Espanya dels anys 30.
Pérez Andújar destaca a Paseos con mi madre l'arribada a mitjans dels anys 80 de les grans superfícies, i de la globalització econòmica a l'extraradi de les ciutats, simbolitzada al Pryca de Sant Adrià, el primer gran hipermercat a la perifèria propera a Barcelona.
Per a l'autor, el Pryca (on va treballar i d'on va ser acomiadat per regalar un croissant a un company) va ser l'avantsala dels "temps salvatges" de l'actual realitat econòmica. A parer seu, aquestes grans superfícies van portar els primers contractes escombraria per als fills dels obrers industrials.
Agencia EFE/Diari de Girona 10.04.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada