30/1/13

De la ‘porno revolució' al cubalibre

El Festival d'Art Independent Pepe Sales sempre ha apostat per l'heterogeneïtat artística. És així com, al llarg de les sis edicions, sempre ha reservat una sessió especial per a la creació audiovisual, a través de la qual els artistes de la imatge poden aportar el seu talent en obres de petit format inèdites, inspirades en la figura destacada. Aquest any, per primera vegada, la protagonista és un personatge viu: Carilda Oliver Labra, una poeta cubana lluitadora per la llibertat social i sexual de la dona, i que als seus noranta anys encara manté intactes, no només l'encant i el carisma, sinó també les facultats mentals i intel·lectuals.
Així almenys ho vam poder percebre a través d'un dels documentals que es van projectar en la sessió que va tenir lloc dimarts a la nit al Cinema Truffaut de Girona, ple a vessar un cop més. La vetllada audiovisual va ser precedida per una interpretació de poemes de l'autora, recitats amb passió per Verónica Morales i musicats per Àlex Permanyer. La sessió de curts, que tradicionalment es tanca amb el treball de l'inefable Albert Serra, va arrencar amb un altre plat fort, servit a quatre mans per Isaki Lacuesta i Alba Sotorra. Canto a Fidel té com a protagonista un inspirat Toti Pau, que reclama a viva veu que s'iniciï una porno revolució quan Fidel Castro passi a millor vida. Una titola disfressada amb l'estil militaritzat del governant cubà i un exuberant cos femení no menys juganer coprotagonitzen aquest treball guerriller.
Tot seguit, es va poder veure l'obra de Xavier Pérez, titulada A gift for Carilda, un collage d'imatges inspirat en el marcat erotisme dels textos de la poeta. També, l'aportació de Paco Cavero (Te borraré), un bell poema il·lustrat amb l'habitual saber fer d'aquest brillant il·lustrador. Joanot Cortés (Como un ciclón repentino), des del seu vessant documental, va aportar un interessant testimoni gràfic amb fragments d'entrevista d'amics i coneguts de Carilda, així com de la mateixa homenatjada. “La poesia és un acte espiritual”, és una de les perles que l'autor documenta de les declaracions de Carilda Ferrer. Per la seva banda, David U. Ruiz i Berenguer Costa es van estrenar amb força en aquest festival, decidits a disputar l'honor de ser considerats el nous enfants terribles amb l'aportació més pop i freak. Se me ha perdido un hombre va esdevenir una completa marcianada amb tocs de spaghetti western, que transcendirà pel fet de ser el curt amb els títols de crèdit més llargs de la història. Una perfomance amb piano d'Uma Ysamat i la conversa entre Lluís Llamas i la novia de Cuba, editada per Ester Bertran, van precedir la projecció del darrer curtmetratge, que, com ja s'ha esmentat, sempre té l'honor reservat al director d'El cant dels ocells.
Amb Cuba Libre –el títol deu ser l'única cosa que l'emparenta amb l'autora, i en realitat segurament deu fer referència a la popular beguda...–, Albert Serra capta l'atenció dels espectadors a través de l'actuació d'un estrany però magnètic cantant que evoca els cabarets que tan freqüentava el seu estimat Fassbinder. Tot, filmat amb una estètica poc albertiana i que recorda més les atmosferes de David Lynch, Jim Jarmusch o Aki Kaurismaki, i amb els cameos d'actors carismàtics de la seva filmografia.
Sigui la porno revolució o el cubalibre, l'esperit poeticoartístic de Carilda Ferrer va resultar ben homenatjat.
Jordi Camps Linnell, publicat en El Punt-Avui 30.01.13 Foto: Jordi Camps

Un retrat del Sales editor i ‘reescriptor' més combatiu

Marta Pasqual reivindica l'intervencionisme de l'autor d'‘Incerta glòria' en els originals dels escriptors que publicava a Club Editor per “la voluntat de servir el país i guanyar lectors”
Joan Sales no era un impressor, sinó un editor en el sentit que hi donen els anglesos: algú que intervé activament en la creació d'una obra. Aquesta distinció, que el mateix Sales no es cansava de precisar quan algú li discutia el zel amb què revisava, corregia i fins alterava els originals que publicava a Club Editor, el segell que havia fundat el 1959 amb Xavier Benguerel, el legitimava, segons argüia, per introduir modificacions, a vegades ben substancials, en uns textos que havien de tenir com a missió ineludible guanyar lectors i contribuir al redreçament cultural del país. L'objectiu no era pas modest, sinó més aviat heroic, tenint en compte que des del final de la guerra fins al 1945 només havien vist la llum una desena de llibres en català i, encara, clandestinament, i que fins a 1947, un any abans que Sales tornés de l'exili, se n'havien publicat més a fora que no pas a l'interior. “La literatura no té sentit si no és en funció de Catalunya”, arribaria a dir, i aquesta convicció, que aplicaria dogmàticament, obsessivament, a tota la seva activitat com a editor, és el pilar que sosté el retrat patriòtic que en fa l'estudiosa Marta Pasqual (Llagostera, 1985) a Joan Sales, la ploma contra el silenci (Acontravent), reelaboració de la tesi doctoral presentada l'any 2011 a la Universitat de Girona.
El llibre detalla les estratègies de correcció i reescriptura de què va servir-se Sales per atraure un públic desafecte, en plena postguerra, a la causa de la literatura catalana. En primer lloc, una aposta clara i decidida per un model de llengua viva, natural, planera (“el millor estil és el que no es nota”, sostenia), que eludís al mateix temps els refinaments noucentistes i les vulgaritats. No s'ha d'abusar de “la bona fe catalanista del públic”, advertia als escriptors perquè es decidissin a presentar llibres que “es llegeixin de gust” i no en “un català llauna”. En segon lloc, una operació integral de refosa, supressió, addició i reordenació dels textos amb l'objectiu de fer-los guanyar eficàcia narrativa, a vegades amb el beneplàcit dels autors; moltes altres, amb la seva frontal oposició. “L'essència de la mentalitat d'editor és, per damunt de tota altra consideració, que les obres agradin al públic”, es defensava el 1960 en una carta adreçada a Benguerel, i aquest propòsit a vegades exigia sacrificis, com ara la supressió de passatges sencers que, segons el seu criteri, podien “esgarrifar” el lector i “deprimir-lo”, com l'episodi d'una mort dramàtica que Ramona Via descrivia a l'original del seu llibre de memòries Nit de Reis, o al contrari, que podien transmetre valors poc edificants, com les insinuacions d'incest que va ometre en les adaptacions de rondalles catalanes que va fer ell mateix per a l'editorial Ariel. En tots dos camps va topar amb reticències i oposicions dels autors, però també amb agraïdes adhesions, com les de Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Lluís Ferran de Pol, Nicolau M. Rubió o la mateixa Ramona Via, en l'edició de les obres de la qual Pasqual parla obertament de “coautoria”. El seu intervencionisme va impacientar, en canvi, si no enfurir, escriptors com ara Manuel de Pedrolo, Aurora Bertrana, Lluís Romero, Josep M. Espinàs i Joaquim Carbó. La seva fama d'editor “empipatiu”, com ell mateix es definia de tant que li agradava “ficar-hi cullerada”, era prou coneguda fins pels debutants: quan Villalonga va suggerir al jove Baltasar Porcel que s'hi adrecés per publicar al Club Editor, el mallorquí va respondre que ni parlar-ne, que “para tratar con ellos hay que acatarlos en todo”, un plural que abraçava també la dona de Sales, Núria Folch, sòcia de ple dret de l'editorial des de 1963, encara que la seva implicació hi era ben activa des dels inicis. Joan Triadú va arribar a dir que Sales “s'ha servit de la literatura i l'edició, en lloc de servir-les”, però Marta Pasqual defensa que totes les intervencions de Sales “es justifiquen, sempre, per la voluntat d'oferir al lector el millor text possible”, encara que la seva manipulació pugui semblar “devastadora”.
El llibre el presenten avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) la mateixa autora, Francesc Parcerisas i Montserrat Bacardí.
Eva Vázquez.
Publicat en el Punt-Avui 30.01.13 Foto: Lluís Serrat


Tancar la finestra Cultura « Enrere Enviar un comentari Lletres Crònica Narcís Comadira i els seus amics

Les festes sorpresa en què participa molta gent tenen el perill que l'homenatjat ho sàpiga abans d'hora (normalment dissimularà, arribat el cas). Si la sorpresa inclou la publicació d'un llibre, la cosa es complica, perquè ve de més lluny. En aquest cas, dos anys de gestació. Tot i les complicacions i els secrets (amb un dels organitzadors, l'homenatjat hi dorm), la festa dedicada a Narcís Comadira que va tenir lloc ahir al Cercle Artístic de Sant Lluc va ser un èxit, tot i que el poeta va reaccionar amb fredor, com fa molta gent davant les sorpreses.
Ringo Starr cantava amb els Beatles With a little help from my friends. No sé si a Comadira li cal un petit ajut, però d'amics va quedar palès que va ben servit.
I a sant de què, la festa? De Sant Narcís no, que és el 29 d'octubre. Ni de cap data rodona d'aniversari (el 22 de gener va fer els 71 anys). No és rodona ni la xifra dels autors (47) que han col·laborat en el llibre Quan em llegiu ni de les pàgines (239). La pregunta hauria de ser: cal una excusa? No, tot i que d'alguna manera el llibre clou l'any d'homenatges que ha rebut de tota mena de lectors.
La comissió organitzadora de tot plegat (llibre i festa) ha estat formada per Josep M. Fonalleras, Esteve Miralles, Jaume Subirana, Carme Arenas i Dolors Oller (esposa de Comadira). Quan Comadira va entrar a la sala on l'esperaven, Fonalleras li va dir: “Posa't còmode, i tranquil, perquè no saps el que t'espera... Estàs preparat?” “No”, va respondre Comadira, rient. “Doncs comencem”, va reblar Fonalleras, que va explicar que aquell acte havia de ser una alfa de la celebració dels 70 anys, però que havia esdevingut una omega. Seguidament va ser el torn de l'editor Xavier Folch, que va buscar analogies entre la poesia i la cuina de Comadira abans de lliurar-li un exemplar de Quan em llegiu. I va començar una lectura dels poemes dividida en tres blocs, mentre en una pantalla es projectaven quadres de Comadira.
La tria del llibre publicat per Edicions 62 abraça els 21 llibres de poemes publicats per Comadira, des del primer, La febre freda (1966), fins al recent, Lent. Un recull divers on cadascun dels 47 lectors ha escollit un poema que comenta o glosa, donant lloc a un seguit de testimonis personals, apunts històrics, recreacions literàries, anàlisis compositives i tot el que pugui passar pel cap d'un poeta, que és com dir tot el que pugui sortir del barret d'un mag, de la bossa de la Mary Poppins o de la butxaca marsupial de Doraemon, el gat còsmic.
És de justícia donar la llista sencera dels que han participat en aquest llibre d'homenatge: Xavier Albertí, Carme Arenas, Rossend Arqués, Mercedes Azúa, Pere Ballart, Anna Ballbona, Josep M. Benet i Jornet, Albert Benzekry, Enric Bou, Denise Boyer, Lluís Calvo, Manuel Castaño, Jordi Cornudella, Xavier Cortadellas, Anna Crowe, Xavier Folch, Josep M. Fonalleras, M. Rosa Font Massot, Jordi Galves, Pere Gimferrer, Gemma Gorga, Giuseppe Grilli, Jordi Ibáñez, Oriol Izquierdo, Jordi Larios, Víctor Martínez-Gil, Nuri Masramon, Biel Mesquida, Dolors Miquel, Esteve Miralles, Lluís Muntada, Joaquim Nadal, Josep M. Nadal, Marta Nadal, Rafel Nadal, Tomàs Nofre, Vinyet Panyella, Francesc Parcerisas, Ramon Pla i Arxé, Arnau Pons, Josep Pujol i Coll, Susanna Rafart, Albert Roig, Toni Sala, Enric Sòria, Jaume Subirana, Carles Torner i Jordi Valls.
Lluís Llort, publicat en El Punt-Avui 30.01.13 Foto:Juanma Ramos

25/1/13

PRESENTACIÓ - RODA DE PREMSA DE "BEDLAM. Darrera les hores càlides"

Informació de la presentació-roda de premsa del llibre BEDLAM. Darrere les hores càlides de Mar Bosch, guanyadora de la 32 edició de Premi Just M. Casero de Novel·la Curta 2012, convocat i organitzat per la Llibreria 22 i publicat per l'Editorial Empúries.
Amb llibertat total
La gironina Mar Bosch presenta ‘Bedlam', novel·la amb què ha guanyat el darrer premi Just M. Casero.
Després d'uns anys en què l'obra guanyadora del premi Just M. Casero, de la Llibreria 22 de Girona, va ser publicada per Amsterdam, en aquesta 32a edició torna als orígens i l'edita Empúries.

Bedlam. Darrere les hores càlides, debut de Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981), és una obra arriscada en la seva llibertat creativa que mostra una maduresa inusual en una primera novel·la. “Bedlam és una mena de refugi estrany i oníric en què he intentat reflectir l'absurd que hi ha en les decisions personals i col·lectives.”
Eugènia Broggi, editora d'Empúries, es va mostrar satisfeta d'“haver recuperat la confiança de Guillem Terribas”, i va afegir: “És un premi a l'antiga, sense pressió, i està fora del circuit de caçadors de premis”, perquè té una dotació de 2.200 euros.
Guillem Terribas, director de la Llibreria 22, va recordar els inicis del premi que impulsa aprofitant la presència de l'editor Xavier Folch, “un espectador de luxe en les primeres edicions”. Sobre la novel·la, Terribas va destacar referents com ara Calders i obres com El petit príncep, Peter Pan i el film El xou de Truman.
Aquest any s'hi van presentar 57 originals. “Són massa, ens movem millor amb uns 25, perquè el jurat es llegeix tots els textos; quan els cinc membres troben l'obra guanyadora, es passa de les mirades fugisseres als ulls brillants, i amb aquesta obra els ulls van brillar.”
Presentació a la 22. Mar Bosch, autora; Eugènia Broggi, editora
i Josep M. Fonalleras, presentador.
Mar Bosch s'inspira en un contrast, la lectura d'un llibre antic que narra la duresa de l'hospital psiquiàtric londinenc Santa Maria de Betlem: “Les respiracions dolces, dels nens d'educació infantil que estaven al meu càrrec, mentre dormien i jo llegia.” Imaginació i estil desbordants, lliures, per a una història entre naïf i sinistra que atrapa i sorprèn.
Lluís Llort, publicat en el l diari El Punt-Avui  26.01.13 Foto: ACN

Més informació a 
NUVOL
 http://www.nuvol.com/critica/bedlam-o-la-ciutat-dels-perduts/


 L'ARA

EL DIARI DE GIRONA
ABC, agencies

VILAWEB

ACN

3/24

18/1/13

Andreu Martín, amb els llibreters gironins

El prolífic escriptor barceloní Andreu Martín va presentar ahir la seva última novel·la policíaca, Societat Negra (RBA), guardonada amb el V Premi Crims de Tinta, a un grup de llibreters de les comarques gironines, en un dinar celebrat al Casino de Girona, a càrrec del restaurant Divinum. L'autor narra una trepidant història sobre el desembarcament de les tríades xineses a Barcelona. Martín també prepara com a guionista una nova versió de Diego Valor amb el dibuixant Enrique Ventura.
Xavi Castillón, publicat en el Punt el 18.01.13.

16/1/13

La poeta cubana Carilda Oliver protagonitza el sisè festival d´art Pepe Sales de Girona

La festa de clausura tindrà lloc el dimarts 29 de gener al Centre La Mercè, amb més de 50 artistes participants
La poeta cubana Carilda Oliver serà la protagonista de la sisena edició del festival independent d'art Pepe Sales de Girona, que es va presentar ahir. La cita, que se celebrarà entre el 23 de gener i l'1 de febrer, abraça totes les arts escèniques i els artistes que hi col·laboren oferiran obres inspirades en l'obra i vida d'Oliver.

El programa inclou a més obres on participen artistes com Pep Cruz, Marcel Tomàs, Sanjosex, Jaume Pla o Pedro Marín i s'ha fet una mostra de curtmetratges inspirats en la vida i obra de l'autora cubana que han realitzat directors com Isaki Lacuesta o Albert Serra.
Una de les organitzadores, Consol Ribas, del restaurant La Penyora, va explicar que Carilda ha donat a Cuba "uns anys dedicats a l'obra literària, social i sexual de les dones". "Els ha donat rebel·lia i els ha donat glamur i escàndol en un país on els escàndols estaven prohibits i això significa fantasia", va afegir.
El també organitzador Lluís Llamas va explicar que aquest és un festival que "no es pot massificar de cap manera", tot i que sí que espera que els artistes que hi participen puguin portar les seves propostes fora de Girona. Aquest festival independent d'art és una realització de l'Associació La Penyora Cultura i compta amb la participació de més d'un centenar de persones entre artistes col·laboradors i organitzadors que treballen de forma voluntària.
El festival dóna a conèixer "fets culturals lliures de condicionaments estipulats per la indústria i el mercat majoritaris", afirmen els organitzadors. Altres artistes del cartell de la nova edició Ariana Puello, Antonio Piedra i Pep Camps.
La inauguració tindrà lloc el 23 de gener al Centre Cultural La Mercè amb un vernissatge i poesia. Aquí serà visitable l'exposició de pintura La sensualitat i la musa o diàleg de la seducció i la instal·lació Un pati de l'Havana. El programa inclou conferències, gastronomia, cinema i música.
El dijous 24 de gener (19h) La Mercè acollirà un cicle de conferències. Carilda Oliver Labra és el títol de la conferència a càrrec d'Antonio Piedra, director de la Fundación Jorge Guillén, escriptor, crític literari, amic personal de Carilda Oliver Labra, biògraf i estudiós de la seva obra.
La independècia de Cuba i el nacionalisme català és la conferència a càrrec de Lluís Costa i Fernandez, doctor en Història i professor de la UdG. Estudiós de l'evolució política, social i cultural de Cuba i la seva influència al Principat: relaciona el nacionalisme cubà del segle XIX amb la consolidació del catalanisme polític.
Lectura de poemes
El divendres 25 (19.30h), el restaurant La Penyora acollirà una sessió de gastronomia i poesia amb L'aportació catalano - cubana al còctel (La cuina dels licors), a càrrec de la periodista Rosa Gil. També una demostració i degustació de còctels tradicionals a Cuba, a càrrec de la prestigiosa coctelera cubana, Sairis Hidalgo, i una sessió de música lounge a càrrec de Dj Tiburón.
També hi haurà una tertúli-debat sobre les aportacions i influència dels catalans en el teixit productiu i agrari de l'illa i la seva repercussió en la gastronomia: les primeres plantacions de cafè i de canya de sucre, les destil·leries industrials o la personalitat en la combinació dels licors.
La mostra de cinema tindrà lloc el dilluns 28 (20h) al cinema Truffaut, mentre que el dimarts 29 (20h) es celebrarà a l'Auditori del Centre La Mercè un espectacle musical en directe que serà la festa de cloenda del Pepe Sales i que inclourà més de 50 artistes que interpretaran temes inspirats en l'obra de la poetessa. Entre altres, hi participaran Praga (rock alternatiu), Josep Bassal (violoncel) i Veronica Morales (poesia), Jordi Pau (poesia) i Quito Pau (música), Jordi Corominas (poesia), Calvari (cançó), Marcel Tomàs i Andrea Zayas: Escuchar para ver (teatre), Nice one, Prince Osito (hip-hop), Doctor Matanzas, Ernesto Jova (hip-hop).
Diari de Girona 16.01.13 Foto: Aniol Resclosa.

Un centenar d'artistes es “desordenen” per Carilda
La Penyora dedica el 6è Festival Pepe Sales, del 23 de gener a l'1 de febrer, a la gran poeta cubana Carilda Oliver, defensora de la sensualitat i dels drets de la dona
 “Carilda Oliver és una dona que ha donat moltes coses a Cuba: bellesa, rebel·lia, cultura, glamur i també escàndol, que en el seu cas vol dir fantasia, perquè tothom parla de la seva trobada apassionada amb el caçador Hemingway, que ella ha desmentit, o del que passa a casa seva, sense haver-hi entrat mai”, afirma Consol Ribas, codirectora amb Lluís Llamas de l'associació La Penyora Cultura i del Festival d'Art Independent Pepe Sales, que tindrà lloc a Girona del 23 de gener a l'1 de febrer i que estarà dedicat en la seva 6a edició a tota una il·lustre desconeguda en aquesta banda de l'Atlàntic, la gran poeta cubana Carilda Oliver Labra (Matanzas, 1922), guardonada amb els premis nacionals cubans de poesia i de literatura i autora del poema Me desordeno, amor, me desordeno, una oda a la seducció que s'ha convertit en bandera d'aquesta gran defensora “de la sensualitat, la sexualitat i els drets de les dones”.
LLegir més ... (El Punt-Avui)
  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/610835-un-centenar-dartistes-es-desordenen-per-carilda.html
* A la Llibreria 22, tenim llibres de CARILDA OLIVER.

12/1/13

Rius presenta ‘Amor a la carta' a la 22

El mestre i periodista Xavier Rius, col·laborador d'aquest diari, va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 de Girona la seva novel·la titulada Amor a la carta, que narra una història d'amor ambientada a l'Hospitalet de Llobregat de fa uns anys. A l'acte de presentació hi van participar Saïd El Kadaoui i Iolanda Pineda.
Publicat en el Punt- Avui el 12.01.13 Foto: Lluís Serrat

8/1/13

Portades de llibres 2012

Portades de llibres que han aparagut cada dia per donar el bon dia a la gent que està en el Facebock de la Llibreria 22.

Gent llegint. I part (2012)


La fi de les llibreries?

Avui tanca la representativa llibreria Catalònia en no poder sobreviure a la crisi, que també té en el punt de mira les no menys importants Robafaves i Proa Espais.

L a crisi econòmica que mirem de superar s'està acarnissant amb un sector que alguns consideren no vital: la cultura. Potser no és estrictament vital, fisiològica, però sí que és indispensable. Les arts, el raciocini, són el que ens atorga una presumpta categoria superior entre les espècies animals.
La llibreria Catalònia tanca avui, per sempre. Robafaves està en coma, negociant una nova oportunitat, una darrera descàrrega de desfibril·lador. Diuen que aviat també podria tancar Proa Espais. Un desastre. Amb tant de nom i de recorregut, són les primeres a tancar, però res garanteix que siguin les últimes.
Miquel Colomer, director de Catalònia, declara: “La llibreria tanca per al públic general, però no definitivament fins a finals de gener. Ens hem vist obligats a tancar, però ho farem de manera ordenada, sense deixar ningú penjat; per això estarem oberts per a canvis de regals de Reis, per a clients que tinguin vals o saldos positius en el compte.” Com ell mateix escriu en el comunicat que es pot llegir al web, “després de més de 88 anys de l'obertura i amb 82 anys d'activitat a la ronda de Sant Pere, 3; després d'haver superat una Guerra Civil, un incendi devastador i un conflicte immobiliari, la llibreria Catalònia de Barcelona, tanca”.
Colomer hi afegeix: “Des de fa quatre anys les vendes han anat baixant, però fa uns mesos que la situació s'ha fet tan insostenible que hem decidit tancar abans que la situació no sigui encara pitjor. Vam intentar fer alguna mena d'ampliació de capital, però la resta de socis, la majoria també llibreters com Robafaves, estan en una situació igual de crítica i no ha estat possible.”
Precisament aquesta altra llibreria històrica, la Robafaves de Mataró, continua en estat crític. Després de la crida desesperada –que no va resultar prou efectiva– que es va fer abans de l'estiu per recollir 250.000 euros per la via del micromecenatge, la llibreria es manté oberta: “Estem aguantant numantinament”, diu el gerent, Esteve Guardiola. “La situació personal és duríssima per a tots els que encara treballem aquí, que fa cinc mesos i mig que no cobrem. Sempre hem mirat de viure del que generem, perquè les subvencions que rebem són tan minses que no ens en podem refiar. Aquesta crisi està sent devastadora, una catàstrofe per a tot el sector cultural.” Afortunadament, però, Guardiola hi afegeix: “S'ha obert una via per mirar d'aguantar; és un procés complex però que de moment sembla que camina bé; el farem públic quan ho tinguem assegurat; ara no podem avançar cap dada ni cap data perquè se'ns demana discreció.”
Robafaves ha fet sempre una tasca molt important en favor de la cultura, reconeguda amb guardons com ara la Creu de Sant Jordi, el Llibreter de l'Any, el Llibreter Més Destacat en la Promoció del Llibre Català, Premio Nacional a la Mejor Labor de Difusión Cultural, Premio Nacional de Literatura Infantil...
Tot i que el tancament de Catalònia ja és un fet, i molt greu, no hauríem de permetre que provoqui un efecte dominó que ens obligui a assistir a la fi de les llibreries, com en una novel·la apocalíptica de Ray Bradbury.

Proa Espais s'aguanta per un fil

El 1991 es va inaugurar, a l'antiga seu d'Enciclopèdia Catalana, al carrer Diputació, la llibreria generalista especialitzada en llibres en llengua catalana Proa Espais. El 1998 es va crear el web Llibres.cat, que ha esdevingut un portal de referència. Des del 2005, gestionada per Fundació Enciclopèdia Catalana i amb seu al carrer de Rosselló, 212, Proa Espais
va iniciar una nova etapa com a llibreria i va ampliar l'activitat obrint un espai cultural per a tota mena d'actes.
Tot i això podria tenir els dies comptats perquè fa més d'un any que es mira d'alleugerir l'estructura de negoci (en la venda de llibres en català, però, ocupen un bon lloc al mercat), amb unes alternatives que, de moment, no arriben a bon port. Albert Pèlach, director general d'Enciclopèdia Catalana, només vol confirmar que “s'està valorant un canvi de local” i demana un temps de marge per fer pública la decisió que es prengui, tot i que admet que “hi ha mala peça al teler”.
Lluís Llort, publicat en el Punt-Avui 08.01.13