Bon color del negre

Ahir, a La Capella de Barcelona, Guillem Terribas, Javier Cercas,
Santiago Roncagliolo i Carles Monguilod. Foto: JOSEP LOSADA.

Una de les claus de l'èxit de la novel·la negra és la capacitat de traspassar la frontera –segurament inexistent– entre la ficció més inversemblant i la realitat més quotidiana. I de trànsits bidireccionals entre les diferents modalitats de novel·la negra –i també entre la vida i la ficció– es va parlar ahir a la taula rodona celebrada a La Capella dins del marc de BCNegra i en la qual van participar els escriptors Javier Cercas i Santiago Roncagliolo, l'advocat penalista Carles Monguilod i el llibreter Guillem Terribas, que va fer de moderador. Cercas, que es va reconèixer com a lector de novel·la negra en el seu vessant més clàssic, va recordar una definició que van fer de la seva obra: “autor de thrillers existencials”. La raó?, la inclusió de problemes morals, polítics i existencials en les seves obres. Una opció que té les seves arrels en la versió més americana del gènere, en què, a banda de la resolució de l'enigma, autors com Raymond Chandler i Dashiell Hammet hi van afegir un context de denúncia social que ha donat a aquest gènere una pervivència, una renovació i una actualitat que ahir es constatava amb la gran afluència de públic a totes les sessions. El gènere negre sembla tenir un bon color.
Cercas va afegir al col·loqui una nova autodefinició: “Escric antinovel·les policíaques.” El raonament d'aquesta sentència: “A la novel·la policíaca cal donar resposta al ‘qui ha fet què?' En la meva obra la resposta es troba en el procés de recerca. La resposta és que no hi ha resposta.” Aquest joc de veritats ocultes i mentides evidents també té molt a veure amb l'obra de Santiago Roncagliolo, escriptor peruà format a Mèxic i aixoplugat a Barcelona. Les seves històries beuen de dos territoris fronterers de la novel·la negra: la realitat –va recordar les tenebroses setmanes santes del seu país– i els films, que al seu torn, són derivacions del gènere negre –Seven, El silenci dels anyells...–. Però si algú dels presents tenia clar que no hi ha fronteres entre la ficció i la realitat és el penalista Carles Monguilod, que va ser advocat d'El Vaquilla, personatge que va donar peu a un gènere fronterer, el de joves delinqüents dels barris marginals, que de ben segur era el tema central de la trobada però del qual no es va parlar. No importa. El negre és un color sofert, serveix per a qualsevol conversa.
Jaume Vidal, publicat en El Punt-Avui 07.02.13