28/3/13

Mercè Saurina narra l'exili al seu debut en la novel·la

L'obra, finalista del Casero, aborda en clau femenina un procés de pèrdua ambientat al final de la Guerra Civil

Mercè Saurina a La Planeta, quan va quedar finalista
de la trentena edició del Premi Just M. Casero
amb aquesta novel·la curta que ara publica Brau Edicions
Foto: JULIETA SOLER. 
L'escriptora Mercè Saurina (Girona, 1966) publica a la col·lecció “Narrativa contemporània” de l'editorial figuerenca Brau la seva primera novel·la, Com dues llunes de Saturn, amb la qual va quedar finalista del Premi Just M. Casero que convoca la Llibreria 22 de Girona l'any 2010. El llibre arrenca amb el viatge que emprenen una mare i una filla, durant el qual els records d'un amor de joventut guardat secretament durant tota la vida s'encreuaran amb el relat dramàtic dels avis, víctimes de la Guerra Civil i l'exili. Propers i llunyans alhora, els personatges es comporten com llunes de Saturn que no arriben mai a trobar-se. Mercè Saurina, professora d'institut a Vilablareix, planteja aquesta història de pèrdues i emocions contradictòries, de patiment i memòria, amb una calculada dosificació del drama i un llenguatge pulcre i sense enfarfecs per no entorpir la tensió emotiva que s'hi desplega.
Filla de Camallera tot i que va néixer circumstancialment a Girona, Mercè Saurina ha viscut des de la infància a Bàscara, on el seu pare exercia de metge i la mare, de mestra. Ha estudiat filologia clàssica i catalana, logopèdia i piano, i actualment, establerta a Quart, fa classes d'institut a Vilablareix. Guanyadora de nombrosos premis literaris comarcals, ha escrit també contes per a infants, poemes i una altra novel·la encara inèdita. El seu primer llibre, Com dues llunes de Saturn el presentarà dimarts vinent, dia 2 d'abril, a la Llibreria 22 (20 h), acompanyada de l'escriptor Lluís Muntada.
El Punt-Avui 28.03.13

21/3/13

Màrius Serra presenta la novel·la sorprenent ´Plans de futur´

Plans de futur, la sorprenent novel·la de Màrius Serra sobre la no menys sorprenent vida del matemàtic tetraplègic figuerenc Ferran Sunyer, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2012, es va presentar ahir a a la Llibreria 22 de Girona, en un acte amb Xavier Antich (UdG).
Serra reconstrueix la vida d'un home que neix impedit però gràcies a la tenacitat i a l'ajuda de la mare i dues cosines aconsegueix convertir-se en un dels matemàtics internacionals de més prestigi.
L'obra gira sobre la relació del matemàtic, la seva mare i les seves cosines, però el narrador juga amb la imaginació i crea ficció mentre reconstrueix l'univers familiar del personatge figuerenc.
Diari de Girona, 20.03.13 Foto: Aniol Resclosa

17/3/13

Tot pot ser tan fonedís com la mantega

Una circumstància (o una constància) tràgica pot fer que algú es faci gran de cop en els anys que van de la infància a la joventut. Si això no et passa, hi ha un moment sense retorn possible en què, com si rebessis el certificat de defunció de la teva joventut, t'adones que la vida va de debò, que el temps passa amb les seves conseqüències. Cada vida és una història única i cadascú té el seu moment. A mi em va arribar fa uns anys quan una amiga de la meva edat es va morir de càncer. No dels “excessos” de la joventut, de la qual som supervivents, o per culpa d'un accident fatal. Recordo el dia de juliol en què vam acomiadar-la: era un dia assolellat, claríssim, que concordava amb la vitalitat i la transparència de qui havia mort encara jove i tan bella, però em va semblar d'una insolència feridora. Després va arribar la mort de la meva mare i la fi d'una llarga relació amorosa. Res d'extraordinari. Una de tantes experiències del pas a la vida adulta marcat per la pèrdua amb el sentiment que l'acompanya i et conforma havent adquirit per sempre més la consciència de la fragilitat. No és extraordinari, però és fonamental per a cadascú.
Aquest pas a la vida adulta l'he reconegut en la literatura, el cinema i, fins i tot, en la pintura, que, a partir d'un model que potser el del mateix pintor que s'autoretrata, va reflectint com passa el temps en un rostre o un cos a través de diversos quadres realitzats al llarg dels anys. Un procés que també pot observar-se mitjançant la fotografia sense que hi hagi d'intervenir una voluntat artística. A vegades, sents que en la descripció o el reflex d'aquest pas t'hi reconeixes d'una manera més íntima. Ho he tornat a sentir recentment llegint Climent, el llibre que acaba de publicar Josep Maria Fonalleras, tot i que pròpiament no descriu el pas a la vida adulta, sinó la confirmació definitiva d'aquesta com un estadi de l'existència definit per la pèrdua, que, a partir d'un moment, no fa més que renovar-se per recordar-nos que no podem defugir-la. Això perquè, malgrat que la sabem, a vegades fem com si l'oblidéssim fins que, implacable, la pèrdua ens enxampa novament.
M'he sentit pròxima a Climent a banda del fet que s'hi reflecteixi un món masculí. No ho dic per retreure res. Només faltaria. Els homes creen els seus vincles, el seu món. En aquell que s'esbossa a Climent, de sobte hi falta un dels seus components i aquesta absència fa que la vida dels altres no sigui igual, malgrat que a vegades ho sembli. Potser, de fet, estem fets tant de la matèria de les nostres pèrdues que ens n'oblidem.
Climent és el nom de l'absent, que es fa present a través de la memòria dels amics i dels llocs que van compartir-hi; dels textos que ha deixat com l'esbós d'una novel·la que no ha acabat d'escriure si és que, de fet, va començar a escriure-la; de les experiències de vida i de pèrdua d'aquell que, per encàrrec dels amics, ha de posar ordre als papers de Climent i s'hi emmiralla.
Es diu molt sovint, però no per això deu ser menys veritat: tota obra és una manera de parlar d'un mateix que parla dels altres. Climent és potser una manera amb la qual Fonalleras parla d'ell mateix (i de cadascun de nosaltres) i, per tant, de les seves pèrdues, de la seva fragilitat i de les seves dificultats creatives. Tota creació, al capdavall, és com la resta d'un naufragi: sobreviu a les frustracions que ha comportat i a la mateixa temptació de destruir-la. No és estrany que l'ombra de Frenhoffer, el pintor de L'obra mestra desconeguda, impregni les pàgines de Climent. Cada creador du dins seu el personatge de la nouvelle de Balzac, si bé n'hi ha que en són més conscients. Fonalleras és dels que ho són.
no és que vulgui comparar-les, però tot lector posa en relació textos diversos. Potser és perquè també l'he llegit recentment, però llegint Climent, he pensat en Llibre d'absències, d'Antoni Marí, que, com anuncia el seu mateix títol, també parla d'absències (i, per tant, de pèrdues) i de l'experiència estètica i de la creació. Climent es presenta com una novel·la. Llibre d'absències pot ser un assaig. Però, cadascun a la seva manera, són uns llibres que escapen a les classificacions genèriques, de manera que el de Fonalleras participa de l'assaig i el de Marí podria llegir-se com una novel·la d'intriga en què el narrador va descobrint i associant com diversos textos reflecteixen l'estat d'absència, com de suspensió i pèrdua d'un mateix, en què pot arribar una revelació. Són llibres que m'han commogut i són a dins meu. No crec que, després de llegir Climent, oblidi que, un cop es treuen els vaixells de l'aigua havent-hi passat un llarg temps després de naufragar, les fustes es converteixen en mantega a la superfície. A la intempèrie en què vivim, tot es pot fer fonedís.
Imma Merino. Publicat  a el Punt-Avui 17.03.13


La calaixera de Climent

Aquesta setmana vaig travessar la frontera per veure Camille Claudel 1915, una apassionant pel·lícula de Bruno Dumont que amaga una de les interpretacions més intenses i colpidores que Juliette Binoche ha fet en la seva carrera. La pel·lícula mostra una dona internada en un hospital psiquiàtric, condemnada a no poder crear. El seu germà escriptor, Paul Claudel, la visita i afirma de manera contundent que la bogeria de la seva germana és fruit dels perills derivats de l'acte de creació. Crear suposa enfrontar-se amb els misteris de l'esperit i les seves derives poden conduir cap a un camí perillós i dolorós. Curiosament, la visió d'aquesta meravellosa pel·lícula s'ha creuat amb la lectura de Climent, la darrera novel·la de Josep Maria Fonalleras. L'escriptor no parla de la follia, però sí que posa en evidència el dolor de la creació i la por que l'escriptor té davant l'ordre que implica donar forma al caos de l'existència. En l'epicentre de la novel·la hi ha la calaixera que un escriptor deixa com a herència. Climent no ha publicat cap llibre concret, però ha deixat apunts, notes, documents, fragments d'obres i unes imatges del pintor suís Ferdinand Hodler, que durant mesos va retratar la seva amant. Les notes posen en evidència el desordre i la dispersió d'algú que, capficat en la quotidianitat, busca alguna cosa que l'ajudi a crear l'ordre. La por davant les derives de la creació l'ha portat a deixar-ho tot en una calaixera, a no poder concloure mai allò al qual volia arribar a donar forma. Fonalleras parteix de la mort d'aquest personatge que viu entre Girona i Roma per explicar-nos com un escriptor ha d'ordenar de manera pòstuma allò que l'amic ha deixat, ha de donar forma a aquell hipotètic relat que mai va prendre llum i ha d'establir una gran història que el porti a reflexionar sobre el misteri de la mort. Fonalleras articula un relat en què l'experiència personal s'amaga amb l'experiència imaginada, on un seguit de personatges reals perfectament reconeguts dialoguen amb altres sorgits de l'imaginari, on el gust per una Roma somniada estableix diàleg amb la vida prosaica de la Girona actual. Tot això i més ens ofereix una novel·la que s'allunya de les pretensions d'aquella literatura que busca fórmules estereotipades per trobar la complaença del públic. Fonalleras creu en la precisió de les paraules, en la complexitat del relat i, al final, ens sorprèn gràcies a un exercici en què rere de cada frase s'amaga un interrogant sobre què és això d'escriure.
Àngel Quintana. Publicat a El Punt-Avui 1703.13

16/3/13

Fonalleras, estimat per la crítica i la gent

Escrius perquè t'estimin”, va dir ahir Josep M. Fonalleras a la presentació de Climent a la Llibreria 22. Pep Nadal i Narcís Comadira van lloar la llengua d'aquesta novel·la sobre l'amistat i la lluita contra la incapacitat de crear, que està rebent molt bones crítiques.
Xavier Castillón publicat a El Punt Avui 16.103.13

14/3/13

Xavier Coral i Espartac Peran presenten el llibre ´Divendres´

La  furgoneta que recorre els pobles del programa de TV3 Divendres es va aparcar a la Llibreria 22 de Girona per presentar el llibre que porta el mateix nom del programa (Cossetània Edicions). L'acte, organitzat per Televisió de Catalunya i la Llibreria 22, va anar a càrrec dels presentadors televisius Espartac Peran i Xavi Coral.
Publicat a El Diari de Girona 14.03.13 Foto: Aniol Resclosa

13/3/13

Els últims dies de Machado, segons Febrés

El periodista i escriptor Xavier Febrés va presentar a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre Els últims dies de Machado, en un acte que va comptar amb la participació de l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal. El llibre reconstrueix el tràgic camí de l'exili l'any 1939 del poeta republicà espanyol, que mai més no va poder retornar al seu país.
Publicat a El Diari de Girona 12.03.13


Quim Nadal, Xavier Febrés, Guillem Terribas
Foto: Manel Lladó.
Al día siguiente de la presentación del mi libro Els últims dies de Machado por el historiador Quim Nadal en la Llibreria 22 de Girona, la periodista Eva Vázquez publicó el 12 de marzo de 2013 el siguiente artículo en el diario El Punt-Avui: “Que un poeta envejecido y enfermo pueda arrastrarse por carreteras bombardeadas cargando con su madre, todavía más vieja y enferma, para acabar muriendo ambos con tan solo tres días de diferencia en una pensión del primer pueblo de exilio en que se detuvieron a reposar, demuestra no solo la crueldad de las guerras, sino también y tal vez sobre todo lo estúpidas que son.
Si voleu llegir més http://xavierfebres-es.blogspot.com.es/2013/03/un-articulo-de-eva-vazquez-tras-la.html?spref=fb

11/3/13

Ramis i Segura, a la 22

Llucia Ramis i Cristian Segura, avui a La 22

L'activitat de la Llibreria 22 de Girona no cessa, i avui, a les vuit del vespre, ofereix, no una, sinó dues presentacions de llibres a càrrec de Guillem Terribas: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes i Ciment armat. El primer, obra de la mallorquina Llucia Ramis, desgrana un seguit d'anècdotes i records que traslladen el lector a temes tan universals com l'amor i el desamor, la nostàlgia, el retrat generacional, les relacions familiars, l'educació i les arrels. El segon, firmat per Cristian Segura, és el relat frenètic d'una època d'excessos i especulació en què només els més forts acaben sobrevivint.
El Punt· Avui  05.03.13
 
Tots dos fan compatibles el periodisme i la narrativa, comparteixen editorial –Columna– i generació. Llucia Ramis (Palma, 1977) i Cristian Segura (Barcelona, 1978) van presentar ahir, a la Llibreria 22 de Girona, les seves últimes novel·les: la tercera d'ella –Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes, una singular història familiar– i la segona d'ell: Ciment armat, el retrat d'una època d'especulació i excessos. Dos bons representants de la nova narrativa catalana, escalfant motors per Sant Jordi.
El Punt-Avui 06.03.13 . Text i Foto: Xavier Castillón

Amb música de fons

L'escriptora barcelonina Blanca Busquets, guanyadora del Premi Llibreter 2011, va presentar ahir a La 22 de Girona la seva última novel·la, La casa del silenci, una història en què es fa molt present la passió per la música de l'autora a través del rastre d'un violí.
Publicat en El Punt-Avui 01.03.13
Foto: Joan Sabater

6/3/13

Miquel Berga s'estrena en la literatura infantil

L'escriptor saltenc i professor de la UPF converteix Dalí en un mag geniüt al conte ‘La bruixa de Cadaqués'

Miquel Berga té una filla de pocs anys i de tant en tant pugen amb la família cap a Cadaqués. És una combinació fatídica, de conseqüències imprevisibles. Com tothom sap, a la mainada arriba un moment que, o els expliques un conte, o deixen de menjar, i si un ha de fer front a aquesta àrdua empresa en un ambient tan propici als enigmes enigmàtics com el paisatge del cap de Creus, el resultat pot acabar sent alguna cosa semblant a La bruixa de Cadaqués, el conte amb què Miquel Berga debuta en la literatura infantil i que, publicat per Cruïlla amb il·lustracions de Lluís Farré, arribarà a les llibreries a mitjan març. Per aquest escriptor i professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, un llibre com aquest no és sinó “la culminació d'una llarga i dilatada carrera acadèmica”, en la coronació de la qual, com en tantes altres coses, ha necessitat l'empenta decisiva de la seva filla. “No hi ha més estratègia literària que aquesta: aconseguir que una criatura desganada mengi”, declara amb una flegma que un estaria temptat de qualificar de britànica si no li sabés la filiació saltenca.
La bruixa de Cadaqués tracta en efecte d'una “bruixa bruixota” que tenia amargada la gent del poble amb la seva funesta mania de desfermar unes tramuntanades colossals que feien fugir els gats amb la cua enreveixinada. Tips de tanta malifeta, els gats decideixen anar a veure el senyor Dalí, un pintor de Portlligat que té uns bigotis tan llargs com els seus i uns poders màgics capaços de vèncer la bruixa més malvada. Tot i que els seus conjurs al principi no fan efecte, finalment la invocació tel·lúrica d'Escucurucut aconseguirà neutralitzar la bruixa i petrificar-la al parallamps de la Casa Blava. El missatge és alliçonador: “Al mal, se li ha de plantar cara.”
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 03.03.13

* El llibre és presentarà a Girona el dia 19 de març 2013, a les 5 de la tarda a l'Escola Joan Bruguera, en un acte organitzat per la Llibreria 22.