28/4/13

Amb una altra brúixola / SANT JORDI 2013

Rere l'èxit previsible d'Albert Espinosa, els autors gironins presenten novetats molt recomanables per la diada.
Mercè Saurina, Mar Bosch, M. Àngels Bosch i Roger Vilà debuten en la novel·la.

Gironell, Bagué, Saurina, Cercas a la 22 el 20.04.13
El drac de Sant Jordi té en realitat més d'un cap. Hi ha el de les novetats consagrades pels premis, que és el que treu més foc pels queixals, i gallejant ben a prop seu, el dels grans grups editorials, que previsiblement entronitzaran com el més venut de la diada Albert Espinosa i les seves Brúixoles que busquen somriures perduts. Però no es pot desestimar el lloc que ocupa el cap de les anomenades “aportacions locals”, que durant anys havia estat una mena de calaix de sastre entre erudit, institucional i folklòric que ha acabat, però, estirant el coll fins a fer-se un lloc més que digne entre les fumerades dels seus germans grans. Hi ha tingut molt a veure la florida d'editorials petites però de gran ambició, que ja no busquen el producte d'interès exclusivament territorial, sinó que aspiren a trobar lectors a qualsevol racó del país, sovint per mitjà de traduccions exquisides, com ara la memorable Antologia de Spoon River, d'Edgar Lee Masters (Llibres del Segle), o els Quaderns de notes de Lichtenberg (Ela Geminada). Per cenyir-nos a la creació pròpia, estan afavorint, a més, la proliferació de nous autors, com ara Esther Blanco, que presenta Mals hàbits a Gregal de Maçanet de la Selva, o M. Àngels Bosch, que debuta en la ficció amb Camí entre vinyes a través de Brau, igual que Mercè Saurina, que hi publica Com llunes de Saturn, finalista del Casero del 2010. També Núria Martí va fer el salt a l'edició gràcies a aquest premi, i ara que ja va per lliure treu a la llum els “vint contes perversos” d'Un excés de felicitat, al segell de Quim Curbet, que també presenta novetat: els articles reunits a l'atles personal El viatge del gironauta. El banyolí Miquel Aguirre publica La cortina de saca, amb què va guanyar el premi Calders de la UAB; Carles McCragh torna a la narrativa amb Els horitzontals i altres històries verticals (Cal·lígraf), i Mar Bosch, la més recent guanyadora del Casero, s'estrena a Empúries amb l'extraordinària Bedlam. Roger Vilà, vallesà establert a Santa Coloma de Farners, també enlluerna amb la seva primera obra, Marges, que li ha acollit Barcino, i l'olotí Esteve Vilanova renova el seu compromís ecològic amb la intriga de L'ull blau de Sibèria (Cossetània).
Encara dins de la narrativa, sobresurten les reaparicions de Josep M. Fonalleras, que torna a la novel·la amb l'elogiada Climent (Amsterdam), i el periodista Xevi Sala, que després de revelar-se el 2010 amb Les causes perdudes, presenta la intriga que ha ordit a En la pell d'un mort (Columna). També a casa nostra tenim alguns autors reconeguts de best-sellers, i poden fer-se un lloc entre els més venuts Miquel Fañanàs i La bruixa de pedra, Martí Gironell amb L'últim abat, o Núria Esponellà amb Una dona d'aigua, finalista del Bertrana. S'hi podria incloure també Javier Cercas i Les lleis de la frontera, ambientada a Girona.
Pel que fa a les obres de no ficció, mereixen un lloc destacat els dos volums imponents de les Memòries d'Aurora Bertrana, introbables des que es van publicar fa més de quaranta anys i que ha recuperat la Diputació. Feia dècades també que havien desaparegut dels aparadors les Converses amb Pau Casals de Josep M. Corredor, que per fi ha rehabilitat l'Ela Geminada, feliçment en complicitat amb Acontravent, que rescata una selecció dels seus articles a Contra la valoració de la mediocritat. Es pot considerar també una recuperació el Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, que Pep Vila ha revisat per a CCG. En canvi, és tota una novetat, i de les més engrescadores, la història de la literatura catalana de ciència-ficció que Sebastià Roig aborda a El futur dels nostres avis, també a través de la Diputació, així com l'estudi de la pintura feta a Figueres des de finals del segle XIX fins al 1960 que presenta Mariona Seguranyes a La mirada persistent, editat per l'Ajuntament, i sobretot la crònica de la premsa sota la censura franquista que Narcís-Jordi Aragó extreu de la seva pròpia experiència a Periodisme sota sospita (Acontravent). També a l'editorial de Quim Torra veu la llum la recerca de Marta Pasqual sobre el Joan Sales editor, La ploma contra el silenci. En el camp de la biografia, tres de ben diferents: Gemma Domènech ressegueix la trajectòria de l'arquitecte gironí Emili Blanch i Roig (ICRPC); Josep Valls traça un retrat del missioner Joaquim Valls a Àfrica al cor (Brau), i Josep Pujol i Coll reconstrueix a la Biblioteca Valvi els Perfils de Xavier Monsalvatje. El periodista Gerard Bagué s'endinsa en territori inhòspit amb la seva crònica de La Girona pecadora (Llibres del Segle), mentre que Miquel Martín retorna al paisatge marítim el seu caràcter mitològic amb la recopilació de les Llegendes de mar de la Costa Brava, a Sidillà, el mateix segell on Jordi Bonet serveix El llibre del recuit, tan saborós com La cuina marinera de la Costa Brava (Farell) que ha cuinat l'incansable Jaume Fàbrega.
Pel que fa a la poesia, destaquen Cavada pell, de Roger Costa-Pau (Llibres del Segle), el primer llibre de Lluís Lucero, La lenta digestió de les crisàlides (CCG), i El convit (Viena), de la banyolina Elisabet Juncà, a més del nou poemari del xilè Jorge Morales, Los frutos invisibles (El Llop Ferotge). En narrativa infantil, és molt recomanable l'àlbum il·lustrat La Marta i la xocolata, de Lia Bertran, i per als lectors joves, tres apostes segures: Àngel Burgas, que presenta Noel et busca (La Galera); Maria Mercè Roca, amb Mil revolts (Barcanova), i Dolors Garcia i Cornellà, amb Vida, obres i secrets d'Helena Mascort (Bullent).

Lectures públiques i firmes d'autor

Com ja és tradicional per Sant Jordi, la majoria d'autors gironins que publiquen novetat signaran exemplars dels seus llibres a les parades al llarg de tot el dia. Entre ells, Josep M. Fonalleras, Núria Esponellà, Miquel Fañanàs, Mar Bosch, Narcís-Jordi Aragó, Xevi Sala, Miquel Martín o els germans Roca del Celler. A Girona, després de l'èxit de la lectura organitzada l'any passat del llibre que Josep Pla va dedicar a la ciutat, en aquesta edició es commemorarà el centenari de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella amb la lectura pública, davant la seu d'Òmnium a la plaça del Vi, de K.L. Reich, d'11 a 2 del matí. A Palafrugell, on fa deu anys que organitzen lectures continuades de l'obra de Pla aprofitant la diada literària, aquest Sant Jordi el dedicaran a Notes sobre París, de les 12 del migdia a les 8 de la tarda al Teatre Municipal.
Eva Vazquez El Punt. Avui 22.04.13.

Contra el desànim, llibres i roses
 
Pots estar decaigut o fins i tot deprimit, en aquest estat d'ànim generalitzat en què molts ens movem, però per Sant Jordi hi ha quelcom especial que foragita ni que sigui per un dia aquest desànim. El llibreter Guillem Terribas ho defineix molt bé establint un símil futbolístic: “Per Sant Jordi és l'únic dia que no hi ha crisi; és com un Barça-Madrid, que, per més crisi que hi hagi, sempre s'omple el camp.” Si a això hi sumem que la diada d'ahir la van presidir un sol majestuós i una temperatura benigna, la jornada es pot qualificar simplement d'extraordinària.
Tan bon punt surt de casa, ja a primera hora, un s'adona que el 23 d'abril és un dia especial. Hi ha molt de formigueig, els balcons llueixen orgullosament senyeres i estelades, a les entrades de les escoles et reben amb els braços oberts perquè els compris una rosa o un llibre per finançar l'excursió de torn i, si te n'escapes (o no), tranquil, que sempre hi ha algú pidolant perquè li compris una rosa. I és que poden passar els anys i complir-se molts Sant Jordis, però poques coses canvien. Sobretot a la Rambla i la plaça de Catalunya, on es congreguen la majoria de parades de llibres, flors, associacions, sindicats i partits polítics. Mormons inclosos. La competència és ferotge, sobretot per vendre't alguna
cosa.
Com és habitual, la jornada es va dividir en tres grans etapes: a primera hora, la millor per consultar, comprar i saludar, amb molta mainada, jovent, aturats, i treballadors que exprimien al màxim la seva mitja hora d'esmorzar; al migdia, les aglomeracions emigrades per una estona a les terrasses, els restaurants i les cafeteries, i, a la tarda, l'habitual marea humana, sobretot a partir de les cinc, que marquen l'hora de fugir cames ajudeu-me.
Els llibres i les roses van ser els protagonistes i, és clar, per la part que els toca, els escriptors. Aquest any, a diferència de l'any passat, aquests es van prodigar més per les parades habituals. Parlem de Narcís-Jordi Aragó, Martí Artalejo, Gerard Bagué, Mar Bosch, Roger Costa-Pau, Núria Esponellà, Josep M. Fonalleras, Lluís Lucero, Núria Martí, M. Mercè Roca, Xevi Sala, Mercè Saurina... entre altres. Els que no, també es van muntar la seva pròpia paradeta, oferint els seus llibres autoeditats. Bé, i un clàssic: Guillem Terribas, que, tot passejant d'una parada a l'altra, i a la Llibreria 22, demostra com n'és, de mediàtic, servint els clients, saludant les autoritats i atenent a la vegada els mitjans de comunicació. Ell demostra que sí que es pot ser omnipresent.
Pel que fa les flors, un dels altres camps de batalla de la diada, els venedors van demostrar tenir recursos oferint tot un arsenal de mides i colors, malgrat que la tradicional rosa vermella continua sent un valor assegurat. Per raons òbvies, la blaugrana (el Barça competia, contra el Bayern... i contra Sant Jordi) i la groga i vermella (que evoca la senyera) van tenir la seva tirada. Com sempre, la majoria de compradors eren ells, per complir una bella tradició que marca que els homes regalen la rosa a les seves estimades com en el seu dia sant Jordi la va oferir a la princesa Violant. També és cert que els temps canvien o, si més no, les relacions amoroses. I si no, que li ho preguntin a un bon amic de la feina que, enamoradís de mena, va exclamar en plena Rambla: “Avui és el dia que regalaria roses a totes les dones!” Ho va dir coincidint amb la publicació d'una enquesta recent, d'aquelles de qui no té feina el gat pentina, que assegura –en contra del tòpic– que els homes som més romàntics que no pas les dones. També, és cert, que també som més infidels. Ai, l'amor!
Jordi Camps Linnell, publicat en El Punt-Avui 24.04.13

 altres
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639778-polemica-per-considerar-les-novelmles-despinosa-i-rahola-llibres-mediatics.html
 
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639708-un-sant-jordi-victorios.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/639644-els-gironins-sobren-pas.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/04/23/catalunya/1366745725_634998.html

http://www.tv3.cat/videos/4548721/Telenoticies-Girona-24032013
 

Aquells anys de Presència

Vaig ser a La Planeta, fent costat a l'Aragó, que presentava el llibre Periodisme sota sospita, que narra la seva aventura periodística, bàsicament centrada en la direcció de Presència una colla d'anys. Era com estar en un bany maria, en un pot d'almívar. Com havia de ser. Tornaven a la memòria els anys duríssims de la dictadura, que molts voldrien oblidar, per ressaltar les petites i gairebé enjogassades piruetes que ens calien per poder practicar –amb la modèstia de maldestres aprenents– una mica de periodisme descarat, al marge de la informació-propaganda oficial generalitzada. Vés a saber, potser fins i tot vam fer una mica de forat. El nostre gra de sorra voluntarista es va sumar, setmana a setmana, a tants d'altres de més contundents que anaven fent impossible la continuïtat prevista del règim opressor. Al final, tinguérem democràcia, que ja és molt. Tampoc es podia esperar llavors un alçament de llum en la tenebra tan contundent com va ser. Es veu que els lligadors no ho tenien tot tan atado y bien atado com es pensaven.
De tota manera, ja ho sabeu, en algun moment de la Transició, vam arribar a esperar més. Des de la petita i espantada Girona que acomboià l'aventura de Presència en sortien aires de llibertat força més ambiciosos. Arribàrem a creure en algun moment que eren pensables des d'una federació de Països Catalans fins a l'autogestió a les empreses. Totes les utopies –realistes o forassenyades– tingueren un espai en el mapa de futur que ens dibuixàvem al davant. Per dir-ho ben dit: tot estava per fer i tot era possible. Després, la dura realitat de la negociació amb les forces de sempre, els poder reals, els interessos intocables i les autoritats corresponents; es pactaren els mínims. I així anem. Entendre's amb el pinyol de l'Estat no és pas fàcil. Tenen sempre la paella pel mànec. I el mànec també. Això sí que ho havien lligat amb quatre nusos, els nusos del diner. Tenen el diner públic, el de tots. Ja podem clamar, demanar, argumentar i queixar-nos.
El nostre dret real no passa de les engrunes. El pa de veritat el llesquen ells, que en saben prou al cap de tants anys, i es queden sempre la llesca bonica. La crisi ho enverina tot, és clar, però la clau de la caixa fa temps que la tenen adjudicada per dret de conquesta o per costum. No hi ha discussió possible, de moment. Ells administren l'abundància i la misèria, amb el mànec ben arrapat.
De tot això, no en parlàrem pas dilluns passat a La Planeta. No tocava. Era un dia de felicitat compartida, de reconeixements, de festa familiar. Podíem enyorar tots plegats aquells anys en què tots érem més bons, més valents, més autèntics, més guapos, més importants. Més joves, per dir-ho clar i català.
Pius Pujades, publicat a El Punt-Avui el 22.04.13 Foto: Joan Castro.

19/4/13

Ernest Maragall reviu en un llibre la seva etapa a Educació

L'exconseller d'Educació amb el tripartit, Ernest Maragall, i qui va ser el seu secretari de Polítiques educatives al Departament, Francesc Colomé, van presentar ahir a Girona -a la Llibreria 22- el llibre amb el qual exposen la seva experiència a la Conselleria. Hi destaquen els reptes que van assumir i les reformes que van emprendre; tot sense oblidar la visió política. La publicació es titula Escola nova, poble lliure. 1.492 dies a Educació, disculpeu les molèsties (RBA).
Publicat en el Diari de Girona 19.04.13 Foto: Aniol Resclosa

16/4/13

N.J. Aragó: “Vivíem en un túnel al final del qual intuíem la llibertat”

Narcís-Jordi Aragó, Carles Puigdemont, Joaquim Nadal i
Narcís Genís,durant l'acte d'ahir Foto: JOAN CASTRO /
" Aquest no és el meu llibre de memòries, és la crònica d'una gent que vivíem en un túnel al final del qual suposàvem que hi havia la llibertat. La difícil llibertat que ara només cal vigilar perquè ningú no ens la torni a prendre mai més.” Ho va dir ahir el periodista gironí Narcís-Jordi Aragó, a la presentació del seu llibre Periodisme sota sospita (Acontravent), el relat de 25 anys de professió periodística exercida amb milers de dificultats sota la censura franquista, entre el 1952 i el 1977, i especialment durant la seva etapa com a director de la revista Presència. L'acte, organitzat per la Llibreria 22 a La Planeta, va reunir un públic nombrós, entre el qual hi havia una bona representació de la “generació Presència”, com la va definir l'alcalde de Girona, el també periodista i “lector precoç” de la revista Carles Puigdemont, un dels presentadors juntament amb l'historiador i polític Joaquim Nadal i Narcís Genís, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. Tots tres van destacar el valor històric, literari i testimonial del llibre d'Aragó.
Després que el llibreter i antic col·laborador de Presència Guillem Terribas prologués la presentació d'aquest llibre “esperat des de fa molt de temps”, Genís va rememorar els seus primers passos periodístics a Presència, l'any 1976, per concloure que “Aragó obria les portes a tothom que tingués un tarannà democràtic i ganes d'escriure”. En la mateixa línia, Nadal va dir: “Presència va ser un marc plural i transversal molt obert, amb uns 800 col·laboradors. L'únic ideari de la revista era la seva radicalitat democràtica i catalanista.” Segons Puigdemont, aquest és un llibre d'una modernitat evident: “Si el periodisme és periodisme, sempre estarà sota sospita i molestarà algú.”
Entre el públic va intervenir Joan Ribas, que com a responsable de la gestió econòmica de Presència va
recordar que, durant la direcció d'Aragó, la revista va pagar més de mig milió de pessetes en multes. Pere Madrenys, últim director de Presència abans de convertir-se en dominical de Punt Diari, va demanar un reconeixement per a la dona d'Aragó, l'artista Mercè Huerta, que també va exercir de telefonista, secretària i altres moltes funcions a Presència. “Jo no sóc periodista, sóc periodista consort... amb sort”, va dir ella.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 15.04.13.Foto: Miquel Ruíz.
Vídeo de la presentació:
http://youtu.be/N6mRQk-85TQQ


6/4/13

Lletres Llàgrimes i llargues cues per saludar Albert Espinosa a la Llibreria 22

Lletres Llàgrimes i llargues cues per saludar Albert Espinosa
a la Llibreria 22
El fenomen Albert Espinosa va concentrar ahir centenars de persones a la Llibreria 22. El creador de Polseres vermelles va signar el seu nou llibre, Brúixoles que busquen somriures perduts. La cua arribava fins a la plaça de la Constitució. Algunes persones no van poder contenir les llàgrimes d'emoció al moment de saludar, i en algun cas besar, el creador de Polseres. El llibre segueix la línia i l'estil que caracteritza Espinosa i explica una història emotiva que parla de la maduresa, les decepcions, la família, la venjança, el perdó i les segones oportunitats.
Diari de Girona, publicat el 06.04.13

Espinosa omple La 22 de fans entregats

L'escriptor i dramaturg albert Espinosa va presentar ahir el seu nou llibre, Brúixoles que busquen somriures perduts, en una Llibreria 22 de Girona plena a vessar. Més d'un centenar de fans, la majoria adolescents, no es van voler perdre l'ocasió d'aconseguir un autògraf del creador de la sèrie d'èxit Polseres vermelles.

3/4/13

Mercè Saurina presenta la seva novel·la

L 'escriptora Mercè Saurina (Girona, 1966) va presentar la seva primera novel·la, Com dues llunes de Saturn (Brau Edicions) en un acte a la Llibreria 22, amb la participació de l'escriptor Lluís Muntada. L'obra, finalista del premi Casero de 2011, tracta sobre la pèrdua de les persones estimades.
Diari de Girona 03.04.13 Foto: Aniol Resclosa.

2/4/13

Matías Crowder rememora a la novel·la ´La duna´ una matança d´indis a l´Argentina

El periodista i escriptor argentí, establert a Girona, presenta dijous a la Llibreria 22 el seu nou llibre, en el qual conviuen realitat històrica i ficció.
Una misteriosa duna de sorra recorre una zona remota de l'Argentina assecant els camps de conreu i provocant la fugida dels pobladors; aquest és l'eix al voltant del qual gira el nou llibre de Matías Crowder (La Plata, 1973), periodista i escriptor argentí resident des de fa alguns anys a Girona. La duna (Ediciones de La Discreta) és precisament el títol de la novel·la, que l'autor presentarà dijous 4 d'abril a les vuit del vespre a la Llibreria 22 de Girona, en un acte en el qual també intervindran l'economista i emprenedora escalenca Laia Terrón, creadora i directora del Laboratori de Lletres, i el periodista Alfons Petit, cap de redacció del Diari de Girona.
Llicenciat en Comunicació Social, Matías Crowder (http://matiascrowder.com) ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació argentins i d'altres països de Sud-amèrica i d'Europa, i actualment ho fa amb el Diari de Girona. L'any 2009 va guanyar el pre??mi de literatura José Saramago de Castillo de Manzanares (Madrid), i el 2010 també va ser guardo?nat en el premi de relats de la revista d'humanitats Ex Novo, vinculada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El 2010 va publicar a més En el tren, la seva primera novel?la, en la qual detallava un violent entramat de corrupció al voltant d'un atemptat en un tren a Buenos Aires que deixa 150 morts.
Un episodi poc conegut
A La duna, Crowder reuneix el seu gust per la ficció amb el seu interès per la història. Així, les misterioses evolucions d'aquesta duna fruit de la imaginació de l'autor i que dóna títol a l'obra tenen com a teló de fons un episodi poc conegut de la història argentina, l'anomenada Campanya al Desert, que entre els anys 1878 i 1885 va impulsar el Govern del país contra diferents pobles indígenes. Com explica el mateix Crowder, "durant anys es va evitar parlar-ne. Quan els historiadors van treure a la llum les massacres d'indis, les expropiacions, el seu ús com a serfs, tot plegat orquestrat ni més ni menys que per un senyor com Julio Argentino Roca, considerat un pròcer de la pàtria, van començar els problemes. Encara avui el tema resulta clau per comprendre la història argentina".
Matías Crowder sostè que aquella Campanya al Desert va ser "un genocidi en l'ampli sentit de la paraula. Es va exterminar una cultura, diverses en realitat: els araucans, els maputxes, els tehuelches, els ranqueles.... Per terres, per ambició. Els indis que van sobreviure van ser portats en captiveri com a serfs. Se'ls va tancar a l'illa Martín García, on van emmalaltir amb els virus dels blancs, i aviat l'illa es va convertir en un cementiri". Encara que, com acostuma a passar, en la història no tot és blanc o negre, sinó que hi ha molts grisos. I per això Crowder apunta que també els indis van cometre atrocitats: "Robaven bestiar, arrasaven els poblats dels blancs en els anomenats malones, segrestaven dones blanques, els tallaven la planta dels peus perquè no poguessin escapar i les tenien captives durant anys... No eren el "bon salvatge" de Rousseau, no, encara que els blancs també feien por". I en posa més exemples: "Es té notícia d'hisendats que pagaven a escorxadors per cada parell d'orelles índies. Quan el indis, com a presoners, arribaven a Buenos Aires, se separava les famílies segons el capritx de les mestresses de casa que se'ls enduien com a servidors".
En aquest clima d'extrema violència irromp la duna que arrasa els camps i que provoca que els habitants dels poblats els hagin d'abandonar.... "Veiem indis que estan essent delmats, soldats que lluiten a canvi d'àrides terres, famílies de colons que s'enfronten a la fatalitat i a la barbàrie, capellans decidits...", avança l'autor sobre alguns dels personatges que poblen el seu llibre, molts dels quals es veuen enfrontats a realitats que d'entrada els són alienes, i que s'obre amb la mort d'un sacerdot argentí d'origen indígena a Roma, a tocar del Vaticà: "Estem amarats de la religió, les creences, els mites... No seríem els mateixos si aquests ens faltessin. En el meu cas, m'he criat assistint a missa cada diu?men?ge, en un col·legi salesià. El catolicisme és i ha estat fonamental en la meva vida com a escriptor. Que cregui en Déu, en la vida del més enllà, això ja és una altra cosa", puntualitza Crowder.
Publicat en el Diari de Girona 02.04.13

1/4/13

Sant Jordi militant

Editors i llibreters esperen que la diada sigui una excepció en la davallada de les vendes de llibres i demanen als lectors un gest de militància a favor de la cultura

Amb un mes de previsió, editors i llibreters tenen en part l'esperança que la campanya de Sant Jordi pugui salvar la gran davallada que viu el sector del llibre. Malgrat el fort descens del poder adquisitiu entre els possibles compradors, les previsions apunten al fet que molts lectors es reserven la despesa de llibres per a Sant Jordi i que això podria, en certa manera, salvar els mobles.
En aquest sentit els gremis de llibreters i editors de Catalunya confien que “els clients malalts de llibres” no deixaran de consumir en una diada tan assenyalada. Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters, fa una “crida a la conscienciació” en un moment en què les retallades i l'augment de l'IVA estan ofegant la cultura. Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters, també ho té clar: “El missatge que volem donar és que la gent surti al carrer i compri. Ara potser ja no cal reivindicar la llengua, però sí la cultura en general.”
El president del Gremi d'Editors, Xavier Mallafré, constata el descens de vendes de llibres fora de les campanyes de Nadal i Sant Jordi: “Si abans un lector entrava en una llibreria buscant un volum, potser en sortia amb un altre més sota el braç. Ara aquesta compra per impuls s'ha aturat, cosa que s'ha notat especialment en les grans superfícies.” En aquest sentit, Mallafré creu que molts dels lectors esperen Sant Jordi per fer les seves compres: “La gent es deixa anar més.”
Després d'una campanya de Nadal dolenta, llibreters i editors creuen que els resultats serien bons si per Sant Jordi es puguessin mantenir les xifres del 2012, amb una facturació de 18,3 milions d'euros. “Tenint en compte l'atmosfera pessimista i la situació econòmica, només amb el fet que no reculéssim estaríem més que satisfets, i si es pogués superar la xifra, estaríem feliços”, afirma Daura. L'enemic més gran d'un Sant Jordi és que caigui en dia festiu o Setmana Santa (com va passar amb el fatídic 2011). O que plogui. Enguany, només la pluja pot ennegrir el dia. Xavier Mallafré també espera que Sant Jordi acabi sent “una illeta” dins del fatídic panorama. En tot cas, tant llibreters com editors tenen clar que la fórmula de Sant Jordi està consolidada i continua sent vàlida. “No cal fer experiments”, opina Daura.
De tota manera, el descens continu de vendes al llarg dels últims cinc anys (del 20 al 25% a Catalunya) ha situat el sector al límit de la seva resistència. El tancament d'algunes llibreries emblemàtiques ha pogut oferir una imatge encara més catastròfica que la real però Marià Marín ho té clar: “En aquests moments estem al límit del que és sostenible.” “Si aquests any no ens en sortim, aleshores sí que les conseqüències seran desastroses”, afegeix.
I és que a més de la crisi, el sector viu un altre repte: un canvi de model que ha de trobar l'equilibri entre la pervivència del llibre tradicional i l'esclat del digital. El consum del llibre electrònic al nostre país és encara marginal, ja que el 2012 va representar només entre el 3 i el 5% del consum, però el seu creixement és exponencial. Creix molt en la lectura no literària, sobretot en els llibres tècnics. Unes dades curioses: els que tenen dispositius acaben llegint més en digital i l'èxit del llibre electrònic entre dones grans. Es compraran també llibres digitals per Sant Jordi? Marià Marín, que coordina l'empresa de llibre digital del Gremi de Llibreters, Liberdrac, creu que el percentatge serà ínfim, però s'estan estudiant fórmules de targetes regal per a la descàrrega de llibres electrònics.
Per acabar-ho d'adobar, i com succeeix en altres àmbits, el sector pateix cada cop més la lacra de la pirateria. “Per cada llibre descarregat legalment, n'hi ha cinc o sis d'il·legals”, explica Marín. Antoni Daura denuncia la vista grossa de l'Estat espanyol en aquest tema. Xavier Mallafré explica, sobre aquest tema: “Ens preocupa i ens ocupa.” En aquest sentit, espera que la nova llei de propietat intel·lectual pugui solucionar un problema que situa l'Estat espanyol com el segon país del món amb més pirateria editorial.

Els més venuts afinaran més

Sens dubte, un dels moments més esperats en l'àmbit mediàtic de la diada de Sant Jordi és quan s'anuncia el rànquing dels llibres més venuts de la jornada. Tradicionalment, el recompte es feia a través d'enquestes en algunes de les llibreries més representatives del país. Malgrat que el Gremi de Llibreters considera que aquest era un mètode exhaustiu d'elaborar la llista, enguany el recompte estarà totalment informatitzat. A través del sistema Libridata, que estarà operatiu en un centenar de llibreries i que encara és una experiència pilot, cada vegada que un llibre venut passi per caixa quedarà comptabilitzat de manera automàtica. El recompte començarà el dia abans de Sant Jordi (quan ja s'apunta clarament quina serà la tendència), cosa que facilitarà que les dades puguin estar llestes amb molta fiabilitat la mateixa tarda del dia de Sant Jordi. “D'aquesta manera, la llista tindrà molt més valor estadístic”, diu Antoni Daura, que també recorda una data molt significativa: que només del 5 al 10% de les vendes del dia corresponen als més venuts.
  
Històries per a tots els gustos
Malgrat la crisi, l'allau de novetats que es podran trobar el pròxim Sant Jordi res té a envejar a edicions anteriors. La diversitat de l'oferta fa que a hores d'ara no hi hagi un candidat clar a erigir-se com el llibre més venut, però es pot ensumar per on poden anar els trets. Malgrat que ja hi ha 100.000 lectors que l'han llegit en castellà, la recent sortida al carrer de la traducció al català de l'epopeia bèl·lica del 1714 de Victus (La Campana), d'Albert Sánchez Piñol, pot situar aquest títol al capdamunt de la llista. La mateixa editorial té una altra carta que pot jugar molt fort en el terreny de la no-ficció, ja que es tracta d'un autor amb molts fans incondicionals: Josep M. Espinàs. Una vida articulada és una selecció dels 11.000 articles que Espinàs ha escrit a la premsa, en diaris com ara l'Avui.
Els premis importants
Per Sant Jordi també es concentren la majoria de les obres premiades amb els guardons literaris més importants. Si per Sant Jordi s'ha de comprar el Sant Jordi, aleshores toca endinsar-se en la vida del matemàtic Ferran Sunyer, que Màrius Serra ha recreat en la novel·la Plans de futur (Proa).
Sílvia Soler és l'últim premi Ramon Llull amb L'estiu que comença (Planeta), una novel·la sobre l'amistat entre homes i dones que narra una relació al llarg de 50 anys. Una altra obra premiada que també podria tenir un bon Sant Jordi és Una família exemplar (Destino), de Genís Sinca, l'últim premi Josep Pla, una tragicomèdia protagonitzada per dues famílies.
Més enllà dels premis, algunes novetats seran èxit segur per la diada. És el cas de l'última novel·la d'Albert Espinosa, Brúixoles que busquen somriures perduts (Rosa dels Vents). El creador de Polseres vermelles té un públic molt ampli i fidel que segur que espera trobar-se amb l'autor signant en alguna parada, aquell dia.
Omnipresent en totes les llibreries i amb una forta promoció, un dels èxits de venda del Sant Jordi serà sens dubte la tercera novel·la d'Ildefonso Falcones, La reina descalça (Rosa dels Vents). De moment, l'obra de l'autor del best-seller, L'església del mar, ja està situada al capdamunt de les llistes dels més venuts, tant en la seva versió original castellana com en la catalana.
Altres novetats en literatura catalana que també destacaran: Temps d'innocència (Edicions 62), de Carme Riera; Quan arribi el pirata i se m'emporti (La Magrana), de Lluís-Anton Baulenas; El carrer de l'Embut (La Magrana), el retorn a la ficció de Pilar Rahola després de 30 anys, i L'últim abat (Columna), de Martí Gironell.
Un fenomen gairebé més sociològic que literari com el de la trilogia de Cinquanta ombres de Grey, d'E.L. James (Rosa dels Vents), i tot el llarg llistat de novel·les que l'imiten, rebrotarà segurament per Sant Jordi, malgrat que és a les llibreries des de l'estiu passat.
Montse Frisach. Publicat a El Punt-Avui 01.04.13

*Hi han molts més llibres per triar i remanar i a tenir en compte com CLIMENT de J.M. Fonalleras (editorial Amsterdam) BEDLAM. de Mar Bosch (Premi Casero 2012 editat per Empúries) / AUGUST de John Williams ( Ed.62) / LA BRUIXA DE PEDRA ( Premi Néstor Lujan, editorial Columna) de Miquel Fañanas / LLIBRE D'ABSÈNCIES d'Antoni Marí (Editorial Tusquets) / UN EXCÉS DE FELICITAT de Núria Masmartí ( edicions Curbet) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA 1931 - 2012. UNA HISTÒRIA POLÍTICA de Joan B. Culla (editorial La Campana) / QUATRE VIES PER A LA INDEPENDÈNCIA de Martí Anglada ( editorial Pòrtic) / PENSAR, DIALOGAR I FER EN UNA CATALUNYA MILLOR Teresa Pous conversa amb Josep M. Terricabras (Ara Llibres) / EL VIATGE DEL GIRONAUTA de Quim Curbet ( edicions Curbet)MARQUES DE FOC de Narcís Comadira ( Ara llibres) / NO ET MIRIS AL RIU de Mònica Batet (editorial Meteora) / EN LA PELL D'UN MORT de Xevi Sala ( editorial Columna) / UNA DONA D'AIGUA de Núria esponellà (editorial Columna) / LIMÓNOV d'Emmanuel Carrère ( editorial Anagrama)... i de segur que si veniu a la 22 trobareu el llibre que us està esperant. VENIU A LA 22 TOT L'ANY.