N.J. Aragó: “Vivíem en un túnel al final del qual intuíem la llibertat”

Narcís-Jordi Aragó, Carles Puigdemont, Joaquim Nadal i
Narcís Genís,durant l'acte d'ahir Foto: JOAN CASTRO /

" Aquest no és el meu llibre de memòries, és la crònica d'una gent que vivíem en un túnel al final del qual suposàvem que hi havia la llibertat. La difícil llibertat que ara només cal vigilar perquè ningú no ens la torni a prendre mai més.” Ho va dir ahir el periodista gironí Narcís-Jordi Aragó, a la presentació del seu llibre Periodisme sota sospita (Acontravent), el relat de 25 anys de professió periodística exercida amb milers de dificultats sota la censura franquista, entre el 1952 i el 1977, i especialment durant la seva etapa com a director de la revista Presència. L'acte, organitzat per la Llibreria 22 a La Planeta, va reunir un públic nombrós, entre el qual hi havia una bona representació de la “generació Presència”, com la va definir l'alcalde de Girona, el també periodista i “lector precoç” de la revista Carles Puigdemont, un dels presentadors juntament amb l'historiador i polític Joaquim Nadal i Narcís Genís, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes. Tots tres van destacar el valor històric, literari i testimonial del llibre d'Aragó.

Després que el llibreter i antic col·laborador de Presència Guillem Terribas prologués la presentació d'aquest llibre “esperat des de fa molt de temps”, Genís va rememorar els seus primers passos periodístics a Presència, l'any 1976, per concloure que “Aragó obria les portes a tothom que tingués un tarannà democràtic i ganes d'escriure”. En la mateixa línia, Nadal va dir: “Presència va ser un marc plural i transversal molt obert, amb uns 800 col·laboradors. L'únic ideari de la revista era la seva radicalitat democràtica i catalanista.” Segons Puigdemont, aquest és un llibre d'una modernitat evident: “Si el periodisme és periodisme, sempre estarà sota sospita i molestarà algú.”
Entre el públic va intervenir Joan Ribas, que com a responsable de la gestió econòmica de Presència va
recordar que, durant la direcció d'Aragó, la revista va pagar més de mig milió de pessetes en multes. Pere Madrenys, últim director de Presència abans de convertir-se en dominical de Punt Diari, va demanar un reconeixement per a la dona d'Aragó, l'artista Mercè Huerta, que també va exercir de telefonista, secretària i altres moltes funcions a Presència. “Jo no sóc periodista, sóc periodista consort... amb sort”, va dir ella.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 15.04.13.Foto: Miquel Ruíz.
Vídeo de la presentació:
http://youtu.be/N6mRQk-85TQQ