31/5/13

MARGINALIA Eros o teologia?

És un misteri que el Càntic dels càntics, o el Cantíssim, del pseudo-Salomó, entrés a formar part de cànon de la Bíblia. Vistos els llibres mosaics, històrics, sapiencials i profètics, el contingut del Càntic sorprèn pel seu caràcter eròtic, molt difícil d’assimilar a categories transcendentals. Potser va ser la subtil tradició interpretativa dels alexandrins —aneu a saber— allò que va permetre que aquest llibre s’incorporés al cos dels Llibres Sagrats, encara que costa molt de llegir qualsevol de les estrofes d’aquest cant amb una altra clau que no sigui la profana, és a dir, l’amor apassionat d’un noi per una noia negra, o de pell morena per a més senyals — nigra sum sed formosa—, i a la inversa. Efectivament, un vers com l’inicial, “Que m’ompli de petons la seva boca”, és de difícil reconversió a un sentit teològic. Però això és el que van fer els rabins que custodiaven, amb zel, l’estricta observança de la Llei i recte caràcter moral d’aquest llibre prodigiós, un dels llibres de la Bíblia que ha tingut el més alt rendiment literari al llarg dels segles: des de Chaucer i el famós “llir entre cards”, d’Ausiàs March, fins a la novel·la de Toni Morrison, Song of Solomon, passant per Milton, Byron o Thomas Hardy. Potser el fet que el Cantíssim s’atribuís a Salomó va ser la causa que el llibre, al capdavall, constés a gairebé totes les versions jueves i cristianes dels Llibres.
Moguts per aquest afany de traduir en termes teològics allò que és, a ull nu, un magnífic poema d’amor d’influència potser egípcia, potser oriental, no solament hi ha hagut exegetes (quasi tots) que han transformat l’Amat en Déu i l’Amada en el fidel o en l’Església, sinó que també hi ha hagut traductors que han desintegrat literalment el caràcter eròtic del llibre i l’han transformat en descripció pura de l’amor entre els homes i Déu: així el nostre Jacint Verdaguer, molt inspirat, que va traduir com segueix els primers versos del Supercàntic: “De ton llavi ab la mística besada / regalada / besa-m, Espòs Diví, / puix són millors / els seus amors / que l vi” ( L’Avenç, 1907). No estava malament la versió de mossèn Clascar (1918), ni ho estan totes les que han aparegut amb posterioritat; però totes tiren a una castedat tan angèlica com inversemblant.
Cap no té la bellesa i alhora la justícia filològica que presenta aquesta que, amb cròtals ressonants, presentem avui: Càntic dels càntics de Salomó, edició i traducció de Narcís Comadira i Joan Ferrer, Barcelona, Fragmenta Editorial, 2013. Els traductors han procedit de la mateixa manera que van fer-ho Bosch Gimpera i Maragall en el cas dels Himnes homèrics: Ferrer ha fet, prèviament, una versió literal del llibre, i després Comadira ha donat a aquesta versió literal la forma poètica (no mètrica, cosa que hauria resultat ortopèdica) que eleva la literalitat fins a l’altura de la verbal bellesa.
Llevat de l’ús innecessari o pleonàsmic dels possessius (excusa’m, Narcís gens narcisista!), com en el cas: “Pujaré a la palmera, / en colliré els seus fruits”, la versió de Comadira és de tot punt admirable, lloadora i plausible, és a dir, digna d’un plausus no solament acadèmic, sinó també del uulgus. El lector que tingui tirada a llegir la Bíblia, i encara més el qui la tingui a llegir poesia amorosa, s’adelitarà amb aquesta nova versió de l’Hipercàntic.
També és coherent que Joan Ferrer, que hi inclou, a mena d’apèndix, un Assaig de lectura del llibre bíblic, no hagi fet cas de l’enorme acumulació d’interpretacions al·legòriques, totes forçades, que s’han fet d’aquest poemet eròtic —recordo les de l’erudit setcentista Felipe Scio de San Miguel, que generen estupefacció i calfreds, reproduïdes (o plagiades) a la Bíblia de Torres Amat— i s’hagi limitat a comentar el text partint de la base que es tracta d’un poema d’amor humà, no divinal. Justament perquè ens trobem davant un llibre que només és bíblic per un error d’òptica rabínica, però que, fet i fet, és un poema inspiradíssim d’erotisme pur, el llibre farà les delícies de qualsevol lector.
Jordi Llovet, publicat en el Quadern El País Catalunya 30.05.13
* Les Fotos son de la presentació a la 22 del llibre "EL CÀNTICS DELS CÀNTICS"  el 30.05.13.

29/5/13

La IV Fira del Conte recorda els Grimm

La quarta edició de la Fira del Conte de Medinyà dedicarà un espai especial als germans Grimm coincidint amb el bicentenari de la primera publicació de la seva ja llegendària antologia de la rondallística popular. El Racó Grimm, on es programaran exposicions, sessions de lectura, titelles i projeccions de pel·lícules, a més de veure-s'hi els treballs que han desenvolupat durant el curs al voltant de personatges com ara Blancaneu, la Caputxeta Vermella o Hansel i Gretel els alumnes de les escoles Santa Fe de Medinyà i Castellum de Sant Julià, és una de les novetats de la fira, que arrencarà divendres amb l'estrena de Primer primera, de Dos de Deu Teatre, i que concentrarà el gros de les activitats l'1 de juny i, sobretot, diumenge dia 2, a diversos espais del poble. Dissabte la fira girarà al voltant del concurs de narració oral Joan Bahí, a partir de les 5 de la tarda, una plataforma de promoció per als contistes amateurs i semiprofessionals, després del qual els grups de teatre infantil i juvenil de la companyia Dos de Deu estrenaran els contes La princesa Maduixa i El malalt imaginari.
El dia fort de la mostra serà diumenge, amb parades des del matí, tallers, espectacles de carrer, exposicions, trobades d'editors i il·lustradors i la presentació del conte guanyador del concurs Joan Bahí. Hi haurà, a més una tertúlia literària, moderada pel llibreter Guillem Terribas, amb Carles Sala, Dolors Garcia i Cornellà, Miquel Berga, Vicenç Pagès i Marta Montanyà (local social, 12.15 h). Els espectacles d'aquesta edició es repartiran entre els escenaris de l'escola bressol i la plaça de la Font, on es podran veure actuacions del clown Gròmic, de la companyia Kilalia, d'Andrea Zayas i Assumpta Mercader, i de La Tatoina, amb un musical de titelles que tancarà la festa.
Publicat en El Punt-Avui 29.05.13

28/5/13

La injustícia té un preu

Joan Casals presenta el seu llibre i relata els costos personals i professionals que li va suposar la “injustícia” de l'acusació pel segrest.
L'oficial del jutjat d'Olot que va ser als interrogatoris esdevé la cara amable de la justícia.

Joan Casals i Dani Corchete van posar junts després
de la tertúlia cordial . Foto: TURA SOLER.
Després d'haver estat detingut i empresonat per un assassinat que ni tan sols va existir, d'haver estat jutjat per un segrest que van perpetrar uns altres, Joan Casals no ha après a pronunciar la paraula judici (fa vint anys que li sento dir juici ) però vocalitza amb veu alta i clara i sense parar la paraula injustícia. Per pregonar la “injustícia” que li ha dispensat la justícia i les conseqüències personals que se n'han derivat, Joan Casals, ha editat la seva obra El secuestro de Olot , Es tracta d'un volum de 690 pàgines que, contràriament al que pot induir a pensar el títol, no relata el segrest de Maria Àngels Feliu, sinó el que Casals considera que va ser el seu “segrest legal” per part de les forces policials i l'administració de justícia, que van sustentar l'acusació en contra seu a través de les “mentides” del caçador de recompenses Francisco Evangelista. L'obra és un clam continu contra la crucifixió (una creu il·lustra la portada) executada contra un “home innocent” i llança duríssimes acusacions contra els executors d'aquesta injustícia.
El llibre l'ha presentat públicament a la Llibreria 22, el santuari de la literatura gironina. La presentació, a diferència de la majoria dels casos, no va ser a càrrec de cap erudit que elogia l'autor, sinó que va ser una tertúlia entre l'autor amb els assistents, que van ser pocs però qualificats. Casals va exposar la seva llarga llista de retrets. Va relatar que quan va ser detingut se li va anar al carai el “seu” projecte de fer un macrocentre comercial, que va acabar copiant-li i executant-lo la Generalitat al Vallès deixant-lo a ell sense els 300 milions de les antigues pessetes que comptava guanyar. Va explicar com va estar a punt de no poder cobrar l'atur en sortir de la presó (on li enviaven un capellà per intentar fer-lo confessar) perquè li faltaven tres dies per fer els sis mesos preceptius i va haver d'anar a la Guàrdia Civil a reclamar-los un certificat pels tres dies que va estar al calabós. L'obligada assistència al judici li va fer tancar dos negocis de joieria a Galícia, amb els quals havia començat a aixecar el cap després de l'empresonament. Va relatar com després de tots els intents fallits perquè l'indemnitzessin per haver complert presó injustament, el Suprem encara li ha imposat les costes per haver gosat presentar recurs. I per acabar-ho d'adobar, Rafael Martín, l'advocat que el va representar durant el judici, afirma, li va faltar a la seva paraula de representar-lo d'ofici, i li va presentar uns honoraris que pujaven a 32 milions de pessetes que, evidentment no va poder pagar. El deute l'hi han rebaixat a 32.000 euros, que de totes maneres tampoc poc pagar.
Casals es va presentar com un autèntic ase dels cops per la justícia. El públic a la seva presentació va ser escàs, però Casals va poder disposar d'un tertulià d'honor: en Dani Corchete, l'oficial del jutjat d'Olot quan s'instruïa el cas del segrest, que va haver de transcriure les declaracions del Casals detingut. L'oficial, un home de lleis, va exercir d'advocat defensor de la justícia, explicitant a Casals que no se'ls podia deixar d'investigar quan un testimoni (Francisco Evangelista) l'acusava formalment d'haver perpetrat el segrest i quan la seva pròpia dona, Maria Àngeles Mariño, havia declarat davant del jutge que ell tenia un paper escrit a casa on explicava tot allò del segrest. Casals va insistir que la justícia havia d'haver-lo exculpat en el moment que Maria Àngels Feliu va ser alliberada i es va comprovar que tota la versió d'Evangelista que proclamava que la segrestada estava “morta i enterrada” se n'anava en orris. “És com un castell de naips, quan cau una peça cauen totes i aquí el castell es va ensorrar”, no parava de dir Casals. L'oficial, que també és un home de sentit comú, a part d'un treballador meticulós, va admetre que l'acusació va sobrepassar els límits però va atribuir les errades als que de fora vingueren, és a dir, els agents de la Guàrdia Civil que van venir expressament de Madrid i van atabalar el jutge Santiago Pinsach, llavors novell en l'exercici. Els guàrdies esgrimien aquella teoria perversa que apuntava que en cas que Casals no hagués segrestat Maria Àngels Feliu, podia haver segrestat altre gent o haver perpetrat altres malifetes delictives. “Em tractaven com si jo fos el gerent d'una Anónima de Secuestros”, va lamentar Casals. A còpia d'estona de debat i tertúlia L'exsospitós i l'home del jutjat van acostar posicions en molts aspectes. El cara a cara conciliador va ser el més similar a una veredicte d'innocència que Casals ha pogut obtenir de la gent de la justícia en vint anys de batallar per proclamar la seva innocència.
Tura Soler, publicat en el Punt-Avui 28.05.13

25/5/13

Ferrusola presenta ´Metalls preciosos´

Guillem Terribas, Josep Gamell, Marta Ferrusola
Foto: Marc Martí
Setze personalitats catalanes alcen la veu al llibre Metalls preciosos, de Josep Gamell, presentat dijous a la Llibreria 22 de Girona amb la participació de Marta Ferrusola. L'autor explica al llibre aspecte de la vida i de les fites assolides per setze catalans que han destacat socialment.
Diari de Girona, 25.05.13

21/5/13

Un documental reflexiona sobre Sebastià Salellas

En el cinquè aniversari de la mort del lletrat, un documental dirigit pel seu fill Lluc Salellas vol aprofundir en el seu llegat .Es presentarà en el marc del V Memorial Sebastià Salellas.

 El llegat de l'advocat i activista Sebastià Salellas es manté viu cinc anys després de la seva sobtada mort i, a més, pot ser un argument per a la reflexió sobre la construcció d'una esquerra nacional i la lluita social a Catalunya. Aquest serà el pal de paller dels actes previstos en el V Memorial Sebastià Salellas, que tindran lloc entre el 28 de maig i l'1 de juny, i que se celebraran a cavall de Girona, Salt i Viladamat, població on va néixer Salellas i on l'advocat té un ateneu que porta el seu nom.

D'esquerra a dreta, Guillem Terribas i Lluc Salellas,
director del documental que repassa el llegat del Tià Salellas,
ahir, a la Llibreria 22, a Girona Foto: JOAN SABATER.


La força de la imatge

El memorial té com a lema En Tià encara present, i el plat fort serà la presentació, i estrena, del documental Guanyarem, dirigit pel seu fill, el periodista Lluc Salellas, amb el suport en l'edició i la imatge de Marc Planas i Lluís Galtier. La primera presentació de Guanyarem serà el 28 de maig al Cinema Truffaut, just quan farà exactament cinc anys de la seva mort, i posteriorment es projectarà a Viladamat (31 de maig).
Un treball que, segons Lluc Salellas, pretén aprofundir en el llegat del seu pare, però defugint el to d'un documental biogràfic convencional. Un treball fet des del compromís per apropar-se, precisament, al llegat de l'home, el polític i l'activista. El documental pretén repassar “la seva trajectòria professional i activitat política per, a la vegada, fer una reflexió sobre una generació d'activistes i de l'esquerra”, explica Salellas. “No sé si he fet el treball com a fill, com a periodista o simplement com a persona que tenia la necessitat d'investigar sobre qui era el personatge de Sebastià Salellas des de tots els vessants”, va destacar ahir Salellas, a la Llibreria 22, durant la presentació del memorial. Per finançar el documental es van buscar mecenes a través de la xarxa i es va obtenir una beca Kreas, que atorga l'Ajuntament de Girona. El documental també es projectarà a l'Ateneu Popular Sebastià Salellas, a Viladamat, rebatejat per l'Ajuntament per revitalitzar-lo.
Guillem Terribas, membre també de la Fundació Salellas, va voler destacar el debat que es farà, el dimecres 29, al Col·legi d'Advocats de Girona, República, autodeterminació i socialisme. Idees i propostes, una reflexió sobre el model polític i social català.
Com a cloenda s'ha previst fer una festa, el dissabte 1 de juny, a la plaça Sebastià Salellas, al barri de Vila-roja: “Ho fem com ho feia ell, no desembarcant allà, sinó teixint complicitats”, va destacar Lluc Salellas.
Joan Trillas, publicat en El Punt-Avui 21.05.13

L´estrena d´un documental sobre Salellas centrarà el seu cinquè memoria.L'objectiu és reflexionar sobre una generació d'activistes d'esquerra a partir de la seva figura
Més informació de la noticia en el Diari de Girona 21.05.13
http://www.diaridegirona.cat/girona/2013/05/21/lestrena-dun-documental-sobre-salellas-centrara-cinque-memorial/618223.html

Informació de la notícia a través de Televisio de Girona (20.05.13)
http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/cinque-memorial-tia-salellas-20-05-13#

Trailer del documental: http://vimeo.com/65995732



10/5/13

La crònica vaticana d´Arturo San Agustín



El periodista Rafael Nadal va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana, d'Arturo San Agustín, que acaba de publicar l'editorial Fragmenta. L'acte de presentació, on també va intervenir l'autor, va ser presentat pel doctor en humanitats i editor de Fragmenta Ignasi Moreta, i el llibreter Guillem Terribas.
Publicat en el Diari de Girona 10.05.13


Foto: Aniol Resclosa