31/10/13

Oriol Ponsatí-Murlà guanya el 33è Premi Just M. Casero

L'editor va rebre ahir a La Planeta el premi de novel·la curta de la Llibreria 22, per l'obra ‘Totes les estacions de França'.
El blanenc Jaume Puig va quedar finalista amb ‘L'escala de l'evasió'

Jaume Puig i Oriol Ponsatí-Murla, escoltant l'argumentació
de Josep Maria Fonalleras com a portaveu  del jurat
del Casero, ahir a La Planeta Foto: JOAN SABATER.
L'editor i doctor en filosofia Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) va guanyar ahir al vespre la 33a edició del premi Just M. Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona, amb l'obra Totes les estacions de França. El guardó està dotat amb 2.200 euros i comporta la publicació de l'obra per part de l'editorial Empúries, el gener vinent. El blanenc Jaume Puig (1962) va quedar finalista amb L'escala de l'evasió i rebrà 600 euros, a part de la possible publicació del llibre, recomanada efusivament per l'amfitrió, Guillem Terribas, als editors d'Empúries.
A aquesta edició del Casero, s'hi van presentar un total de 29 originals. L'acte de lliurament del guardó va tenir lloc a la sala de teatre La Planeta i es va obrir amb un homenatge al poeta Juan Luis Panero (1942-2013), en què diversos “amics i coneguts” van llegir alguns dels seus poemes i textos en prosa. Va començar Terribas i van continuar Imma Merino –amb una invocació d'Ava Gardner–, Vicenç Pagès, Quim Armengol i Pep Solà –que van reproduir, per separat, l'admiració mútua entre Panero i Vinyoli–, Josep Maria Fonalleras i Montserrat Tura, que com a metgessa va atendre Panero durant els seus últims dies a l'hospital de Palamós i que en va destacar el seu esperit irreductible davant la mort. Un vídeo gravat l'any 2000 a la Llibreria 22 va mostrar el caràcter enginyós i divertit de Panero, que també va aparèixer llegint un dels seus poemes sobre la música de Doctor Zhivago, una de les seves pel·lícules favorites, i també de Miquel Pairolí, com va recordar Terribas.
Tal com va remarcar ahir Josep Maria Fonalleras, com a portaveu del jurat, “Totes les estacions de França i L'escala de l'evasió tenen almenys dues coses en comú: el seu escenari és francès –parisenc i de la seva rodalia– i funcionen com una maquinària precisa en la qual les peces, aparentment desconnectades, acaben funcionant amb un mateix ritme i una mateixa finalitat: aconseguir crear una sensació de neguit i expectativa que es resol quan el puzle encaixa, quan tot pren sentit”.
Brillant exercici d'estil
Sobre la novel·la de Ponsatí-Murlà, director d'Edicions de la Ela Geminada, Fonalleras va dir que és “un brillantíssim exercici d'estil que fa pensar en els de Raymond Queneau i algunes peces de complicada estructura formal de Cortázar”, a partir de la història d'una maleta carregada de lingots d'or que apareix en un vagó de rodalies de París. Després que l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i l'editor Xavier Folch li lliuressin el premi, Ponsatí-Murlà va correspondre a les lloances de Fonalleras amb un elogi al jurat, que va acabar així: “Em temo que una obra així només la podia presentar al premi Casero”.
L'advocat blanenc Jaume Puig Agut, que va debutar literàriament ara fa dos anys amb la novel·la Momssen, planteja a L'escala de l'evasió “dues històries paral·leles de personatges perduts, isolats, que van irremissiblement cap a la mort”, amb un final en què les dues trames conflueixen.
Xevier Castillón, publicat en El Punt-Avui 31.10.13

IMATGES DEL LLIURAMENT. Fotos Bernat Casero

Oriol Ponsatí-Murlà guanya el premi Casero amb una obra sobre la troballa de lingots d´or El certamen de novel·la curta escull el treball "Totes les estacions de França", a mig camí del somni i la follia.

Foto: Carles Pineda.
Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) va guanyar ahi el 33è premi de novel·la curta Just M.Casero per la seva obra Totes les estacions de França, que planteja la troballa d'una maleta carregada de lingots d'or que apareix en un vagó de rodalies de París. A partir d'aquí, l'autor imagina possibles situacions que desemboquen en un seguit d'històries que es van embolicant entre elles, quan els personatges es troben i se'n van, quan hi ha anades i vingudes, desaparicions i troballes. Aleshores, també intervé la figura del mateix autor, en un joc metaliterari en el qual es veu implicat a mig camí del somni i la follia.
El jurat va escollit aquesta obra entre els 29 treballs presentats en considerar-lo un "brillantíssim exercici d'estil que fa pensar en els de Raymon Queneau i algunes peces de complicada estructura formal de Cortázar".
Ponsatí-Murlà és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona, professor associat de Filosofia Antiga en aquesta mateixa universitat i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació (actualment amb La Vanguardia). Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Gianni i és director de dues col·leccions, Trivium i Quadrivium, d'Edicions de la Ela Geminada.
L'autor va elogiar el jurat per haver escollit el seu text tot explicant una anècdota. Així, va admetre que quan va acabar la novel·la la va ensenyar a alguns coneguts i que li van dir que era "boig" si la presentava al premi Casero, tot recordant-li que els jurats mai es llegeixen les obres en tota la seva totalitat. Però va decidir presentar-la i va encertar en la seva premonició en ser l'obra guanyadora. De fet, el jurat va exposar que la novel·la era trencaclosques que encaixava les peces al final de tot. S'havia de llegir de dalt a baix.
L'obra finalista va ser L'Escala de l'evasi de Jaume Puig Agut, de Blanes, que presenta un frontispici i un epíleg en els quals es parla de la possibilitat que els pingüins embogeixin. Lluny de la gernació, n'hi ha que decideixen anar-se'n desert enllà, cap a un destí gelat que els matarà.
En nom del jurat, l'escriptor Josep Maria Fonalleras, va destacar algunes coincidències de les dues obres. La primera que les dues passen a París o les seves rodalies, una ubicació que es repeteix també en altres textos presentats. La segona casualitat és que són treballs amb una "maquinària precisa" que aconsegueix crear una sensació de neguit i expectativa que es resol quan el "puzle" encaixa, quan tot pren sentit.
Guillem Terribas, el propietari de la Llibreria 22, que organitza el premi, va demanar a l'editorial Empúries que aquest any, com ha passat en edicions passades, editi les dues novel·les.
L'acte va començar amb un seguit de records cap al recentment ?desaparegut Juan Luis Panero. Es van llegir poemes i textos i es va poder veure una gravació on l'escriptor presenta un dels seu llibres a Girona.
Tapi Carreras, publicat en el diari de Girona 31.10.13

Més informació 
 DIARI ARA.COM
*http://www.ara.cat/comarquesgironines/Leditor-Oriol-Ponsati-Murla-Casero-narratiu_0_1020498175.html


 

 

24/10/13

Senyors productors, aquí tenen una pel·lícula... coral

Impressionava veure el Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona ple, amb més de 200 persones, unes quantes dempeus, per assistir a la presentació de Quan en dèiem xampany, l'última novel·la del periodista i escriptor gironí Rafel Nadal, una preqüela del seu primer gran èxit literari, Quan érem feliços, en què explicava la història de la seva –nombrosa– família més immediata, ben representada ahir pels pares, uns quants germans i nebots i algun cosí, als quals l'autor va dedicar els agraïments més efusius. A la taula l'acompanyaven Josep M. Fonalleras, Arturo San Agustín, Jordi Basté i la seva editora, Berta Bruna.
A Quan en dèiem xampany (Columna Edicions), Nadal ha mirat molt més enrere i, com va dir Fonalleras, “ha quedat fascinat pel besavi” Francisco Oller i Martinell (1869-1941), que va fer fortuna amb la fàbrica de taps de suro que encara existeix a Cassà. Segons Nadal, aquest és “un llibre de passions i d'emocions, d'amors i odis, d'èxits i fracassos, però sobretot de passions”.
Fonalleras va remarcar que, a diferència de Quan érem feliços, en aquest llibre no hi està tan implicat i “investiga i contempla, amb la intuïció del novel·lista, per escriure una història general del segle XX, que va molt més enllà d'una família de Cassà”. Segons Fonalleras, Nadal aconsegueix crear, amb una estructura en forma d'estampes, “una pel·lícula en moviment en la qual es percep el pas del temps”. El símil també va lloar l'ofici de Nadal: “No només escriu bé, sinó que tracta bé l'escriptura i mima la llengua”.
cinematogràfic va ser reprès més tard per Basté: “Senyors productors, aquí tenen una pel·lícula, un film coral”, protagonitzat per “una família ordenada, plena de valors”. El director d'
Arturo San Agustín, que va recordar els seus problemes com a publicista per donar una imatge de glamur al familiar i entranyable cava, va dir també que Nadal havia trencat amb el tòpic que aquí no podien funcionar les nissagues escrites pels “fills intel·lectuals de les famílies burgeses” en altres països europeus. “Ens faltava una nissaga potent, valent i audaç com aquesta.”
Xavier Castillón publicat en el Punt -Avui 24.10.13 Fotos:Quim Puig.





DIARI DE GIRONA
Acompanyat per Jordi Basté, Arturo San Agustín i Josep Maria Fonalleras, el periodista i escriptor gironí Rafel Nadal va presentar ahir al Saló de Descans de l'Ajuntament el seu llibre Quan en dèiem xampany, una reconstrucció novel·lada de les facècies de la branca de la seva família originària de Cassà de la Selva i dedicada a la indústria del tap de suro. Nadal parteix de l'aventura del seu besavi Francisco Oller, que va marxar amb 16 anys a França i va fundar l'empresa que porta el seu nom.

15/10/13

El premi Casero recordarà Panero, Estellés, Espriu, Rosselló-Pòrcel i Sharpe

L'acte de lliurament del guardó inclourà una lectura d'homenatge a Juan Luis Panero, molt lligat al Casero.
També hi haurà un tribut a Miquel Pairolí.

El 33è premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22 de Girona, ha programat diversos actes entre el 24 d'octubre i el 2 de novembre dins la seva Proposta de Poesia, en què recordarà autors desapareguts recentment com ara Juan Luis Panero i Tom Sharpe, i també homenatjarà tres grans poetes dels Països Catalans, el valencià Vicent Andrés Estellés, el català Salvador Espriu i el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tots els actes tindran lloc a La Planeta, excepte el primer, que com ja és tradició es portarà a terme a la biblioteca pública Just M. Casero, de Pont Major, i consistirà en una tertúlia amb l'última guanyadora del premi, Mar Bosch (Bedlam. Darrere les hores càlides), el dijous 24.
L'acte de lliurament del premi inclourà, el 30 d'octubre, una lectura d'homenatge a Juan Luis Panero, un bon amic del Casero, que va participar diverses vegades en la Proposta de Poesia, recitant els seus poemes o llegint i comentant l'obra d'altres autors com ara Vinyoli, Cernuda i Malcolm Lowry. Panero, que va morir el 16 de setembre passat a la seva residència de Torroella de Montgrí, va demanar a la seva dona un comiat en la més estricta intimitat. “En Guillem ja en farà alguna cosa quan li sembli oportú”, va afegir llavors, i ara Guillem Terribas ha reunit una sèrie “d'amics i coneguts” perquè recitin poemes de Panero en l'acte central del Casero, que s'obrirà amb un vídeo de la presentació del llibre de memòries de Panero a la 22 i l'autor recitant un dels seus poemes.
Els actes a La Planeta començaran el 28 d'octubre amb 19 d'octubre, un diàleg teatral concebut per Francesc Ten a partir del dietari Octubre de Miquel Pairolí, sempre present al Casero. Sota la direcció de Cristina Cervià, hi intervindran els actors Georgina Asín, Xicu Masó i David Planas.
El dia 29, Pau Alabajos recitarà poemes de Mural del País Valencià, la gran obra d'Estellés, amb música clàssica interpretada al piano (18 h), i tot seguit Sebastià Alzamora presentarà la seva novel·la Dos amics de vint anys, protagonitzada pels joves Espriu i Rosselló-Pòrcel. El 31 d'octubre, Andreu Gomila i Sílvia Bel estrenaran Maleïts poetes (De Baudelaire a Bauçà) i el dia 1 hi haurà un recital de Josep Pedrals. El 2 de novembre es projectarà el documental Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava, de Marc Faro Costa, Miquel Àngel Navajas i Anna Teixidor Colomer, guanyador del premi Carles Rahola.
29 obres presentades
Un total de 29 originals s'han presentat a la 33a edició del premi Just M. Casero de novel·la curta. És una xifra notablement inferior respecte a les 54 obres del 2012 –un cas atípic–, però Terribas ho interpreta en positiu. “El nostre jurat llegeix tots els originals, i per això la xifra normal i òptima es troba entre 22 i 25 novel·les.”
Xavier Castillón publicat en el Punt-Avui 15.10.13 Foto: Manel Lladó

El premi Casero recordarà aquest any els desapareguts Juan Luis Panero i Tom Sharpe Entre les activitats que acompanyen el lliurament del premi hi ha una peça teatral basada en "Octubre", de Pairolí.
 
Els actes del premi literari Just M. Casero tindran aquest any cert aire d'homenatge. Juan Luis Panero i Tom Sharpe, dos autors morts durant el darrer any, gironins d'adopció però l'àmbit literari dels quals ha traspassat totes les fronteres, en seran els protagonistes. I ho serà el també desaparegut Miquel Pairolí, gironí de Quart en aquest cas, i amb una obra així mateix immortal.
Els actes de la XXI Proposta de Poesia i del XXXIII Premi Just M. Casero seran totalment gratuïts i van ser presentats ahir. Entre ells destaquen l'homenatge al poeta Juan Luis Panero -mort el passat 16 de setembre- durant l'acte de lliurament del Premi Just M. Casero, el dia 30 d'octubre. Així mateix hi haurà diversos recitals poètics i la projecció del documental Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava. L'autor britànic va morir el 6 de juny a Llafranc, localitat on residia des de feia anys.

Un habitual al premi Casero
 
El 30 d'octubre, la Sala La Planeta acollirà com a prèvia dels lliuraments dels Casero una lectura d'homenatge al poeta Juan Luis Panero, mort als 71 anys, a càrrec de diverses persones que el van conèixer. Panero va participar moltes vegades en la Proposta de Poesia del Casero recitant els seus poemes i llegint l'obra d'altres autors com Joan Vinyoli, Luis Cernuda o Malcolm Lowry. A final de la lectura es farà públic el veredicte de l'edició d'aquest any del premi de novel·la curta en llengua catalana, dotat amb 2.200 euros i la publicació a Empúries.
Més a http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/10/15/premi-casero-recordara-aquest-any/639175.html
 

2/10/13

Nadal rebutja el tòpic que els polítics han de seguir consignes quan escriuen

Foto: Miquel Ruiz

L'exconseller anuncia a la presentació a Girona de "Fent tentines per la vida" un nou llibre de records dels 20 anys de polític al Parlament. 




Foto: Miquel Ruiz.
Joaquim Nadal va presentar ahir entre amics, familiars i lletraferits el seu llibre de memòries Fent tentines per la vida (Ara Llibres), una reelaboració literària dels records d'infantesa de l'exconseller del Govern i exalcalde de Girona, historiador i president de la Taula pel Dret a Decidir de Girona.
Durant l'acte, organitzat per la Llibreria 22 a la sala d'actes de la Fundacio UdG, també es va presentar el número 134 de la publicació Senhal, titulat Glops de vida i íntegrament dedicada a les piulades literàries de Nadal a Twitter.
L'escriptor Narcís Comadira, que va fer una lloança incondicional del valor literari de Fent tentines per la vida, es va preguntar d'on ve aquest "gust per les paraules" d'almenys quatre dels germans Nadal: Quim, Rafel, Pep i Jaume. L'autor de Girona: matèria i memòria va rebutjar que els gust per la creació literària els vingui de l'"eròtica de classe mitjana", sinó que "ve d'una noble ambició de civilització i cultura".
Per Comadira, dues són les virtuts del Nadal prosista: la concisió en la narració dels fets i la precisió del llenguatge. I si Quan érem feliços, de Rafel Nadal, "té voluntat de novel·la", el llibre de Quim "té voluntat de crònica".
segueix http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/10/02/nadal-rebutja-topic-que-politics/637495.html

 
Nadal defensa un model de polític que defugi consignes
L'exconseller va presentar ahir a Girona el seu llibre de records d'infància ‘Fent tentines per la vida' i una selecció de les seves piulades.
Narcís Comadira n'elogia la “prosa sense floritures”



Pep Vila, Joaquim Nadal, Narcís Comadira
Foto: Manel LLadó
Quan l'editora Izaskun Arretxe va concebre la col·lecció D'On Vinc, d'Ara Llibres, immediatament va demanar a l'amic Josep M. Fonalleras que li concertés una cita amb Joaquim Nadal. Volia demanar-li que fos un dels primers a escriure sobre els seus records d'infantesa i joventut, “amb una mirada neta que permetés recuperar l'imaginari de tota una generació abans no es perdi”. La trobada va ser al Museu d'Història de Catalunya, durant un dinar en el qual l'exconseller només es va comprometre a pensar-hi. Al cap de pocs dies, va ser Nadal qui va citar Arretxe al seu despatx del Parlament per entregar-li seixanta folis, deu més dels que li havien demanat, “escrits durant el cap de setmana llarg del pont de la Puríssima”, va concretar l'autor mateix. Així va néixer, d'un encàrrec que va motivar una immersió intensiva en la memòria personal, Fent tentines per la vida, el llibre dels primers records de l'exalcalde de Girona.
No era la primera vegada que abordava el gènere. Ja havia escrit uns quants papers rememoratius, abans que el seu germà Rafel Nadal, va remarcar, publiqués el seu propi llibre, Quan érem feliços, i en vengués milers d'exemplars. La “recança que es fessin comparacions” va aconsellar-li reservar per a l'entorn privat els seus, en què “no hi ha vocació de novel·lista”, va concedir. El poeta Narcís Comadira, convidat ahir a fer la presentació del llibre a la Fundació Universitat de Girona, va coincidir que el text de Joaquim Nadal pertany més aviat a la crònica, “cosa que no vol dir que hi falti ambició literària”.
LLegir més http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/682091-nadal-defensa-un-model-de-politic-que-defugi-consignes.html