24/2/14

El codi moral del barri

Mercè Cuartiella, premi Llibreter 2012, publica ‘L'afer marsellès', una història de gent corrent afrontada a l'inconegut.

Mercè Cuartiella ha publicat quatre novel·les
i quatre  peces de teatre 
Foto: MANEL LLADÓ.
S'havia acostumat tant al tractament de jove promesa o d'autora desconeguda, encara que no és ni una cosa ni l'altra, que el dia que van comunicar-li que havia rebut el premi Llibreter 2012 per la seva tercera novel·la, Germans, gairebé bessons (Brau), s'ho va haver de fer repetir incrèdula unes quantes vegades. Els mitjans culturals del país devien quedar igualment en un tal estat de xoc, que ni un sol crític literari va fer cap ressenya del llibre, ni abans ni després de la concessió del premi. És clar que Mercè Cuartiella (Barcelona, 1964) l'havia publicat en una editorial modesta de Figueres, la ciutat on viu des de fa vint-i-cinc anys, apartada, doncs, dels circuits literaris dominants. No en parla, però, amb cap ressentiment. Pel premi Llibreter només té paraules d'agraïment, i respecte a la indiferència amb què va ser rebut als papers, s'arronsa d'espatlles: “No escric pas per fer mèrits, i com que no em sé promocionar, ja em sento còmoda en una posició al marge.” Des d'aquest retir voluntari, ha pogut treballar sense pressions en la seva quarta novel·la, L'afer marsellès, que acaba de publicar-li un segell, per primer cop, de gran distribució, Amsterdam.
Rafel Nadal, Mercè Cuertiella i la editora Izasku
Ibarretxe a la 22 durant la presentació.
Foto: Cristina Mora.
Com a Germans, gairebé bessons, també aquí hi ha una història de família al límit d'una caiguda, però Mercè Cuartiella ara ha volgut explorar, a través de les vicissituds de dues germanes de caràcters oposats, les vides corrents de la gent de barri i els vincles més afectius que intel·lectuals que les uneixen. “M'interessen les relacions que propicia l'ambient bigarrat de les ciutats, en què fora de la xarxa de proximitat del teu barri, no et coneix ningú”. A Sònia, la més desinhibida de les dues germanes, aquest anonimat li va bé, perquè afavoreix la seva preferència per les relacions efímeres i sense compromís, la seva aversió als lligams, les efusions sentimentals, la maternitat. Amb un codi moral propi ben poc ortodox, “a vegades vorejant la delinqüència”, serà temptada en un acte irreflexiu a implicar-se en una acció il·legal que la portarà fins a Marsella. La Mei, en canvi, acabada de separar, se sent desbordada per la situació. Necessitada de consol i d'estabilitat, haurà de fer l'aprenentatge de la seva pròpia independència al costat de la germana i els amics de joventut que l'acullen.
Els dos eixos narratius conflueixen en una insinuació de negocis tèrbols, però Mercè Cuartiella subratlla que no ha pretès fer cap retrat dels baixos fons: “Són gent de classe obrera, però no del lumpen. Personatges molt corrents, sense estudis, amb pocs diners, que treballen en un videoclub o un basar xinès i el món afectiu dels quals es concentra al barri, en la colla. Aquesta és la vida que porten milers de persones reals a les ciutats, per més que, vivint en la nostra bombolla de comoditats, creguem que tothom la comparteix.”
L'escriptora se sent molt més còmoda entre aquestes criatures “sense glamur” que no pas en un món idíl·lic d'arquitectes o advocats que un bon dia tenen no se sap quin estrany patiment. “Diguem que prefereixo una pel·lícula de Kean Loach a qualsevol capítol de Sexe a Nova York”, aclareix l'autora, que presenta el llibre avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h).
L'afer marsellès indaga també en la frontera fràgil que separa el món de la seguretat de l'abisme davant el desconegut: “Dins la nostra zona de confort, pensem que tenim la vida blindada respecte a unes realitats que jutgem estranyes, però cal tan sols un petit moviment de l'atzar perquè entrem o bé en contacte amb el poderós propietari d'un iot o bé amb un presidiari.”
Eva Vázquez, publicat en El Punt-Avui 24.02.14

22/2/14

Els ‘Dies de frontera' de Pagès Jordà

L'escriptora Imma Monsó va ser l'encarregada d'obrir la gira de presentacions de l'últim premi Sant Jordi, Dies de frontera, del figuerenc Vicenç Pagès Jordà, ahir a la Llibreria 22 de Girona. L'autor va definir el seu llibre com una història de pares i fills escrita amb agilitat i jugant amb les formes de comunicació contemporànies.
El Punt-Avui 22.02.14 Foto: Manel Lladó

18/2/14

TOTES LES ESTACIONS DE FRANÇA d'Oriol Ponsatí-Murlà. Premi Casero 2012

El llibreter de la 22 ha triat la llibreria La Impossible, al carrer Provença de Barcelona, per presentar el nou premi Just Casero, que aquest any ha guanyat Oriol Ponsatí-Murlà, professor i editor de La ela geminada. Just abans de començar la roda de premsa es posa a ploure, com al vers de Josep Carner que dóna títol al llibre: ‘Totes les estacions de França‘ (Empúries). 

Josep Lluch, editor / Oriol Ponsatí-Murlà, autor i
Josep M. Fonalleras, presentador.
La novel·la parteix d’una notícia publicada al diari Ara, un d’aquells breus que hauria pogut redactar perfectament Fénélon. La nota explicava que en un treb regional al Sud de París van aparèixer vint quilos d’or dins d’una maleta i ningú no els va reclamar. A partir d’aquest breu, Ponsatí-Murlà ha construït una història breu però complexa en la qual un escriptor real i un altre de fictici llegeixen aquesta notícia al diari i pensen que aquest seria un bon tema per a una novel·la.
“Oriol Ponsatí-Murlà té una maduresa insòlita. Sap perfectament el que fa i el que vol fer i ho aconsegueix”, va dir Josep Lluch, editor de Proa, en presentar-lo  “Domina l’estratègia narrativa i es permet de jugar-hi. Totes les estacions de França és una nouvelle lúdica, fins i tot diria juganera, per evitar el terme ‘experimental’, que no hi escau perquè aquí l’experiment funciona”.
Ponsatí-Murlà accepta de retirar l’adjectiu ‘experimental’, que pot donar a entendre que es tracta d’un intent no reeixit o una cosa inintel·ligible. “La idea és que hi ha una ambició formal molt clara de jugar, però sempre pensant que el lector no hagi d’acabar patint les conseq¨ències d’aquesta recerca formal. Quan entro al Panteó de Roma no penso en la complextat del càlcul d’estructures que hi ha, sinó que em


J.M. Fonalleras a la 22 presentant el llibre el 22.01.14
sedueix la majestat de l’obra.”
Uns dies abans Ponsatí-Murlà havia definit la seva obra com un experiment, en unes declaracions recollides a Vilaweb, on deia: ‘Vist des de dins, des de l’obrador, amb Totes les estacions de Françahe provat de fer una mena d’experiment d’una certa complexitat formal, però sempre procurant que aquesta complexitat no es notés en la lectura final. És a dir, si molt convé, cada capítol de la novel·la es pot llegir com una mena de narració independent de les altres. Però, de fet, cada capítol construeix una trama que alhora s’autodestrueix, per acumulació. I això, és clar, només es veu si se’n fa una lectura de conjunt. El principal desafiament formal de Totes les estacions de França,doncs, consisteix a afirmar que passen una colla de coses i negar-ho alhora, per mitjà de personatges nous en cada capítol i alhora uns altres que ja han aparegut en capítols anteriors. Paral·lelament a la superposició de personatges, hi ha una superposició de veus narratives que també volen trencar el model de narració tradicional.’
‘El joc hi és molt controlat” insisteix Lluch. “Hi ha ganes de divertir-se i de fer divertir el lector. Hi ha episodis autònoms que són una mervaella i que es podrien aïllar com a contes. Això no treu al llibre el clima de misteri i el lector vol saber què passa amb aquesta maleta carregada d’or”.

 El Casero, un premi únic

Totes les estacions de França és el 34è premi Casero. “La llibreria i jo tenim la mateixa edat”, va dir Oriol Ponsatí-Murlà, que ara ha fet 35 anys. Guillem Terribas ha mantingut tots aquests anys la il·lusió per un premi que és molt més que un simple guardó. La concessió del Casero és cada any la culminació de tota una setmana d’activitats culturals. El palmarès del Casero és impressionant, l’han guanyat autors com Josep M. Fonalleras o Joan Daniel Bezsonoff que ara són escriptors de referència. Un de las grans virtuts d’aquest premi és la continuïtat del jurat, que ha donat al Casero un ‘gust literari’ i per tant una coherència estètica que no trobem en la majoria de premis, especialment els més ben dotats, on hi ha massa interessos en joc. El Casero és un premi amb un jurat de luxe, compost per Margarita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès i Eva Vázquez.  El que dóna identitat a un premi literari no són els diners, sinó el criteri del jurat, que és el que pot acabar donant a un palmarès una continuïtat i una coherència. En aquest sentit, no és cap disbarat afirmar que el Casero és un dels únics premis de la literatura catalana.
Guillem Terribas, de la Llibreria 22
Terribas va anunciar que l’any que ve es manté el jurat, però canviaran dues normes de les bases. La primera és que les obres es podran imprimir per les dues cares, per raons de sostenibilitat. La segona és que la llibreria deixarà de retornar les obres als autors després del veredicte. “Cada any només les reclamen una o dues persones, però sempre coincideixen amb aquelles obres que algun membre del jurat no ha tornat, pel que sigui… és com un malefici que esperem eradicar d’una vegada per sempre”, explicava el llibreter de la 22., que va aprofitar el viatge a Barcelona per preguntar a l’editor si publicaria també l’obra finalista d’enguany, d’un autor de Blanes, Jaume Puig. L’editor va dir que encara no s’hi podia pronunciar.
Bernat Puigtobella. Publicat a El Núvol 18.02.14 http://www.nuvol.com/noticies/plou-a-totes-les-estacions-de-franca/

13/2/14

Antologia en català del xilè Bruno Montané

L'editorial gironina El Llop Ferotge va presentar ahir a la Llibreria 22 una antologia en llengua catalana de la poesia de Bruno Montané, destacat poeta xilè establert a Barcelona des de 1977. Amic de Roberto Bolaño, va ser a casa seva a Mèxic D.F. on es va fundar el moviment Infrarrealista que anys després Bolaño va immortalitzar a la seva novel·la de culte Los detectives salvajes, en la qual Montané inspira el personatge de Felipe Müller.
Diari de Girona. 12.02.14. Foto: Aniol Rasclosa.

11/2/14

Els setanta-set poemes de Montané

La llibreria 22 de Girona serà el marc un dia més de la presentació d'un llibre, avui, concretament, la del poemari Setanta-set poemes, escrit per Bruno Montané Krebs i editat pel col·lectiu El Llop Ferotge. A l'acte de presentació, que tindrà lloc avui, a les vuit del vespre, hi intervindran l'editor, Jorge Morales, i l'autor.
Bruno Montané Krebs va ser amic personal del malaguanyat Roberto Bolaño, al qual va inspirar per crear el personatge de Felipe Müller, que apareix a la novel·la Los detectives salvajes.
El Punt-Avui 11.04.14

8/2/14

Jordi Mercader presenta a la 22 la novel·la dels fets del Palau

El 1960 és per Jordi Mercader (Cartellà, 1956) un any transcendental en la història de Catalunya i per això hi situa l'acció del seu quart llibre, 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó(Columna), que és la seva primera novel·la. Hi narra l'operació Catalunya que Franco va endegar per estabilitzar l'Estat. També hi apareix Luis de Galinsoga, aquell director de La Vanguardia que tot sortint de la parròquia un diumenge del 1959 no es va estar de cridar, clar i castellà, allò de “todos los catalanes son una mierda”. I és clar, es descriuen els fets del Palau, aquells que van crear un mite: Jordi Pujol.
Jugant amb la realitat i la ficció, Mercader ha escrit una novel·la d'idealismes, política, traïcions, amors prohibits i desamors, joventut i del somni de construir un país. L'autor i periodista presenta avui, a les vuit del vespre, el seu llibre a la llibreria 22 de Girona. L'acte serà conduït pel també periodista Jordi Grau.

El 1960, novel·lat per Mercader.

El periodista i escriptor Jordi Mercader va presentar ahir al vespre a la Llibreria 22 de Girona el seu quart llibre i primera novel·la, 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó (Columna). En l'acte, presentat per Jordi Grau, l'autor va explicar que en concebre l'obra va barrejar realitat i ficció per narrar els fets del Palau.
Publicat en El Punt-Avui 07.02.14 i 08.02.14 per Jordi Camps Linnell

El socialista Jordi Mercader debuta en la novel·la amb Jordi Pujol de protagonista.

Jordi Mercader, que va ser cap de premsa de Maragall i que, per si no fos suficient tragèdia a ulls d'un convergent comme il faut, ha publicat un llibre on declara el seu amor pel Real Madrid ("Un blanc a la nació culer"), debuta en la novel·la situant a Jordi Pujol de protagonista de la seva opera prima. Mercader va presentar ahir a la llibreria 22 "1960: Quan els nois amb corbata no anaven a la presó", en la qual recrea els fets ocorreguts al Palau de la Música en aquella època.
Que quins eren aquests fets i quina aquella època? Barcelona, juny de 1959. El director de La Vanguardia, Luis Galinsoga, profereix la mítica frase "Tots els catalans són una merda" pel fet d'escoltar l'homilia en català en una església de Barcelona. Aquest incident origina una campanya molt activa contra el diari per part del grup de joves catòlics catalans liderats per Jordi Pujol. En un moment en què la dictadura de Franco intentava congraciar-se amb la societat catalana, això propiciarà la destitució de Galinsoga per part del Govern de Madrid. Aquesta victòria popular enfortirà l'oposició catalana al franquisme, i la motivarà a emprendre noves accions que culminen en els Fets del Palau de la Música, que va suposar la detenció de Jordi Pujol el maig de 1960 i la seva condemna a set anys de presó.
A partir d'aquí, és Mercader -nascut a Sarrià de Ter- qui agafa el timó. Més o menys com el va agafar ahir en la presntació que va omplir la Llibrera 22.
Diari de Girona 08.02.14 publicat per Albert Soler.Foto: Aniol Resclosa

4/2/14

Una ventafocs literària sense fada padrina

Dolores Redondo a la 22. Foto: Lluís Serrat.
Dolores Redondo, que va ser cuinera abans que escriptora, diu que li agrada molt que els altres gaudeixin menjant el que ella cuina i que li passa el mateix amb els llibres. Ahir, l'escriptora basca va presidir a la llibreria 22 de Girona un gran banquet en forma de presentació multitudinària dels dos primers llibres de la seva imparable Trilogia de Baztan: un banquet en què es notava que els comensals/lectors havien disfrutat moltíssim de la lectura d'El guardià invisible i El llegat dels ossos(Columna) i que en volien més i al més aviat possible. “No us puc dir quan sortirà la tercera part, només que la tindreu aquest any, però sí que us prometo que cada dia que trigui us compensarà”, va dir. Segons el vaticini del llibreter Guillem Terribas –i diu Redondo que ha encertat totes les prediccions que li ha fet–, la tercera part (Ofrenda a la tormenta, en castellà) es publicarà entre octubre i novembre i per Nadal apareixerà una edició especial amb les tres novel·les juntes, que com va insistir l'autora, són “la mateixa novel·la”.
La també llibretera Isabel Guilera i Berta Bruna, l'editora de Redondo en català, van reconstruir amb Terribas el fenomen d'El guardià invisible, que a pesar de ser gairebé el debut de Redondo –havia publicat una novel·la prèvia, sense cap repercussió–, es va publicar simultàniament en les quatre llengües oficials de l'Estat i de seguida també en molts altres països, fins al punt que ja està en marxa l'adaptació cinematogràfica, que es rodarà als escenaris reals de la trilogia: la vall navarresa de Baztan i la seva petita capital, Elizondo, que són ja llocs de peregrinació per als lectors més apassionats, a la recerca d'una foto amb els policies locals o dels pastissos tradicionals que descriu Redondo. Ella viu el seu èxit com si fos màgia: “Sóc una ventafocs, però no tinc fada madrina. M'he passat molts anys escrivint relats curts i literatura infantil, mentre buscava la meva pròpia veu literària.” L'ha trobat en aquesta novel·la negra d'intrigues, bruixes, mitologia i religions mil·lenàries, que en realitat parla sobretot de la família i el matriarcat, i dels sentiments i els dolors de les persones.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 04.02.14

Dolores Redondo presenta dos llibres a la 22

Dolores Redondo va parlar ahir a la Llibreria 22 de Girona de les seves últimes creacions literàries, "El guardià invisible" i "El llegat dels ossos", que han sigut editades per Columna. Després de la xerrada de l'escriptora va tenir lloc una tertúila en la qual a més de la mateixa Redondo van intervenir-hi les editores Berta Bruna i Ester Pujol, així com part del públic assistent.

Diari de Girona 04.02.14.Foto: Marc Martí.

‘Historia del África negra precolonial', a la llibreria 22

El doctor i escriptor Manuel Corachán Cuyás (Sant Sebastià, 1938), prestigiós especialista en medicina tropical, presentarà avui el seu llibre Historia del África negra precolonial. La historia que occidente ignoró (Ed. +Bernat), a la llibreria 22 (20 h). Corachán, que durant 12 anys va exercir a Ghana, Tanzània i Papua Nova Guinea, serà acompanyat avui pel filòleg Josep Delgado.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 04.02.14 

Entrevista a TV2 a l'autor sobre el llibre:.
 
http://www.isglobal.org/event/-/asset_publisher/nVsLg5I1q6UT/content/presentacion-del-libro-historia-del-africa-negra-precolonial-del-dr-manuel-corachan

3/2/14

Dolores Redondo presenta a Girona la ‘Trilogia de Baztan'

Després de l'èxit d'‘El guardià invisible', l'autora basca publica ‘El llegat dels ossos'

L'escriptora basca Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona els dos primers títols de la Trilogia de Baztan, El guardià invisible i El llegat dels ossos(Columna ). Redondo participarà en una tertúlia amb Guillem Terribas, Isabel Guilera i les editores Ester Pujol i Berta Bruna (20 h). Després de regentar un restaurant, Redondo va debutar el 2009 amb Els privilegis de l'àngel, i el gener del 2013 va aparèixer El guardià..., l'inici d'aquesta trilogia de crims i misteris ambientats a la vall navarresa de Baztan, tot un èxit internacional de què ja s'han venut els drets d'adaptació cinematogràfica al productor de Millennium de Stieg Larsson.

Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 03.02.14