24/4/14

Sant Jordi en terra de frontera

Els llibres de tema polític i de cuina es fan un lloc entre les novel·les. Els llibreters constaten un lleuger augment de vendes.

Liquidem el tema ràpid, per no fastiguejar:L'analfabeta que va salvar un país, del suec Jonas Jonasson, també va ser el llibre més venut per Sant Jordi a Girona, però un cop aclarit que als lectors ocasionals els agrada repetir-se, perquè res de nou aporta aquesta dona de fer feines que acaba sent experta en física nuclear respecte a l'ancià que fugia d'una residència i ajudava Stalin a fabricar la bomba atòmica de l'anterior novel·la del mateix autor, L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra; un cop confirmat, doncs, el cap de cartell, la llista dels més venuts de la diada consisteix en un aiguabarreig en què es retroben vells coneguts i saludats del rànquing d'altres anys, com ara Rafel Nadal, Care Santos, Coia Valls, Xavier Bosch o Martí Gironell, amb algunes revelacions recents, com Marta Rojals i el fenomen de L'altra; els convidats de prestigi com Vicenç Pagès Jordà, exhibint entre feliç i desconcertat la doble banda que l'acredita com a Premi Nacional de Cultura i Premi Sant Jordi de novel·la amb Dies de frontera; els espectres inesperats, com el del difunt Gabriel García Márquez, i una colla de mal computar que van des de Khaled Hosseini a Sarah Lark, de Joël Dicker a Kilian Jornet, del Kamasutra en verso a la Poesia amb suc.
Que ja no hi hagi preferències tan definides és una de les novíssimes i saludables tendències del Sant Jordi, segons coincidien a remarcar els llibreters gironins consultats ahir. De fet, un cop havien assenyalat el pilonet descendent d'exemplars de L'analfabeta..., inspeccionaven amb una mirada erràtica la resta de la parada buscant algun altre títol incontestable sense acabar de decidir-se. La majoria acabaven agafant un llibre d'aquí i un altre d'allà acompanyant el gest de comentaris com ara “aquest tira bastant”.
Valorant, doncs, els que tiren segons les enquestes fetes a peu de carrer, els gustos dels lectors gironins en tal dia es repartirien entre Girona. Històries, curiositats i misteris, de l'arxiver Ramon Alberch; Totes les estacions de França, d'Oriol Ponsatí-Murlà, que ja va per cert per la segona edició; els Dies de frontera de Vicenç Pagès; Desig de xocolata, de Care Santos, i El primer heroi, de Martí Gironell, tot que aquest darrer amb menys empenta de l'esperada, comentaven alguns dependents.
Tot i això, han trobat una dura competència en tres dels grans triomfadors de la diada a tot Catalunya i que també han tingut una gran sortida a Girona: la Cuina amb Joan Roca, en què el mestre del Celler descobreix els seus trucs als fogons; Si Beethoven pogués escoltar-me, el desinhibit elogi de la música clàssica que proposa Ramon Gener, i el manual Com ser un bon català, de Quim Morales, un llibre o almenys un títol que resultaria abominable fora de l'actual conjuntura d'eufòria nacionalista.
Són la punta de llança de la nova tendència que s'imposa: la ruptura del monopoli incontestable de la novel·la, el creixent interès pels títols que aborden l'actual debat sobiranista, que aquest any presenta una subcategoria significativa en els títols relacionats amb el Tricentenari, com ara 1714. Entre dos focs, de Jordi Mata, i la resurrecció del gènere gastronòmic, gràcies justament a l'impuls que hi han donat els germans Roca amb el seu prestigi internacional. Entremig, encara s'han fet un lloc destacable a la festa un llibre singular pensat per als nostàlgics que ja han passat la quarantena: Yo fui a EGB, de Jorge Díaz i Javier Ikaz, una enciclopèdia sentimental nascuda d'un bloc d'internet que rememora els joguets, elsgadgets, els costums, les marques, les sèries televisives i els ídols musicals de la generació adolescent dels setanta. I ja que hem esmentat un títol en castellà, sí, també a Girona el més venut en aquesta llengua van ser Las tres bodas de Manolita, d'Almudena Grandes, seguit de Dispara, yo ya estoy muerto, de Julia Navarro.
En un ambient radiant de plena primavera, alguns llibreters van atrevir-se fins i tot, contra la prudència de costum, a fer balanços optimistes i vaticinar com a mínim un lleuger augment de vendes. Per Guillem Terribas, de la Llibreria 22, “el desinflament de la psicosi de crisi és el millor remei per combatre-la”, i un dia assolellat com el d'ahir afavoria actituds exultants. “La gent, farta de set anys ininterromputs d'estretors, s'ha llevat contenta i ha decidit que avui passejarà per la Rambla, farà el vermut en una terrassa i es comprarà el llibre i la rosa perquè creu que s'ho mereix”, argumentava Terribas. La presidenta del Gremi de Llibreters a Girona, M. Carme Ferrer augurava, tot i no poder avançar xifres, unes vendes similars a les de l'any passat.

La invisibilitat dels petits lectors

“Vaig a fer una mica el ximple”, anunciava l'escriptor figuerenc Sebastià Roig per indicar l'estat d'ànim requerit per tafanejar entre les novetats. Fent-se el ximple, efectivament, un acaba prenent el pols real dels hàbits de lectura del país. Així, per exemple, es constata taulell rere taulell que les dones predominen de manera aclaparadora entre la massa lectora i que, si bé és cert que es decanten pels títols més promocionats, s'ha de dir en descàrrec seu que protagonitzen atreviments tan esperançadors com ara escollir Això és tot, de James Salter, o 14, de Jean Echenoz, o fins i tot qualsevol assaig que tracti de la II Guerra Mundial, com exigia una clienta a un dependent que, desconsolat, li recordava que aquest any es portaven els de la primera, sentint-ho molt. Però el passeig per les parades de la Rambla permetia sobretot confirmar allò que cap rànquing, incomprensiblement, no reflecteix: que gran part dels ingressos de Sant Jordi provenen de les vendes dels contes per a la mainada i les novel·les juvenils.
Eva Vázquez, El Punt-Avui 24.04.14 

 

20/4/14

La Llibreria 22 de Girona escalfa motors per Sant Jordi

R.Nadal, M. Gironell, R. Regás, J. Nadal Foto: Marc Martí
La Llibreria 22 de Girona va engegar ahir la setmana de Sant Jordi amb un vermut amb diversos autors que van atendre els lectors i van firmar exemplars dels seus darrers llibres. Santiago Vidal, David Martínez, Iolanda Bataller, Assumpta Montellà, Oriol Ponsatí-Murlà, Care Santos, Vicenç Pagès, Quim Masferrer, Jair Domínguez, Marc Tarrús o David Pagès van ser alguns dels protagonistes del dia. També van passar per la llibreria del carrer Hortes Rafel Nadal, Martí Gironell, Rosa Regàs i Joaquim Nadal (a la foto). Pel dia de Sant Jordi, seguirà la campanya de La 22.
Publicat en el Diari de Girona 20.04.14


Els escriptors preparen la diada

R. Nadal, G. Terribas, R. Regás, V. Pagès Foto:Ll. Serrat
Nombrosos escriptors van començar ahir a Girona la campanya de Sant Jordi i es van apropar als seus lectors, per signar i comentar les seves últimes obres, en diverses llibreries, com ara la 22 (foto), la Geli, Empúries i Abacus, en alguns casos fent una espècie de circuit al llarg del dia per diversos establiments.
En aquesta jornada prèvia a la diada, hi van participar autors tan variats com ara el recent premi Nacional de Cultura, Vicenç Pagès i Jordà, Rafel Nadal, Martí Gironell, Joaquim Nadal, Care Santos, Gaspar Hernàndez, Iolanda Batallé, Oriol Ponsatí-Murlà, Rosa Regàs, Quim Masferrer, Mercè Cuartiella, Sebastià Roig, Miquel Martín, Ramon Alberch, Assumpta Montellà, Mercè Saurina, Sílvia Espinosa, David Pagès, Marc Tarrús, Maria Mercè Roca, Dolors Garcia i Cornellà, Joan Roca i Josep Viñas. Molts autors tornaran dimecres vinent a les parades de la Rambla de Girona i altres es traslladaran a Barcelona.
Publicat en el Punt-Avui 20.04.14

 

15/4/14

Una dona normal que fa política

El títol vindria a ser el resum de la descripció que van fer ahir de la secretària general d'ERC els diferents ponents en la presentació a Girona del llibre Marta Rovira, cada dia més a prop. Reivindicació feminista a banda, que hi va ser, el més repetit va ser la “normalitat” de Rovira, el fet que el llibre d'Eva Piquer sigui un retrat de virtuts però també de febleses. El geògraf José Antonio Donaire, que va ser qui en va fer la visió més externa (no coneix Rovira i s'ho mira des de fora de la política), va resumir el llibre en piulades de Twitter. I la primera va ser un sol mot, “plors”, perquè “el llibre està ple de llàgrimes”. A més de la connexió V –la lletra de moda– entre Sant Vicenç dels Horts, d'on és Junqueres, i Vic, d'on és Rovira, i de reivindicar la necessitat de la mirada femenina en política, Donaire va voler destacar la comparació amb el llibre de Rahola sobre Artur Mas: “En aquell hi vaig trobar un punt d'hipèrbole innecessari. En aquest es dibuixa una persona amb mancances, pors, i això la fa bastant més humana.” L'escriptora Maria Mercè Roca –presentada per Guillem Terribas com a “futura alcaldessa”– també va subratllar “la normalitat de la Marta, que fa que es pregunti a vegades què hi fa en política i a quin preu”, els elogis que li dediquen en el llibre gent d'altres partits i sobretot va voler reivindicar el pes i espai que han de tenir les dones. L'autora, Eva Piquer, va centrar-se en els seus dubtes a l'hora d'acceptar l'encàrrec –“és molt jove, té més futur que passat”– i com li ha agradat tant la protagonista com tot el seu entorn. Sobretot les amigues, que s'autoanomenen “les vigatanes estupendes”. També Piquer va destacar la normalitat de Rovira. I ella, l'homenatjada, va demostrar-ho quan va ser el seu torn dient que “potser no cal que hi hagi cap llibre” sobre ella i que sent “vertigen” en pensar-ho. Va lloar la tasca de Piquer amb el millor elogi: “El llibre fins i tot m'ajuda a mi a entendre'm millor.” I per al final el missatge polític. Tant Donaire com Piquer havien mostrat dubtes sobre si el procés acabarà bé, i Rovira va voler acabar deixant-ho clar: “I tant que tindrem un nou país i a més el farem entre tots!”
Lurdes Artigas, publicat en el Punt-Avui 15.04.14 Foto: Joan Castro.

14/4/14

Llum a les fosques

Maria MMaria Mercè Roca observa Mercè Saurina ercè Roca observa Mercè Saurina
Maria Mercè Roca presenta a la Llibreria 22 'Rèquiem per a contrabaix', la novel·la amb què Mercè Saurina va guanyar el Premi Ciutat de Mollerussa
"És molt bona. Farà forat. Se'n parlarà". Maria Mercè Roca no té cap dubte sobre la qualitat de la novel·la amb què Mercè Saurina (Girona, 1966) va obtenir el Premi Ciutat de Mollerussa 2013. En la presentació de 'Rèquiem per a contrabaix', l'escriptora gironina va destacar que l'obra de la seva homònima, publicada per Pagès editors, "té un final sorprenent i trencador, un final molt valent que deixa el lector desprevingut. No doneu res per fet, les últimes pàgines cal llegir-les amb calma", va recomanar al públic que divendres al vespre omplia la Llibreria 22.
Molta intensitat
Maria Mercè Roca va iniciar la seva intervenció reivindicant el gènere de la novel·la curta. "A casa nostra té poc predicament; en canvi, a França fins i tot tenen una paraula per designar-la ('nouvelle') i diferenciar-la de la novel·la ('roman'). Sempre hi ha algú que diu 'llàstima que sigui tan curt', però és un gènere amb molta intensitat, com el conte. La creació sempre és una tria, no cal dir-ho tot".
Punt just de poesia i cruesa
En referència a l'obra de Saurina, ambientada en bona part a l'Escala, va dir: "Està molt ben escrita, amb el punt just de poesia i de cruesa. No hi ha cap digressió, esperes amb inquietud saber què passarà. Busqueu-hi simbologia, metàfores, aneu més enllà del significat literal", va afegir. I va posar tres exemples: el nom de la protagonista, Lys (Llum en danès), l'aigua que sempre hi és i els fantasmes taronges.
Retrat d'un maltractador
'Rèquiem per a contrabaix' parla de la violència masclista "amb molta sensibilitat i respecte", va subratllar Roca. "El retrat psicològic del maltractador és molt ajustat, gens exagerat. No treballa, no cuida la filla, beu, es droga, la menysté, és gelós, l'assetja, la insulta... El lector no pot tenir ni una engruna de complicitat, amb ell". El cas de la víctima és diferent, permet l'ambivalència. "Per una banda et fa pena, però mentre llegeixes el que és a punt de fer et poses a cridar 'No ho facis!'. És transparent. Veus els seus errors, i en comet un rere l'altre. Va a les fosques, la Llum".
Fugida endavant
La inutilitat de la justícia i el pes de la família –la de la víctima i la del maltractador– són altres temes tractats en una obra que ofereix "un retrat molt coherent i versemblant de la protagonista. És una noia que fuig endavant i es va enganyant", resumeix Maria Mercè Roca. El món de la música, i en concret el contrabaix que apareix al títol de la novel·la, li ofereixen, això sí, una "vàlvula d'escapament" que contrasta amb la sordidesa del món del maltractador, amb un pis "ple de begudes etíliques, ple de capses de narcòtics, ple d'estupefaents diversos a qualsevol calaix, ple de bossades d'aflicció".
Instint de protecció
Un cop llegida la novel·la, el lector probablement subscriurà una de les frases de la presentadora: "El que fa més mal al cor és l'instint de protecció de la mare cap a la filla". Una filla de pocs anys, la Meritxell, que al primer capítol "es tapa el cap amb els llençols i la vànova i es queda quieta, arraulida prop de la paret, abraçada al coixí, mentre nota com el líquid calent li mulla les cuixes, i el pijama, i torna a cridar el pare i no li surt la veu, i torna a cridar-lo i el pare no hi va, i ella somica, i sanglota, i plora fins que deixa el coixí amarat de llàgrimes abans de perdre l'alè en aquell llit xop de pipí i d'angoixa".
De la primera a la tercera persona
Mercè Saurina va explicar divendres que va començar a escriure la novel·la en primera persona. Fins que una nit, mentre escrivia, va començar a plorar "a llàgrima viva. No podia suportar-ho. Al cap d'un any vaig tornar-hi, però fent-ho en tercera persona, excepte una carta que vaig poder conservar".
Josep Pastells, publicata a l'Ara comarques de Girona. 12.04.14 Foto: Josep Pastells.

MODEST PRATS, en el Record

Guillem, Fonalleras, Marquès, Modest, Domenèch.

MODEST PRATS, un gran conversador.
En Modest, per fi, s'ha pogut reunir amb els seus. En Modest, de fet, es va acomiadar de tots els amics i coneguts el dia 29 d'octubre del 2011, a la presentació que vam fer del seu llibre Les homilies de Medinyà,a la Residència Bisbe Sivilla, on ha estat, molt ben atès, fins al dia d'avui. Aquell dia, en Modest, que ja tenia la malaltia d'Alzheimer molt arrelada, encara va poder saludar, una per una, totes les persones que van assistir a la presentació. Després d'aquell dia, que era molt important i desitjat, és va deixar anar i va començar la llarga agonia.
En Modest serà recordat com un bon capellà, un gran filòleg i estudiós de la nostra llengua. Un gran pedagog. Però també com un gran conversador, un culer fins a les darreres conseqüències i bon company de llargues sobretaules.                                                            

Mentre recordo el meu Modest, m'adono que la nostra relació ve de lluny, del carrer del Carme, a casa de la família Carbo. De quan va oficiar el nostre casament a Sant Martí de Llémena. De la Llibreria 22 i els anys que va estar de jurat en el Premi Just Casero. Però sobretot dels darrers anys, quan va deixar Medinyà, després de la mort de la seva mare, Enriqueta, i el van nomenar rector del Mercadal; la nostra relació, llavors va ser diària. El seu cafè, batejat per en Lluís del Bar Neptú com un modesto (amb referència al ristretto), i el meu tallat descafeïnat. I la gent que amb els anys hi va anar passant. Els viatges a Roma, a prendre cafè i descobrir-la, sobretot visitant esglésies. Viure la seva pèrdua incomprensible de memòria i el dia que finalment em va dir que tenia Alzheimer. Les darreres converses, encara lúcides, de com seria el seu comportament una vegada la seva malaltia el portés a la foscor total.
I ara en Modest ha arribat a la claror d'aquell paradís que hi ha després de la vida, que ell sempre hi
ha cregut. Bona estada.
Guillem Terribas, publicat en El Punt-Avui 31.04.14
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/729108-un-gran-conversador.html?cca=1

Guilem, Sunyer,Comadira,Modest a la 22.



Mn. Modest Prats, gràcies
Modest Prats serà recordat com un bon capellà, un gran filòleg i estudiós de la nostra llengua. Un gran pedagog. Però també, com un gran conversador, un culé fins les darreres conseqüències i bon company de llargues sobretaules.
La nostra relació ve d'anys, de quan va ser rector a Vista Alegre. Ell va celebrar la cerimònia del nostre casament i amb ell he tingut molt bones històries i vivències relacionades amb la Llibreria 22, el Premi Just Casero.
En els darrers anys, quan el van nomenar rector del Mercadal, vivíem de costat, al carrer Cristòfol Grober i cada matí, després d'oficiar la missa de 9, em pesava a buscar per la Llibreria i anàvem a prendre un cafè ell, i un tallat descafeïnat jo. Amb els temps va ser un punt de trobada i de tertúlia amb una diversitat de gent tant de Girona com de fora.
En aquets anys he conegut un Modest molt humà, de vegades indefens; d'altres d'una seguretat admirable. També he viscut com s'ha anat apagant la seva veu, clara, forta i segura.
La seva mort, era en els darrers anys una mort anunciada i de vegades, fins hi tot desitjada, pel fet que ell se'n va anar fa temps, allà on viu el pare.
Descansa en pau Modest, t'ho mereixes. Nosaltres fa temps que et trobem a faltar.
Guillem Terribas, publicat en El Diari de Girona 31.04.14

L'adéu a un home savi
El món de la cultura, de l'Església i la societat civil acomiada avui Modest Prats capellà, filòleg i teòleg que deixa un llegat i un mestratge enormes.
Guillem,Comadira,Modest,Folch, Q. Nadal, P. Nadal, Castellet

Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, 5-9-1936 – Girona, 29-3-2014) descansa finalment en pau. El qui va ser una de les ments més clares del país feia més de dos anys que estava prostrat al llit i sis anys afectat per la malaltia d'Alzheimer. Capellà i teòleg, filòleg i historiador de la llengua, gran lector i apassionat culer, entès en cuina i en la cultura italiana... res no li era aliè, a aquest gran humanista de veu de tro, que embadalia els alumnes, era un gran conversador i una de les persones més intel·ligents que ha parit mare.
De fet, la seva infància a Castelló d'Empúries li va marcar la vida. Tenia tres mesos quan el 1936 el seu pare va ser afusellat a Montcada, juntament amb un seu oncle. La seva mare, Enriqueta Domingo, originària d'Arànser, a la Cerdanya, el va encaminar cap al perdó. Amb deu anys acabats de fer va ingressar al seminari. Amb 23 anys va ser ordenat capellà. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en teologia a la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma. Va ser rector de les parròquies de Vista Alegre de Girona, de Medinyà i Vilafreser, on va romandre uns 25 anys, i finalment de Santa Susanna del Mercadal de Girona on avui, dilluns, a les 11 del matí, es farà la missa exequial en memòria seva.
Modest Prats no va deixar mai de banda la seva feina pastoral, però des de bon començament va impartir classes al Col·legi Universitari de Girona, i va continuar fins a la seva jubilació, el 2001. Entremig, havia estat primer delegat de Cultura de la Generalitat a Girona, en temps del conseller Max Cahner. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i des del 2005, era membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i membre del Patronat Francesc Eiximenis. El 2009 l'Ajuntament de Girona li va atorgar el premi Athenea Persones.
Durant mig segle, Modest Prats va conciliar de manera exemplar les seves dues grans passions: la teologia i la filologia. Però sempre tenia temps per parlar de futbol i del Barça, o de participar en tertúlies radiofòniques de Catalunya Ràdio, on no li costava deixar petjada amb la seva capacitat d'explicar coses des d'un punt de vista molt diferent i singular.
Prats va assumir diverses responsabilitats en l'àmbit eclesiàstic, sense oblidar mai el seu compromís amb Catalunya i amb la llengua catalana, a través d'una intensa activitat intel·lectual. “Res no és innocent, en el món de les llengües. La paraula dominant és la paraula que imposa el poder dominant” va dir en la seva última lliçó a la UdG.
Només fent un breu repàs, des del 1960 fins al 1990 va ser professor de teologia del Seminari Diocesà. Del 1973 al 1976 va ser consiliari del servei universitari cristià del Col·legi Universitari de Girona. Del 1975 al 1981 va ser delegat del Secretariat Diocesà de Justícia i Pau. El 1995 va assistir al Concili Provincial Tarraconense per designació del bisbe de Girona.
Obra imprescindible

Berga, Guillem, Fonalleras i Modest.
Era un gran conversador, però li costava posar-se a escriure. Si ho hagués fet, més probablement parlaríem d'un dels grans autors de la nostra llengua.
De la seva obra, en destaquen els dos volums imprescindibles de la Història de la llengua catalana (1982 (I) i 1996 (II)), que va escriure en col·laboració amb Josep Maria Nadal, amb qui va obtenir el Premi Lletra d'Or, el 1983. De fet, Nadal el tenia emplaçat a escriure el tercer volum però ja no s'hi van tornar a posar. Era una època en què ells dos i uns quants estudiosos més van convertir la Universitat de Girona en un centre de primer nivell dins l'àmbit de la filologia catalana.
El 1990 també va escriure, amb Albert Rossich i August Rafanell, El futur de la llengua catalana en què, com era habitual en ell, es va mostrar clar i implacable, sense cap por al a veritat. També Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995). El que es pot considerar el seu últim treball són les Homilies de Medinyà, un recull d'homilies, pensaments, exercicis i sermons publicat l'any 2011, coordinat pel pedagog Salomó Marquès i que es va presentar a la residència Bisbe Sivilla, envoltat d'amics, quan la malaltia ja li començava a fer estralls.
Abans, el 2009, va publicar Engrunes i retalls, unes 700 pàgines de textos dispersos sobre la llengua i la cultura catalana escrits al llarg de 40 anys, i que va recopilar el filòleg Francesc Feliu. També havia fet estudis sobre Baldiri Reixach i Jacint Verdaguer i treballs sobre l'Església Catalana.
Elogis unànimes                                                                         
“És l'home més intel·ligent que he conegut –comenta l'editor Xavier Folch– un mestre i un punt de referència sobretot amb qüestions relacionades amb la llengua i el país.” Folch va conèixer Prats a principi dels anys vuitanta. “Era un orador com n'hi ha pocs i parlava amb precisió, riquesa i contundència.” Pel que fa al seu llegat, destaca que quedaran els seus escrits “alguns, excel·lents sobre la història de la llengua” però lamenta que l'altra llegat, el de la conversa, “s'anirà esvaint a mesura que desapareguem els que el vam conèixer”.
Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, és un dels bons amics gironins que l'anaven a veure sovint, com el pedagog Món Marquès, o el llibreter Guillem Terribas i tants d'altres. Sunyer afirma que és de les persones que ha ensenyat més coses i més diferents –i a més gent. “Sempre ha fet la sensació que no feia cap esforç. Des del món de la cultura a Girona, d'una manera o altra la majoria hem estat marcats per la influència d'en Modest, sense fer aparentment cap mena d'esforç.” D'aquests darrers anys d'un silenci absolut, diu que “fins i tot en aquest situació ensenyava. Somreia, en funció del que deies. En el silenci, ell que havia estat el més xerraire del món, deia coses...”
Per l'historiador i exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, és l'hora de fer balanç de tota una vida dedicada, per vocació, a l'església i, per vocació, a Catalunya, a la llengua i a l'estudi. “Tenia una personalitat cultíssima. Capaç de seduir amb la paraula i la intel·ligència ha marcat la vida de Girona, amb l'època de la revista Presència, amb els sermons, amb la feina pastoral, amb la seva participació en els grups. ”
Per Nadal, la seva gran personalitat va fer que la seva figura es perllongués més enllà de Girona, amb les seves amistats amb gent com els editors Xavier Folch i Josep M. Castellet, la seva relació amb els premis Bertrana, amb l'Església, amb el Concili Tarraconense... “Tot plegat confirma una personalitat brutal, indispensable per entendre la Girona dels darrers 30 anys. ”
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, recorda el compromís que Modest Prats va mantenir al llarg de la vida: “Des dels moments més complicats per la nostra cultura fins als darrers dies; va ser present en totes les batalles a favor de la nostra llengua. El seu rigor, la seva saviesa inabastable, la cerca constant que en l'excel·lència en totes les tasques va emprendre el van convertir en un dels intel·lectuals més destacats del país.”
(Informació elaboradora també per Xavier Castillón, Valèria Gaillard i Montse Frisach. El Punt-Avui 31.04.14)


Foto: Manel LLadó
In paradisum'

13/04/14 02:00 - JOAN RIBAS
Modest, t'has escollit els àngels, t'han sortit a rebre els màrtirs? Estàs assegut a la dreta del pare? Mira que ho pregunto sense ironia i amb el respecte que mereix la fe catòlica que tu vares professar i a què t'entregares des de l'ingrés al seminari de Girona als deu anys fins a la teva mort.
Llegir més. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/732717-in-paradisum.html?cca=1

Senzillament, adéu

07/04/14 02:00 - PIUS PUJADES
D'en Modest ja es deu haver dit tot, i ben dit. De manera que el meu comiat ha de ser pura fórmula. De fet, ja fa molts mesos, quan feia poc que havia ingressat a l'asil dels capellans de Vista Alegre i encara estava en condicions de conèixer-me, li vaig dir adéu una tarda trista, fumant una cigarreta consentida a la seva discreta habitació, entre llibres i papers desordenats i el cendrer pudent carregat de burilles. No em va pas semblar que el fes especialment content la meva visita. Em va semblar que tenia altres coses al cap. Vés a saber. Conversa amable, planera, superficial, anodina. No hi vaig tornar. Em va semblar que no li calia.
Llegir més http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/730835-senzillament-adeu.html?cca=1

UN SOFÀ A LA RIBA
‘I fedele di Medinia'
11/04/14 02:00 - JOSEP M. FONALLERAS
És temps de Passions. Demà, a Medinyà, un petit poblet a la frontera entre el Gironès i l'Empordà, se n'estrenarà una de nova, amb dues representacions, aquest dissabte i el diumenge de Rams.
Llegir més http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/732064-i-fedele-di-medinia.html?cca=1

Modest Prats

NARCÍS COMADIRA
Ara.cat 05.04.14
Modest,Comadira,Guillem,Suyer. Foto: M. Ruíz
Poca gent, que no sigui de Girona, sap qui era Modest Prats. Em costa dir era, perquè, per mi, sempre hi és i hi serà. En la meva memòria i el meu agraïment.

Llegir més  http://www.ara.cat/premium/opinio/Modest-Prats_0_1114688566.html


JOAN OLLÉ (El Perióco 05.04.14)

Com Déu mana

 Els noms imprimeixen caràcter, i potser per això Modest Prats va renunciar ja des de la pila baptismal a la seva futura possibilitat de Mossèn Nacional de Catalunya, cedint-li l'altar major a Josep Maria Ballarín. Mentre mossèn Tronxo no parava d'oficiar a (Llegir més http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/com-deu-mana-3241820 

9/4/14

‘Els ambaixadors', de Villaró, avui a la llibreria 22

La llibreria 22 ha organitzat per avui la presentació d'Els ambaixadors, de l'autor andorrà Albert Villaró (20h). La novel·la, ambientada en l'any 1949 en una hipotètica Catalunya independent, ha estat guardonada amb el premi Josep Pla d'aquest 2014. La presentació del llibre, publicat per l'editorial Destino, es farà a càrrec del mateix autor amb una tertúlia conduïda per Guillem Terribas.
El Punt 02.04.14