LA NOVEL·LA NEGRA

Els anys 60, en temps de la dictadura en el nostre país, hi havia un tipus de lector anomenat exigent, elitista, culta,.. que només llegia llibres de “política” (millor comprats a Perpinyà) d’assaig o d’autors desconeguts estrangers. Aquest fet li donava la categoria de  lector de bona casta. Per tant si alguna vegada feia el “pecat” de comprar  una novel·la intranscendent  o, i en aquest  cas el pecat era gravement perillós, una policíaca o de guàrdies i serenos, com deia el malaguanyat Jaume Fuster  (Barcelona 1945 Hospitalet del Llobregat 1998) se l’amaga, avergonyit,  enmig del diari  per no ser criticat per un altre lletraferit, que possiblement, també, portava un altra “novel·leta” amagada entre els diaris o revistes.

Malauradament aquest fet tant ridícul no solsamènt passava entre nosaltres,  sinó en altres països més “cultes” de nord enllà. A França, per exemple,  una colla d’intel·lectuals es van començar a revelar i a treure  la “careta” i van reivindicar a una sèrie d’autors, majoritàriament americans i li vam posar el nom de “serie noir” que aquí vam traduir literalment com a sèrie negra.

En el nostre país vam tenir la sort,  del compromès i al mateix temps  periodista – escriptor Manuel Vázquez Montalban, que va començar a reivindicar la novel·la negra i al mateix temps  escrivint-la , creant el ja  famós personatge de Carvalho. Vázquez Montalban  va trencar el tabú de que a un comunista, també li pot agradar menjar bé i anar al futbol i llegir novel·les policíaques

En aquesta mateixa època  l’escriptor Manuel de Pedrolo va dirigir, possiblement la millor col·lecció de novel·la negra (editada  per edicions 62) en català, amb el nom de “Cua de palla”.

Ara, afortunadament,  llegir novel·la negra és la cosa més normal del món. Esta en un punt dolç i amb molts seguidors. Hi han molts autors, de diverses nacionalitats que s’ha  fet un nom dins aquests gènere  i, també,  moltes editorials que li dediquen molta part del seu catàleg.

Amb tota aquesta diversitat,  encara, personalment, em tenen el cor robat els clàssics, els americans. Autors com Raymond Chandler, Dashiell Hammet, James M. Cain…

Son histories, els d’aquests autors,  on hi ha de tot: acció, corrupció, assumptes de faldilles, especulació… i moltes vegades és difícil esbrinar qui son els bons i qui son els dolents.

Per això us recomano la recopilació que ha fet RBA de l’autor Raymond Chandler (Chicago 1888 – La Jolla, California 1959) amb el títol de “Todo Marlowe” on hi podem trobar entre altres les magnifiques  novel·les: “El sueño eterno”, Adiós muñeca”, La dama del lago”, “El largo adiós”, totes elles portades diverses vegades al cinema, en versions molt interessants però mai han superat la lectura d’aquestes històries de lladres i serenos.

Guillem Terribas / Llibreria 22
* Per "Negra i Criminal".