24/10/14

L’any que va venir un tal Gil de Biedma

Joan Miró, Toni Puigverd, Jaime Gil de Biedma i
Guillem Terribas Foto:Núria Santiago
La Llibreria 22 lliura dijous que ve el 36è Premi Just M. Casero, una festa que als vuitanta va contribuir a situar Girona en el mapa cultural de Catalunya.
Vora el migdia, Jaime Gil de Biedma va plantar-se davant la porta del Teatre Municipal de Girona amb una bossa de supermercat a la mà i una expressió de no saber ben bé què hi estava fent, allà, però resignat a esperar aquell individu que uns dies abans li havia trucat per proposar-li de presentar un premi literari del  qual, fins aquell moment, no tenia ni la més remota idea que existís. Guillem Terribas, l’instigador de la trobada, va arribar atribolat i cohibit, i amb prou feines s’havien presentat que ja l’invitava a seguir-lo cap a dins. Gil de Biedma, impertèrrit, li va donar l’alto. «Sóc incapaç de parlar en públic si no m’he pres abans un parell de gintònics», va informar-lo amb la mateixa calma amb què hauria constatat que necessitava passar primer pel bany. Terribas, dòcilment, el va acompanyar al primer bar que va trobar i, a la salut d’una improvisada camaraderia, va escurar el seu propi got de ginebra. «Vaig entrar al teatre completament K.O.», recorda el gestor de la Llibreria 22, que organitza el premi.
Era el 3 de novembre de 1984, ara farà trenta anys, i en aquesta beneïda ciutat amb prou feines hi feia parada en gira l’Escriptor del Mes i, per Fires, la vela del circ. Tenir en plena plaça del Vi Jaime Gil de Biedma, amb el seu imponent cap rasurat i aferrat a una vulgar bossa de plàstic (a dins, una ampolla de vi bo
pensant ja en el sopar a Ultramort), era d’un exotisme que només podia deure’s a la desimboltura de Guillem Terribas i a la malícia dels membres del primer jurat del premi Just Manuel Casero. «Van ser ells, els que em van desafiar a portar a Girona personatges que no hi venien ni per casualitat, per donar més repercussió al premi i per posar-me a prova a mi», explica el llibreter, sense cap acritud pels antics companys. El cas és que, esperonat per la provocació, va aconseguir que vinguessin a Girona, els primers anys de la festa del Casero, no només Gil de Biedma, sinó també el Gato Pérez, Teresa Gimpera, Quim Monzó, Joan de Sagarra, Eduardo Mendoza o Avel·lí Artís Tísner, que va fer-se tan amic del taxista que el va portar el 1987 al Casero, un tal Antonio, que el va exigir sempre més de xofer per tornar a la ciutat. Avui, acostumats a l’AVE, als invitats de les càtedres universitàries i a les gires d’autors en promoció editorial, semblen anècdotes provincianes; en aquella època, eren gestes excepcionals. I més considerant que el Casero era un premi acabat de néixer, d’un gènere poc prestigiós com la narrativa curta i amb una dotació (75.000 pessetes) més comparable a un concurs de festa major que a un cartell de reputació nacional. Per descomptat, no hi havia retribució per als invitats.
L’any 1981, quan se’n va convocar la primera edició, no es va plantejar encara la presència de cap figura de renom per enaltir l’esdeveniment, però sí una enginyosa novetat respecte de vetllades semblants que aviat va
revelar els seus efectes desastrosos. Per defugir la formalitat d’altres premis, com ara el Bertrana de  novel·la, la Llibreria 22 va convocar la seva festa en ple envelat de Fires i a la mateixa hora que el jurat tot just començava a deliberar. Les tres-centes persones que van acudir a la cita no només quedaven del tot
desemparades davant la magnitud d’un espai pensat per acollir-ne cinc mil, sinó que a sobre van haver d’esperar més de dues hores que un jurat dubitatiu fes la seva elecció mentre l’orquestra Galana continuava tocant com enmig d’un naufragi. No van repetir mai més l’error. Els anys següents procurarien escollir locals d’aforament limitat dins una estratègia per reivindicar espais històrics de la ciutat: l’institut vell, l’auditori de la
Mercè o el Saló de Descans del Teatre Municipal. Va ser a partir de la segona edició, el1982, que es va instituir la tradició del convidat, a proposta del jurat, que els primers quinze anys van formar, amb petites variacions, Miquel Berga, Dolors Oller, Antoni Puigverd, Modest Prats, Albert Rossich, Salvador Sunyer i Joan Miró com a secretari sense vot. L’escollit va ser el poeta Narcís Comadira, que segons Terribas ha passat a la història del Casero com un dels invitats més durs de convèncer per la seva aprensió a parlar
en públic. La fórmula, però, va funcionar, i l’any següent el jurat va decidir picar alt: volien ni més ni menys que El Pescaílla, el marit de Lola Flores. No era només una boutade o una juguesca per desafiar els dots persuasius de l’organitzador, sinó una aposta clara per desmitificar la solemnitat dels actes culturals i per acompanyar la jove literatura que el Casero promovia d’una alegria afegida. Terribas s’hi va desviure, però no en va aconseguir el contacte i va acabar dirigint els passos capal mestre de la rumba, el Gato Pérez, que va acceptar tot i les suspicàcies inicials. Quan Modest Prats va veure embadalit entre el públic el fotògraf Pablito, que tenia fama de no demorar-se a cap acte més del que tardava a obtenir la imatge que li exigia el diari on treballava, va saber que anaven pel bon camí. Superar aquella proesa en l’edició següent va convertir-se en l’objectiu prioritari, i va ser llavors que va sortir el nom de Gil de Biedma.
Guillem Terribas no les tenia totes. El poeta de Las personas del verbo no era pas precisament conegut per avenir-se a aquesta classe de saraus, i d’altra banda, el seu aire senyorial, el seu càrrec directiu a la Companía de Tabacos de Filipinas i el fet mateix que hagués pràcticament deixat d’escriure estenien
damunt d’ell una llegenda d’home sever i inaccessible. Hi havia, a més, el petit enrenou que havia suscitat la seva inclusió, junt amb altres escriptors d’expressió castellana, com Eugenio Trías o Manuel Vázquez Montalbán, en el Consell Assessor de Cultura que acabava de constituir el conseller de Cultura, Joan Rigol,
i del qual també formava part Modest Prats. Però ho va intentar. «Buenos días, le llamo de la Llibreria 22 de Gerona...» «¿Cómo?» «Sí, mire, organizamos un premio literario y nos gustaría invitarle a presentar el acto.» «¿Hacer qué?» Així d’atropellada recorda avui el llibreter aquella conversa, que Gil de Biedma es va encarregar d’escurçar demanant-li sisplau que li escrivís per carta el que fos que estava intentant dir-li. Una manera com una altra de treure-se’l de sobre, va pensar el gironí, que ignorava l’escrupolosa pulcritud amb què el poeta atenia la seva correspondència. Un prodigi: va acceptar. «A tots els convidats els donàvem
llibertat perquè parlessin del que volguessin, i ell va decidir llegir tres poemes seus, entre ells ‘No volveré a ser joven’, amb aquella veu, aquella presència... Va ser espectacular.” En acabar el lliurament del premi, que aquell any va guanyar Josep Valls (la finalista va ser una desconeguda Maria Mercè Roca), els organitzadors
el van portar a dinar amb el jurat al restaurant Can Bronsoms, on l’ambient va ser més aviat tens fins que a Terribas, amb aquella despreocupació seva (podia ser que aconseguís trencar el gel o que rebés un cop de
puny), se li va acudir preguntar-li, ja que freqüentava les Filipines, per la inefable Isabel Preysler. Va ser oli en un llum, i la lliçó que va impartir sobre les disputes pel poder a Manila, sobre les maquinacions de Marcos o sobre els dots de seducció de l’exdona de Julio Iglesias va ser memorable. Va fer altres revelacions;
per exemple, que era incapaç de sostenir una conversa amb algú que no hagués llegit La Cartoixa de Parma, i que considerava el cambrer de Cal Coix, el bar del carrer de la Força que solia visitar quan parava a  Girona camí d’Ultramort, l’home més intel·ligent que havia conegut mai, a pesar que era improbable
que hagués llegit ni una ratlla de Stendhal.
encarregar d’escurçar demanant-li sisplau que li escrivís per carta el que fos que estava intentant dir-li. Una manera com una altra de treure-se’l de sobre, va pensar el gironí, que ignorava l’escrupolosa pulcritud amb què el poeta atenia la seva correspondència. Un prodigi: va acceptar. «A tots els convidats els donàvem

D'esquerra a dreta: Jaime Gil de Biedma, Félix de Azúa,
Fernandez Castro, Josep Benet i Jornet, Núria Pompeia,
Francesc Parcerisas, Montsrrat Roig, Dolors Oller.
Foto: Núria Santiago.
‘El Número’, l’únic En van dir El Número perquè no n’hi va haver cap altre. Per celebrar el seu desè
aniversari, la Llibreria 22 va editar una publicació única, coordinada i dissenyada per Narcís Comadira, que aplegava textos de 22 escriptors, tant en llengua castellana com catalana, invitats a parlar d’un llibre especial en la seva vida, acompanyats d’un retrat de l’autor encomanat per a l’ocasió al fotògraf Josep M. Oliveras. Entre tots ells (Terenci Moix, José M. Valverde, Montserrat Roig, Pere Gimferrer, Vázquez Montalbán,Francesc Parcerisas, Rafael Argullol, Josep M. Castellet) hi havia, de nou, Gil de Biedma. La presentació d’El Número el gener de 1989 va ser l’últim cop que el vam veure a Girona.

42 obres El veredicte del 36è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, al qual concorren 42 obres, es coneixerà dijous que ve en un acte popular a la sala La Planeta. El convidat amb ganxo ja no hi és imprescindible, però Terribas continua lamentant no haver aconseguit portar-hi, tot i els esforços, dos dels seus ídols: El Pescaílla i Terry Venables.

Eva Vázquez, publicat a suplement CULTURA d'El Punt-Avui el 24.10.14

20/10/14

La confessió

Guillem Terribas fent comèdia en el moment de rebre el Liberpress de mans de Xavier Soy. Foto: JOAN SABATER.
1
Pare, m'acuso d'haver-me posat d'acord amb 24 persones més, ara fa 36, per tal de perpetrar un crim: obrir una llibreria. Tot just despertàvem del son dels infants promogut pel franquisme i tot semblaven flors i violes. Llavors, un grup de temeraris vàrem consentir en el mal pensament col·lectiu que era necessari trencar motlles –ho dèiem així– i una de les metes era aconseguir que Girona tingués una llibreria amb cara i ulls. Començaven a editar-se llibres que explicaven les coses sense embuts i necessitaven una plataforma que els fes arribar al públic, sense reserves mentals, religioses ni polítiques.
Era urgent aconseguir un local per als nostres abjectes propòsits i, amb el lideratge de Jaume Curbet fill –que ja haurà hagut de rendir-ne comptes a l'altre món–, els mals pensaments es varen convertir en accions deplorables. Aquest vici ens va costar uns diners –no massa, però força per a nosaltres– i així va néixer, no goso ni dir-ho, la Llibreria 22. No es trobava un nom adequat per el complot i es va imposar el que era evident: el número de l'immoble, al carrer de les Hortes. Molta imaginació!
Però va esdevenir-se el més perillós: vàrem aconseguir captar un líder, un fanàtic, un indocumentat, un perdedor: Guillem Terribas, que tot just havia fet la mili a l'Àfrica i cobejava propòsits impensables –donar a conèixer els llibres, els autors, els editors, remoure l'assossegat panorama gironí amb la irrupció dels literats de més prestigi–. Un dia o un altre, han passat per aquell antre de perdició la majoria de la gent que escriu i dels que editen, dels que tradueixen i dels que versionen, dels crítics i també d'un públic de la més variada procedència, en una inacabable rastallera de presentacions, actes i tertúlies.
Per tant, pare, dic una cosa en descàrrec: va ser un pecat col·lectiu, una mena d'orgia lletraferida, i si cal assenyalar-ne un culpable màxim, seria l'anomenat Terribas, que ens va arrossegar a tots –i molta altra gent de Girona, compte!– vers la ignomínia de la lletra impresa. Mal m'està d'assenyalar un altre pecador, ja ho sé. Però no puc estar-me de confessar-ho! I la seva acció ha estat reincident, temerària i inacabable!
Confesso, a més, que del fruit d'aquella perversa idea no n'hem vist ni un ral. En els 36 anys d'història, ni una sola vegada s'han percebut dividends, ni dietes, ni sobres, ni targetes opaques. Res! En el pecat, com se sol dir, hem trobat la penitència. Per això, divendres, quan es va premiar la Llibreria 22 a l'Auditori per part de Liberpress i en Guillem va sortir a rebre el guardó –que no té dotació econòmica–, vaig considerar que era imprescindible una confessió pública, ara que està de moda.”
Joan Ribas, publicat en el Punt-Avui 19.10.14

19/10/14

Martí Domínguez presenta ´El somni de Lucreci´

Martí Domínguez presenta ´El somni de Lucreci
Foto:
L'escriptor Martí Domínguez va presentar ahir El somni de Lucreci, llibre guanyador del Premi Carles Rahola d'assaig. L'acte es va fer a la Llibreria 22 de Girona, amb la participació de l'autor i de Xavier Renedo. El llibre ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura, un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científi.
Diari de Girona 18.10.14

PREMIS LIBERPRESS 2014

“Visa pour l'Image i Liberpress tenim objectius comuns”

El president del festival de fotoperiodisme nord-català va recollir ahir el premi Liberpress 2014, a Girona

També van ser premiats Franca Masu, Salomó Marquès, la Llibreria 22 i Justin Webster.

“Visa pour l'Image i Liberpress tenim objectius comuns, perquè defensem la llibertat d'expressió, la solidaritat i l'humanisme arreu del món”, va dir ahir Jean-Paul Griolet, president de Visa pour l'Image, que va rebre a Girona el premi Liberpress 2014, encapçalant tot un palmarès de guardonats que Joan Giraut, president de la Diputació –principal patrocinador institucional dels premis, juntament amb l'Ajuntament de Girona–, va definir com “persones excepcionals que, pel fet de ser bones persones, poden arribar a ser també millors professionals i artistes”.
L'acte dels premis Liberpress es va obrir ahir a l'Auditori de Girona amb l'homenatge al gest del “pacifista desconegut” que va aturar els tancs a Tiananmen, i va incloure també les actuacions musicals de Josep Tero i la cantant algueresa Franca Masu, i un vídeo de l'homenatge que una delegació de Liberpress, presidida per Carles McCragh, va dedicar al poeta Virgilio Giotti (Liberpress Memorial) al cementiri de Trieste. El premi va ser recollit per la néta Vittoria. La presidenta d'Amnistia Internacional a Catalunya, Maria Cañadas, va recollir el Liberpress Associació i el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura Monsó, el nou premi ecologista Liverdpress.
No va poder venir a recollir el premi Liberpress Catalunya l'israelià Moshé Haelyon, que està a punt de fer 90 anys i que, segons la seva filla Rachel, continua molt actiu intel·lectual, però té una salut fràgil per viatjar de Tel-Aviv a Girona. “Per a ell és un gran honor rebre aquest premi”, va dir la filla de Haelyon, que ha mantingut viu el llegat dels jueus expulsats fa mig mil·lenni de la península Ibèrica i ha traduït a la seva llengua, el ladí, l'Odissea d'Homer i ara també laIlíada. Haelyon va ser un supervivent de l'Holocaust i ha dedicat bona part de la seva vida a lluitar per l'humanisme, la pau i la cultura.
L'alguerès, en perill
La cantant algueresa Franca Masu va recollir el premi Liberpress Cançó i, acompanyada per la guitarra  Almablava i una adaptació de Vinyoli, Vida vulnerable. Masu va dir que el premi l'havia emocionat, sobretot per les paraules del veredicte: “Per la lluita per preservar la memòria de la seva cultura i identitat de dona sarda i catalana, i per la defensa de les llibertats.” Masu va afegir que el seu gran objectiu és “poder transmetre bellesa i històries a la gent a través de la música, fins i tot en moments tan dolents per a la cultura”. La cantant es va mostrar força pessimista respecte a la supervivència del català de l'Alguer, perquè les institucions gairebé no dediquen recursos perquè sigui una llengua viva, utilitzada pels joves. “Fa vint anys que canto en alguerès i em sento sola, perquè no hi veig relleu generacional.”
i la veu d'Eduard Iniesta, va cantar
Memòria de mestre
El pedagog Salomó Marquès, premi Liberpress Camins per la preservació de la memòria dels mestres republicans represaliats i exiliats i la difusió dels camins de la retirada a les noves generacions, va dir sobre els joves universitaris que l'acompanyen fins a la platja on hi havia el camp de concentració d'Argelers: “En un país profundament democràtic ja haurien d'haver estudiat aquesta part de la nostra història a l'escola, però la nostra democràcia és molt fluixa.” Marquès continua treballant per lliurar el seu fons sobre l'exili a la UdG i per assessorar estudiants de batxillerat que vulguin fer recerca sobre aquest tema.
En nom de la Llibreria 22 (Liberpress Literatura), Guillem Terribas es va comprometre a “no abaixar la guàrdia i continuar sent una llibreria que treballi per a tots els àmbits culturals”. Terribas va destacar que la 22 és un espai de llibertat: “A la llibreria ha vingut tothom a fer presentacions, excepte l'extrema dreta. Fins i tot em van demanar si Fraga Iribarne podia venir a presentar un llibre, però estava en plena campanya electoral i per això vaig dir que no. Vaig proposar que vingués després de la campanya, i no va venir.”
El director britànic resident a Barcelona Justin Webster va rebre el Liberpress Cinema pel documental Seré assassinat, una producció catalana sobre “la impunitat del poder”, a partir de la mort de l'advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg per part del seu govern.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 17.10.14  Fotos: Joan Sabater

 

14/10/14

Gregal publica un recull de 14 relats eròtics en català

‘A l'ombra del Decameró' es presentarà aquest vespre a la Llibreria 22 de Girona i demà a la Caselles de Lleida

“La llengua s'ha de normalitzar en tots els àmbits”, diu l'editor Jordi Albertí.

L'editorial Gregal , de Maçanet de la Selva, presentarà avui a la Llibreria 22 de Girona el llibre A l'ombra del Decameró, un recull de catorze relats eròtics escrits per autors novells, la majoria dels quals debuten editorialment en aquest volum de 112 pàgines. La presentació d'avui (20 h) anirà a càrrec del director editorial de Gregal, Jordi Albertí, i de dues de les autores que han aportat relats al llibre, l'advocada i periodista Pilar Blasco (Sant Feliu de Guíxols, 1954), que recentment ha publicat la novel·la Cafè amarg, i la barcelonina Montse Rubinat (1976). A l'ombra del Decameró també es presentarà demà a la Llibreria Caselles de Lleida i el 26 d'octubre a la Sopa de Lletres de Barcelona. La primera presentació del llibre va tenir lloc el 17 de setembre passat a l'Ateneu Barcelonès i va omplir completament la sala Oriol Bohigas.
“Es publica poca literatura eròtica en català, i creiem que la llengua s'ha de normalitzar en tots els àmbits, amb l'única condició que sempre sigui literatura de qualitat. També és una aposta pels escriptors novells, que ho tenen molt difícil per publicar”, explica Jordi Albertí sobre les raons que l'han portat a publicar A l'ombra del Decameró.
El recull, coordinat per Ramon Erra (Vic, 1966) –“He fet i escrit força coses a la vida, però em penso que aquest és el primer conte eròtic que em publiquen. En tinc d'altres... al cap”, confessa– va néixer en una trobada d'escriptors amics, una tarda d'estiu, en què es va plantejar el repte que tots havien d'escriure un relat eròtic. A part dels tres ja esmentats, la resta d'autors que van acceptar el repte i han escrit contes per al recull són Anna Pascual (Barcelona, 1987), Jordi Puig (Badalona, 1970), Montserrat Grau (Sabadell, 1960), Oriol Guilera (Barcelona, 1951), Neus Ors (Badalona, 1961), Sònia Boj (Barcelona, 1976), Isabel Domingo (Barcelona, 1970), Tuli Márquez (Barcelona, 1962), Carme Ripoll (Barcelona, 1945), Susagna Aluja (Belianes, 1972) i Quim Calvo (Argentona, 1963). Nou dones, cinc homes.
Portada de Fita
L'artista gironí Domènec Fita ha cedit a Gregal una de les seves obres, la número 10 de la sèrie Comunicació, per il·lustrar la portada del llibre A l'ombra del Decameró. La casualitat ha fet que avui, a la mateixa hora de l'acte a la Llibreria 22, també es presenti el llibre de Joan Domènech sobre Fita, a l'auditori Josep Irla.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 14.10.14

 

10/10/14

Romeva mostra el camí europeu del 9-N

Foto: Miquel Ruiz
L 'exparlamentari europeu per ICV i analista polític Raül Romeva va exposar ahir quin són els reptes del sobiranisme català dins de la Unió Europea i com explicar-los. Romeva participava en la presentació ala Llibreria 22 del seu últim llibre, Som una nació europea amb l'afegit i una carpeta incòmoda que remarca com el problema català s'ha convertit en un dels temes de debat en les principals cancelleries europees.
Foto: Diari de Girona
Diari de Girona, 10.10.14


Liberpress premia Visa pour l´Image, Lllibreria 22 i Amnistia Internacional

El pedagog Salomó Marquès rebrà el guardó per la difusió dels camins de l'exili i el premi de cinema és per al film "Seré assassinat"

El Festival Internacional Visa pour l'Image de Perpinyà, Amnistia Internacional, la llibreria 22 de Girona i el mestre escalenc Salomó (Mon) Marquès són els premiats d'aquest any per LiberPress, l'associació sense ànim de lucre que promou la cultura de la solidaritat. 
Marquès rep el guardó per la seva trajectòria i difusió dels dolorosos camins de l'exili. La Llibreria 22 rep el reconeixement pels 36 anys de dedicació en favor de les lletres catalanes.
El LiberPress Memorial es lliurarà a títol pòstum al poeta de Trieste Virgilio Giotti mentre que el premi de cinema ha recaigut en el director anglès Justin Webster pel documental Seré assassinat. 
Enguany neix un nou guardó, el LiberdPress de medi ambient, que s'atorgarà a la Fundació Mar pel seu treball en la millora i conservació del patrimoni natural. 
Amnistia Internacional té el reconeixement per la seva trajectòria en la defensa dels drets humans des de la llibertat i independència.
El LiberPress Catalunya reconeix enguany la lluita i la resistència del poeta i prosista grec Moshé Haelyon, deportat amb tota la seva família fins al camp de concentració d'Auschwitz el 1943 en plena Segona Guerra Mundial.
El LiberPress Cançó vol posar en valor la trajectòria musical de la cantant de l'Alguer Fanca Masu i la seva lluita per salvar la memòria de la seva cultura i identitat de dona sarda i catalana.
Aquests premis, organitzats per l'associació sense ànim de lucre LiberPress juntament amb la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Girona, són un reconeixement a aquelles persones i entitats que en les seves diferents àrees fomenten la cultura de la solidaritat, la llibertat d'expressió i el respecte pel medi ambient. 
"Hi ha molt pocs guardons com aquests al món; es reconeix el talent però també el talant humanitari i solidari", subratllava ahir el president de LiberPress, Carles McCragh.
El certamen de fotoperiodisme que durant els seus 26 anys ha destacat per la seva excel·lència a nivell mundial ha estat premiat per haver sabut inventar "un espai de cultura de la imatge solidària, humanitària i imprescindible".
Seré assassinat és un film documental on Justin Webster explica la història d'un advocat de Guatemala, Rodrigo Rosenberg, que va ser assassinat per l'expresident Álvaro Colom. L'advocat havia gravat un vídeo on explicava que si sortia a la llum era perquè havia estat assassinat per aquest mandatari. El cas va fer la volta al món.
La cerimònia del lliurament dels premis es farà el pròxim 16 d'octubre a l'Auditori de Girona. L'autor del cartell d'enguany és l'artista saltenc Jordi Gispert.

Diari de Girona, 10.10.14

Visa Pour l'Image i Amnistia Internacional, premis Liberpress

Altres premiats són Moshé Haelyon, Salomó Marquès, Franca Masu, la Llibreria 22, Virgilio Giotti, Justin Webster i la Fundació Mar, que estrena el nou premi Liverdpress.

El festival perpinyanès de fotoperiodisme Visa Pour l'Image i Amnistia Internacional rebran, respectivament, el guardó principal i el concedit a una associació dels premis Liberpress 2014, que es lliuraran dijous vinent a l'Auditori de Girona. En la seva 16a edició, els premis obren una nova etapa i estrenen un guardó, el premi Liverdpress, de temàtica mediambiental, que es lliurarà en la seva primera edició a la Fundació Mar, que va néixer ara fa deu anys per treballar activament en la millora i la conservació del medi litoral i marí. Els premis Liberpress van ser presentats ahir pel seu president, Carles McCragh, acompanyat pel president de la Diputació, Joan Giraut, i la tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, Marta Madrenas, com a representants de les dues institucions que fan possibles aquests premis, gairebé únics al món, com va remarcar McCragh, perquè “no premien tant el talent com el tarannà” dels guardonats, als quals se'ls reconeix la seva tasca a favor de “la cultura de la solidaritat i la defensa de la llibertat d'expressió, que són valors fonamentals per a la pervivència de la democràcia”, com va subratllar Giraut.
Aquest any, els Liberpress han volgut fer “una mirada especial cap al nostre propi territori”, en alguns dels guardons, com ara el concedit al pedagog de la UdG Salomó Marquès (Liberpress Camins) pel fet de ser “un mestre educador de mestres i un home profundament ètic”, i també a la Llibreria 22 de Girona (Liberpress Literatura), com a “espai integrador d'entreteniment, enteniment, cultura i humanisme”. A més, el cartell dels Liberpress 2014 ha estat realitzat per l'artista i fotògraf saltenc Jordi Gispert, que treballa a la Llibreria 22.
En l'apartat internacional destaquen diversos premis, com ara el concedit a Moshé Haelyon (Liberpress Catalunya), nascut a Salònica el 1925 i fill d'una vella nissaga sefardita, que va sobreviure miraculosament a diversos camps de concentració i extermini nazis, com ara Auschwitz, Mauthausen, Malchow i Avenze, d'on finalment va ser alliberat el maig del 1945 per soldats nord-americans. Posteriorment va emigrar a Israel i durant un temps va fer carrera a l'exèrcit israelià, del qual va arribar a ser coronel. Ja de gran es va llicenciar en lletres i va escriure i publicar poesia en ladí, la llengua dels seus avantpassats jueus a la península Ibèrica. També ha traduït a aquesta llengua l'Odissea, d'Homer, i ha escrit un llibre d'homenatge a la seva germana morta, The girl in Auschwitz. Moshé Haelyon continua treballant per preservar la memòria de les víctimes de l'Holocaust.
El realitzador britànic resident a Barcelona Justin Webster ha estat guardonat amb el Liberpress Cinema pel seu thriller documental I will be murdered (Seré assassinat), emès recentment per TVC, que narra la història de l'advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg. Després de morir, va aparèixer en un vídeo registrat en què predeia la seva mort i acusava el president Álvaro Colom de ser-ne el responsable.
El Liberpress Cançó s'ha concedit a la cantant i activista algueresa Franca Masu, que actuarà en l'acte de lliurament dels premis, amb un guitarrista. El Liberpress Memorial recordarà el poeta triestí Virgilio Giotti (1885-1957), per la seva obra literària “exquisida i delicada”, tant en italià com en triestí. Aquest premi serà recollit per la seva néta.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 10.10.14


6/10/14

Un primer dia de rodatge anòmal

Àlex Brendemühl i Nora Navas comencen a rodar ‘L'artèria invisible', el nou film del gironí Pere Vilà.

 Ahir a la Llibreria 22 de Girona Joan Margarit recitava un recull dels seus poemes davant d'un públic entregat. Fins aquí, res d'anòmal –ja que les presentacions de llibres són habituals en aquest establiment emblemàtic i el poeta sol atraure molta gent– si no fos que eren les tres de la tarda, l'envoltaven un munt de tècnics de so i llum i una càmera enregistrava la seva locució, a la qual el poeta es va dirigir per exclamar: “Ja direu «acció» oi?”

I així va ser. L'ordre de filmació va sorgir de Pere Vilà, que va donar el tret de sortida a tres setmanes de rodatge intens del que serà el seu quart film, L'artèria invisible, l'adaptació lliure de la novel·la de Joaquim Vidal i Josep Valls El peatge. I parlant d'anormalitat, la que planava ahir en l'ambient d'un primer dia de rodatge, marcat per una inusual tranquil·litat i distensió. “La veritat és que tot ha anat molt bé. Hem agafat el to de seguida i els protagonistes [Àlex Brendemühl i Nora Navas] ens han regalat ja una escena emocionalment intensa”, va comentar el director de La lapidation de Saint Étienne, satisfet per com havia anat la jornada.
El secret d'aquesta estranya agilitat no és cap altre que el fet d'haver treballat intensament durant les tres setmanes anteriors, com bé explica un dels productors, David Gimbernat. Prèviament, com detalla, el director i les dues parelles d'actors principals –Brendemühl, Navas, Àlex Monner i Joana Vilapuig– van assajar fent lectures de guió plegats, i l'equip tècnic també va treballar molt les localitzacions. Un mètode de rodatge com el que practica Clint Eastwood, conegut amb el sobrenom de one take, perquè té la fama de gravar només una presa. En el cas de
Vilà, preses llargues en què tenen cabuda els silencis i certa improvisació dels actors. Un aspecte que Àlex Brendemühl agraeix i l'estimula, com confessa.
L'actor, que interpreta un polític amb aspiracions a ser alcalde a qui els problemes matrimonials i una extorsió l'aboquen a una espiral de difamacions públiques, destaca del seu personatge “la dualitat i el contrast d'un home que projecta una imatge artificial mentre en la intimitat viu una insatisfacció majúscula”.
El rodatge ja està en marxa i continuarà aquests dies fins a l'1 d'octubre, eminentment a Girona ciutat i a Sant Gregori. Com que es tracta d'un thriller volgudament introspectiu i intimista, es rodarà molt en interiors, en cases particulars, com en les que des d'avui s'han instal·lat per imbuir-se de l'ànima negra dels seus personatges Àlex Monner (al Barri Vell, amb un matalàs al terra) i Joana Vilapuig (en un hostal decadent).
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui el 17.09.14 Foto: Jordi Ribot

Els amics de Comadira i els ous de reig

El poeta presenta a Girona "Poesia 1966-2012" en una edició de butxaca a 15 euros.

En un ambient desenfadat, entre bromes i mostres d'afecte dels amics, Narcís Comadira va presentar ahir al restaurant Els Jardins de la Mercè un volum que aplega els 422 poemes de la seva obra lírica completa. L'editor Jordi Cornudella va destacar l'actitud d'"absoluta humilitat" que no ha perdut mai l'escriptor, sense que això li hagi impedit afirmar-se i dir el que sap que ha de dir. Comadira va comentar que espera tenir temps per fer alguns poemes més. 

Dolors Folch saluda Narcís Comadira amb una pregunta: "Tu com els fas els ous de reig?". "Primer els he de trobar", respon tot bromejant i de bon humor el poeta i amfitrió de la trobada. "És que l'altre dia vaig fer un carpaccio...", prossegueix ella. "A mi m'agraden com els fan a El Cau del Pescador"...
Comadira va saludant efusivament un a un els amics que van entrant al restaurant Els Jardins de la Mercè on, en breus moments, començarà la presentació a Girona de la seva obra completa Poesia 1966 - 2012), que aplega un total de 422 poemes.
"La feina de tota una vida", comenta l'autor, inseparable de la seva companya, Dolors Oller, que es mostra encantada amb l'edició.
Els dos es van trobant en el seu ambient a mesura que entren més amics. Uns amics que són gent cultivada i que són també gent humil i es mostren sensibles i afectuosos.
Salomó Marquès, Josep Maria Nadal, Xavier Folch, Quim Español, Josep Roca, Xavier Bru de Sala, Manel Bosch, Salvador Sunyer, Joaquim Nadal, Lluís Lucero... Tots han vingut puntuals i comenten sobre gustos personals i sobre la deriva del món.
I resulta que els ous de reig són millors tocats per la paella i amb una punta de sal que no pas crus, i que l'individu acusa la desubicació en el món globalitzat, i que Rajoy va deixar perdre l'oportunitat de guanyar el referèndum si l'hagués deixat fer fa un parell d'anys. No hi falten escarafalls per la inundació del túnel del tren.
Són els moments previs a una presentació en què el també poeta i editor del Grup 62, Jordi Cornudella, defineix Comadira com un autor "profundíssimament carnerià" que figura en la nòmina de poetes "més lloables de la seva generació i potser d'unes quantes més".
Poesia (1966 - 2012) és una publicació de Labutxaca i, com el nom del segell editorial indica, es tracta d'una obra de tapa tova, molt assequible malgrat les seves més de 600 pàgines (15 euros), i "molt ben feta", segons reconeix el propi Comadira, que també es declara "molt satisfet" amb l'edició.
Cornudella comenta que el seu repte com a editor és el de situar el consum de la poesia en l'àmbit de la normalitat, "cosa que en aquests moments està en perill", alerta.
L'editor remarca que s'ha intentat que el llibre "sigui útil" i, amb aquest objectiu, s'hi ha inclòs un detallat índex i un annex final que aplega els pròlegs que autors com Modest Prats o José María Valverde van escriure per a obres de Comadira, a més dels propis pròlegs i notes de l'autor.
Aquesta part assagística conté el pensament poètic de Comadira i mostra l'evolució d'aquest pensament amb el pas dels anys.
Micròfon en mà, Cornudella s'adreça als presents per lloar l'actitud de Comadira de "creure en el que has de dir" sense que això li suposi perdre una "actitud d'absoluta humilitat".
Una presentació formal que també és una reunió informal d'amics als quals Josep Maria Fonalleras convida a llegir a discreció poemes de l'autor.
Obra completa incompleta
La sessió, feta al pati ajardinat d'aquest restaurant enclavat sota l'antiga muralla de Girona, va servir ahir per presentar l'obra completa d'un escriptor que espera "tenir temps per fer algun llibre de poemes més".
El volum aplega la collita de 46 anys de vida de Narcís Comadira com a escriptor de poemes. Es tracta de 15 llibres de versos agrupats en cinc parts: Papers privats, La llibertat i el temor, Lírica lleugera, Formes de l'ombra i Marea negra.
Com fa saber la nota editorial de difusió de l'obra, en els poemes de totes les etapes de Comadira hi conviuen sempre dues línies de força que travessen de cap a cap l'obra d'aquest home nascut a Girona l'any 1942: la condició que un poema no ho és si no està ben reeixit formalment, i que no és de debò un poema si no està al servei de l'emoció i és capaç de suscitar-la en qui el llegeix.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 05.10.14 Foto Marc Martí.