22/12/14

Els autors signen llibres per regalar

Toni Puigverd, Xevi sala, Jordi Gispert i Rafel Nadal
Foto: Arxiu Llibreria 22



 Vídeo de la trobada d'autors a la 22 el diumenge dia 21.
Molts escriptors van aprofitar ahir que la Llibreria 22 de Girona estava oberta per signar llibres a aquells lectors que ho volien, la majoria per regalar. Antoni Pladevall, Xavier Sala, Rafael Nadal, Javier Cercas, Josep M. Fonalleras, Joan Roca, Vicenç Pagès i Antoni Puigverd són alguns dels escriptors que hi van participar.
El Punt- Avui 22.12.14 




 http://youtu.be/b36Ua2ojsts

  

Reconeguts escriptors com Javier Cercas, Joan Roca o Vicenç Pagès, entre altres, firmen les seves obres a la Llibreria 22.

 

L'escriptor i periodista gironí Rafel Nadal va confirmar ahir que està acabant d'escriure la seva nova
D´esquerra a dreta: J. Cercas, J. Roca, A. Puigverd, X. Sala,
A. Pladevall, J.M. Fonalleras, R. Nadal i V. Pagès. Foto:
obra, la qual "no estarà vinculada amb Girona" i que preveu publicar "d'aquí a un any més o menys". "Aquesta vegada, la història no estarà vinculada amb la ciutat de Girona, sinó que passarà molt ?lluny d'aquí i serà molt diferent" afirmava l'autor de Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany (Premi Anglada 2014) que no va voler revelar més secrets sobre el seu pròxim llibre.
Com si es tractés del dia de Sant Jordi, Rafel Nadal es va trobar ahir a les dotze del migdia a la Llibreria 22 de Girona amb set dels escriptors catalans més reconeguts en l'àmbit literari del moment: Josep Maria Fonalleras, Joan Roca, Antoni Pladevall, Xavier Sala, Javier Cercas, Vicenç Pagès i Antoni Puigverd.
Aquest grup d'escriptors van estar firmant i dedicant els seus llibres als lectors que van aprofitar aquesta cita per adquirir un regal de nadal personalitzat. "La idea de reunir diferents autors en una data pròxima a les festes nadalenques se'm va acudir perquè aquests dies -com per Sant Jordi- també es regalen molts llibres i és fantàstic poder comprar-los signats pels seus creadors" destacava el llibreter i propietari de Llibreria 22, Guillem Terribas. "A més, és una bona manera d'alegrar i compensar l'obertura dels comerços en diumenge" afegia Terribas.
Els autors davant la 22. Foto: Arxiu Llibreria 22
"Aquesta convocatòria que en Guillem ha tingut la delicadesa d'organitzar ha estat una experiència atractiva i molt rica pel fet de poder canviar impressions amb els col·legues d'escriptura i els lectors" agraïa l'escriptor Antoni Pladevall. "Jo que vinc de la Plana de Vic he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb alguns autors que ja coneixia i saludar-ne d'altres amb qui no havia parlat encara com Joan Roca o en Javier Cercas" afegia l'autor d'El dia que vaig fer vuit anys, premiat amb el Prudenci Bertrana 2014. Pladevall va assenyalar també que actualment no té "cap projecte en ment".
Qui també es mostrava satisfet d'haver acudit a la trobada va ser el professor i escriptor Vicenç Pagès, premiat amb el premi Sant Jordi 2013 pel seu llibre Dies de frontera. "És l'excusa perfecte per parlar amb gent, sortir del cau i que et toqui el sol i l'aire" bromejava Pagès.
Llibre d'assajos de Cercas
Una de les signatures més sol·licitades ahir pels lectors era la de Javier Cercas, que va avançar que "aviat" publicarà "un llibret d'assajos" i que té "en ment un nou projecte" del qual encara no pot parlar. "Tinc una idea pensada però encara no m'hi he pogut posar perquè el temps que he de dedicar a les promocions em dificulta posar-me a escriure" destacava Cercas, mentre dedicava el seu últim llibre El impostor.
Per la seva banda, qui va rebre ahir el públic més entregat va ser Josep Maria Fonalleras. Desenes de pares van acompanyar els seus fills petits a conèixer el creador d'en David, l'Izan i la Júlia, els protagonistes de la seva última obra juvenil L'illa més ràpida del món. "Amb els nens, com a lectors, hi tens un contacte més intens perquè no s'amaguen cap opinió" explicava l'escriptor gironí, qui va explicar també que per Nadal aprofitarà les vacances per treballar en un nou text per a adults.
I mentre els autors seguien firmant i conversant entre ells i amb els lectors animadament, en Guillem Terribas ja pensava en una pròxima trobada per a l'any que ve. "Volem que aquesta cita sigui anual, que es converteixi en una tradició que imitin moltes altres llibreries" remarcava el llibreter, qui, a més, es va mostrar molt satisfet amb la convocatòria. "Hem ?reunit la crème de la crème de la literatura actual no només gironina, sinó també catalana i espanyola" expressava satisfet des de la porta del local mentre contemplava els escriptors del moment envoltats de l'element que els uneix: els llibres.
Roser Albert, publicat en el Diari de Girona 22.12.14


El millor final per a un llibre

Guillem Terribas –al centre de la fotografia
– ahir a la Llibreria 22 entre Joan Roca i Antoni Puigverd.
 
Foto: MANEL LLADÓ.
A aquells que dedicant-nos al periodisme –un ofici durament tocat per la crisi– hem decidit endinsar-nos també en la literatura catalana –que de la crisi no n'ha sortit mai– potser més que la vocació ens impulsa la temeritat. Ahir a la Llibreria 22 de Girona es va celebrar un d'aquells actes, senzills i alhora valuosos, que serveixen per donar sentit a la temeritat dels escriptors i per demostrar-nos a nosaltres mateixos que paga la pena ser-hi, al complicat mercat de la lletra impresa. Convocats per en Guillem Terribas, que omple de significat i també d'efectivitat la paraula llibreter, ens vam reunir una colla d'autors catalans d'oficis variats i de procedències diverses per celebrar amb un feliç anacronisme una signatura de llibres a les portes del Nadal. Antoni Puigverd, Rafael Nadal, Joan Roca, Josep Maria Fonalleras, Javier Cercas, Vicenç Pagès, Antoni Pladevall i un servidor vam signar llibres sense el parapet de les parades de Sant Jordi, una pràctica que s'està estenen al sector llibreter amb l'objectiu d'estimular el regal de llibres –en l'idioma que sigui– durant les festes nadalenques. No és cap secret per a ningú que al nostre país hi ha més talent literari per metre quadrat que no pas població suficient per consumir-lo i això, que no deixa de ser una prova de la bona salut cultural de la nostra societat, és una complicació afegida per als qui volem arribar als lectors. Les xifres són inapel·lables: la llengua catalana té poc més d'un milió de lectors potencials, compradors habituals de literatura. O sigui que existeix un disset per cent de població lectora, que és un nivell alt però al mateix temps insuficient per aprofitar tot el talent que inevitablement es perd pel camí. Aquesta mateixa setmana, el nou
president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis –per cert, un periodista foguejat també en aquest diari– alertava de la necessitat de plantar cara a la pirateria, el gran enemic de la supervivència creativa, i advertia que si no som capaços de guanyar aquesta batalla anem de caps a l'empobriment cultural. La bona notícia és que cada vegada es llegeix més i que a Catalunya ho fa el 65% de la població que supera els catorze anys. Per a vosaltres, doncs, amics lectors, les signatures d'ahir, de part d'aquesta colla d'autors als quals se'ns va concedir el privilegi de donar el toc final a les nostres obres. Perquè la dedicatòria és l'última paraula que l'escriptor afegeix al seu llibre, la manera més feliç d'acabar-lo.
Xevi Sala, publicat en el Punt-Avui 22.12.14

21/12/14

La lluita per preservar el Llémena, en un llibre


L'obra, del periodista Xavier Cusell, es presentarà avui a la llibreria 22.

 Avui es presenta a les 8 del vespre a la llibreria 22 el llibre 30 dies per salvar el Llémena. L'autor, Xavier Cusell, explica la seva experiència en primera persona sobre el procés pel qual va passar un grup de veïns que s'oposaven a una planta de tractament de salmorreres que es volia dur a terme a Sant Aniol de Finestres. Alhora, hi presenta la visió personal sobre la política municipal d'aquest municipi de 350 habitants.

Cusell és periodista, i actualment exerceix de gestor de comunitats en línia a Radio 4. Anteriormenthavia treballat com a redactor i editor a Radio Nacional de España a Catalunya. També ha treballat a la redacció de TVE Catalunya, principalment en temes de medi ambient i noves tecnologies, i ha estat membre del comitè d'empresa del Sindicat de Periodistes. La presentació anirà a càrrec del periodista Lluís Falgàs.
El llibre, tal com explica el títol, és un recorregut pels trenta dies de què va disposar la plataforma Salvem Sant Aniol i el grup a l'oposició municipal, Agrupació d'Electors per Sant Aniol de Finestres (ISAF), del qual Cusell n'és el portaveu, per presentar al·legacions al projecte de l'empresa Sal Llémena per construir una salmorrera a la zona. L'empresa demanava a l'Ajuntament la requalificació del veïnat de l'església de Sant Martí de Llémena, de sòl no urbanitzable, com a sòl industrial per tal d'instal·lar uns hivernacles d'assecat de la sal excedent del procés industrial dels embotits, on a la zona hi ha indústries del sector de molta envergadura. Les al·legacions es fonamentaven en el fet que el 62% del terreny del sòl urbà del municipi ja és industrial i que perjudicava l'entorn rural “d'una gran qualitat i indicadors de primer ordre com la llúdriga”. En el seu moment, Cusell va declarar que per la dimensió del projecte s'hauria d'haver consultat als veïns i donat la informació abans de la tramitació, ja que van saber del projecte en trobar l'anunci al BOP. Per això, el periodista i regidor ha volgut deixar constància “d'una manera de ser –segons opina ell sobre l'Ajuntament– sense diàleg ni debat” i que ja “tenia clar que el que estava passant donava per un llibre”. “És com ho vaig viure.”
Xavier Cusell i Lluís Falgas presentant el llibre a la 22
Foto: Arxiu Llibreria 22
Alhora, el llibre és una experiència i una proposta política d'un grup de veïns que primer es van mobilitzar l'any 2008 per oposar-se a la construcció d'una planta de tractament i extracció d'àrids i que va esdevenir la formació de l'agrupació ISAF. “Et complica la vida, però passes a ser un actor del teu poble i t'hi impliques —comenta Cusell–. Espero que pugui ser un exemple per a altres organitzacions per una política participativa que fassi el pas de mobilitzar-se tot i el desgast que això suposa.”
Júlia Recansens, publicat en el Punt-Avui 18.12.14

Article de Lluís Falgas (18.12.14) en el Punt-Avui sobre el llibre 30 DIES PER SALVAR EL LLÉMANA http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/804903-.html?cca=1

19/12/14

Clotet troba els 50 moments de la història de Catalunya

Martí Gironell i l'autor Jaume Clotet. Foto: Clara Jordan.
El periodista Jaume Clotet va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna). Es tracta d'un títol divulgatiu amb una selecció subjectiva de 50 fets puntuals o etapes que han marcat el que Catalunya és avui. Des dels ibers fins a l'autonomia, Clotet repassa una història més marcada per la violència del que solem recordar. 
Diari de Girona 18.12.14

13/12/14

Una novel·la de Josep Pastells sobre la degradació social

Josep Pastells i la presentadora Eva Bussalleu. Foto Arxiu 22
El periodista i escriptor Josep Pastells va presentar ahir a la Llibreria 22 Cacic de fireta, la seva darrera novel·la, que parteix de l'experiència de diverses persones que treballen per a un empresari sense escrúpols. Una sàtira de la degradació del món laboral que va guanyar el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
Diari de Girona 13.12.14

Enric Casasses presenta llibre a Girona

Gemma García, editora / Enrics Casasses i Jordi Cornudella
El poeta Enric Casasses va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre Intent de comentar-hi el poema d'en Joan Maragall "Soleiada". A l'acte hi va participar l'editor Jordi Cornudella. Casasses ha publicat el seu particular estudi del poema escrit íntegrament en vers.
Diari de Girona 11.12.14

1/12/14

Cercas, on no pot enganyar

La presentació d'‘El impostor' omple la Llibreria 22, segona casa de l'escriptor.

Javier Cercas i Carles Ribera, ahir a la Llibreria 22 de Girona
 
Foto: MANEL LLADÓ.
A pesar d'estar ben envoltat d'amics i familiars en la seva segona casa, o justament per això, ahir al migdia Javier Cercas va fer la presentació del seu últim llibre, El impostor, a la Llibreria 22 de Girona.
Va afirmar que se sentia “inquiet” com només ho està quan presenta un llibre a Girona o a Ibahernando (Càceres), on va néixer, perquè en aquests llocs on el coneix tothom des de fa anys no pot enganyar ningú intentant semblar un “escriptor seriós”. Era la seva manera de subratllar, ja de partida, que l'autèntica raó de ser d'El impostor, el tema “invisible” que s'amaga sota la història més visible d'Enric Marco –l'home que es va fer passar per supervivent dels camps nazis i es va convertir en una “rock star de la memòria històrica”– és que tots som, en certa manera, uns impostors que intentem constantment presentar-nos com el que no som o embellir la nostra realitat, no per mala fe sinó per “l'angoixant necessitat de ser estimats i acceptats”. “Per això fem la majoria de les coses, també escriure novel·les”, va dir Cercas, segons el qual Marco és “el Picasso o el Maradona de la mentida”, però també un home “radicalment normal”.
A partir de la biografia de Marco, “un home de vida anodina que es reinventa als cinquanta anys per crear-se un passat d'heroi de la Guerra Civil i víctima de l'Holocaust”, Cercas fa un paral·lelisme amb el Quixot i, d'una manera més propera, amb “aquest país on resulta que tothom havia estat antifranquista, quan poquíssima gent va ser-ho realment”.
Carles Ribera, vicedirector d'El Punt Avui, va lloar El impostor com “un bon treball de recerca històrica i periodística, però sobretot una gran novel·la”, de la qual va destacar especialment que Cercas hi torna a aparèixer com a personatge per mostrar com va construint la història des de dins d'aquest “relat real o literatura de fricció, perquè hi freguen diversos gèneres”, segons Ribera; “un llibre freaky, com tots els meus”, segons Cercas, defensor d'un model de novel·la “més flexible i plural” que funciona com “un banquet amb molts plats”, com ara la crònica, la biografia, l'assaig i la història. “Qui ha dit que la novel·la ha de ser ficció?”, hi va afegir.
Ribera va dissentir amb Cercas en dos aspectes: a ell Marco no li sembla en absolut un Quixot idealista ni fantasiós sinó “un pícaro, un pinxo”,
ni tampoc combrega amb la visió de Cercas a través d'aquest personatge, de l'antifranquisme i de la memòria històrica. “Ens hem deixat entabanar per una versió kitsch de la història en comptes de mirar el passat de debò”, va dir l'escriptor, sempre disposat a remoure consciències. “Si la novel·la té algun sentit és perquè provoca”.
Xavier Castillón, publicat en El Punt-Avui 30.11.14
Video de la presentació  http://youtu.be/iuLr4glhC6A

Desenes d´impostors assisteixen a la presentació del nou llibre de Cercas

L'AUTOR PRESENTA A LA 22 "EL IMPOSTOR" I ASSEGURA QUE TOTS SOM IMPOSTORS
EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA.

Tots som uns impostors, i el que no ho sigui que tiri la primera pedra. No ho va dir així Cercas, però gairebé. I no és només que jugués sobre segur tenint en compte que no faltaven entre el públic polítics i expolítics, sinó que, com va deixar clar amb les seves paraules i com deixa igualment clar en les pàgines de El impostor, tothom en determinat moment de la vida es fa passar per algú-o per alguna cosa- que no és. Com Don Quixot. Com Enric Marco, que va arribar a presidir l'associació Amical de Mathausen, que va rebre la Creu de Sant Jordi, que va parlar davant tothom de la seva experiència -des d'escoles fins al Congrés de Diputats- fins que algú va descobrir que mai no havia trepitjat un camp de concentració.
De la vida de Marco va El impostor, la nova novel·la del gironí Javier Cercas, que va presentar ell mateix i el periodista Carles Ribera ahir al migdia a la Libreria 22. Una llibreria que es va fer petita per acollir la gran quantitat de públic que s'hi va aplegar, tant que va fer començar l'acte amb cert retard perquè Cercas no gosa dir que "no" a cap petició de signar un llibre, per més que després lloés els que en algun moment de la vida tenen la valentia de pronunciar aquest "No".

El impostor no és ben bé una novel·la, o com a mínim no és ben bé ficció. Com també va dir l'autor, cal reivindicar el concepte de novel·la del segle XIX, quan acollia tots els gèneres, una mena "d'escudella i carn d'olla"
A.S Diari de Girona 30.11.14