21/1/15

Guillem Terribas, un home que val per 22

En una època com l’actual, promotora de la cultura de l’efimeritat, en què tot allò que produïm està pensat per tenir una vida fugaç que afavoreixi el consum compulsiu i que ens faci sentir moderns, dinàmics i progressistes, la figura de Guillem Terribas permanentment associada a una llibreria gironina sembla una andròmina, un vestigi dels dies en què els dinosaures la feien petar tot prenent un refresc a la plaça de la Independència de Girona. I potser sí que, vist amb aquests ulls, en Guillem és un dinosaure. Però un dinosaure meravellós. D’una espècie condemnada a l’extinció, sens dubte, però meravellós.

Ara que de la nord-americanització de la nostra vida, en diem, eufemísticament, globalització, i que ens hem proposat destruir el petit comerç en benefici de les grans àrees comercials on hi passem el dia com qui va a un parc temàtic, ara que, com a societat laica que som, hem deixat de construir temples del Senyor per construir temples del Consum, la imatge del llibreter de tota la vida, que només veure’t entrar per la porta ja sap quin llibre t’agradarà, constitueix un fet cada cop més insòlit. No és que no hi hagi altres llibreters i comerços emblemàtics al país, és clar que n’hi ha, però només cal mirar uns pocs anys enrere per veure com han desaparegut molts establiments que si haguessin estat a París serien considerats patrimoni protegit de França. De fet, la raó per la qual Guillem Terribas es jubila –encara no ha fet els seixanta-cinc i és capaç de pujar corrent, d’una tirada, els noranta esglaons de la catedral de Girona– rau en l’intent de reduir la feixuga càrrega salarial de la llibreria i evitar l’acomiadament d’algun treballador.

Jo sento una gran estima per Guillem Terribas, perquè el conec des dels dies que iniciava el seu camí al capdavant de la llibreria 22, on hi he presentat alguns llibres, i hi he compartit amb ell llargues estones enraonant de cinema, la nostra gran passió. En Guillem ja fa molts anys que és un dinamitzador de la vida cultural gironina, però el terme ‘dinamitzador’ no m’agrada aplicat a la seva persona, perquè li dóna un caràcter tècnic o professional que no li escau. En Guillem no és un home gèlid, en Guillem és tot cor, és passió, és sentiment, és entusiasme, és romanticisme. Ell és un heroi romàntic molt més a prop de James Stewart que no pas de Richard Widmark a “La conquesta de l’Oest”, molt més a prop del Jason Robards de “La balada de Cable Hogue” que no pas dels nous temps despietats que arriben, molt més a prop del Kirk Douglas de “Els valents caminen sols” que no pas d’un món legalista i tecnocràtic que anul·la l’individu i destrueix l’idealisme.

És una sort, per tant, que en Guillem no se’n vagi del tot. En l’àmbit simbòlic continuarà vinculat a la llibreria 22, i en l’efectiu continuarà essent el presentador del premi Just M. Casero de novel·la curta, el president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i l’ànima del Cinema Truffaut d’aquella ciutat. En Guillem Terribas és argent viu i té massa vida interior per abandonar tot això, és un home que fa la feina de vint-i-dos sense esperar res més a canvi que la satisfacció de veure créixer els fruits de les seves inquietuds culturals. Algun dia, quan ja no hi sigui, un carrer de Girona engrandirà el seu nom.
VÍCTOR ALEXANDRE publicat a racó català 21.01.15  
http://www.racocatala.cat/opinio/article/35496/guillem-terribas-home-val-22

11/1/15

Segunda etapa para la Llibreria 22

Guillem Terribas, ‘alma’ del espacio cultural, pasa a la retaguardia para asegurar el futuro de uno de
los referentes del sector

No me jubilo, paso a segunda línea”. Así explica Guillem Terribas su nueva situación a partir del 1 de febrero, cuando después de 36 años dejará de estar al frente de la gerencia y gestión de la Llibreria 22, un referente del sector en Girona. El librero y activista cultural por excelencia, nacido en Salt (Gironès) en 1951, ha llegado a la conclusión que era “el momento de dar el paso”. La crisis, con una reestructuración organizativa y de personal, y la garantía del relevo —La 22 quedará en manos de Jordi Gispert vinculado a ella hace 12 años— ha propiciado ese momento aunque Terribas asegura que estará más presente y productivo que nunca.
A mediados de los 70, Terribas, que había hecho de comercial de lámparas, de elementos de construcción y también había trabajado en un hotel, se quedó sin trabajo. Hablando con un buen amigo, Manel Cassú —que ya había regentado una librería en Girona— surgió la idea de fundar “una librería que fuera un escaparate cultural moderno y estimulante”. Fueron animando a sus amistades y, al final, 26 profesionales de la sociedad civil —arquitectos, abogados, médicos y profesores entre otros— se unieron en una propuesta: la Llibreria 22.
“Nació el 20 de octubre de 1978 como una utopía total, con la voluntad de crear un premio literario, programar presentaciones de libros y ser el centro literario de Girona. Y gran parte de aquellos objetivos se han cumplido totalmente”, asegura Terribas. “No podemos hacer como Zapatero y decir que la crisis no existe, porque lo cierto es que es permanente y sostenida”, mantiene el activista cultural. Y afecta, además, a los más lectores, clases liberales y funcionarios: “Antes entraban a comprar un libro y también se llevaban otro, después entraron a buscar solo ‘aquel’ libro, y se lo pensaban dos o tres veces. Ahora no entran por no comprar”, se lamenta.
“No quiero decir que la librería vaya mal, va bien. Pero no como hace siete u ocho años”, agrega. La caída de la facturación ha abocado a una reestructuración organizativa y de personal porque no da para mantener a los 10 empleados. Al final, los números se han impuesto: “La eliminación de mi sueldo, el más elevado, permitirá reducir la carga salarial solo teniendo que despedir a una persona. Si yo no me fuera, la reestructuración iba a afectar a más trabajadores”.
“Si en 1978 soñamos un proyecto, ahora hay que replantearse cómo tiene que ser La 22 de los próximos años, y mejor que lo haga alguien de 39 años que no uno de 63 y con vicios adquiridos”, apostilla.
El más activo y entusiasta promotor y divulgador de iniciativas culturales de toda índole continuará presentando uno de los premios literarios más prestigiosos del país organizado por la librería, el Just Manuel Casero de novela corta. Seguirá de cerca todo lo que tenga que ver con la librería, aunque no estará físicamente en ella a diario como hasta ahora.
Tampoco faltará a algunas de las presentaciones que se han convertido en sello característico de La 22, una de las librerías más activas de Cataluña gracias, en gran medida, a su inagotable energía.
Porque es mucho más que una librería. En ella se han presentado una media de 100 libros anuales, más de 3.300 en los últimos 36 años, calcula su co-fundador y principal accionista. Cuenta con tres espacios de venta al público, aunque el referente por excelencia es el local de 250 metros cuadrados situado en el calle de les Hortes nº22 —el número que le dio el nombre— y atesora más de 50.000 referencias.
Guillem Terribas, colaborador de diversos medios de comunicación y de todo tipo de iniciativas culturales, confiesa que es “amante de la radio” y que lleva el cine en su interior. En 1990, junto con un grupo de personas que hacían la crítica de cine en diferentes medios de comunicación de la demarcación, fundaron el Colectivo de Críticos de Cine de Girona, con la intención de ser un elemento dinamizador cinematográfico. Después de 10 años de experiencia se constituyeron legalmente en 2000 como asociación cultural sin ánimo de lucro y se encargaron de la programación del Cinema Truffaut, adquirido por el Consistorio ese mismo año, que desde entonces es un referente del cine en versión original.
Guillem Terribas se siente “muy agradecido” por el trato y el reconocimiento recibido tanto por otros colectivos como por personalidades de la ciudad de Girona y de toda Cataluña. En la 71ª edición de los Premios Nadal, por ejemplo, fue uno de los más saludados. Aunque oficialmente se jubila, seguirá siendo suministrador y actor incombustible de ideas, de proyectos, además asegura que como dispondrá de más tiempo “me tendrán que sufrir más que nunca, estoy abierto a cualquier tipo de colaboración”. Afable y con una sonrisa pícara, avisa de que también seguirá deseando a diario los buenos días a sus seguidores de Facebook, con apasionados besos de película.
Text MARTA RODRIGUEZ Foto: PERE DURAN publicat en El País 11.01.15

El llibreter més afortunat del món

El polifacètic Guillem Terribas es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22
Des que Guillem Terribas -nascut a Salt el 1951- va anunciar que es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22 de Girona, les seves últimes setmanes de feina han adquirit un plus d’intensitat que fa encara més difícil que de costum trobar-lo assegut al seu despatx. És dilluns a primera hora. Després de penjar la fotografia d’un petó -en aquest cas entre Julie Christie i Omar Sharif en una escena de Doctor Jivago - amb què cada matí desitja bon dia als amics del Facebook, Terribas demostra per què té fama d’inquiet i xafarder: no para de dur llibres amunt i avall, d’intercanviar informacions amb Jordi Gispert -que fa dotze anys que treballa a la 22 i a partir del 31 de gener el rellevarà en les tasques de gestió i gerència- i amb la resta de l’equip, de conversar amb els clients i preguntar-los què busquen. De tant en tant torna al despatx, atapeït de retalls de premsa relacionats amb la història del local, per respondre whatsapps, tuits i e-mails.
L’activitat quotidiana s’ha intensificat amb la notícia que es retira, que ja no serà cada dia al carrer Hortes. Però qui el coneix sap que, d’una manera o d’una altra, continuarà al peu del canó. “L’home amb el do de la ubiqüitat tindrà més temps per ser a tot arreu i enlloc alhora”, tuiteja Quim Nadal. “Encara tindrà més temps per recomanar llibres”, vaticina Màrius Serra. “Sense tu tot hauria estat diferent i pitjor”, li diu Mercè Cuartiella. “No fotis, oncle Guillem. ¿A qui podré demanar llibres introbables? ¿Amb qui podré cantar Violetas imperiales i escoltar un capellà rocker?”, li pregunta Joan Daniel Bezsonoff.
Objectius no tan utòpics
“Intento mirar-me els elogis amb distància, evitar la temptació de creure-me’ls del tot”, confessa Terribas, conscient que, malgrat sentir-se sobretot llibreter, acumula prou mèrits per ser qualificat d’activista i animador cultural, de cinèfil, home orquestra i dinamitzador social. Relacions públiques de primer ordre, posseïdor d’una agenda en què apareixen des dels autors més llorejats fins als més humils, afirma: “Em considero un dels homes més afortunats del món; he fet el que m’ha agradat i he conegut gent extraordinària”. L’etapa que ara s’acaba donarà pas a una altra que li fa molta il·lusió: “Tindré una llibertat total, em podré dedicar més al Cinema Truffaut i podré participar en més xerrades; tot això sense oblidar-me de la 22: en presideixo el consell d’administració i continuaré presentant el lliurament del premi Casero”, puntualitza. En mirar enrere, confirma que els objectius “utòpics” plantejats en obrir la llibreria el 1978 -convertir-la en un referent de la vida cultural gironina, en un punt de trobada d’artistes i, naturalment, en un negoci- s’han acomplert amb escreix. I és que la 22 no només ha dinamitzat la cultura a la ciutat: ha esdevingut un pal de paller de les lletres catalanes. Part del mèrit cal atribuir-lo a l’organització, des del 1981, del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que s’ha fet un lloc al panorama literari per la independència del jurat en decidir l’obra guanyadora; a més, el certamen ha permès dur a Girona una llarga sèrie d’autors de primera fila.
Els gintònics de Gil de Biedma
Una de les anècdotes més memorables va ser protagonitzada per Jaime Gil de Biedma el 1984. “Es va presentar amb una bossa de supermercat a la mà i, abans de participar en el lliurament del premi, em va dir que era incapaç de parlar en públic si abans no es prenia un parell de gintònics”, relata Terribas, que en secundar-lo va entrar al Teatre Municipal “completament KO”.
Teresa Gimpera, Quim Monzó, el Gato Pérez, Eduardo Mendoza i Joan de Sagarra són alguns dels molts altres personatges que han intervingut als actes del Casero. La celebració del desè aniversari de la llibreria i l’edició del llibre/revista El Número -dirigit per Narcís Comadira amb la participació, entre molts d’altres, de Pere Gimferrer, Carme Riera, Montserrat Roig i Vázquez Montalbán- i les lloances rebudes en publicar Demà serà un altre dia (Ara Llibres, 2007), en què narra les seves aventures com a llibreter, són dos dels moments destacats en fer balanç de gairebé quatre dècades -36 anys- en què ha oficiat més de 3.000 presentacions.
Confia que se’n faran moltes més. “Un espai com la Llibreria 22 no se n’anirà a la merda”, pronostica. Segons ell, “un bon llibreter ha de saber retornar llibres, i això implica no fixar-se només en les vendes; a la 22, per exemple, sempre hem cuidat molt els autors gironins independentment que siguin més o menys exitosos”. Eternament optimista, Guillem Terribas augura una llarga vida al llibre de paper: “Fa poc, en un aeroport de Grècia, al costat de gent de la meva edat que llegia amb tablets hi havia nens japonesos amb llibres de butxaca. Això és el futur, vaig pensar”.
Text i foto: JOSEP PASTELLS publicat a l'
ara.cat 

7/1/15

Forjar emocions

El llibreter Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, es jubila

Guillem Terribas, l'home que és al capdavant de la Lliberia 22 des de fa 36 anys, acaba d'anunciar la seva jubilació. La circumstància no deixaria de ser una anècdota laboral si no fos que Terribas, essent un llibreter de cap a peus, és molt més que un llibreter. Quan encara no existien les categories de dinamitzador social o agent cultural, ell ja ho era. De fet, es pot dir que es van inventar per qualificar la magnitud de la seva feina.
Terribas, natural de Salt i arrelat a Girona, és un home orquestra, que tant serveix per muntar un dels premis literaris més prestigiosos del país -el Just Manuel Casero de narrativa breu- com per fer de rei mag a la cavalcada o a les representacions dels Pastorets. Fa uns dies, el poeta Jaume Subirana va proposar el hashtag #gràciesGuillem per expressar el que molta gent li deu.
RIGOR PROFESSIONAL / I tot, a major glòria del no-res, del simple plaer d'organitzar esdeveniments, actes, muntatges de tota mena que porten el seu segell, des de les sessions del Cinema Truffaut fins a les presentacions de llibres, des de la més multitudinària fins a la més humil, amb el rigor del professional i amb la passió desfermada del diletant que gaudeix del que està fent sense més guany que contemplar (i construir) allò que Ferraté qualificava com «la faç del paradís».
Guillem Terribas és un autodidacte que, com explica a la seva deliciosa biografia Demà serà un altre dia (Ara llibres), es va anar formant a mesura que s'endinsava en el món del cinema (la seva fília més persistent), del llibre i de la literatura. Amb lectures, amb coneixences, amb la inquietud del curiós, amb la bonhomia de qui aprèn. Per un atzar del destí i gràcies a la voluntat d'una colla d'amics progres, va muntar una llibreria que ha estat (i és) un far cultural en el panorama gironí i català. Des d'aquest vaixell insígnia, s'ha convertit en una persona imprescindible que ha estat en tots els saraus possibles: des de la combativa Assemblea Democràtica d'Artistes (com a dibuixant) fins a les seves responsabilitats en el Gremi de Llibreters, en un periple que abraça la transició, passa per la postmodernitat i desemboca en un present en crisi que ha sabut superar amb l'entusiasme de qui s'embrancava, l'any 1978, en una aventura que havia de marcar la seva vida per sempre.
En Guillem sempre hi és, com Clint Eastwood. I també hi serà, tot i la jubilació, perquè no podrà deixar de ser-hi. I és un home bo. M'agrada recordar -i només és un detall- la dolcesa amb què va acompanyar els últims anys de Modest Prats, el filòleg eminent traspassat el març del 2014, tant a Girona com en esporàdics viatges a Roma. «Però totes aquestes delicadeses», com escriu Valéry, «endreçades a la durada de l'edifici no eren res al costat de les que desplegava en forjar les emocions». Així és Guillem Terribas. Així serà, amb jubilació inclosa.
JOSEP M. FONALLERAS publicat en El Periódico 07.01.15 Foto:El Periódico

4/1/15

Guillem Terribas penja els guants

Guillem Terribas, fundador i soci principal de la Llibreria 22 de Girona ha anunciat avui que es jubila després de 33 anys al capdavant de la llibreria. Hem conegut la notícia a través del compte de Twitter d’en Salvador García-Arbós, que també ens ha fet saber que el rellevarà en Jordi Gispert Saget a partir de l’1 de febrer del 2015.
Guillem Terribas | Foto: Marc Martí / Diari de Girona
Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d’administració de la 22, formada per 26 accionistes que l’han acompanyat tots aquests anys. Terribas passarà a ser president del Consell de la 22 i continuarà presentant el premi Casero i seguint de prop els actes de la llibreria, però descarregarà la gestió i gerència a en Jordi Gispert, que a partir d’ara agafa el timó de la llibreria.
“Era el moment de fer el pas”, ens ha explicat Terribas per telèfon. “I la decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l’eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú”.
Terribas ha estat des de sempre un llibreter de batalla. Va fundar la Llibreria 22 l’any 1978 i ha treballat des de sempre per promoure i difondre la cultura. A les seves memòries, Demà serà un altre dia (Ara Llibres), que va publicar l’any 2007 explica: “Em considero un dels homes més afortunats del món: he estat sempre allà on he volgut estar, i sempre m’hi ha acompanyat gent extraordinària. Ara ja puc citar, com un senyor, Clint Eastwood: «Això és la meva vida, és la meva sang»”, diu en un moment de l’obra.
A propòsit d’aquesta obra, Ignasi Moreta, al seu blog, ens fa un retrat molt particular de la figura de Guillem Terribas: “Terribas apareix als ulls del lector com un entusiasta promotor d’iniciatives culturals de tota mena, el que avui alguns anomenen un activista, i altres (més cursis), un agent cultural. Compagina la seva activitat professional en diverses empreses amb iniciatives de tipus cultural, polític i fins religiós. Terribas no renega del seu inicial compromís cristià, al contrari: ens explica clarament la importància que va tenir en la seva vida el pas per l’escoltisme, les seves activitats teatrals a recer d’una rectoria, el fet d’anar a missa fent de monitor a l’església («conduïa les misses del diumenge i llegia tant l’epístola com les pregàries. Si convenia, feia més d’una missa»), la fundació d’una «comunitat amb arrels cristianes»… I, amb la mateixa naturalitat, explica la seva pèrdua de fe: «em va passar el mateix que al protagonista d’Incerta glòria, de Joan Sales: un dia em vaig despertar i em vaig adonar que havia perdut la fe. Sóc molt respectuós amb les conviccions religioses, però ara no en tinc.»”
Publicat a la revista digital NÚVOL 03.01.15  http://www.nuvol.com/noticies/guillem-terribas-penja-les-botes/

 Guillem Terribas es jubila després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22
 El llibreter passarà a ser el president del consell d'administració i continuarà presentant el premi Casero. Jordi Gispert el rellevarà en les tasques de gestió.  
Jordi Gispert i Guillem Terribas, en una foto penjada ahir a
Facebook Foto: EL PUNT AVUI.
Guillem Terribas, llibreter i activista cultural hiperactiu, va anunciar ahir que es jubilarà el 31 de gener, després de 36 anys al capdavant de la Llibreria 22 de Girona. Guillem Terribas (Salt, 1951) serà rellevat en les tasques de gestió i gerència per Jordi Gispert Saget. Terribas ha proposat la seva jubilació al consell d'administració de la Llibreria 22, format per 26 accionistes que han format part d'aquest projecte cultural comunitari des de la seva fundació, el 20 d'octubre de 1978. El llibreter continuarà vinculat a la 22 com a president del consell d'administració i també continuarà presentant l'acte de lliurament del premi Just M. Casero de novel·la curta, així com algunes de les moltes presentacions de llibres que han convertit la 22 en una de les llibreries més actives de tot Catalunya, gràcies, en bona part, a l'energia inesgotable de Terribas.
Des que el periodista Salvador Garcia-Arbós va anunciar ahir la jubilació de Terribas per Twitter i se'n va fer ressò el digital de cultura Núvol, nombrosos amics i amigues de l'àmbit cultural van manifestar-li la seva sorpresa i el seu reconeixement a través de les xarxes socials. Segons va declarar Terribas a Núvol, “era el moment de fer el pas”. I va afegir-hi: “La decisió ha estat motivada per dos factors. El primer és que tenim una persona, en Jordi Gispert, perfectament capacitada per agafar el relleu. I segon, la crisi demanava una reestructuració de personal i l'eliminació del meu sou permetrà reduir la càrrega salarial sense acomiadar ningú.”
Columnista, membre del col·lectiu de crítics de cinema de Girona, autor del llibre de memòries Demà serà un altre dia i home de múltiples interessos i inquietuds culturals i socials, Guillem Terribas s'ha convertit en una presència imprescindible de la cultura gironina –i també saltenca–, no només des de la Llibreria 22, sinó també des de molts altres àmbits, i ha estat sempre un gran comunicador que, segur, no aturarà ara la seva activitat ingent.
Xavier Castillón, publicat en el Punt-Avui 04.01.15

Altres informacions
 En el tuiter https://twitter.com/i/notifications
  en el facebook https://www.facebook.com/photo.php?fbid=633357670107798&set=a.166695316774038.32712.100003007129411&type=1&theater