21/4/15

“Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat...”

Vilà, Vidal i Terribas, ahir a la Fundació Valvi de Girona
Foto: JOAN CASTRO / ICONNA
Veig que s'està donant molta importància al fet que hàgim escrit aquesta novel·la a quatre mans. Jo, en canvi, ho trobo perfectament normal: les sèries americanes tenen 27 guionistes per fer un sol capítol”, va dir ahir Pere Vilà en la presentació de La llum a través del vitrall (Curbet), la novel·la que ha escrit amb Joaquim Vidal. “Una novel·la petita –té 132 pàgines– amb un gran contingut”, tal com la va descriure el presentador, Guillem Terribas. “Haig de confessar que, quan faltaven deu pàgines, els ulls se m'han entelat”, va reconèixer Terribas davant del públic que omplia la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi de Girona. Més endavant, però, va matisar que la novel·la té “un final obert i esperançador, com els de Thelma i Louise o El graduado”.
Les referències cinematogràfiques van ser nombroses al llarg de la presentació: Terribas va recordar que fa uns mesos s'havia trobat Joaquim Vidal com a productor de la pel·lícula L'artèria invisible, dirigida per Pere Vilà a partir d'una novel·la anterior de Vidal, El peatge. “Aquest pot ser l'inici d'una gran amistat –va augurar el presentador citant el final de Casablanca– i pot haver-hi més pel·lícules i llibres en comú”. Els al·ludits no ho descarten en absolut. S'entenen bé.
“Hi ha una gran diferència d'edat entre en Pere i jo, i això es pot notar a l'hora d'escriure. Per evitar-ho, l'important és tenir la història clara des del primer moment i saber com es comportaran i què sentiran els personatges”, va dir Vidal, però Terribas va subratllar que els anys que separen els dos autors no han afectat gens l'homogeneïtat del relat, i Pere Vilà va afegir que s'havia produït una gran connexió entre tots dos: “He conegut molt poca gent amb la capacitat que té en Joaquim de verbalitzar una història. Ell la tenia tan clara al cap que, quan me l'explicava en les trobades preparatòries, a mi em resultava molt fàcil visualitzar-la, potser també perquè sóc director de cinema.” Una història d'amor entre dos cosins, la Lluïsa i l'Esteve, en lluita contra el seu propi passat i contra les convencions socials, en el Sant Gregori del 1967: un escenari que Joaquim Vidal coneix molt bé, perquè el va viure, cosa que no pot dir Vilà, nascut el 1975. Ell, però, ha aportat altres coses a la novel·la, com ara la voluntat de “fer un desplegament emocional fins al fons del tot de l'ànima dels protagonistes” per mostrar les seves emocions amagades i el seu dolor intens “amb poques paraules, d'una manera curta i concentrada, com la poesia de Joan Margarit”. I amb el ritme del cinema i els seus silencis farcits de sentit, que Vilà també creu aplicables a la literatura.
XAVIER CASTILLÓN publicat en el Punt-Avui 21.04.15

20/4/15

PRE-SANT JORDI 2015 A LA LLIBRERIA 22


Vídeo dels autors que van venir a la Llibreria 22 el dissabte dia 18 durant tot el dia.

MATÍ DE 12 a 13 hores
Rosa Regàs: Una llarga adolescència
Teresa Muñoz: Com si fos ahir
Josep M. Fonalleras: La sala d'estar és un camp de futbol
Antoni Puigverd: La finestra discreta
Pep Prieto: Els llunàtics
David Ruiz: El crit de les ultracoses
Quim Español: Entre tècnica i enigma.

DE 13 a 14 hores
Adolescents.cat:
Càsting
Lluis Prats/ZuzannaCelej: Hachico, el gos que esperava
Elisabet  Pedrosa: Seguirem vivint
Jair Domínguez: Segui vora el foc
Xavier Bosch:
Algú com tu
Dolores Redondo: Ofrenda a la tormenta/Ofrena a la tempesta.
Joan Carreras: L'àguila negra
Andreu Carranza: El poeta del poble
Antoni Carrasco: La segona lluna
Sílvia Soler: Un any i mig
Guillem Martí: Cremeu Barcelona
M. Mercè Cuartiella: Gent que tu coneixes
Joan Daniel Bezsonoff: Matar De Gaulle
Xevi  Sala: Esborraràs les teves petjades
Miquel Fañanàs: El gran inquisidor
Pere Martí: Escac a l'estat
Núria Casas: En Pau m'ha deixat
 Totes les compres que es facin dels llibres que signaran els autors, es farà un 5 % de dte.
TARDA del dissabte 18  a  partir de les 18 hores
Carles Sala: La diada de Sant Jordi
Maria Carme Roca: La merla blava
Jofre Martell:
La puta història de Catalunya de la iaia
Cristina Garcia Molina: Silenci a taula
Lluís Balsells: Recomanat pels millors fabricants



David Ruiz lluita contra la invasió del conformisme amb humor

El cineasta presenta la seva primera novel·la, ‘El crit de les ultracoses', avui a la Llibreria 22 .
S'inscriu entre el gènere policíac i la ciència-ficció, amb referents cinèfils.

 Com tants altres que van viure amb intensitat cinematogràfica la seva joventut –en el seu cas, la gloriosa dècada dels vuitanta–, David Callahan Ruiz (Figueres, 1976) ha impregnat la seva primera novel·la, El crit de les ultracoses (Curbet Edicions), amb un munt de referències cinèfiles. Algunes d'elles, tan interioritzades que ni ell les ha sabut detectar.
No és el cas, però, del protagonista, l'inspector dels Mossos d'Esquadra Raül Costa, que viu des de fa temps en una espiral d'autodestrucció en què l'alcohol sembla ser el seu millor aliat. Tan bon punt llegeixin la seva presentació, molts hi detectaran les semblances gens dissimulades amb aquell antiheroi bastard, de nom Joe Hallenbeck, que Bruce Willis va immortalitzar al film de culte L'últim boy scout (Tony Scott, 1991). A diferència d'aquell desgraciat entranyable, el seu parent gironí, Raül Costa, aquí amb l'ajuda del seu company, l'inspector Quim Brava (formant així la parella Costa-Brava), haurà de fer front en pocs dies, no pas un clan mafiós de Los Angeles, sinó a una invasió extraterrestre a la Girona actual que, segons sembla en les seves primeres hipòtesis, actua a través de les ones televisives. Com bé es planteja, potser no ha triat el millor moment per deixar de beure.

No sabem si també està abocat a l'ampolla o si la seva vida personal és tan desastrosa com la d'aquests personatges de ficció –tampoc ens interessa–, però sí que sabem que David Callahan Ruiz s'hi sent identificat. “Sobretot per l'humor i el cinisme que destil·len, per molt malament que els vagin les coses”, reconeix. Encara més: sobre l'humor, un recurs que va impregnant la trama a mesura que avancen els esdeveniments, Ruiz té clar que “és la millor arma que hi ha per afrontar la vida”.
Fan confés tant de La invasió dels lladres de cossos (1956) com del remake La invasió dels ultracossos (1978), de les quals parteix, reconeix que, més enllà del pur entreteniment que ofereix la novel·la, també volia oferir una doble lectura com la que es desprèn del film original de Donald Siegel. “Les ultracoses remeten a aquest estat de conformisme estrany que impregna la nostra societat, al meu parer massa passiva contemplant com el sistema s'ensorra”, detalla, i hi afegeix que les “ultracoses” invasores podrien ser perfectament, doncs, aquells què vols fer-hi! que tant sentim aquests dies.
De ciències i lletres
El crit de les ultracoses ha estat guardonada amb la menció especial en el premi UPC de ciència-ficció 2014, un guardó que a l'autor li va fer molta il·lusió, sobretot pel fet que un jurat de gent de ciències connectés amb una història d'un paio de lletres, segons confessa. El llibre es presenta avui (20 h) a la Llibreria 22.




‘Sant Martí', un nou ‘festí de sang'


Realitzador d'un grapat de bons curtmetratges i la popular sèrie web Scalletti: Girona connection, David Ruiz va rodar juntament amb el vidrerenc Albert València el llargmetratge concebut amb vísceres, suor i llàgrimes Festí de sang (2008). Set anys després, el duo s'ha tornat a col·locar rere les càmeres per concebre el seu segon llarg, Sant Martí, una nova aposta pel cine de gènere, en aquesta ocasió un encreuament entre el slasher rural i una road movie, esquitxat de gore però també de grans dosis de comèdia negra. Una producció de “gènere Ç” –“hauríem de dir «Z», però és catalana”, remarquen– que està pràcticament enllestida després de l'intens rodatge que ha tingut lloc fa uns dies a les Mines d'Osor, reconvertides per l'art de la ficció en el poble fictici de Sant Martí, on els joves protagonistes viuran terribles experiències. Entre els intèrprets destaca la presència de Joan Massotkleiner, que, malgrat que interpreta un paper secundari, avancen que els ha regalat un verdader “màster d'actuació”. La pel·lícula, sense data d'estrena, ha estat produïda pels mateixos directors amb ERAM Medialab i DDM Visual, així com amb l'aportació d'una cinquantena de micromecenes.
JORDI CAMPS LIONNELL, publicat en el Punt-Avui 14.04.15
Imatges de la presentació a la 22. Fotos: arxiu de la LLibreria 22

Les memòries d'un llunàtic

Pep Prieto, a la Llibreria 22 amagant-se inútilment rere
una novel·la que revela molt de la seva
infantesa Foto: JORDI CAMPS.
Pep Prieto és un nen gran. I no se n'amaga. Per què fer-ho a aquestes altures? És també un home. Perdó, un nen gran, apassionat. I això encara que ho volgués dissimular no podria. Traspua passió per qualsevol tema de què parla. I no cal dir quan ho fa tractant-se de cinema o televisió; aleshores és quan més es delata. Així mateix, en els darrers anys, des que ha estat pare, pateix allò que molts experimentem quan tenim mainada i que és una certa crisi existencial. Això quan no revisitem contínuament la nostra pròpia infantesa tot contemplant-los. Precisament, totes aquestes inquietuds i totes aquestes virtuts són les que aquest periodista i escriptor gironí destil·la i condensa en el seu quart llibre, Els Llunàtics, que acaba de publicar Curbet Edicions.
En plena promoció del llibre, no va voler fallar a la cita
gironina, malgrat que fa temps que viu i treballa a Barcelona. Ho va fer dijous, a la Llibreria 22, envoltat per la “colla de Can Fanga” (així es van autoanomenar ells), formada pel crític literari David Guzmán, el crític audiovisual Toni
de la Torre i el dibuixant Àlex Santaló, autor de la portada. Una colla ben avinguda, com es va poder veure, que va dosificar perfectament les seves intervencions per esbossar un retrat polièdric de l'obra i l'autor d'aquesta novel·la sobre l'amistat i la gran capacitat humana per a la fabulació.
Que Pep Prieto és un personatge mediàtic i popular es va poder apreciar amb el nombrós públic assistent (familiars inclosos). Entre aquests, no hi van faltar els tres amics gironins en els quals s'ha inspirat per escriure la història: en Pep, en Marc i en Carles. Tres autèntics llunàtics que van fundar aquell club d'investigadors de la Girona dels vuitanta, a imatge i semblança dels seus estimats Goonies, i amb un esperit aventurer que hauria entusiasmat el mateix Indiana Jones. Aventures, fictícies (o no), que són el motor d'aquesta novel·la d'esperit juvenil que plasma tot un univers personal amb el qual molts lectors es podran sentir identificats. I és que com va confessar Prieto, “l'afany inicial era parlar del meu fill, quan en realitat parlo de mi, convertint en material literari tots els referents culturals de la meva infantesa”. Una revelació que només llegint el llibre un percep immediatament.
JORDI CAMPS LINNELL, publicat en el Punt-Avui 18.04.15

13/4/15

Martí Gironell presenta ‘Strappo' a la Llibreria 22

Afegeix la llegenda
L'escriptor besaluenc Martí Gironell va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la seva última novel·la, Strappo (Edicions B), en una tertúlia amb Guillem Terribas. Presentada com a “la novel·la sobre l'espoli del romànic català”, Strappo narra com van ser arrancades, amb la tècnica que li dóna títol, les pintures mil·lenàries de l'església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) per vendre-les posteriorment al Museu de Belles Arts de Boston: una acció que va alertar sobre la desprotecció d'aquest llegat artístic. Strappo s'ha llançat amb un gran tiratge en català i castellà, i l'obra de Gironell es continua exportant: El primer heroi s'edita a Itàlia i França, i L'arqueòleg, al Brasil.
El Punt-Avui 11.04.15 Foto: J. Sabater

Imatges de la presentació del llibre Strappo de Martí Gironell a Vilablareix el 08.04.15
 
https://youtu.be/6hj1cONnLFg

‘La llegenda de la sardana', un conte musicat

Guillem Terribas i Josep Martínez i Cots Foto: JOAN SABATER.
El proper dijous, dia 9, a les 7 de la tarda, al teatre, a la plaça de Sant Jaume, hi haurà a Salt la presentació del llibre Llegenda de la sardana, una història novel·lada, fàcil de llegir i amb una clara funció històrica/educativa. És com un conte que narra els inicis de la nostra dansa i llur evolució.
Escrit pel saltenc Sr. Josep Martínez Cots, el llibre va acompa?nyat del CD de La Principal de la Bisbal, amb un recull de sardanes que sintetitzen l'alt contingut artístic de la música per a cobla.
El llibre conté diverses il·lustracions de Bea i Sílvia Gil i serà presentat per Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona.
En el concert que seguirà a la presentació s'estrenarà la sardana Rialles, una creació de Francesc Cassú a la qual hi ha una lletra del mateix autor del llibre, Josep Martínez Cots.
Diari de Girona  09.04.15

Ahir va tenir lloc al Teatre de Salt la presentació de La llegenda de la sardana, un conte de Josep Martínez i Cots, amb un CD de La Principal de la Bisbal. L'acte, organitzat per la Llibreria 22, va ser presentat per Guillem Terribas, i la cobla va estrenar la sardana Rialles, de Francesc Cassú, amb lletra de Josep Martínez i Cots.
El punt 10./04/15