19/12/15

L’èpica brutal d’Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol continua promocionant la seva darrera novel·la. En aquesta ocasió, a la biblioteca Carles Rahola de Girona, aquest divendres 18, en companyia del màxim responsable de la Llibreria 22, Guillem Terribas, i el director d’El Punt Avui a la província de Girona, Jordi Grau. La presentació de Vae Victus es va celebrar en format tertúlia, amb intervencions del públic assistent.
Terribas i Grau van plantejar a Sánchez Piñol unes quantes qüestions i diatribes sobre la novel·la, tant amb relació a la seva predecessora Victus com amb els esdeveniments històrics, la tasca documental o el punt de vista de l’escriptor sobre aspectes relacionats amb la política d’aleshores i la dels nostres dies, ara que ens trobem en època d’eleccions però (per fi) lliures d’una campanya que s’ha eternitzat com mai.
Sánchez Piñol ha deixat clar que, amb Vae Victus, el seu propòsit principal ha estat –igual que a Victus– carregar-se mites romàntics sobre l’11 de setembre, la Guerra de Successió i la situació posterior a la caiguda de Barcelona. També ha afegit que ha disposat d’una gran quantitat de dades i de documents històrics, i que, si busquem a Viquipèdia, trobarem que hi ha coses que no explica i que en canvi surten a Vae Victus. “Davant el dubte, feu cas a Vae Victus”, ha dit. Per posar més èmfasi a totes aquestes dades a les quals ha tingut accés, ha revelat que “podria haver fet una novel·la gore”, perquè moltes eren d’una cruesa i una violència impactants.
Però no ha fet. Vae Victus (Ai dels vençuts, en català) està dividit en quatre històries diferents; quatre relats autònoms que narren les peripècies de Martí Zuviría, que en aquesta ocasió cedeix una mica de protagonisme a dos personatges més: el famós duc de Berwick (el mariscal que va fer bombardejar Barcelona) i un tipus anomenat Carrasclet, del Camp de Tarragona, que resultarà ser un personatge d’una èpica brutal que no s’ha sabut, pogut o volgut publicitar, que no ha transcendit, com ha passat amb mites com Serrallonga. Segons Sánchez Piñol, “si [Carrasclet] fos americà, seria tan famós com Jesse James”. Però de la seva història se’n sap ben poc. Bona oportunitat, doncs, per conèixer-la. I per conèixer el seu poble natal, Capçanes (Priorat), on Sánchez Piñol va voler fer la primera presentació oficial del llibre.
A Vae Victus, a banda de la descoberta d’en Carrasclet i de la guerra amb els francesos, hi ha una altra novetat: el viatge als Estats Units, a Carolina del Sud, on també participen en una guerra, però en aquest cas entre els anglesos i els indis yama. Aquest episodi serveix per posar sobre la taula un parell de temes destacats: l’esclavatge (d’indis, però també d’alguns homes de raça negra, que ja arribaven al país) i l’evolució del procés econòmic relacionat amb aquest esclavatge. De fet, “el que realment esclavitzava els indis nord-americans, era el deute”, va explicar Sánchez Piñol.
La història explora la moral humana (“Zuviría és un tio covard i de moral relaxada”), desmitifica determinats personatges, ens ajuda a coneixe’n d’altres, parla de la realitat catalana, barcelonina, a partir del 12 de setembre (una societat massacrada per la guerra) i del pacte fàustic i inversemblant entre Berwick i Carrasclet amb la mediació de Zubiría, dels sorgiment dels Mossos d’Esquadra, de la curiosa visió de les dones als Estats Units de l’època, de la guerra i l’aventura en un indret tan llunyà, etcètera. És una història tràgica, indubtablement. Tan tràgica, que és absolutament narrativa. Però també (o precisament per això) “hi ha molt d’humor, perquè tota tragèdia s’ha d’explicar en clau còmica”.
La intervenció de Sánchez Piñol s’ha allargat una bona estona, amb la participació de Terribas, de Grau i dels assistents que també han volgut dir-hi la seva. Al final, l’autor ha signat exemplars de la novel·la, que també ha escrit originalment en castellà. Preguntat sobre el perquè d’aquesta elecció, ha reconegut que no ho pot explicar, que li va sortir així. Al seu parer, el que val la pena amb històries i llibres com aquests és el fet de conèixer el passat perquè “ens ajuda a conèixer el present”. I això, en general, acostuma a ser necessari.

I ara, el que va passar el 12 de setembre


Assistir a un acte literari d'Albert Sánchez Piñol és disfrutar d'una lliçó d'història, de literatura i, com a bon antropòleg de formació que és, d'una autèntica sessió sobre la condició humana. Actualment és un dels nostres escriptors estel·lars, capaç tant de vendre llibres a cabassos (250.000 exemplars de Victus, traduït a setze idiomes i amb els drets cinematogràfics venuts) com de demostrar que passa olímpicament precisament d'això, de serescriptor estel·lar. No s'està de baixar del pedestal aquesta figura consagrada, inventada segons ell pels francesos –“sempre tenen la culpa de tot”, diu sorneguer–, des que van decidir d'un dia per l'altre carregar-se Déu i substituir-lo per altres tipus de divinitats: escriptors, intel·lectuals...
Això va succeir durant la Revolució Francesa, aquest període històric al qual ben aviat arribarem si, tal com desitja, i el deixen fer, va completant la sèrie literària de deu volums de Victus que té al cap. Ahir a la biblioteca Carles Rahola de Girona, plena a vessar, va presentar la segona entrega, Vae Victus. No va parar de xerrar durant una hora i mitja –tampoc de firmar exemplars després– amb un discurs fluid i ben articulat gràcies al saber fer dels seus interlocutors –el periodista Jordi Grau i el llibreter Guillem Terribas– i les intervencions d'un públic entregat. Va quedar clar que fa literatura amb rigorositat històrica, però també que més enllà de la història escriu grans llibres d'aventures. I, com defensa sempre, amb la pretensió de desmuntar els mites romàntics per oferir una visió realista d'aquells esdeveniments mundials que ara explica des de l'òptica d'un català, l'enginyer Martí camesllarguesZubiría. En aquesta ocasió, per narrar tot el que va succeir l'endemà de la tragèdia: què va passar el 12 de setembre? “Doncs una repressió brutal, gore i maquiavèl·lica”, en què tant viatgem a l'Amèrica on els indis es rebel·len i l'esclavatge és tot just incipient, com tornem a una Catalunya on apareixen personatges com Carrasclet, “el nostre particular Jesse James”. I que tota tragèdia s'ha d'explicar en clau d'humor, Sánchez Piñol ho demostra. Tant escrivint com parlant.
Jordi Camps Linnell en el Punt-Avui 19.12.315 Foto: Jordi Ribot.

«El 12-S del 1714 van tallar nassos i orelles i van cremar amb ferros, va ser espantós»

Albert Sánchez Piñol presenta «Vae victus» a la biblioteca de Girona.

L'antropòleg, africanista i escriptor Albert Sánchez Piñol va desmentir rotundament ahir que l'endemà de l'11-S de 1714, el 12-S, la vida a Catalunya seguís igual: «Això és una gran absurditat, com vols que l'endemà de caure 50.000 bombes en una ciutat de 50.000 habitants els obradors continuessin treballant amb normalitat?».

En un acte amb més de 120 persones a la biblioteca Carles Rahola de Girona, Sánchez Piñol va presentar Vae Victus, llibre que reprèn els personatges del seu best-sellerVictus, només que ara Barcelona ha caigut derrotada i el mariscal francès Berwick governa la ciutat «amb mà de ferro sota guant de seda».
Per Piñol, el relat de la Catalunya tranquil·la sota el règim borbònic de Felip V «és un mite romàntic interessat» que els vencedors van escampar sobre la Guerra de Successió per no quedar davant la història con els cruels sanguinaris que en realitat van ser.
«La repressió al país va ser cruel, van cremar amb ferros, van tallar orelles i nassos, és el que van fer amb els rebels catalans», assegura l'escriptor, que ha tingut accés a una documentació inèdita «impressionant» que no deixa dubtes sobre els fets.
A l'acte hi van participar el llibreter Guillem Terribas i el periodista Jordi Grau. Una de les conseqüències devastadores de la derrota va ser l'exili dels líders i la gent amb poder de Catalunya, que van fugir a Viena. «Com el 1939, el país perd els caps pensants», va dir Piñol, i va afegir que la gent humil va patir l'exili interior, i va posar l'exemple de Carrasclet, individu que fuig a les muntanyes i aconsegueix armar 10.000 homes contra el nou règim. I és que «la resistència popular no es va afeblir».
Berwick, que havia capitanejat els exèrcits espanyols contra els catalans, el trobem el 1719 lluitant al costat dels francesos contra els espanyols, en una nova guerra molt poc coneguda, mentre Martí Zuviria, enginyer fracassat del setge de Barcelona, acaba a Carolina del Nord (EUA), on aconseguirà dominar una ciutat sense causar cap mort.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 19.12.15

15/12/15

Cinc dones fortes i atrevides, al Teatre de Salt

Mercè Arànega, Laia Marull, Lolita Flores, Míriam Iscla i Carme Elias actuaran en el cicle ‘Dones a escena'.

La programació

Cinc muntatges de teatre de text, protagonitzats per dones atrevides i compromeses que han viscut moments difícils de la història contemporània, s'han inclòs en el cicle Dones a escena, un dels tres grans blocs temàtics del Teatre de Salt per al primer semestre de l'any vinent. Les cinc obres d'aquest cicle, interpretades per destacades actrius de l'escena catalana i estatal, són Neus Català, un cel de plom, amb Mercè Arànega, que escenifica la vida de la darrera supervivent dels camps d'extermini de Ravensbrück i de Holleischen; La llista, interpretada per Laia Marull, que arribarà a Salt poc després de la seva estrena al Teatre Lliure, el 21 de gener; Dona no reeducable, un text del director artístic del Piccolo Teatro di Milano, Stefano Massini, sobre la periodista assassinada Anna Politkóvskaia, que protagonitza Míriam Iscla sota la direcció de Lluís Pasqual; La plaza del Diamante, que torna a portar Lolita Flores a Salt, i la lectura dramatitzada de Purga, una dura història d'explotació sexual, estrenada l'abril passat al Teatre Nacional per Ramon Simó amb les actrius Carme Elias i Maria Molins, que arribarà a Salt amb una posada en escena especial, en el Dia de la Dona. La recaptació d'aquest espectacle es destinarà a la Xarxa de Dones de Girona i el mateix dia se'n farà una lectura per a instituts de Salt.
“Volem apropar la cultura al màxim de públic, amb una proposta escènica molt transversal”, va remarcar ahir la regidora de Cultura de Salt, Eva Rigau, que va acompanyar el director del teatre, Josep Domènech, en la presentació d'una programació formada per 20 propostes de diversos gèneres.
Un altre dels blocs temàtics és Comèdies amb lligacama, que inclourà l'estrena d'Histèriques, de Divinas, dirigida per Carol López, al costat d'altres propostes que combinen música i humor, a càrrec de Le Croupier, Mercè Martínez i el duet format per Ricard Borràs i Elena Garcia a Els mots i la cosa.
També hi ha un bloc Per a tots els públics, amb La Bleda, Cor de Teatre, Brodas Bros i la Companyia de Circ Eia, que farà un assaig obert del nou espectacle que prepara. Una altra estrena serà el concert de Nadal que oferiran la Selva Big Band i el Cor Geriona Infantil, i gairebé arribarà a Salt sortida del forn de la sala Muntaner la comèdia El test, dirigida per Cristina Clemente, amb David Bagés, David Vert, Mima
A la Llibreria 22 venem estrades de tots
els espectacles.
Riera i Dolo Beltrán.

Comèdies americanes a la fresca


La quarta edició del cicle de cinema a la fresca, que tindrà lloc al pati del Teatre de Salt entre juny i juliol, estarà dedicada a la comèdia americana clàssica, amb quatre pel·lícules en versió original d'Ernst Lubitsch, Billy Wilder, Howard Hawks i Peter Bogdanovich. “La millor comèdia és l'americana, entre altres coses perquè està feta per directors europeus”, va dir ahir amb ironia Guillem Terribas, en nom del col·lectiu de crítics de cinema de Girona, que coordina aquesta programació.
Rigau va anunciar que es vol programar teatre amateur al pati i que l'any vinent Salt s'incorporarà al Fitag. També està previst que la companyia Òpera Jove faci assajos oberts i tallers per als joves de Salt. A més, el Teatre de Salt rebrà per primera vegada un dels sis finalistes del Premi BBVA de Teatre.

11/12/15

Edició facsímil del llibre «Dans les ruines d´Ampurias»


Xavier Pla, presentandor, Anna M. Velaz, edició i
Gemma García, editora.
L'Editorial Vitel·la va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona la reedició facsímil del llibre de poemes Dans les ruines d'Ampurias, publicat el 1918. El volum inclou 42 sonets escrits en francès per Andrée Bruguière de Gorgot i traduïts al català per la poeta mallorquina M. Antònia Salvà, amb un pròleg de Josep Carner.
Publicat en el Diari de Girona 11.12.15

Jordi Pijoan-López, novel·lista d’epidèmies


Aquest vespre a les 20h, la Llibreria 22 de Girona acull la presentació d’Els àngels de Sóar(Llibres de l’Índex), l’últim llibre de Jordi Pijoan-López, que explica les dificultats, les injustícies i les quimeres viscudes per la comunitat gai en la lluita pels drets civils, ocorregudes en un context de rerefons escabrós i de moralitat esqueixada amb la irrupció i expansió de la sida. Episodis que, més de trenta anys després, s’han renovat amb la darrera epidèmia d’ebola a l’Àfrica. L’acte comptarà amb la presència de l’autor i de l’editor Josep M. Orteu.
Jordi Pijoan-López té tirada a les històries criminals. Potser és la seva formació d’arqueòleg que el motiva a buscar restes i rastres sobre afers abruptes, tacats de sang, habitualment injustos i molt obscurs. O potser és que, simplement, fa temps que es va adonar que elgènere negre era el que feia per ell. Els àngels de Sóar és el seu darrer treball: una novel·la descomunal de… 774 pàgines!
En aquest llibre, Pijoan-López construeix una llarga història sobre el que podríem anomenar “malalties polítiques”, directament relacionades amb les teories conspiradores, algunes de quals s’apropen a la ciència ficció i d’altres que, basant-se en dades sòlides i investigacions fefaents, s’apropen a una realitat lamentable i completament hipòcrita. Aquesta és la voluntat de Pijoan-López , que s’ha passat tres anys escrivint un llibre que barreja el gènere negre amb la novel·la d’epidèmies, seguint la tradició de BoccaccioShelley o Defoe, sense oblidar-nos de La pesta de Camus.
Josep M. Orteu, editor i l'autor Jordi Pijoan-López.
Els ángels de Sóar, com no pot ser d’una altra manera, té una inevitable (i necessària) càrrega moral. Tant Pijoan-López com l’editor de Llibres de l’Índex, Josep Maria Orteu, han recalcat aquesta qüestió i la importància d’investigar, de descobrir i de donar a conèixer aspectes que tenen a veure amb la doble moral dels grans poders polítics i econòmics, que sovint la societat ignora o prefereix ignorar: la recerca encoberta en armes químiques i biològiques, la implicació de les administracions estatals en el tràfic de drogues, les connivències dels organismes internacionals amb les grans corporacions farmacèutiques i alimentàries, etcètera.
L’endemà del Dia Mundial contra la Sida, que serveix perquè la malaltia aparegui un cop l’any a les portades dels mitjans de comunicació, tots els problemes que es van originar quan va sorgir el virus no només no han acabat, sinó que s’han potenciat. L’ebola és la malaltia més recent que ha pres aquest relleu i, com sempre, l’Àfrica el gran perjudicat. Pijoan-López ha explicat al digital de cultura que els processos del VIH i de l’ebola “són calcats”: tant les fórmules per tractar-lo com la campanya mediàtica (deformadora) dels mitjans de comunicació i la implicació de les administracions occidentals. Tot això, sense oblidar les incerteses sobre el seu origen i hipotètica creació.

L’autor ens obre els ulls sobre el passat, el present i el futur d’aquestes epidèmies, la conscienciació social, el desconeixement massa ampli que segueix havent-hi, els estigmes que s’arrosseguen per culpa de la discriminació sexual i racial i moltes altres disjuntives sobre els interessos de les empreses farmacèutiques i els grups de pressió.  Pijoan-López és taxatiu: “Les coses no són casuals”, i afegeix que constatar el que passa, encara que sigui amb una novel·la, ja és un pas, perquè, a pesar de les injustícies, les suspicàcies i la constatació d’una realitat devastadora que sembla induir-nos al pessimisme, el cert és que més pessimista seria no parlar-ne.
Francesc Ginabreda, publicat en el Nuvol 11.12.15
http://www.nuvol.com/noticies/jordi-pijoan-lopez-novel%C2%B7lista-depidemies/

4/12/15

Albert Villaró explora una Andorra “desconcertada”

 El guanyador del Bertrana va presenta la seva novel·la a Girona com “el final d'un procés molt llarg”  Se sent reconegut en el personatge
Villaró, ahir abans de presentar el llibre 
Foto: MANEL LLADÓ.
d'Andreu Boix.

Albert Villaró (La Seu d'Urgell, 1964) reconeix molts de punts de contacte amb el policia Andreu Boix que protagonitzava dues de les seves novel·les i ara, també, La bíblia andorrana, guanyadora de l'últim premi Bertrana, potser perquè tots dos comparteixen edat, un cognom i una paternitat responsable, però sobretot perquè a través d'ell entén millor l'evolució del seu país. “Faig servir Andreu Boix per explicar-me Andorra, que ha passat del festival de diners, droga i construcció de finals dels noranta que reflectia a El blau de Prússia, a ser un país desconcertat perquè tot i els seus esforços per desvincular-se de la imatge de paradís fiscal continua implicat en casos de corrupció, com els de Pujol o el BPA”, va dir ahir en la presentació del llibre a Girona. Acompanyat del llibreter Guillem Terribas, que substituïa d'urgència l'engripat Rafel Nadal, Villaró va comentar que La bíblia andorrana “culmina un procés molt llarg” i que el Bertrana l'ha ajudat a “rendibilitzar un esforç poc valorat”, considerant que “la feina d'escriptor és sempre molt insegura”.
Respecte al seu alter ego Andreu Boix, va dir que l'interessava “més que com a comodí, com una cadència”, per tal de reflectir la maduració d'un personatge que creix amb l'autor. Aquest és el motiu pel qual assegura que no es planteja “escriure Boixos com si fossin botifarres”, i encara que periòdicament li ve de gust reprendre'l, per “no caure en vicis ni estereotips” necessita canviar d'escenari i de registre. Quan hi torna, assegura, “el personatge ha crescut, té altres motivacions..., fins i tot el país ha canviat”.
Eva Vázquez publicat en el Punt Avui 04.12.15

1/12/15

Alfons Cama publica la seva tercera novel·la

‘Amb dits de molsa' és una punyent història d'immigració, crisi i impunitat.

 L'escriptor baixempordanès Alfons Cama i Saballs (Calonge, 1952) ha publicat la seva tercera novel·la, Amb dits de molsa, editada per Gregal , que l'escriptor Josep Maria Fonalleras va presentar ahir al vespre a la llibreria 22 de Girona, juntament amb l'autor i l'editor, Jordi Albertí. Durant l'acte, el músic Ferran Piqué, component del grup Els Amics de les Arts, també va llegir un fragment del llibre.

Alfons Cama, entre Ferran Piqué i Josep Maria Fonalleras,
 durant la presentació d'ahir a la llibreria 22 de Girona Foto: X.C.
Amb dits de molsa comença amb “el cos flotant d'un home sense vida a les aigües del moll de Tarragona, l'arribada d'una immigrant peruana a l'aeroport de Barajas i la primera classe de ioga d'una noia de bon veure”. La ciutat de Tarragona –on viu l'autor des del 1987–, el barri barceloní del Carmel, la comarca del Priorat i la capital peruana, Lima, són els principals escenaris d'una dura història marcada per la “la petja cruel de la immigració”, la crisi, els paradisos fiscals, l'especulació urbanística, el món de la droga i la impunitat.
Alfons Cama, que va viure a Palamós des dels deu anys fins que va anar a estudiar enginyeria industrial a Barcelona, va debutar en el món editorial el març del 2013 amb El camí dels cirerers, una novel·la basada en els seus records d'infantesa, i a final del mateix any Gregal va publicar Un pessic a l'ànima, ambientada en el tardofranquisme.
Xavier Castillón publicat en el Punt-Avui 01.12.15

Jordi Dausà retrata la vida desaforada i la crisi dels 30 a ‘Nits de matapobres'

L'autor cassanenc presenta avui la seva tercera novel·la a la Llibreria 22 de Girona i, dijous, a la biblioteca de Cassà. El llibre l'ha editat Brau, de Figueres.

 Són joves, independents, amb feina, amics i una parella de qui s'acaben de separar i que no es poden treure del cap. Els personatges de Nits de matapobres (Brau Edicions), la tercera novel·la de Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977), tenen vides més o menys convencionals si no fos que accepten malament el fet d'estar a punt d'abandonar allò que havien estat: una mica més joves, despreocupats i amb tot el temps del món al davant. Passada la trentena, “la millor recepta contra el dolor i l'avorriment”, com diu el narrador a propòsit del protagonista de la novel·la, és enrotllar-se amb una cambrera mulata, portar roba interior de marca, castigar-se al gimnàs per lluir musculatura als bars de moda i repassar obsessivament les fotos de l'últim viatge a Las Vegas amb l'ex.

Novel·la sobre “la dificultat de madurar, la necessitat de seguir les tendències modernes i el perill de les evasions ràpides i massa accessibles”, com la defineix l'editorial, Nits de matapobres, que Jordi Dausà presenta avui a la Llibreria 22 de Girona (20 h) i dijous que ve a la Biblioteca de Cassà (20 h), aprofundeix en els paisatges marginals d'altres obres de l'autor cassanenc introduint-hi, però, l'element pervers de la droga, que acaba sent el desencadenant de l'acció en aquesta “petita ciutat” de la qual no es diu el nom.
La parella protagonista, Roger i Bàrbara, encarnen aquest jovent a un pas de deixar de ser-ho que, en plena crisi d'identitat, queden atrapats per l'al·lucinogen de moda, una droga de disseny anomenada LMA i batejada popularment com sidral, per la seva textura granulosa, que comença a circular per discoteques i bars en una letal versió adulterada, la matapobres.
Jordi Dausà, que va presentar el llibre la setmana passada la llibreria La Impossible de Barcelona acompanyat de Matthew Tree, havia publicat ja dues novel·les, Manual de supervivència (2010) i El gat de Schrödinger (2012), en què també assajava una mena de retrat generacional amb gotes de trama negra i comèdia sentimental de to agredolç. A banda de diversos relats publicats en antologies, Dausà, que exerceix de mestre i de boxador, “a estones perdudes”, és a més l'autor del bloc Tardes de Birres. Nits de matapobres és el tercer títol de la col·lecció de narrativa con temporània de l'editorial figuerenca Brau.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 01.12.15