26/5/16

Literatura frec a frec

És un vertader plaer escoltar en boca de grans vendes del passat Sant Jordi, com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Gironell i Núria Prades, els detalls sobre el procés de creació literària passat pel sedàs personal de cadascú. Els va reunir l'hotel Casa Anamaria d'Ollers (Fontcoberta) i van ser moderats per l'activista cultural i llibreter de referència Guillem Terribas. Els assistents van poder conèixer detalls com la vinculació familiar d'Amela amb Forcall, la documentada existència de Tomàs de Penarrocha, el Groc, amb una filla coetània del seu besavi, protagonistes de La filla del capità groc, que ell ha imaginat enamorats i amb un rerefons històric i familiar amb molt de pes. També, que l'espoliació de les pintures murals de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà, va ser la guspira que va motivar l'Strappo de Martí Gironell, en què novel·la aspectes reals, com la carta que un mestre de l'escola del poble va fer arribar a Puig i Cadafalch i a Folch i Torras, per denunciar aquesta agressió a l'art romànic del país. Al capdavall, és una gran reivindicació del passat històric i patrimonial i una reflexió sobre les conseqüències de la cobdícia.

Gironell, Amela, Nadal, Pradas i Terribas. 
Un monument a la plaça de Locorotondo (Itàlia) recorda, com en tants altres pobles europeus, els morts de la Primera Guerra Mundial. El fet que 21 duguessin el cognom Palmisano i que a la làpida d'un altre monument, aquest cop pels morts a la Segona Guerra Mundial, hi hagués una vintena de Convertini, va dur Rafel Nadal a escriure La maledicció dels Palmisano, que és una gran reflexió sobre el destí. I, finalment, la curiositat natural de Núria Prades –ella mateixa es va qualificar com la menys mediàtica, cosa que va generar un debat sobre si és una sort o un problema tenir aquesta etiqueta– pels paisatges que pot novel·lar, la va dur a escriure Somnis a mida, sobre les quatre generacions dels Magatzems Santa Eulàlia de Barcelona, on, curiosament, havia treballat el pare d'Amela.
I tornant a la creació. On hi ha tant de talent reunit flueixen les idees. I, per idees, la de Nada,l i tot plegat fruit de la reflexió sobre el paper de la literatura femenina. L'escriptor va qualificar de clau el paper de la intuïció femenina en els nivells de formació de les classes populars catalanes. La devoció per l'educació que ha transformat el país, segons ell, és matèria que cal homenatjar i plasmar en una novel·la. Una de les seves pròximes creacions?
Text i foto de Jordi Casas, publicat en el Punt-Avui.

Olga Brunner presenta el llibre «Eat & run»

La dietista Olga Brunner va presentar ahir a la Llireria 22 de Girona el llibre Eat & Run, una guia per saber escollir entre l'abundant oferta de begudes i barretes energètiques, entre molts altres productes, en el moment que l'afició a l'esport va decididament a l'alça. Brunner va estar acompanyada a l'acte per la fisioterapeuta i corredora Eugènia Miró i pel professor d'educació física i tècnic d'esports de muntanya Guzmán Sebastià.
Diari de Girona 26.05.2016. Foto: Llibreria 22

25/5/16

Albert Soler posa a ratlla el periodisme

Jorge Morales. Albert Soler, Josep Pastells
Segons Albert Soler, el problema del periodisme és que hi ha massa gent que aspira a un premi, un càrrec a l'administració o anar a àpats institucionals, «o a totes tres coses». És així que va explicar que les seves columnes siguin considerades una anomalia, quan haurien de ser «la norma». Soler va presentar ahir, a la Llibreria 22 de Girona, amb Josep Pastells, La família Joad a Disneylàndia, recopilació de columnes aparegudes en aquest diari.
Publicat en el Diari de Girona. Foto:Marc Martí.

21/5/16

El Memorial Sebastià Salellas tractarà del “fals mite” de la vella Europa

El Memorial Sebastià Salellas i Magret celebra aquest any la vuitena edició i la Fundació Tià Salellas, que l'organitza, ha programat un seguit d'actes destinats a reflexionar sobre el lema “La Vella Europa: un fals mite que s'esfondra”. Els organitzadors escullen any rere any temes de plena actualitat que consideren que poden entroncar amb la visió del món i el pensament que tenia Sebastià Salellas. El memorial el van presentar ahir Guillem Terribas i Lluc Salellas a la Llibreria 22 de Girona, i el seu títol no amaga pas que la crisi dels refugiats i la cohesió europea seran els principals eixos de debat.
Dimarts, 24 de maig, a les 10 de la nit al cinema Truffaut, es projectarà per primera vegada a Girona el documental Cançons d'amor i d'anarquia, amb la presència i intervenció del seu director, Carles Benpar, i del cantant Joan Isaac, un film estrenat l'any passat a Barcelona que repassa divuit episodis des de finals del segle XIX a París fins a la mort de Puig Antich, el 1974, sobre la història de l'anarquisme en cançons.
Guillem Terribas i Lluch Salellas durant la roda de premsa.
Foto: Joan Oller.
El dijous, dia 26, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Auditori Josep Irla, es farà una taula rodona amb el tema El racisme, al xenofòbia i la islamofòbia a les portes d'Europa”, en la qual intervendran la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona i antropòloga, Lola López, i la periodista Cristina Mas. El dissabte, dia 28 de maig, al Casal Independentista el Forn, César Rendueles presentarà el seu llibre Capitalismo canalla i pronunciarà una conferència.
Joan Oller, publicat en el Punt-Avui 21.05.2016



18/5/16

Una sàtira sobre la pàtria

Jordi Grau, presentador i Jordi Panyella, autor.
 Foto: J.G./ LLibreria 22
El periodista Jordi Panyella (a la dreta de la imatge) va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, la novel·la satírica Infidels a la pàtria, al costat de Jordi Grau, director d'El Punt Avui. El llibre pren la forma d'un vodevil en què el president de la Generalitat es veu atrapat en un xantatge pel seu afer amorós amb una fervent espanyolista a pocs dies de convocar un referèndum per la independència del país.
Eva Vázquez, el Punt. Avui 18.05.2016

Dickens invita a renovar el poder meravellós de narrar

L'Univers Literari que organitzen diverses institucions i entitats de Girona estarà dedicat a l'escriptor anglès.  Les jornades, del 7 al 17 de juny, inclouen conferències, projeccions i un tast.

Sense la inacabable causa de Jarndyce contra Jarndyce que s'eternitza a la cancelleria del Londres victorià, probablement no hauríem entès tan bé el turmentat K. obscurament atrapat en un procés absurd. Sense Dickens, a Kafka li hauria faltat un pare, i un pare tendre i cruel que tant pot explicar-te contes a la vora del foc sobre orfes i avars redimits com advertir-te amb dit sever sobre els perills de la corrupció, la burocràcia i la inesgotable imbecil·litat humana.

Charles Dickens (Portsmouth, 1812-Gads Hill Place, 1870), el protagonista en aquesta edició de l'Univers Literari que Girona dedica des de fa tretze anys als grans clàssics de tots els temps, promet un autèntic festí. En la seva obra, hi caben des de la novel·la d'aventures a la picaresca, des del romanticisme a l'atmosfera gòtica i de terror, des del conte de fades al més complex dels Bildungsroman, des del quadre de costums a la vinyeta satírica, amb incursions no gens menyspreables en el filó narratiu del gènere policíac, el sentimental i, agafa-t'hi fort, fins i tot el libel marxista. Representant suprem de l'escriptor professional, llegit amb avidesa pels lectors que consumien setmana rere setmana els seus relats per entregues, Dickens va significar potser l'última oportunitat de gaudir de la meravella de narrar a Occident, abans que l'univers kafkià (i joyceà, i borgià) esmicolés la il·lusió en mil bocins.
L'Univers Dickens, organitzat per diverses institucions i entitats de Girona, proposa doncs un acostament a un dels clàssics més llegits encara avui, més traduïts i més versionats al cinema, amb adaptacions de Roman Polanski, David Lean, George Cukor o Robert Zemeckis. Les jornades, del 7 al 17 de juny, constaran de projeccions de pel·lícules inspirades en la seva obra, conferències, clubs de lectura i, com ja és tradicional en el cicle, un tast gastronòmic inspirat en el menú dels seus llibres (dia 7, La Mercè).
Entre els convidats hi haurà l'escriptor anglocatalà Matthew Tree, que parlarà de l'Anglaterra atòpica de Dickens (dia 7, La Mercè); el professor Xavier Pérez, que analitzarà la tradició fílmica que ha inspirat l'escriptor (dia 10, Museu del Cinema); la professora Vivien Greatorex, que tractarà de l'època victoriana a la llibreria Linguae (dia 13); l'historiador Jordi Grané Casellas, que parlarà al Museu d'Història de les dones treballadores en la indústria catalana, en confrontació amb l'imaginari del Londres dickensià (dia 15), i el traductor Miquel Casacuberta, que descobrirà a la Casa de Cultura els reptes de la seva traducció d'Els papers pòstums del Club Pickwick (dia 16). Pel que fa a les projeccions, el Truffaut ha programat per al dia 14 The invisible woman, que redescobreix l'amor secret de Dickens, i els més petits podran veure el dia 17 a la biblioteca Rahola el capítol de Les Tres Bessones en què troben Oliver Twist.
Eva Vázquez, publicat en el Punt-Avui 17.05.2016

*La Llibreria 22 hi participa amb un apartata dins la Llibreria i amb un aparador. També en la organització dels actes. 

17/5/16

Primera edició de Pujant les Escales

Núria Martí, membre del jurat, va oferir una xerrada sobre
com es construeix un relat literari. Foto: X. Castillón
L'Espai 22 es va omplir ahir per lliurar els premis del 1r concurs literari Pujant les Escales, organitzat per l'empresa Válida i la Llibreria 22. S'hi van presentar 72 originals. El primer premi va ser per a El replà, d'Alexandre Graupera; el segon, per a Principal primera, de Carla Costa, i el tercer, per a La pujada de l'escala, de Guifré Miquel.
Xavier Castillon, publicat en el Punt-Avui 15.05.2016

11/5/16

Lluís Pasqual i García Lorca, agermanats pel teatre

Lluís Pasqual i Pere García a l'Espai 22
Lluís Pasqual i Federico García Lorca van néixer un 5 de juny, amb mig segle de diferència, i el poeta i dramaturg andalús ha estat una presència constant, com si fos gairebé el seu germà gran, durant tota la vida i la llarga trajectòria teatral de Pasqual, que li ha dedicat el llibre De la mano de Federico ( Arpa Editores ), presentat ahir pel comentarista teatral Pere Garcia a la llibreria 22 de Girona. Garcia va destacar que l'assaig de Lluís Pasqual no és un llibre més sobre García Lorca, sinó “una obra entretinguda i plena de coneixements, molts de primera mà, i centrada sobretot en el teatre”.
Text i foto de Xavier Castillón. Publicat en el Punt-Avui 11.05.2016

2/5/16

En defensa de les llibreries

Catalunya s’endú un 20,7% de la facturació espanyola amb un model únic de llibreries per la seva capil·laritat.
Catalunya té 430 llibreries, onze menys que Andalusia i 195 menys que Madrid, que amb 625 establiments és el territori més atapeït de tot l’Estat. Aquesta és una de les dades que revela l’últim mapa de llibreries, encarregat el 2014 per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal). “Som el 17% de població però facturem el 20% -explica Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya-. És un indicador de bona salut econòmica. El nostre volum és similar al de Madrid”. De les 430 llibreries n’hi ha una mica més del 30% d’agremiades -el 2014 eren 134-, però les que hi són representen el 80% de la facturació total.
Marín assenyala les següents singularitats del model català: “No hi ha municipi a Catalunya per petit que sigui que no tingui una petita llibreria, encara que es comparteixi amb la venda de premsa o d’articles de papereria. És veritat que no tenim la xarxa més densa de l’Estat, però a nivell de capil·laritat som segurament el primer territori”. Una altra diferència es troba en la importància del llibre de text: “A Espanya, el llibre escolar representa el doble de volum que a Catalunya. A la resta de l’Estat es viu més del mercat captiu que del lliure”. Per a Marín, la gran virtut del model català de llibreries és “l’accessibilitat -tenim les llibreries a prop- i la varietat de l’oferta”, que s’ha titllat d’excessiva en repetides ocasions. Un dels problemes estructurals del sector és la sobreproducció. “La crisi ha fet que es corregís una mica la situació -diu-. S’ha reduït el nombre de títols i també el tiratge”.
Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, fa referència a dues particularitats més del model català: “El que el fa singular és, primer de tot, la capacitat d’adaptar-se a les necessitats de l’entorn. Tenim llibreries que volen ser molt pròximes als lectors i són sensibles al que demanen”. Tixis considera que, a més del vessant comercial, cal destacar “el servei” que fan als lectors: “Les llibreries s’han anat transformant en els últims anys i ara per ara se n’ha accentuat el vessant d’agent cultural”. Quim Torrent, director de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, també dóna la seva visió sobre la singularitat del model: “A Catalunya, la llibreria és alguna cosa més que una botiga de llibres. El model que hem de reivindicar és el dels establiments especialitzats, en què el llibreter, a més de botiguer, és un prescriptor cultural”.
On es venen els llibres?
Les llibreries representen un terç de la facturació total.
Si es consulta l’últim informe de comerç interior del llibre que anualment fa la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya -el del 2014-, les llibreries representaven a tot l’Estat un terç de la facturació total. Això vol dir que dels 2.195,80 milions, gairebé 736 es van canalitzar a través de llibreries. A molta distància hi hauria les cadenes de llibreries (365,41 milions) i les compres d’empreses i institucions (330,14), que també estan molt per sobre dels hipermercats (185,65 milions) i dels quioscos (80,76). “Si fem una radiografia del cas català ens trobaríem que aquí les grans superfícies tenen un pes de venda molt elevat tot i que no són el tipus de comerç que més ven -comenta Marià Marín-. Les llibreries mitjanes i petites són cada vegada més fortes. Si comparem el nostre cas amb països com Anglaterra i Gal·les, on no tenen preu fix, veiem que allà aquesta tendència també és destacable. Fins i tot als Estats Units, encara que les grans cadenes de llibreries continuïn tenint un pes molt important, hi ha una proliferació d’establiments de proximitat i independents”.
La davallada en la facturació és fàcilment comprovable si es mira l’evolució en vendes a tot l’Estat entre el 2010 i el 2014. En llibreries s’ha baixat un 26,5% en aquest període, en cadenes de llibreries un 20,6% i en hipermercats un 34,3 %. La caiguda més notable és la que han patit els quioscos, que des del 2010 han perdut un 55,3% de la facturació. En aquest últim cas, la doble crisi -de consum i de model- ha tingut resultats devastadors.
Segons les dades de la Federació de Gremis d’Editors, la facturació de llibreries catalanes representava el 2014 un 20,7% del total de l’Estat, només per sota de Madrid, que facturava el 22,7% del total. A molta distància hi havia la tercera comunitat autònoma on es venen més llibres, Andalusia, que representa l’11,3% de la totalitat. Andalusia, però, té gairebé 8,4 milions d’habitants, i Catalunya només 7,5.

“El 2007 estàvem just a la punta del creixement, ens trobàvem en una situació molt bona -explica Patrici Tixis-. Hi ha hagut una mortalitat important de llibreries en aquest període. Trigarem molt a tornar on érem”. Segons el mapa de llibreries encarregat pel Gremi, el 2007 a Catalunya hi havia 642 llibreries. Set anys després, l’informe de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters mostra que el decreixement ha sigut notable: els 430 establiments actuals mostren que la davallada ha sigut de més de 200. Una de les assignatures pendents del Gremi de Llibreters de Catalunya és fer un nou mapa actualitzat “que defugi la inflació de dades” i que “poleixi la metodologia feta servir fins ara -afirma Marià Marín-. Tenim la sensació que el 30% de llibreries que apareixien al mapa del 2007 no són punts de venda de llibres”.
El present de les llibreries
El servei millora, però la diversitat és més petita
¿En quin punt està el sector, actualment? “Potser han obert noves llibreries últimament, però tenim menys metres lineals i una mica menys d’oferta pel que fa a la diversitat dels exemplars -afirma Marín-. És cert que les llibreries d’autor cuiden els fons, però tenen espais més reduïts i, per tant, no poden oferir-ne tant com si fossin establiments de dimensió mitjana”. El secretari tècnic del Gremi creu que “la capacitat de servei actualment és millor que fa uns anys, però hi ha una diversitat més petita”. A continuació fa una analogia amb els espais museístics catalans: “No tenim un Louvre, però sí que comptem amb una Fundació Tàpies, una Miró i un Museu Picasso. Això diu molt del nostre model”.

Des de l’inici de la crisi, el sector llibreter es queixa de la desatenció de les administracions. “Si abans del 2008 la inversió en el sector podia suposar un 8% -i, per tant, no érem un sector subvencionat-, fins al 2015 la inversió ha sigut pràcticament nul·la”, comenta el secretari tècnic del Gremi de Llibreters. L’única excepció seria el pla Llibreria Activa, que tenia com a objectiu la modernització dels establiments amb la finalitat de millorar els seus serveis. El 2012 s’hi van destinar 230.000 euros a tot Catalunya. Un any després l’Ajuntament de Barcelona va obrir una línia de subvencions a llibreries dotada amb 100.000 euros. “Si podem aprovar el nou pressupost al juny o al juliol tenim previst augmentar la dotació pressupostària per a llibreries -explica Quim Torrent-. Els ajuts a la modernització continuaran, però una altra iniciativa per fomentar la lectura serà regalar un val als nens que facin sis anys perquè puguin comprar un llibre i comencin la seva biblioteca personal”. Recentment, durant la presentació de l’últim estudi d’hàbits de lectura, el conseller de Cultura, Santi Vila, assenyalava també altres fronts d’actuació: “La dotació de biblioteques ha de créixer, tenim un dèficit important. Hi ha ajuts a la producció editorial que hem de corregir, i també la línia de subvencions a la traducció”.
Torrent recorda que l’Institut Català de Finances col·labora també en la transformació del portal Liberdrac, que des del 2012 donava servei a les llibreries interessades a oferir els llibres en format digital. “Libelista serà una plataforma digital de vendes, on es podran trobar títols en tots dos formats -diu Torrent-. No és un Amazon, sinó que es farà distribució dels títols a través de les llibreries. És una via més per acabar generant ingressos”.
Barcelona mira cap a París
El servei millora, però la diversitat és més petita
En el cas de la capital catalana actualment es treballa en un estudi que ajudi a fer un diagnòstic de la situació actual del sector. “El presentarem el mes que ve -avança Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona-. Volem ajudar l’actual model de llibreries perquè creixi i es consolidi, fixant-nos en el que estan fent a París. Allà l’ajuntament ha ajudat locals d’interès cultural perquè no perdin el seu espai en llocs cèntrics, tenint en compte que durant els últims anys molts d’aquests locals han acabat sent comprats per grans multinacionals”. Sureda fa una definició de l’actual mapa de llibreries barcelonines: “La diversitat hi és un tret important, però també l’especialització. Últimament han obert les portes llibreries que s’han convertit en centres culturals de proximitat. És important que puguin subsistir”.
Sureda reflexiona sobre el nomenament de Barcelona com a ciutat literària de la Unesco. “Aquest nomenament no s’ha de confondre amb un Any del Llibre: és per sempre -diu-. Això ens permet treballar a fons per articular el sector, per coordinar-lo i donar-li més visibilitat, i també per fer més presents els autors. Volem crear línies que ajudin la pròpia estructura sectorial, defugint les grans activitats i festivals, i volem potenciar la nostra projecció internacional: estem ben situats a l’Amèrica Llatina, però queda molt de camí per córrer en altres països”.
Amenaces potents
 Diumenge (24.04.2016) Joan de Sagarra, a la la Vanguardia parlava de "Llibreries Barcelonines" entre altres coses escrivia "Qui no ha robat mai un llibre! Jo era molt bo robant, però no només al Drusgstore del passeig de Gràcia sinó també a l'Áncora y Delfin, a la Diagonal. Avui dia les dues llibreries ja no existeixen... " i es queda tant tranquil i a més es pregunta perquè ja no existeixen...
*La pirateria i la poca presència de les humanitats a les escoles
“El repte més important que tenim és ampliar la base de lectors. Sembla molt genèric i no ho és -explica Patrici Tixis-. Hem d’aconseguir que cada cop hi hagi més gent que s’interessi per llegir”. L’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, presentat aquesta setmana, mostrava que el percentatge de catalans lectors el 2015 era del 66,3%. La mitjana europea, del 68%, encara queda a 1,7 punts. Tixis assenyala dos problemes importants, la “poca importància de les humanitats” a l’ensenyament i “la pirateria”, que fa molt mal al sector. La consultora GFK es va encarregar de fer l’últim informe sobre pirateria a l’Estat: “Es van fer 335 milions de descàrregues il·legals de llibres el 2014 -recorda Tixis-. D’aquestes descàrregues, només un 20% dels pirates admeten que comprarien els llibres”. El valor estimat del contingut piratejat és de 100 milions d’euros, una xifra que suposa el 12% de la facturació total.
Marià Marín assenyala que aquest percentatge que suposa la pirateria pot “ser la clau per passar de tenir beneficis a estar en números vermells”. Una última amenaça al sector que el Gremi ha detectat són “les males pràctiques comercials” en el llibre de text. “Es donen casos de competència deslleial i de pirateria -afegeix-, i de moment hi ha una gran impunitat pel que fa a les vendes il·legals. Cal actuar amb urgència, perquè es tracta d’una franja de mercat rellevant”.
Jair Domínguez a la Llibreria 22 de Girona

L’escriptor, que acaba de disparar set bales amb la novel·la Perímetre(Catedral), tria estirar-se sobre els taulells de la Llibreria 22. “Per què l’escullo? Per l’emplaçament: després de comprar el llibre que volies tens uns set o vuit bars esplèndids al costat per anar a llegir-ne les primeres pàgines i fer una copa. Pels treballadors: gent que sap de llibres. Què hi compro? Biografies d’escriptors i de músics. Sóc molt xafarder. M’interessen les vides privades”.
Jordi  Nopca publicat a l'Ara.cat 23.04.2016
 http://www.ara.cat/dossier/defensa-llibreries_0_1564043646.html

UN NOU ESPAI PER LAA LA CULTURA A GIRONA, L'ESPAI 22

Enric Tubert i Jordi Gispert. Primer pla en regidor de
cultura de Girona Carles Ribas. Foto: Camara Rosa. 
El dia 21 d’abril, un dijous a la tarda, Guillem Terribas, llibreter, incansable activista cultural, era, de manera plenament justificada, una persona feliç. Només competia amb ell en aquest aspecte Jordi Gispert, que li va agafar el relleu en la gestió de la Llibreria 22 fa poc més d’un any. S’inaugurava l’Espai 22, un nou local situat on abans hi havia la sala d’exposicions de la Fundació Fita, de manera que ara tot el passadís que connecta la Plaça Jordi de Sant Jordi amb el carrer Hortes és temàtic de La 22, ja que hi donen l’aparador de la llibreria i les entrades de la botiga de còmics i el nou Espai 22. Fa 37 anys es va fundar la Llibreria 22, un lloc que els promotors tenien clar que no havia de ser només un punt de venda de llibres, i aquest esperit és el que es consolida i s’amplifica amb l’obertura del nou Espai 22, una magnífica sala on fer no només presentacions de llibres, si no tota mena d’activitats culturals organitzades amb la complicitat de qualsevol persona i entitat que tingui ganes de treballar en benefici de la cultura i que tingui una proposta que coincideixi amb la línia de la nova sala. L’Espai 22 és doncs una iniciativa de mecenatge ciutadà de primer ordre, una iniciativa generosa com n’hi ha poques. Amb capacitat per a una cinquantena de persones assegudes, l’Espai 22 obrirà a les tardes, de 5 a 8, i l’aspiració és que “hi passin moltes coses”

La presentació en societat del nou local va atreure un munt d’amics i fidels de la llibreria, que van ocupar tant la sala com el passadís, aprofitant també la signatura multitudinària de llibres que van fer diversos autors com aperitiu de la diada de Sant Jordi. Anna Ballbona, Alicia Kopf, Carles Ribas, Víctor García Tur, Anna Carreras, Núria Martí, Albert Forns, Jimmy Barnatán -música, escriptor i director madrileny-, Albert Forns, Sebastià Roig i Jordi Casals van signar exemplars de les seves darreres obres en unes taules situades a la plaça Jordi de Sant Jordi, mentre al passadís es serveis una magnífica fideuà regada amb vi del celler Espelt. A l’hora dels parlaments, van prendre la paraula el mateix Terribas, Jordi Gispert fill i el regidor gironí de Cultura Carles Ribas, a més d’Enric Tubert, que va presentar a Jordi Gispert pare, autor de la fabulosa primera exposició de l’Espai 22. En una tarda-vespre en què es va declarar diverses vegades l’amor pel paper, Gispert fill va voler subratllar que el nou espai no vol ser una galeria d’art, o no només això, sinó que vol ser un lloc on trobar “obres d’art sobre paper”, seriades i originals, i també llibres singulars de bibliòfil i d’artista, com alguns dels que exposa Gispert, “per llegir art, sense una sola lletra, perquè la meva manera de parlar és la pintura”, com explicava el mateix artista.
Guillem Terribas i Jordi Gispert i Saget. Foto: Camara Rosa 

DANI CHICANO publicat a a SOM CULTURA 24.05.2016 http://somcultura.com/un-nou-espai-per-a-la-cultura-a-girona-lespai-22/
Imatges de la Inauguració: https://youtu.be/z7ZyxmREVMM