29/11/16

La novel·la del Bertrana “més potent, compromesa i brillant dels últims anys”

 L'editora de Columna vaticina “una allau de bones crítiques” a ‘I ens vam menjar el món'.
 Xevi Sala va presentar ahir el seu llibre a la Casa de Cultura.
Lluís Freixas, Jordi Grau, Xevi Sala i Glòria Gasch

Els editors no sempre estan contents amb les obres guanyadores dels premis literaris que patrocinen, però aquest no és el cas de I ens vam menjar el món, la novel·la amb què l'escriptor i director adjunt d'El Punt Avui Xevi Sala va rebre el Bertrana d'aquest any i que l'editora de Columna, Glòria Gasch, va vaticinar ahir que “rebrà una allau de bones crítiques” perquè, segons va afirmar amb una contundència inusual, és la novel·la del premi gironí “més potent, compromesa i brillant dels últims anys”. Ningú no va contradir aquest preàmbul apoteòsic en la presentació, a la Casa de Cultura de Girona, del llibre de Xevi Sala, de qui el director de l'edició gironina d'El Punt Avui, Jordi Grau, va dir que “ha trobat la seva veu” i “s'ha consolidat plenament com a escriptor” amb una història, tal com va detallar amb profusió d'imatges preses del llibre, que adopta ingredients tant de la novel·la d'aventures com de la de contingut polític –i amb prou subtilesa per no ser neutral, va afegir–, i que supera el repte de “situar els personatges al límit sense que perdin credibilitat”. La seva vena periodística, d'altra banda, aflora en la crítica a la corrupció o en la preocupació pel medi ambient, va observar Grau, que veu també en la trama una visió de la Transició en què predomina “la decepció per la perversió dels ideals en què molts havien cregut”.

El director de la Casa de Cultura i també periodista, Lluís Freixas, va concretar els trets comuns que al seu parer caracteritzen les quatre novel·les que ha publicat Sala fins ara: són llegidores (“però no fàcils”); tenen “voluntat artística” (és a dir, no en fan prou amb l'argument); combinen amb amenitat trets de la novel·la de gènere; inclouen apunts lírics; revaloren el paisatge de proximitat en lloc de caure en la temptació del cosmopolitisme, i se serveixen amb agudesa de la mirada periodística a la manera de Miquel Pairolí; és a dir, “amb esperit crític, reflexió, memòria i ambició d'estil”.
El mateix Xevi Sala, que va referir-se al seu llibre com “una novel·la que una ficció que tafaneja en la realitat”, va confirmar fins a quin punt s'ha servit del “privilegi” del seu ofici quan va explicar que la primera idea de la novel·la la va tenir l'any 1986, mentre cobria una manifestació de la Crida prop de la base Loran i se li va acudir preguntar a un soldat nord-americà què li semblava aquell acte de protesta. El germen de I ens vam menjar el món data d'aquell dia, encara que tardaria molt de temps més a prendre forma: amb l'impacte de la demolició de les antenes de Ràdio Liberty.
Eva Vázquez en el Punt-Avui 29.11.2016
Carles Ribas, Guillem Terribas, LLuís Freixas, Xevi Sala
Glòria Gasch, Jordi Grau, Joan Domènech.
 Foto:  David Ferrando. 
* El Jurat del Premi de Novel·la Prudenci Bertrana està format per: Glòria Gasch, Llucia Ramis, Xavier Cortadellas, Albert Vilaró i Guillem Terribas. 

26/11/16

Cinema Truffaut: El documental ‘Priorat' mostra la transformació de la comarca

Es projecta avui al cinema Truffaut, en un acte en què participarà Josep Roca i que inclourà un tast de vi.

Priorat és un documental que està atraient l'interès de televisions europees i d'una de nord-americana després del seu pas per diversos festivals, algun de tan destacat com l'IDFA d'Amsterdam. Dirigit per David Fernández, mostra la transformació del Priorat en els últims 25 anys i posa cara als que van liderar una autèntica revolució en una zona que estava a punt d'enfonsar-se i la van situar com un referent vinícola a escala internacional.
El film és una història coral que gira entorn de l'arribada de René Barbier i de cinc persones vingudes de fora que van rellançar la comarca. Han estat gairebé quatre anys de rodatge i de moltes dificultats per aconseguir finançament. L'equip va recórrer pam a pam tot el Priorat, a més de fer entrevistes a Madrid, Barcelona, Girona i Londres.
Tono Folguera (Lastor Media), productor del documental, que ha tingut TVC entre els seus col·laboradors, en declaracions a ACN destaca la complexitat d'aquest projecte: “Primer, per motius físics, perquè les distàncies són més llargues del que sembla, amb carreteres plenes de revolts, i, segon, perquè ens va costar introduir-nos a fons en aquesta comarca i contactar amb un ampli nombre de personatges.”
Imma Puig, Salvador Garcia-Arbos i Josep Roca  a l'Espai 22
Priorat es projecta avui al cinema Truffaut de Girona (20 h, 5 euros), en un acte en què prendran part el director, el productor, el periodista Salvador Garcia-Arbós i l'enòleg Josep Roca. En acabar la projecció s'oferirà una degustació del vi Martinet Bru.
Per altra banda, demà, dissabte, a la Llibreria 22 de Girona, el mateix Josep Rere les vinyes (Rosa dels Vents), en un acte en què Salvador Garcia-Arbós conduirà una tertúlia amb els autors. 
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt-Avui 25.11.2016
Imatges de la presentació a la 22    
https://youtu.be/zPxuEivMvaY

24/11/16

CUANDO PINTABAMOS ALGO EN MADRID: Un full de ruta per als moderats que vindran

Josep López de Lerma reivindica, gairebé com a obligació, la necessitat de negociar - Valora que si es fa una comparació, «guanya la vella CiU»
Josep López de Lerma presentant el seu llibre a la 22
Foto: Aniol Resclosa. 

Minoria selecta. El polític gironí presenta a la Llibreria 22 el seu llibre «Cuando pintábamos algo en Madrid» (ED Libros, 2016). «Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», recorda López de Lerma sobre la seva etapa al Congrés al grup de CiU, mentre afegeix: «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut» 
Quan jugues a tot o res, el resultat és res. Sota aquesta premissa, Josep López de Lerma va presentar ahir al vespre el seu llibre Cuando pintábamos algo en Madrid a la Llibreria 22 de Girona. El polític gironí va repetir aquesta idea unes quantes vegades per valorar les accions dels últims anys de «la nova CiU». Tot i que l'exvicepresident del Congrés dels Diputats va deixar clar que el seu llibre «no és contra res ni contra ningú», ell mateix va admetre que les pàgines que ha escrit conviden a fer una comparació entre l'època que descriu –va ser parlamentari des del 1980 fins al 2004– i la realitat actual. I que en aquesta comparació, «guanya la vella CiU».

De fet, López de Lerma va ser taxatiu contra l'actitud de «la nova CiU». «No tinc nostàlgia, però estic fart i emprenyat que diguin que tot allò [del passat] i res és pràcticament el mateix», va exclamar, al mateix temps que va recordar que CiU havia estat la tercera força política espanyola i que el 80% de les lleis de l'Estat tenien el segell de la federació nacionalista. «Vam contribuir a l'Estat i vam omplir la Generalitat de contingut», va subratllar el polític gironí, que va reivindicar, en més d'una ocasió, la necessitat –per a ell gairebé l'obligació– de negociar. Un dels fruits de la seva voluntat negociadora es va poder apreciar a la mateixa Llibreria 22, ja que entre els assistents hi havia dues persones provinents de la política però no del seu antic partit, sinó de les files socialistes: Pia Bosch i Montse Palma.
«Nosaltres érem una minoria selecta i respectada», va considerar l'exdiputat sobre la seva etapa al Congrés, de la qual també en va lloar «la seriositat i la rigorositat» del grup de CiU. «Sense renunciar a la teva ideologia, has d'administrar el temps», va reclamar López de Lerma, que va defensar la responsabilitat en política. Per això, va criticar «els patis de col·legi» de la cambra baixa dels darrers dies i va lamentar que en aquest espai el PDECat s'hagi alineat amb Bildu. En aquest punt, el polític va relatar que després de treballar amb Mèxic l'extradició d'etarres, va haver de tenir protecció policial una dècada per amenaces d'ETA.
Una vocació pedagògica
En la presentació del llibre, López de Lerma també va confessar que la idea de fer el Partit Reformista, liderat per Miquel Roca, va sorgir de la banca. Abans d'acabar, el polític gironí va remarcar «la vocació pedagògica» del seu llibre, ja que va valorar que és «un full de ruta que, més aviat o tard, es tornarà a practicar». «Després de la revolució vindran els moderats», va concloure, tot fent una crida a evitar la confrontació.
Pau Esparch, publicat en el Diari de Girona 23.11.2016

19/11/16

Miquel Aguirre rep el premi Setè Cel de Salt

L'escriptor Miquel Aguirre va rebre el premi Setè Cel per la seva novel·la Els
L'alcalde Jordi Xifre entregant el Premi a Miquel Aguirre. 
morts no parlen, en una cerimònia que va tenir lloc ahir a la biblioteca Iu Bohigas de Salt. El jurat del premi l'han format Vicenç Villatoro (president), Jordi Xifra, Guillem Terribas, Albert Rossich, Miquel Berga i Eva Rigau. El jurat va tenir en compte el Club de Lectura de Salt i les valoracions del Club de Lectura de Palamós. Els morts no parlen és per al mateix autor “una mixtura entre novel·la negra i d'humor ambientada a la capital del Pla de l'Estany i protagonitzada per torners, jubilats, carnissers, gent normal del poble, sense detectius ni uniformes”. “La trama comença quan un torner prejubilat de Banyoles que passa el dia a l'hort un dia troba un cadàver”.
El Punt-Avui 19.11.2016.

8/11/16

‘The night of the slasher', millor curt de l'Acocollona't

 ‘Renaixement' i ‘Diguin el que diguin', dues comèdies sobre la psicopatia, guanyen el tercer Acocoexprés.

The night of the slasher, obra del nord-americà Sam Hamassian, ha estat proclamat el millor curtmetratge de l'Acocollona't, la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona, que, des del 28 d'octubre, ha celebrat la sisena edició. Per la seva banda, The app, una sàtira sobre l'enverinat encís de les aplicacions mòbils de Julián Merino, ha resultat mereixedora del segon premi i el premi del públic. El jurat, format per Santiago Alvarado (director de Capa caída), Iván Villamel (autor del curt multipremiat Mr. Dennton) i Francis Díaz (redactor del web especialitzat en el gènere Aullidos), ha decidit atorgar una menció al film Graffitti, de Lluís Quílez, una faula postapocalíptica que incorpora una introspecció existencial agredolça.
Pel que fa a la principal guanyadora, el jurat n'ha valorat “l'excel·lent realització i disseny de producció al servei d'una trama que actualitza i evoca, sense contemplacions, els orígens d'un dels subgèneres clau del terror modern”. Pel que fa al curt The App, en reconeix “el perfecte ús de la ironia i l'humor com a eines vehiculars d'una història que ens obliga a reflexionar sobre la pèrdua de voluntat humana davant l'inevitable avenç de la tecnologia”. El primer i el segon premi es repartiran 600 i 400 euros respectivament, mentre que el del públic està dotat amb 300 euros en material de la Llibreria 22.
Quant a la tercera edició de l'Acocoexprés, el concurs de curts fets en 24 hores, els vencedors han estat dos slashers amb un toc de comèdia negra: Renaixement, de Joaquim i Joan Girbau, i Diguin el que diguin, d'Òscar Lladó, millor curt (300 euros) i segon premi (150 euros) respectivament. El curt Carrers, de Fran Boyle, ha rebut una menció al millor curt jove, i de Cabrones, de Xavi Morcillo, se n'ha reconegut la tasca dels actors.
Jordi Camps Linnell, publicat en el Punt Avui 08.11.2016 

2/11/16

Gelpí i Massanet recuperen ‘Les cartes', de Víctor Català

 En el 50è aniversari de la mort de Caterina Albert, presenten a la Proposta de Poesia del Casero, a La Planeta, l'obra que hi van estrenar ara fa 24 anys.

Teresa Gelpi en un moment de l'obra Les Cartes.
Teresa Gelpí i Pep Massanet, els fundadors de la companyia DDT Teatre, van estrenar el 30 d'octubre del 1992, en plenes Fires de Sant Narcís, el monòleg Les cartes, de Víctor Català, dirigit per Jep Sánchez Minobes, que aquell any va cloure la Proposta de Teatre Independent de la sala La Planeta . Vint-i-quatre anys més tard, Gelpí i Massanet recuperen aquell text de l'escriptora escalenca Caterina Albert, en el 50è aniversari de la seva mort, en una lectura que tindrà lloc avui també a La Planeta (20 h, 3 euros), dins la XXIV Proposta de Poesia del premi Just Manuel Casero, organitzat per la Llibreria 22.
“Som conscients que no es tracta d'un text planer i que requereix tota l'atenció del públic, però estem satisfets del treball realitzat”, declaraven el 1992 Gelpí i Massanet abans de l'estrena a La Planeta. “És un personatge molt diferent dels que havia interpretat fins ara. A més, ha estat un text feixuc a l'hora d'aprendre'l, el qual també m'ha obligat a mesurar i dosificar l'energia per no davallar en cap moment, però n'estic molt satisfeta i gaudeixo interpretant-lo”, afegia Gelpí.
“La Madrona conta la seva vida per vuit duros. Aquest acte impúdic, en canvi, es transforma en un gest d'amor, perquè en la força dels sentiments hi ha la grandesa dels homes malgrat les limitacions i els obstacles”, escrivia Natàlia Molero en el programa de mà de Les cartes en la seva estrena. En el mateix programa es recollia una ferma defensa del monòleg com a gènere de Caterina Albert: “En general, es considera el monòleg com el caganiu dels gèneres dramàtics... se'l considera com una fotesa sense importància destinada només a escurçar un entreacte massa llarg o a reomplir un programa de benefici. Jo no participo d'aquest desdeny; tot al contrari, confesso que tinc una feblesa pel monòleg i que el considero un gènere tan susceptible de perfecció i d'importància artística com qualsevol altre dels gèneres teatrals.” L'escriptora va publicar set monòlegs, La tietaPere MàrtirLa VepaGermana PauLa infanticidaLes cartes i Verbagàlia, escrits en vers o en prosa, entre 1898 i 1904.
Xavier Castillón Publicat en el Punt-Avui 02.11.2016

‘Medusa', premi Masó

 La Virgueria guanya amb una adaptació de la novel·la de Menéndez Salmón el desè premi Quim Masó per a produccions teatrals, lliurat dins de Temporada Alta.

La companyia barcelonina La Virgueria va rebre ahir al vespre el X Premi Quim Masó per a produccions teatrals pel seu projecte Medusa, en un acte a la sala La Planeta de Girona, dins del festival Temporada Alta. L'acte va ser presentat per l'escriptor Josep Maria Fonalleras i va incloure l'actuació musical d'Anna Moliner. Els altres dos projectes finalistes del premi han estat Quan la pluja deixi de caure, d'Andrew Bovell, presentat per la Sala Atrium , i La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt, una proposta deFarrés Brothers .
El projecte guanyador, Medusa, parteix de l'adaptació que Pablo Ley ha fet de la novel·la homònima de l'escriptor asturià Ricardo Menéndez Salmón sobre el cineasta, fotògraf i pintor Prohaska, un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, que planteja dues preguntes: si es pot viure sense ideologia i si es pot mirar amb impunitat.
La Vigueria es va formar el 2009, any en què va estrenar la seva primera producció, Si avui és diumenge demà és dijous. Des de llavors, ha anat desenvolupant un llenguatge propi i buscant noves fórmules per arribar a l'espectador, en espectacles com ara L'hivern al cos180º de celPaisaje sin casasEl pes del plom i Arbres. “La Virgueria som l'Aleix Fauró, la Isis Martín, la Marina Fita, l'Oscar Llobet i la Patrícia Bargalló. Compartim una mateixa visió del fet teatral: creiem en un teatre compromès. Compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació.” Així es presenten al seu web. El projecte de La Virgueria ha estat escollit entre 22 propostes presentades a aquesta edició del premi QuimMasó. Aquest guardó està dotat amb 40.000 euros i també comporta que Medusa s'estreni a Temporada Alta 2017 i es vegi al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquest any, el jurat del premi Quim Masó està format per Josep Domènech, director de produccions de Bitò; Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC); Margarida Casacuberta, professora i investigadora de literatura contemporània de la Universitat de Girona; Pere Puig, director de la sala La Planeta; Jep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona; Andreu Gomila, director de Time Out Barcelona, i Laura Serra, cap de cultura del diari Ara.
El quatre primers son membres de la Virgueria teatre.
El guardó es va crear l'any 2006 en reconeixement a l'actor, director i productor teatral Quim Masó, un dels fundadors de Bitò i de Temporada Alta, i és l'únic premi del país que finança la producció d'espectacles teatrals en llengua catalana. El premi està impulsat per la família Masó, Bitò, la llibreria 22, Proscènium i La Planeta, l'Ajuntament i la Diputació de Girona, amb la col·laboració del TNC i de Temporada Alta.
Xavier Castillon El Punt Avui 27.10.2016