12/6/17

Un retrat del tombant de segle, guanya el Vayreda

Els Premis Literaris Ciutat d’Olot premien la novel·la ‘Ploureu per vosaltres’, d’Antoni Carrasco.  Santiago Forné guanya el de novel·la juvenil i el Joan Teixidor de poesia es declara desert.
Antoni Carrasco, el regidor de cultura Josep Berga i Santiago Forné
Foto: J.C.

Antoni Carrasco (Santa Coloma de Farners, 1957) ha guanyat el premi Marian Vayreda de prosa narrativa dels Premis Ciutat d’Olot, el lliurament dels quals es va fer ahir en un acte al Museu dels Sants, amb un retrat dels darrers anys del segle XX. A Ploreu per vosaltres, segons va destacar el jurat, Antoni Carrasco tracta temes com la relació entre pares i fills, la nostàlgia de la infantesa, dilemes èpics potents, el pes del passat i la difícil definició d’un sentiment identitari, tots ambientats en els últims anys del segle passat. El jurat del Marian Vayreda, format per Margarida Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Carles Batlle, Marta Ramoneda i Josep Lluch, n’ha destacat “el desplegament de la història oculta en els capítols o relats, una tensió ben treballada i un sentit últim obert i suggestiu”. Antoni Carrasco és nascut a Santa Coloma, però viu a Barcelona i treballa al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Fins ara ha publicat Saltimbanqui (Pagès Editors, 2002) i La segona lluna (Empúries, 2015), novel·la amb la qual va guanyar el premi Just Casero 2014.
El premi Marian Vayreda de prosa narrativa és el més important dels Premis Literaris Ciutat d’Olot, amb una dotació de 10.000 euros i la publicació per part de l’Editorial Empúries. Ahir també es va fer el lliurament del premi de novel·la juvenil a Santiago Forné per L’exili d’Arsinoe Bauh, que rebrà 4.500 euros i Llibres del Segle publicarà la novel·la. El jurat estava format per Josep Gòrriz, Josep Torrent, Marta Costa-Pau, Dolors Garcia i Cornellà i Pau Joan Hernàndez. Aquesta novel·la planteja el conflicte entre dues societats que habiten una a la regió dels Pirineus i l’altra al sud d’aquesta. La del sud és una societat moderna i en canvi la del nord ha renunciat a la tecnificació. Un personatge del sud vol veure com es viu a l’altra part, tot i que des del seu poble els consideren uns salvatges. L’obra és una variant positiva i creativa del clàssic Un món feliç. A partir d’aquesta història, l’autor fa una recreació ambientada en l’actualitat. I aquest és precisament un dels aspectes que més ha destacat el jurat.
Premi Casero 2015.
Santiago Forné (Castelló de la Plana, 1959) viu a Catarroja i és professor d’escola d’adults, tot i que actualment es troba en excedència voluntària. Fins ara ha publicat La dona infidel (Quaderns Crema, 2002), Conta’m la veritat sobre l’amor (Editorial Tria, 2010), L’últim estiu abans de Chicago (Editorial Tabarca, 2006), Màscares trencades (Editorial Tabarca) i L’últim linx (Editorial Bullent).
El jurat del premi Joan Teixidor de poesia, integrat per D. Sam Abrams, Maria Rosa Font i Massot, Txema Martínez, Roger Costa-Pau i Rosa Vilanova, ha declarat aquest premi desert.
Jordi Casas El punt-Avui 11.06.2017

9/6/17

Ramon Vilaró presenta el llibre «Mabuhay»

Ramon Vilaro i Miquel Fañanas. Foro: Aniol Rasclosa.
El periodista Ramon Vilaró, establert a Lloret de Mar, va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el llibre Mabuhay. Bienvenidos a Filipinas, en un acte que va comptar amb la participació de l'escriptor Miquel Fañanàs. Vilaró aplega experiències viscudes durant els anys que va exercir de periodista a Filipines, un país que considera turísticament molt atractiu, si bé mogut des del punt de vista social i polític.
Diari de Girona, 09.06.2017

Lluís Busquets recomana seguir Xirinacs per avançar en el procés de Catalunya

L'escriptor olotí presenta a Girona tres llibres sobre el pensador de la lluita no violenta .Toni Rico diu que Xirinacs no va caure en el desencant
Josep Puigbó, Lluís Busquets i Antoni Rico presenten
 els llibres a l´Espai 22 de la Llibreria 22. 

L'escriptor olotí Lluís Busquets va proposar ahir seguir la filosofia de Lluís Maria Xirinacs, a qui ha dedicat diferents llibres, si el que vol és poder continuar avançant com a país.
Busquets va resumir en cinc punts la filosofia de la lluita no violenta de Xirinacs, que s'inspirava en Gandhi: En primer lloc, quan una cosa està malament, cal denunciar-la. Així és com Xirinacs va entrar en vaga de fam a primers de la dècada de 1970 per denunciar que als Països Catalans no hi havia eleccions lliures. Ho va pagar amb pena de presó.
En segon lloc, no s'ha de col·laborar amb el règim. El tercer punt és la pràctica de la desobediència civil. El quart, planificar i portar a terme accions com ara la vaga de fam.Cinc punts a seguirOferir una alternativa és el cinquè punt de la lluita no violenta. «Em sembla que aquests punts els hem de tenir presents avui si demanem un país millor», va dir Lluís Busquets a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona, en la presentació del darrer dels llibres que ha dedicat al pensador que es va «deixar morir» l'estiu del 2007 en un bosc del Ripollès: Xirinacs, el profetisme radical no violent (Balasch Editor).L'acte va comptar amb la participació de l'historiador valencià resident a Girona Toni Rico i el periodista Josep Puigbó.Busquets va agrair al director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, present a l'acte, l'acceptació de la publicació d'una sèrie d'articles de Xirinacs que, a l'arrencada de l'actual mil·leni, van servir per «expliquen exactament el seu pas de la política a la demòtica».Amb el concepte demòtica, Xirinacs va definir un model social que s'organitzava a partir de les famílies per estructurar la societat no només com a individus cridats a votar cada quatre anys, sinó com a individus que han de gestionar el resultat de la votació.Puigbó va recordar les diferents ocasions que, com a periodista de Televisió de Catalunya o de Ràdio Olot va tenir l'ocasió d'entrevistar Xirinacs o compartir amb ell un programa. Segons Puigbó, Xirinacs «incomodava profundament Jordi Pujol», aleshores president català. «El que m'agradaria de Xirinacs si fos entre nosaltres és que pogués opinar sobre el moment actual», va concloure Puigbó, referint-se al procés català.Per la seva part, el professor Rico, expert en Joan Fuster, membre de la CUP i que treballa a l'institut de Vilablareix, va qualificar Xirinacs «no només com el nostre Gandhi, sinó també com el nostre Luther King, Nelson Mandela i Desmond Tutu», en el sentit que va ser un d'aquells personatges sorgits a mitjan segle XX que van fer de la lluita no violenta el seu projecte.Per Rico, sovint la societat els va veure com a homes egoistes i «el sistema» va aconseguir difondre d'ells una imatge nagativa, d'homes anàrquics i caòtics.Rico va citar l'escriptor sudamericà Eduardo Galeano per definir la utopia com «aquell horitzó on volem arribar» i que no assolim mai, i precisament per això ens permet avançar. Doncs bé, això és el que feia Xirinacs quan als anys 1970 parlava de la independència dels Països Catalans i la gent el prenia per boig, en canvi avui la idea no resulta tant forasenyada, segons Rico.

Toni Rico, que ha vist crèixer la idea d'un Xirinacs ermità després de la lectura del llibre de Lluís Busquets, és pregunta si Joan Fuster i tants altres grans intel·lectuals, que no eren homes de partit, no encaixarien també en aquesta definició. Precisament a aquests grans pensadors que no són de partit la idea d'ermità «els acaba de fer grans».
Sempre a la palestraRico va dir que la figura de Xirinacs trenca «el relat de Tarradellas» i que Xirincs va ser un dels pocs intel·lectuals que als anys vuitanta, amb la Transició ja desembocada en un autonomisme consolidat, «no va caure en el pou del desencant», sinó que va continuar protagonitzant accions que el van tornar a situar al primer pla mediàtic, com ara quan es va declarar «amic d'Eta» en un sonat acte reivindicatiu l'any 2002 al Fossar de les Moreres, en homenatge als «terroristes» defensors de Barcelona el 1714.
Daniel Bonaventura, publicat en el Diari de Girona 07.06.2017

8/6/17

SENHAL, una anomalia tenaç

La col·lecció de ‘plaquettes’ ‘Senhal’ arriba al número 150 i es reafirma com l’únic espai periòdic de creació literària a Girona.  Pep Vila sosté que assumeixen “la suplència de les revistes d’abans de la guerra”

Això era al temps que els animals parlaven, diu Joaquim Namorado en un dels poemes que Ponç Pons acaba de traduir del portuguès per al número 150 de la col·lecció de quaderns de bibliòfil Senhal. La primavera de 1984, quan els filòlegs Pep Vila i Enric Prat van assumir l’edició d’aquestes plaquettes, els animals ja feia temps que només grunyien o piulaven, però tenint a les mans els primers exemplars d’aquella revista curosament plegada, podies arribar a pensar que a penes feia quatre dies que havien perdut el do de la parla; podies arribar a creure que Girona era una ciutat culta, civilitzada i amb possibilitats certes de connectar amb alguna cosa semblant a la modernitat. Senhal era una pedreta, una empresa de fet molt petita i d’una gran modèstia, però era única, convincent i a la seva manera, també, d’un plantejament agosarat.
Prat i Vila encara estaven intentant salvar la revista L’Estruç, un projecte ambiciós sorgit el 1981 de l’Associació d’Ex-Alumnes de Català, i ja s’embrancaven en una altra aventura fins i tot més exquisida i selecta, més pròxima a l’edició de bibliòfil que a la divulgació intel·lectual. Era una temeritat, però els beneïts anys vuitanta afavorien aquesta classe de troballes. I se n’han sortit: 150 números en una trentena d’anys són tota una proesa, més encara en un entorn que ha vist desaparèixer una rere l’altra totes les iniciatives editorials de l’època, des de les revistes Gra de Fajol i Qüern d’Olot, El Bagant de Banyoles o Paraules al Vent de Sant Jordi Desvalls, fins a l’editorial El Pont de Pedra i les Edicions del Pèl. Només ha sobreviscut la Llibreria 22, i no és pas estrany que Senhal hi hagi trobat aixopluc des dels seus orígens, primer com a oficiosa seu social i, més endavant, com a mecenes activa, junt amb l’Ajuntament, perquè no acabés també morint.
Pep Vila, un dels fundadors, assegura que el propòsit era “contribuir modestament a donar continuïtat a la tradició de revistes literàries que havien proliferat a Girona des del modernisme fins a la Guerra Civil”. Totes havien estat, i Vila ho sap, tremendament fugaces, des de Vida i L’Enderroch a la republicana Víctors. El model que desitjaven introduir potser s’hauria acostat a Presència, però com que no disposaven de prou mitjans per editar un producte semblant, diu, van decantar-se per la idea d’uns acurats quadernets, gairebé artesanals, per cobrir un dèficit que Vila creu que encara no s’ha saldat: “No hi havia, ni hi ha encara, cap revista que dediqui espais fixos a la creació literària, i en aquest sentit Senhal assumeix una suplència.” En aquest interinatge ha acabat sent una anomalia consolidada, oberta tant a la narrativa com a la poesia i l’assaig i que aprecien els autors novells i els ja bregats. També reserva un espai a la traducció, com la dels nou poemes grecs de Marguerite Yourcenar, il·lustrats amb gravats de Carles Vivó, que van servir per estrenar la col·lecció el 1984. La cura en el tacte del paper, l’elegància tipogràfica i la reproducció de les il·lustracions són d’una aristocràtica exemplaritat.

Complicitats
Una empresa com la de ‘Senhal’ s’ha de basar per força en moltes complicitats: escriptors, artistes, impressors, distribuïdors i, també, lectors. No cal que siguin molts; n’hi ha prou que siguin atents. Per agrair-los la lleialtat, la presentació del número 150, el dia 15 de juny a la Llibreria 22, s’ha plantejat com una festa de retrobament a la qual estan convidats tots els autors que hi han escrit, que podran llegir fragments d’alguns dels seus textos. Per fer-se una idea del que ha representat aquesta ‘plaquette’ en la vida literària de Girona, n’hi ha prou de resseguir l’índex dels 150 títols publicats fins ara que acompanya l’últim número en una separata especial. El ‘Senhal’ d’aniversari, on el poeta menorquí Ponç Pons aplega les seves traduccions de poetes portuguesos, és també singular: se n’ha fet un tiratge doble i en color.
Eva Vázquez el Punt Avui 05.06.2017

3/6/17

Vida i història s’entrellacen en l’Univers Yourcenar

 L’Aula d’Humanitats i la Casa de Cultura de Girona dediquen una setmana literària a l’autora de ‘Memòries d’Adrià. El cicle comença el 7 de juny amb la clàssica tertúlia gastronòmica a La Mercè.

La gent que s’ha pres el seu temps per llegir Marguerite Yourcenar detesta aquests anuncis de quiosc que la continuen promocionant com “la gran dama de la novel·la històrica” i reduint-la a un sol llibre, preciós, que té tant de relat històric com l’Odissea d’Homer de curset de navegació. Ningú no ha llegit mai La transformació de Kafka perquè sentís interès per l’entomologia. Ningú no hauria de llegir Memòries d’Adrià pensant que sabrà alguna cosa més de la Roma imperial i del seu emperador més humanista, sinó sobre l’amor, l’amistat, la traïció, el dubte, la por o l’exasperant lentitud de la mort. Entrar en l’univers de Yourcenar, com el que proposen del 7 al 15 de juny La Mercè, la Casa de Cultura, el Museu del Cinema, les biblioteques públiques de Girona i Salt i les llibreries 22 i Linguae, és un exercici constant de rememoració: el temps, és sempre el tema, aquesta excavació obsessiva de les capes profundes de la vida que emparenta la seva prosa amb la paciència narrativa de Proust.
Potser perquè costava de pronunciar un cognom que encara no era gens familiar per als lectors espanyols, la primera traducció de Memòries d’Adrià al castellà, el 1955, va passar quasi desapercebuda. I això que el traductor era Julio Cortázar. L’edició provenia, com tantes altres en la postguerra, del mercat sud-americà, però això no explica per què els seus llibres van continuar sent una espècie de raresa per a iniciats fins ben bé el 1980, quan va convertir-se en la primera dona que ingressava a l’Acadèmia Francesa i llavors sí, els lectors van acostumar-se al seu nom i, sobretot, a aquella mirada afilada capaç de posar de genolls tot un emperador perquè semblés tan vulnerable com qualsevol de nosaltres. Havien hagut de passar, però, trenta anys des de la seva primera edició en francès perquè Memòries d’Adrià finalment fos publicada sense la mediació de la rica indústria editorial d’ultramar i conservant la versió insuperable de Cortázar. En català, encara tardaríem un any més a disposar de la primera, el 1983 i a cura de Jaume Creus. Des d’aquella tardana operació de descoberta, que va convertir-la en un fenomen editorial, Marguerite Yourcenar ha continuat sent present a llibreries i biblioteques, però d’una manera ja menys vistosa, més aviat com una escriptora de culte, amb una obscura fama de complexa que comparteix honorablement amb quasi tots els grans clàssics de la literatura. Només li van continuar guardant lleialtat alguns refinats cercles homosexuals, el col·lectiu feminista militant (que va introduir el costum horripilant de referir-s’hi com “la Yourcenar”, com si sortís d’algun xalet de Pedralbes) i la comunitat universitària, especialment els estudiants d’art, que llegien els seus llibres en clau assagística per les seves (tan pertinents) reflexions sobre estètica. El lector comú, que és el qui mana, a penes coneix res més que Memòries d’Adrià i potser té una petita noció d’Opus nigrum, però ha ajudat a sostenir una autora de llenguatge elaborat i lectura reposada a l’olimp dels clàssics i, alhora, al mercat dels supervendes.
Que Girona li dediqui la setmana literària que cada final de curs permet revisar una destacada figura de les lletres universal és una oportunitat per renovar el plaer de llegir aquesta autora tan estimada pels escriptors, que han estat els primers de traduir-la, des de Cortázar a Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Avel·lí Artís-Gener i Lluís Anton Baulenas. El programa de l’Univers Yourcenar començarà el dimecres 7 de juny amb la ja tradicional tertúlia gastronòmica al claustre de La Mercè (18 h), on Imma Merino, Salvador Garcia-Arbós, Josep M. Claveguera, Rafel Masià, Guillem Terribas i Vicenç Pagès Jordà conversaran sobre l’autora i la presència de la cuina en la seva obra. El 9 de juny, el Museu del Cinema (19.30 h) projectarà l’entrevista que va fer-li Bernat Pivot per al programa Apostrophes el 1979, i el dia 12 de juny Antoinette Serra impartirà a la Casa de Cultura (19.30 h) una conferència sobre els records i opinions que l’escriptora va confiar al periodista Mathieu Galey per al llibre Amb els ulls oberts. El dia 13, hi haurà un taller familiar, també a la Casa de Cultura (17.30 h), inspirat en els jocs de l’antiga Roma, i el dia 15 Montserrat Gallart, l’escriptora que més vegades ha traduït Yourcenar al català, parlarà de la influència de la Mediterrània en la seva obra (19 h).
Eva Vázquez, el Punt Avui 31.05.2017
Més informació a la web de la 22 http://llibreria22.net/web/llibreria22
Centre Cultural La Mercè: http://www2.girona.cat/ca/ccm_noticies

29/5/17

Un llibre recull reflexions sobre deu anys de lluites de desobediència al país

Antígona emmordassada’ repassa a les accions dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista.  El presenten dins el Memorial Sebastià Salellas.
Vinyets, Vehi i Majoral a la presentació a l'Espai 22.
Foto: Sara Cabarrocas 

La tragèdia d’Antígona, de la Grècia de Sòfocles, és la d’una noia a la qual prohibeixen enterrar el germà. Antígona desobeeix la prohibició “perquè entén que és just, en té el dret legítim” i “ho fa conscient de les conseqüències”. El mite d’Antígona, explicava ahir la diputada de la CUP Mireia Vehí exemplifica, encara ara, “la cruïlla entre legalitat i legitimitat” i ha servit de fil conductor perquè els autors del llibre Antígona emmordassada , editat per Llibres per la Unitat Popular, reflexionin a través de diversos articles sobre experiències i fites, de lluites desobedients dels últims deu anys als Països Catalans. Mireia Vehí, que signa el preàmbul amb Benet Salellas, va presentar el llibre amb l’advocada Montserrat Vinyets, una de les autores, i de Martí Majoral, portaveu nacional d’Acció Solidària, ahir al migdia a l’Espai 22 en un dels actes del 9è Memorial Sebastià Salellas.
Mireia Vehí va mencionar les lluites per la defensa del territori i de l’habitatge digne dels moviments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i com “la desobediència ha estat el motor de l’acció política” i “no només circumscrita en l’àmbit llibertari”. L’advocada Montserrat Vinyets va destacar que la desobediència civil no només es pot exercir a títol personal, com l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós (CUP), detinguda per negar-se a declarar per l’estelada a l’ajuntament. I va recordar la desobediència institucional, “la que s’exerceix des d’un òrgan col·legiat”. Amb relació al procés, es va remuntar a la consulta per la independència d’Arenys de Munt, del 2009. Martí Majoral, d’Alerta Solidària, havia recordat com la “terminologia que s’utilitzava per fer referència a la repressió” d’aquests moviments com ara “clavegueres de l’Estat” la utilitza la classe política, “l’establishment, que l’havia amagat”. Per Majoral, “el grau de podrit és tal que s’anuncien canvis importants”.
Gemma Busquets 29.05.2017, publicat en El Punt-Avui 

24/5/17

Els llibres, sempre els llibres

El llibre és tan bonic, que abans i tot de llegir-lo ja t'ha hipnotitzat amb el seu
Pere Parramon a l'Espai 22, durant la presentació
del llibre. Foto: Quim Puig
blau de cobalt, en el qual se submergeixen com en un bany de fantasia els dibuixos de vells papers estampats dels segles XVII i XVIII i els dissenys per a tapissos que el decorador Emilio Terry va dissenyar als anys quaranta i cinquanta per a les mansions opulentes de París. Que un text arribi embolicat dins una capsa tan temptadora és un repte, i més tractant-se d'una primera novel·la, com és el cas d'aquest 
El noi saltador i la reina dels guardians rossos, que afegeix al refinament de l'objecte el desconcert del títol. Té, en efecte, presentació de conte per a infants, i és un nen, qui l'obre, un nen imperfecte, amb la mà esguerrada, la cama ranca; un nen sense reflex, tot ell ombra, reclòs a la seva habitació plena de llibres i joguets. Des d'aquesta cambra que cobra vida amb les lectures i amb les entrades i sortides de la mare, una fada de cabells rossos i ulls d'un blau ceruli, assistim a una faula tremendament fascinant, tan hipnòtica com les sanefes pintades que l'embolcallen i que a cada pàgina s'assemblen més al moviment d'una cortina sumptuosa que es descorre a poc a poc, crec-crec-crec. Perquè dins les pàgines d'aquest llibre blau, deliciosament imprès per Sd Edicions, Pere Parramon (Girona, 1977) ha atrapat l'aire enrarit del segle XX, amb aquella olor de medecina i llençols suats, tan a propòsit per acompanyar una humanitat igual de propensa a les pitjors atrocitats com a les més delicades manifestacions de l'esperit.
El nen del conte podria haver estat Proust, allitant-se d'hora per poder-se recrear en l'ansiosa espera del petó de la mare, o Walter Benjamin, contemplant amb fervor el penjoll fulgurant de la seva quan es mudava per anar al ball i estenia damunt el front del fill el perfum marejador de la separació (“Això és la bellesa, la necessitat de tocar alguna cosa que és molt llunyana”, escriu Parramon, i afegeix: “Sí, és el dolor d'una distància”). O potser Gregor Samsa, en una regressió somiada al seu anterior estadi humà. Tots són, com aquest noi saltador, infants presoners de les seves cambres, obsessivament aferrats als objectes familiars: la tassa de brou, les partitures del piano, els gerros de porcellana, els retrats dels avantpassats, el xal de la mare, el cavall de cartró i els llibres, sobretot. “Els llibres, sempre els llibres”, escriu el narrador quan el nen agafa un nou volum del prestatge i conclou que “l'encanteri d'aquesta habitació funciona amb els llibres: nou llibre, nova finestra”. Per això Glòria Bosch va parlar dilluns, en la presentació de la novel·la a l'Espai 22 de Girona, del poder de la literatura per “fondre parets”, per invocar l'invisible i transformar les paraules, fins i tot quan només són un so, una onomatopeia o un balbuceig, en vehicles afectius; paraules amb les quals ens aixopluguem com en una casa. Perquè el llibre no és sinó una elaborada metàfora sobre el desvetllament al món a través d'això tan superflu que abreugem anomenant-ho cultura.
Parramon, historiador de l'art i lector tan obsessiu com el seu noi saltador, se serveix d'una amalgama no gens gratuïta de referències a Goethe, Homer, Kafka, Thoreau, Maragall, Bertrana, Van Gogh, Klee o Fra Angelico, però també a Tom Sawyer, Tarzan, Blancaneu o Mowgli, per elaborar de forma novel·lada un assaig en el sentit més ple del mot sobre la importància de l'art en les nostres vides, com una forma de salvació, com una ètica de la memòria (aquells noms de “senyors importants que cal aprendre”), que serveix per recompondre al capdavall la nostra imatge negada.
Pere Parammon, Glòria Bosch i l'editora. 

19/5/17

El 9è Memorial Sebastià Salellas reflexionarà sobre seguretat i llibertat

Els danys col·laterals de les polítiques antiterroristes, eix del programa d'activitats, a partir de dimarts, que inclou conferències, documentals i llibres.

Lluc Salellas i Guillem Terribas a l'Espai 22 durant la roda de premsa
Foto: Joan Sabater
No ensenyo el DNI a cap policia i no te l'ensenyaré a tu.” Li va etzibar al venedor de la Llibreria 22 quan li va requerir la identificació per cobrar-li amb la targeta de crèdit. L'anècdota, recordada ahir per un dels protagonistes, ara periodista, serveix per il·lustrar la personalitat de l'advocat i polític Sebastià Salellas (1948-2008). Popularment conegut com a Tià Salellas, el seu esperit revolucionari i la seva trajectòria ideològica es recuperen cada any amb un memorial, una trobada que enguany vol reflexionar sobre les polítiques que es duen a terme en pro de la seguretat i els seus efectes entre els ciutadans, quant a drets i llibertats.
El memorial comença dimarts que ve amb la projecció del documental Fugir de l'oblit , d'Abel Moreno, a les 22 h al Cinema Truffaut. Relata la història d'exili, presó i camps de concentració de Josep Busó Pons (Girona, 1922). El 25 de maig, a les 19.30 h al Col·legi d'Advocats, hi haurà la taula rodona Processos per terrorisme, a l'actualitat, a l'Estat espanyol, amb la participació de l'advocat Jacobo Teijelo, amic de Tià Salellas, i els periodistes Anna Teixidor Colomer i Braulio García Jaén. Lluc Salellas va destacar que aquesta taula “oferirà punts de vista antagònics sobre les polítiques de seguretat”, i Guillem Terribas va subratllar “la gran riquesa d'aquesta mostra”. La presentació del llibre Antígona emmordassada, el 27 de maig a les 12 h a la Llibreria 22, i l'estrena del documental Dixan. Alger-Banyoles-Alger amb l'equip creatiu i alguns dels seus protagonistes, l'1 de juny al Truffaut, a les 22 h, completen el programa d'activitats.

Preparant ja un especial per al desè aniversari

Lluc Salellas, que va realitzar el documental Guanyarem sobre el seu pare, està recuperant els últims articles que Salellas va publicar a El Punt entre el 2006 i el 2008. A banda de comprovar la seva vigència en les polítiques de seguretat, es pensa a recopilar el seu llegat com a articulista en un llibre pel desè aniversari. Guillem Terribas proposa, a més, alguna activitat festiva, al carrer, “perquè en Tià era un home de carrer.
Gemmas Busquets, publicat en El Punt-Avui 19.05.2017
Trailer del documental Fugir de l'oblit d'Abel Moreno

El Memorial Salellas se centrarà en els danys col·laterals e

la seguretat.
Foto: Xavier Pi. ACN
Els danys col·laterals de les polítiques de seguretat –amb el focus posat en l'antiterrorisme– centraran el 9è Memorial Sebastià Salellas, que recorda l'advocat i activista. Del 23 de maig i l'1 de juny es projectaran dos documentals, es farà un debat i es presentarà un llibre per reflexionar sobre «com en nom de la seguretat s'acaba afectant el dia a dia de la gent i es vulneren els drets humans i el dret a una justícia equànime, sobretot en el cas d'aquells detinguts per suposadament pertànyer a una organització terrorista», ha dit l'edil de la CUP i fill de l'advocat, Lluc Salellas. Un dels documentals repassarà com han refet la vida els detinguts en l'operació Dixan 14 anys després.
ACN/ Diari de Girona 19.05.2017.

17/5/17

La imaginació torna a regnar en la Fira del Conte de Medinyà

La 8a edició se celebra aquest diumenge amb una vintena d'activitats programades per acostar autors, dibuixants i petits lectors. També hi haurà espectacles com el dels titellaires de Binéfar.
Nuria Bonaventura i Margarida Falgas, a l'Espai 22 el dissabte
13 de maig 2017 durant la presentació del conte guanyador
"Un dinosaure en el jardi". 

Els carrers tranquils de Medinyà tornaran a transformar-se aquest diumenge en el país de la imaginació amb les parades de la 8a Fira del Conte, una de les cites familiars més esperades del calendari primaveral amb la seva combinació de tertúlies, espectacles, balls, música i, sobretot, moltes històries per explicar. En aquesta edició, amb cartell dissenyat per Núria Puig Oltra, hi haurà, a més, un espai destinat als adults, amb la lectura dels contes de Mercè Saurina recollits al llibre Entrades exhaurides, divendres (20 h), que servirà de preàmbul a la festa del diumenge, amb parades repartides pels carrers de Medinyà durant tot el dia, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, quan la mulassa de Girona presidirà la cercavila de comiat.
Entre la vintena llarga d'activitats programades, destaquen les actuacions de Los Titiriteros de Binéfar, Premi Nacional de Teatre del 2009, que presentaran l'espectacle En la boca del lobo (18 h), amb màscares, titelles, marionetes i moltes cançons per narrar un conte amb un llop, una bruixa, un gegant, un bandit, un follet i un gat. Hi haurà també petit teatre de carrer de tradició japonesa, amb contes adaptats per Didier Payré i imatges d'Alexandre David (11 h), per a mainada a partir dels 3 anys, seguit d'una lectura de contes del Japó amb Yoshihira Hioki i protagonitzats per pagesos dels arrossars, nobles de la cort imperial, animals i monstres (11.30 h). La companyia Pocacosa Teatre escenificarà El carreró de les bruixes (12.45 h), i Ana Lima, experta en la suggestió de paisatges onírics, invitarà els lectors més grans (entre 5 i 8 anys) a viatjar a llocs recòndits, mons subterranis i illes remotes a través del seu Atles de llocs que no existeixen (12 h).
Entre els autors convidats, hi haurà Carles Sala, Guillem Terribas i M. Mercè Roca, que participaran en la tertúlia coordinada per la llibretera de L'Altell de Banyoles, Irene Tortós, al voltant del tema Escriure pensant en el que ens envolta (11 h). Meritxell Darnés i Andrea Zayas, en canvi, explicaran com il·lustren i creen els seus contes il·lustrats (12 h), i Lia Bertran i Ester Alsina llegiran els seus propis contes, L'amic de la Marta i L'eriçó que no es volia punxar (16.30 h). Hi haurà també actuacions especials, com ara l'acompanyament musical per anar a dinar del Grup d'Acordionistes de les Comarques Gironines, o la lectura del conte El sol que no tenia memòria, a càrrec de la coordinadora de la fira Margarida Falgàs i de Sandra Roura en la llengua de signes. Totes les propostes, d'entre 15 i 45 minuts de durada cada una, s'alternen amb les habituals parades d'artesania i alimentació.
Un dels actes centrals de la fira serà la presentació del conte guanyador del III Concurs Modest Prats, que ha estat per a Anna Font i El país petit del senyor Pelut. La presentació serà a càrrec de la mestra Laura Baix i la dissenyadora Marta Isorna (12.30 h). En aquesta edició hi aspiraven setze originals, dels quals el jurat ha destacat dues obres més: Els ulls de la imaginació, d'Olga Cercós i Pedro Osuna, i La petita Nigua, de Lídia Garcia i Xavier Mula. La guanyadora del 2016, Núria Bonaventura Castillo, va presentar dissabte passat el seu, Un dinosaure al jardí!, a l'Espai 22 de Girona.

7/5/17

Entrega de Premis Narració Curta organitzat per Válida i Llibreria 22. 22.04.2017



"Un home cau", Escrit al TAV, llegit al cotxe

Sort que a Jordi Basté no li agrada parlar en públic! Va dir-ho ell mateix en el moment que va tenir el micròfon a les mans en la presentació del llibre Un home cau (Rosa dels Vents) del qual el periodista i director d'El Món a Rac1 és coautor juntament amb l'escriptor teatral Marc Artigau. Però si s'hagués tractat d'un partit de futbol, diríem que Basté va estar en possessió de la pilota un 70% del temps. Un matx desigual si es té en compte que hi havia tres jugadors més al camp, entre ells, el seu company literari a més del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Però és que en Basté és, segons va definir-lo l'escriptor i periodista Rafel Nadal –que va presentar la novel·la i els seus autors– un “animal radiofònic”, “una bèstia de la comunicació”. Ho és a la ràdio, fora de la ràdio i també a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona, tal com va quedar demostrat en l'acte d'ahir, que va aplegar una seixantena de persones.
Rafel Nadal, Marc Artigau, Jordi Basté, Carles Puigdemont
i Guillem Terribas abans de la presentació a l'Espai 22. Foto: Manel LLadó
La presentació va començar amb un petita introducció de Guillem Terribas, que amb les seves paraules va fer de facilitador. “Són només quatre homes que han vingut aquí a parlar d'un llibre”, va manifestar el llibreter recentment guardonat amb la creu de Sant Jordi. I així va deslliurar els dos autors del llibre i els dos presentadors de càrrecs i tendències polítiques. Rafel Nadal va assegurar que l'obra escrita a quatre mans “és un llibre rodó”, que “té tot el que ha de tenir una novel·la negra”. “Ho té tot per enganxar”, va assegurar Nadal, que ja va avançar que hi haurà més obres dels dos autors –“en Marc Artigau ha vingut per quedar-se”– i que el personatge de l'investigador, de nom Albert Martínez, es podria convertir en un nou referent de la novel·la negra catalana. “Llarga vida al detectiu Martínez!”, va desitjar Nadal. En un dels moments en què Basté va recuperar el micròfon –van ser uns quants– va voler deixar clar que el vertader escriptor de la novel·la és Artigau, a qui enjogassadament es va referir en diverses ocasions com el “negre”. I va explicar algunes anècdotes de l'elaboració del llibre a quatre mans. Com per exemple, que la falta de wifi en els trajectes en TAV Madrid a Barcelona els havia anat a favor donant-los hores per escriure. Va ser Artigau, però, qui va donar un toc de solemnitat a l'acte destacant la presència del president de la Generalitat. I li va agrair que hi fos. “Que un país tingui cura de la seva cultura és un bon senyal de salut”, va afirmar. Enmig d'un ambient distès, Puigdemont va començar la seva intervenció amb una pregunta espontània: “Què hi faig aquí? Que jo sàpiga no he matat mai ningú!” I agafant el fil d'Artigau va defensar el compromís del govern per invertir més en cultura. “Sense cultura no hi ha civilització, i tampoc nació”, va assegurar. Va qualificar la novel·la de “bon artefacte literari i editorial”, en el qual la trama és més important que el desenllaç. I tot i recomanar als potencials lectors que s'agafin el llibre sense presses, va admetre que se l'havia començat a llegir durant els trasllats de Barcelona a Girona en cotxe i ja no l'havia pogut deixar. “Heu escrit el llibre al TAV, jo l'he llegit al cotxe i ha funcionat molt bé. Podeu continuar!”, va insistir el president.
Núria Astorch, publicat en el Punt-Avui 07.05.2017


Puigdemont: «Sense cultura no hi ha nació ni civilització»

El president de la Generalitat ha encapçalat la presentació a Girona del llibre 'Un home cau', de Jordi Basté i Marc Artigau.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha encapçalat aquest dissabte la presentació aGirona del llibre 'Un home cau', de Jordi Basté i Marc Artigau, tot defensant que "sense cultura no hi ha nació ni civilització". "Estem lluny de la inversió cultural que fan països de referència com França, però és important que hi hagi el compromís de fer-ho i de ser-hi, perquè sense cultura no tenim nació, sense cultura no hi ha civilització", ha reblat Puigdemont, que ha sentenciat que "la cultura ni neix ni s´improvisa". El president de la Generalitat també ha destacat la importància que un país sàpiga reconèixer "les bigues mestres de la cultura", com són les llibreries i els llibreters. De fet, Puigdemont ha insistit en la "imperiosa necessitat de no perdre l´hàbit de la lectura i de fomentar-lo". "És la contribució al món que fan els països decents que s´estimen", ha conclòs el president català.
Finalment, el cap del Govern ha volgut felicitar els autors del llibre per haver creat "un bon artefacte literari i un homenatge excels al patrimoni literari que tenim a Catalunya". A banda del president Puigdemont i dels autors del llibre, també han participat en l´acte el periodista i escriptor Rafael Nadal, els autors i el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas.Diari de Girona. 07.05.2017

3/5/17

Un llibre reivindica la vigència de Gramsci i Fuster en l'actual represa de l'esquerra

El professor Antonio Rico exposa com el pensador valencià va influenciar l'esquerra antifranquista amb la seva proposta nacional · Àngel Duarte presenta a la Llibreria 22 de Girona «El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci i en Joan Fuster».

Presentació a la 22. Foto: Aniol Resclosa.
L'italià Antonio Gramsci i el valencià Joan Fuster van ser figures clau per als fonaments de la cultura política de l'esquerra dels anys 1960 i 1970 als territoris de parla catalana. Un llibre presentat ahir a Girona reivindica aquests dos pensadors en l'actual context de represa d'una cultura d'esquerra alternativa a partir del moviment del 15M i l'aparició a l'escena parlamentària de CSQP i les CUP.
El catedràtic d'Història Contemporània de la UdG Àngel Duarte va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona El pensament i l'acció. De Marx a Gramci i en Joan Fuster, una assaig col·lectiu que, segons un dels seus autors, Antonio Rico, parla de dos pensadors que havien quedat una mica bandejats però que avui, amb la represa de l'esquerra i el sobiranisme, tornen a tenir vigència.
Valencià de Novelda resident a Girona des de fa 13 anys, Rico, que és professor de l'institut de Vilablareix, exposa al llibre part de la tesi doctoral que té en curs sobre com Fuster va influenciar els partits marxistes com el PSAN i el PSUC amb la seva «proposta nacional per als valencians i per als Països Catalans».
En el 25è aniversari de la mort de Fuster i el 80è aniversari de la mort de Gramsci, el llibre inclou un text de Jaume Lloret, que va ser metge de Joan Fuster i el primer alcalde de la democràcia a Sueca pel PC, sobre la influència real del pensament de Gramci.
Joaquim Carlos Noguera, que és de Sueca, aporta una breu biografia de Gramsci i tracta sobre la repercusió del pensament de l'escriptor italià en l'obra de Fuster.

Ferran Archilés, professor de la Univertsitat de València, considerat ara mateix el màxim especialista sobre el pensament de Fuster, exposa com el pensador valencià va construir la seva idea de nació i identitat.
L'italià Giaime Pala, professor de la UdG, expert en la història del PSUC, explica quina és la importància real de la figura de Gramci a Catalunya, l'impacte que van tenir els escrits del pensador italià als anys 60 i com Fuster va contribuir a posar-lo de moda entre l'esquerra antifranquista.
«El pensament i l'acció» al qual fa referència el títol del llibre obeeix al principi gramscià, comenta Rico, que «s'ha d'actuar en coherència amb el que es predica».
Per Rico, Gramsci va aportar sobretot el trencament del relat que l'esquerra tenia sobre el pes de l'estalinisme. «Gramsci és el renovador del marxisme, l'autor d'un marxisme diferent que utilitza frases com 'classes populars', que té un tarannà més humanista i contribueix a superar els perjudicis d'un marxisme associat a l'estalinisme».
Tot plegat es va produir en el context del Maig francès del 68, la revolució cubana i el moviment juvenil antimilitarista dels EUA en plena guerra del Vietnam.
Rico recorda que Fuster «mai no es va declarar marxista, sinó liberal addicte al manifest comunista».
Com va dir en algunes entrevistes, era un «humanista molt lliure» i per això es va aproximar tant a Gramsci.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona 03.05.2017

24/4/17

3 DIES D'ABRIL QUE FARAN HISTÒRIA: Sant Jordi 2017

El Sant Jordi més llarg dels escriptors

 Alguns dels autors que avui encapçalaran els rànquings de vendes es van trobar ahir amb els seus lectors gironins.

La coincidència de la diada amb un diumenge ha fet que l'esperit i les vendes de
Jordi Bosch, Gemma Ruiz, Ramon Solsona, Sílvia Soler, Xevi Sala
Miquel Fañanas... Foto: Carles Palacios
llibres de Sant Jordi s'hagin estès aquest any a tot el cap de setmana. Ahir molts escriptors, incloent-hi alguns dels que aquest any encapçalaran els rànquings de vendes de la diada, van signar exemplars de les seves últimes obres a les llibreries gironines. Per les llibreries 22, Empúries i Geli, la nova seu d'Abacus i la secció de llibres d'Hipercor hi van voltar, al llarg del dia, una trentena d'autors. Per exemple, a la 22 van coincidir cap a la una del migdia a la mateixa taula Xavier Bosch, Pilar Rahola, Rafel Nadal, Xevi Sala, Sílvia Soler, Ramon Solsona, Miquel Fañanàs, David Cirici, Màrius Serra, Gemma Ruiz, Xavier Theros, Elisenda Roca i Salvador Macip. Abans ja hi havien passat altres autors, com ara Joan-Lluís Lluís, Lluís Gavaldà i Teresa Muñoz. Avui, un bon grapat d'autors gironins voltaran per la Rambla de Girona.
Xavi Castillón publicat en el Punt Avui 23.04.2017


Vídeo dels tres dies d'abril 2017 que han fet història

"L'optimisme del llibreter gironí Jordi Gispert: esperem fer un Sant Jordi i mig".

El bon ambient flota a les llibreries de la ciutat en una vigilia de Sant Jordi banyada pels rajos del sol i la gent obrint-se pas per arribar al taulell i trobar el títol preferit. (Daniel Bonaventura, Diari de Girona 23.04.2017)
Més Informació:
  http://www.diaridegirona.cat/cultura/2017/04/23/loptimisme-del-llibreter-gironi-jordi/842188.html



Dia per compartir, no per competir

Malgrat que els escriptors exerceixen una feina solitària, aquests dies es troben que han de manifestar el seu do de gents. I aquest any, més que mai, perquè no han hagut de celebrar-ne un, de Sant Jordi, sinó dos. “Dissabte va ser de bojos, un no parar”, es queixava alegrement un llibreter tot confirmant la feinada que van tenir ells i els escriptors convidats a signar exemplars dels seus llibres.
Ahir, diada de Sant Jordi i Dia Internacional del Llibre, la cosa no va afluixar, al contrari, i ja ben d'hora tant els llibreters –els més matiners per força– com els editors i els escriptors van arrencar la jornada plegats amb el tradicional esmorzar literari que organitza cada any a Girona el Departament de Cultura de la Generalitat. Un acte distès i amè per carregar piles i, després, tothom a la parada assignada.
Lluc Salellas, Anna Carreras, Miquel Martin , Guillem Sánchez
Foto: Quim Puig. 
A diferència dels dies previs, com passa a Barcelona, la massificació de parades, terrasses i gent a la Rambla impedeix que s'organitzin taules i cadires per als autors, personalitzades amb el cartellet corresponent, com déu mana. I com que no parlem majoritàriament d'autors mediàtics –personatges coneguts per altres facetes professionals que també escriuen un llibre–, la figura de l'escriptor es perd sovint en la voràgine, el caos propi d'aquest dia, immersos entre l'anar i venir dels venedors de llibres que no donen a l'abast en molts moments. És precisament en aquests instants quan no hi ha cap escriptor que no pugui dir que l'han confós amb un llibreter. “Quan costa el llibre de la Rahola?, et demanen”, comenta amb un manifest grau de frustració Anna Carreras, que, per sort, no va a més perquè immediatament li reclamen l'atenció perquè signi un exemplar del seu últim llibre, Encén el llum. Ella no s'està de mostrar-se crítica amb la diada, que considera massa comercial. “Prefereixo disfrutar com a autora tot l'any”, remarca. A la mateixa parada, Xevi Sala accepta en canvi que el rol protagonista d'aquest dia en concret l'adquireixi el llibreter. “És el dia del llibre, no de l'autor i, per tant, nosaltres col·laborem a fer que sigui la seva diada.” I hi afegeix, “la d'avui és una jornada no per competir, sinó per compartir!”, oferint-nos com a bon periodista, que també és el titular del dia.
Al seu costat trobem Lluc Salellas, que no només reparteix simpatia, sinó que disfruta del seu doble vessant de polític i escriptor. Explica que aquest dia li encanta tant, sobretot perquè li permet exercir l'art de dialogar i d'intentar –per què no– convèncer l'interlocutor: “Que n'hauré de treure un altre, de llibre”, diu somrient fins que algú l'interromp per preguntar-li: “Que han traduït al castellà el llibre de la Rahola?” Aleshores, no té paraules.
Miquel Fañanàs a la Rambla. Foto: 22
I si la muntanya no va a Mahoma? Doncs aleshores, davant les circumstàncies, hi ha escriptors que passen a l'acció. Com fa Salvador Casas, que al primer despistat que passa li pregunta si li agrada la novel·la negra. En cas que la resposta sigui positiva, aquest ja té la recomanació que ni el client sabia, la del seu llibre, Samba per a un difunt. Això sí que és saber vendre, i no pas els que venen enciclopèdies, si és que encara n'hi ha. D'altres, amb molta mili feta, com ara Jaume Fàbrega, riu davant aquestes situacions i reconeix que mentre no firma s'ho passa d'allò més bé recomanant llibres d'altres autors, si cal.
Guillem Terribas a la Rambla. 
A qui no li cal perseguir lectors és a Martí Gironell, que, a diferència dels anys en què Sant Jordi cau en dia feiner, ha pogut disfrutar d'una diada casolana i en família. No es considera mediàtic, encara que reconeix que sortir a la televisió el va ajudar en el seu moment. Com bé diu: “A Sevilla no em coneixen i compren els llibres traduïts al castellà d'El pont dels jueus”, llibre, per cert, que ja ha complert deu anys i que es continua venent per si sol. “Al lector se l'ha de cuidar, això sí, tot l'any”, explica. Una altra escriptora que fa anys que viu intensament el Sant Jordi és Maria Mercè Roca, que declara que veure durant trenta anys passar generacions i els futurs lectors “són vitamines!”. I què es pot dir de Guillem Terribas, el llibreter més mediàtic? Aquest any, els que se li acostaven no sabien si demanar-li un exemplar del seu Alegra'm el dia firmat o “posa-me'n un de la Rahola”.
Jordi Camps Linnell, El Punt-Avui 24.03.2017

19/4/17

Espinosa i Pagès Jordà, a la llibreria 22



Albert Espinosa va tornar a causar cues ahir a la llibreria 22 de Girona, on va signar exemplars del seu llibre El que et diré quan et torni a veure. Després Vicenç Pagès Jordà hi va presentar La música i nosaltres. Una mirada als anys de la transició, en una conversa amb Joan Enric Barceló, d'Els Amics de les Arts.
El Punt-Avui. Fotos: Joan Sabater



Albert Espinosa presenta llibre a Girona 
Diari de Girona 19.04.12.
Albert Espinosa va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre El que et diré quan et torni a veure. L'autor va signar exemplars dels seus llibres, publicats en català per Rosa dels Vents i en castellà per Grijalbo. Espinosa és guionista, autor teatral, escriptor i actor i director de cinema.
Diari de Girona 19.02.2017
«Nosaltres i la música» El llibre de Vicenç PagèsL'escriptor Vicenç Pagès va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu nou llibre, Nosaltres i la música. Una mirada als anys de la transició (Cossetània), en un acte que va comptar amb la intervenció de Joan Enric Barceló, membre del grup Els Amics de les Arts.