29/5/17

Un llibre recull reflexions sobre deu anys de lluites de desobediència al país

Antígona emmordassada’ repassa a les accions dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista.  El presenten dins el Memorial Sebastià Salellas.
Vinyets, Vehi i Majoral a la presentació a l'Espai 22.
Foto: Sara Cabarrocas 

La tragèdia d’Antígona, de la Grècia de Sòfocles, és la d’una noia a la qual prohibeixen enterrar el germà. Antígona desobeeix la prohibició “perquè entén que és just, en té el dret legítim” i “ho fa conscient de les conseqüències”. El mite d’Antígona, explicava ahir la diputada de la CUP Mireia Vehí exemplifica, encara ara, “la cruïlla entre legalitat i legitimitat” i ha servit de fil conductor perquè els autors del llibre Antígona emmordassada , editat per Llibres per la Unitat Popular, reflexionin a través de diversos articles sobre experiències i fites, de lluites desobedients dels últims deu anys als Països Catalans. Mireia Vehí, que signa el preàmbul amb Benet Salellas, va presentar el llibre amb l’advocada Montserrat Vinyets, una de les autores, i de Martí Majoral, portaveu nacional d’Acció Solidària, ahir al migdia a l’Espai 22 en un dels actes del 9è Memorial Sebastià Salellas.
Mireia Vehí va mencionar les lluites per la defensa del territori i de l’habitatge digne dels moviments de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i com “la desobediència ha estat el motor de l’acció política” i “no només circumscrita en l’àmbit llibertari”. L’advocada Montserrat Vinyets va destacar que la desobediència civil no només es pot exercir a títol personal, com l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós (CUP), detinguda per negar-se a declarar per l’estelada a l’ajuntament. I va recordar la desobediència institucional, “la que s’exerceix des d’un òrgan col·legiat”. Amb relació al procés, es va remuntar a la consulta per la independència d’Arenys de Munt, del 2009. Martí Majoral, d’Alerta Solidària, havia recordat com la “terminologia que s’utilitzava per fer referència a la repressió” d’aquests moviments com ara “clavegueres de l’Estat” la utilitza la classe política, “l’establishment, que l’havia amagat”. Per Majoral, “el grau de podrit és tal que s’anuncien canvis importants”.
Gemma Busquets 29.05.2017, publicat en El Punt-Avui 

24/5/17

Els llibres, sempre els llibres

El llibre és tan bonic, que abans i tot de llegir-lo ja t'ha hipnotitzat amb el seu
Pere Parramon a l'Espai 22, durant la presentació
del llibre. Foto: Quim Puig
blau de cobalt, en el qual se submergeixen com en un bany de fantasia els dibuixos de vells papers estampats dels segles XVII i XVIII i els dissenys per a tapissos que el decorador Emilio Terry va dissenyar als anys quaranta i cinquanta per a les mansions opulentes de París. Que un text arribi embolicat dins una capsa tan temptadora és un repte, i més tractant-se d'una primera novel·la, com és el cas d'aquest 
El noi saltador i la reina dels guardians rossos, que afegeix al refinament de l'objecte el desconcert del títol. Té, en efecte, presentació de conte per a infants, i és un nen, qui l'obre, un nen imperfecte, amb la mà esguerrada, la cama ranca; un nen sense reflex, tot ell ombra, reclòs a la seva habitació plena de llibres i joguets. Des d'aquesta cambra que cobra vida amb les lectures i amb les entrades i sortides de la mare, una fada de cabells rossos i ulls d'un blau ceruli, assistim a una faula tremendament fascinant, tan hipnòtica com les sanefes pintades que l'embolcallen i que a cada pàgina s'assemblen més al moviment d'una cortina sumptuosa que es descorre a poc a poc, crec-crec-crec. Perquè dins les pàgines d'aquest llibre blau, deliciosament imprès per Sd Edicions, Pere Parramon (Girona, 1977) ha atrapat l'aire enrarit del segle XX, amb aquella olor de medecina i llençols suats, tan a propòsit per acompanyar una humanitat igual de propensa a les pitjors atrocitats com a les més delicades manifestacions de l'esperit.
El nen del conte podria haver estat Proust, allitant-se d'hora per poder-se recrear en l'ansiosa espera del petó de la mare, o Walter Benjamin, contemplant amb fervor el penjoll fulgurant de la seva quan es mudava per anar al ball i estenia damunt el front del fill el perfum marejador de la separació (“Això és la bellesa, la necessitat de tocar alguna cosa que és molt llunyana”, escriu Parramon, i afegeix: “Sí, és el dolor d'una distància”). O potser Gregor Samsa, en una regressió somiada al seu anterior estadi humà. Tots són, com aquest noi saltador, infants presoners de les seves cambres, obsessivament aferrats als objectes familiars: la tassa de brou, les partitures del piano, els gerros de porcellana, els retrats dels avantpassats, el xal de la mare, el cavall de cartró i els llibres, sobretot. “Els llibres, sempre els llibres”, escriu el narrador quan el nen agafa un nou volum del prestatge i conclou que “l'encanteri d'aquesta habitació funciona amb els llibres: nou llibre, nova finestra”. Per això Glòria Bosch va parlar dilluns, en la presentació de la novel·la a l'Espai 22 de Girona, del poder de la literatura per “fondre parets”, per invocar l'invisible i transformar les paraules, fins i tot quan només són un so, una onomatopeia o un balbuceig, en vehicles afectius; paraules amb les quals ens aixopluguem com en una casa. Perquè el llibre no és sinó una elaborada metàfora sobre el desvetllament al món a través d'això tan superflu que abreugem anomenant-ho cultura.
Parramon, historiador de l'art i lector tan obsessiu com el seu noi saltador, se serveix d'una amalgama no gens gratuïta de referències a Goethe, Homer, Kafka, Thoreau, Maragall, Bertrana, Van Gogh, Klee o Fra Angelico, però també a Tom Sawyer, Tarzan, Blancaneu o Mowgli, per elaborar de forma novel·lada un assaig en el sentit més ple del mot sobre la importància de l'art en les nostres vides, com una forma de salvació, com una ètica de la memòria (aquells noms de “senyors importants que cal aprendre”), que serveix per recompondre al capdavall la nostra imatge negada.
Pere Parammon, Glòria Bosch i l'editora. 

19/5/17

El 9è Memorial Sebastià Salellas reflexionarà sobre seguretat i llibertat

Els danys col·laterals de les polítiques antiterroristes, eix del programa d'activitats, a partir de dimarts, que inclou conferències, documentals i llibres.

Lluc Salellas i Guillem Terribas a l'Espai 22 durant la roda de premsa
Foto: Joan Sabater
No ensenyo el DNI a cap policia i no te l'ensenyaré a tu.” Li va etzibar al venedor de la Llibreria 22 quan li va requerir la identificació per cobrar-li amb la targeta de crèdit. L'anècdota, recordada ahir per un dels protagonistes, ara periodista, serveix per il·lustrar la personalitat de l'advocat i polític Sebastià Salellas (1948-2008). Popularment conegut com a Tià Salellas, el seu esperit revolucionari i la seva trajectòria ideològica es recuperen cada any amb un memorial, una trobada que enguany vol reflexionar sobre les polítiques que es duen a terme en pro de la seguretat i els seus efectes entre els ciutadans, quant a drets i llibertats.
El memorial comença dimarts que ve amb la projecció del documental Fugir de l'oblit , d'Abel Moreno, a les 22 h al Cinema Truffaut. Relata la història d'exili, presó i camps de concentració de Josep Busó Pons (Girona, 1922). El 25 de maig, a les 19.30 h al Col·legi d'Advocats, hi haurà la taula rodona Processos per terrorisme, a l'actualitat, a l'Estat espanyol, amb la participació de l'advocat Jacobo Teijelo, amic de Tià Salellas, i els periodistes Anna Teixidor Colomer i Braulio García Jaén. Lluc Salellas va destacar que aquesta taula “oferirà punts de vista antagònics sobre les polítiques de seguretat”, i Guillem Terribas va subratllar “la gran riquesa d'aquesta mostra”. La presentació del llibre Antígona emmordassada, el 27 de maig a les 12 h a la Llibreria 22, i l'estrena del documental Dixan. Alger-Banyoles-Alger amb l'equip creatiu i alguns dels seus protagonistes, l'1 de juny al Truffaut, a les 22 h, completen el programa d'activitats.

Preparant ja un especial per al desè aniversari

Lluc Salellas, que va realitzar el documental Guanyarem sobre el seu pare, està recuperant els últims articles que Salellas va publicar a El Punt entre el 2006 i el 2008. A banda de comprovar la seva vigència en les polítiques de seguretat, es pensa a recopilar el seu llegat com a articulista en un llibre pel desè aniversari. Guillem Terribas proposa, a més, alguna activitat festiva, al carrer, “perquè en Tià era un home de carrer.
Gemmas Busquets, publicat en El Punt-Avui 19.05.2017
Trailer del documental Fugir de l'oblit d'Abel Moreno

El Memorial Salellas se centrarà en els danys col·laterals e

la seguretat.
Foto: Xavier Pi. ACN
Els danys col·laterals de les polítiques de seguretat –amb el focus posat en l'antiterrorisme– centraran el 9è Memorial Sebastià Salellas, que recorda l'advocat i activista. Del 23 de maig i l'1 de juny es projectaran dos documentals, es farà un debat i es presentarà un llibre per reflexionar sobre «com en nom de la seguretat s'acaba afectant el dia a dia de la gent i es vulneren els drets humans i el dret a una justícia equànime, sobretot en el cas d'aquells detinguts per suposadament pertànyer a una organització terrorista», ha dit l'edil de la CUP i fill de l'advocat, Lluc Salellas. Un dels documentals repassarà com han refet la vida els detinguts en l'operació Dixan 14 anys després.
ACN/ Diari de Girona 19.05.2017.

17/5/17

La imaginació torna a regnar en la Fira del Conte de Medinyà

La 8a edició se celebra aquest diumenge amb una vintena d'activitats programades per acostar autors, dibuixants i petits lectors. També hi haurà espectacles com el dels titellaires de Binéfar.
Nuria Bonaventura i Margarida Falgas, a l'Espai 22 el dissabte
13 de maig 2017 durant la presentació del conte guanyador
"Un dinosaure en el jardi". 

Els carrers tranquils de Medinyà tornaran a transformar-se aquest diumenge en el país de la imaginació amb les parades de la 8a Fira del Conte, una de les cites familiars més esperades del calendari primaveral amb la seva combinació de tertúlies, espectacles, balls, música i, sobretot, moltes històries per explicar. En aquesta edició, amb cartell dissenyat per Núria Puig Oltra, hi haurà, a més, un espai destinat als adults, amb la lectura dels contes de Mercè Saurina recollits al llibre Entrades exhaurides, divendres (20 h), que servirà de preàmbul a la festa del diumenge, amb parades repartides pels carrers de Medinyà durant tot el dia, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, quan la mulassa de Girona presidirà la cercavila de comiat.
Entre la vintena llarga d'activitats programades, destaquen les actuacions de Los Titiriteros de Binéfar, Premi Nacional de Teatre del 2009, que presentaran l'espectacle En la boca del lobo (18 h), amb màscares, titelles, marionetes i moltes cançons per narrar un conte amb un llop, una bruixa, un gegant, un bandit, un follet i un gat. Hi haurà també petit teatre de carrer de tradició japonesa, amb contes adaptats per Didier Payré i imatges d'Alexandre David (11 h), per a mainada a partir dels 3 anys, seguit d'una lectura de contes del Japó amb Yoshihira Hioki i protagonitzats per pagesos dels arrossars, nobles de la cort imperial, animals i monstres (11.30 h). La companyia Pocacosa Teatre escenificarà El carreró de les bruixes (12.45 h), i Ana Lima, experta en la suggestió de paisatges onírics, invitarà els lectors més grans (entre 5 i 8 anys) a viatjar a llocs recòndits, mons subterranis i illes remotes a través del seu Atles de llocs que no existeixen (12 h).
Entre els autors convidats, hi haurà Carles Sala, Guillem Terribas i M. Mercè Roca, que participaran en la tertúlia coordinada per la llibretera de L'Altell de Banyoles, Irene Tortós, al voltant del tema Escriure pensant en el que ens envolta (11 h). Meritxell Darnés i Andrea Zayas, en canvi, explicaran com il·lustren i creen els seus contes il·lustrats (12 h), i Lia Bertran i Ester Alsina llegiran els seus propis contes, L'amic de la Marta i L'eriçó que no es volia punxar (16.30 h). Hi haurà també actuacions especials, com ara l'acompanyament musical per anar a dinar del Grup d'Acordionistes de les Comarques Gironines, o la lectura del conte El sol que no tenia memòria, a càrrec de la coordinadora de la fira Margarida Falgàs i de Sandra Roura en la llengua de signes. Totes les propostes, d'entre 15 i 45 minuts de durada cada una, s'alternen amb les habituals parades d'artesania i alimentació.
Un dels actes centrals de la fira serà la presentació del conte guanyador del III Concurs Modest Prats, que ha estat per a Anna Font i El país petit del senyor Pelut. La presentació serà a càrrec de la mestra Laura Baix i la dissenyadora Marta Isorna (12.30 h). En aquesta edició hi aspiraven setze originals, dels quals el jurat ha destacat dues obres més: Els ulls de la imaginació, d'Olga Cercós i Pedro Osuna, i La petita Nigua, de Lídia Garcia i Xavier Mula. La guanyadora del 2016, Núria Bonaventura Castillo, va presentar dissabte passat el seu, Un dinosaure al jardí!, a l'Espai 22 de Girona.

7/5/17

Entrega de Premis Narració Curta organitzat per Válida i Llibreria 22. 22.04.2017



"Un home cau", Escrit al TAV, llegit al cotxe

Sort que a Jordi Basté no li agrada parlar en públic! Va dir-ho ell mateix en el moment que va tenir el micròfon a les mans en la presentació del llibre Un home cau (Rosa dels Vents) del qual el periodista i director d'El Món a Rac1 és coautor juntament amb l'escriptor teatral Marc Artigau. Però si s'hagués tractat d'un partit de futbol, diríem que Basté va estar en possessió de la pilota un 70% del temps. Un matx desigual si es té en compte que hi havia tres jugadors més al camp, entre ells, el seu company literari a més del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Però és que en Basté és, segons va definir-lo l'escriptor i periodista Rafel Nadal –que va presentar la novel·la i els seus autors– un “animal radiofònic”, “una bèstia de la comunicació”. Ho és a la ràdio, fora de la ràdio i també a l'Espai 22 de la Llibreria 22 de Girona, tal com va quedar demostrat en l'acte d'ahir, que va aplegar una seixantena de persones.
Rafel Nadal, Marc Artigau, Jordi Basté, Carles Puigdemont
i Guillem Terribas abans de la presentació a l'Espai 22. Foto: Manel LLadó
La presentació va començar amb un petita introducció de Guillem Terribas, que amb les seves paraules va fer de facilitador. “Són només quatre homes que han vingut aquí a parlar d'un llibre”, va manifestar el llibreter recentment guardonat amb la creu de Sant Jordi. I així va deslliurar els dos autors del llibre i els dos presentadors de càrrecs i tendències polítiques. Rafel Nadal va assegurar que l'obra escrita a quatre mans “és un llibre rodó”, que “té tot el que ha de tenir una novel·la negra”. “Ho té tot per enganxar”, va assegurar Nadal, que ja va avançar que hi haurà més obres dels dos autors –“en Marc Artigau ha vingut per quedar-se”– i que el personatge de l'investigador, de nom Albert Martínez, es podria convertir en un nou referent de la novel·la negra catalana. “Llarga vida al detectiu Martínez!”, va desitjar Nadal. En un dels moments en què Basté va recuperar el micròfon –van ser uns quants– va voler deixar clar que el vertader escriptor de la novel·la és Artigau, a qui enjogassadament es va referir en diverses ocasions com el “negre”. I va explicar algunes anècdotes de l'elaboració del llibre a quatre mans. Com per exemple, que la falta de wifi en els trajectes en TAV Madrid a Barcelona els havia anat a favor donant-los hores per escriure. Va ser Artigau, però, qui va donar un toc de solemnitat a l'acte destacant la presència del president de la Generalitat. I li va agrair que hi fos. “Que un país tingui cura de la seva cultura és un bon senyal de salut”, va afirmar. Enmig d'un ambient distès, Puigdemont va començar la seva intervenció amb una pregunta espontània: “Què hi faig aquí? Que jo sàpiga no he matat mai ningú!” I agafant el fil d'Artigau va defensar el compromís del govern per invertir més en cultura. “Sense cultura no hi ha civilització, i tampoc nació”, va assegurar. Va qualificar la novel·la de “bon artefacte literari i editorial”, en el qual la trama és més important que el desenllaç. I tot i recomanar als potencials lectors que s'agafin el llibre sense presses, va admetre que se l'havia començat a llegir durant els trasllats de Barcelona a Girona en cotxe i ja no l'havia pogut deixar. “Heu escrit el llibre al TAV, jo l'he llegit al cotxe i ha funcionat molt bé. Podeu continuar!”, va insistir el president.
Núria Astorch, publicat en el Punt-Avui 07.05.2017


Puigdemont: «Sense cultura no hi ha nació ni civilització»

El president de la Generalitat ha encapçalat la presentació a Girona del llibre 'Un home cau', de Jordi Basté i Marc Artigau.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha encapçalat aquest dissabte la presentació aGirona del llibre 'Un home cau', de Jordi Basté i Marc Artigau, tot defensant que "sense cultura no hi ha nació ni civilització". "Estem lluny de la inversió cultural que fan països de referència com França, però és important que hi hagi el compromís de fer-ho i de ser-hi, perquè sense cultura no tenim nació, sense cultura no hi ha civilització", ha reblat Puigdemont, que ha sentenciat que "la cultura ni neix ni s´improvisa". El president de la Generalitat també ha destacat la importància que un país sàpiga reconèixer "les bigues mestres de la cultura", com són les llibreries i els llibreters. De fet, Puigdemont ha insistit en la "imperiosa necessitat de no perdre l´hàbit de la lectura i de fomentar-lo". "És la contribució al món que fan els països decents que s´estimen", ha conclòs el president català.
Finalment, el cap del Govern ha volgut felicitar els autors del llibre per haver creat "un bon artefacte literari i un homenatge excels al patrimoni literari que tenim a Catalunya". A banda del president Puigdemont i dels autors del llibre, també han participat en l´acte el periodista i escriptor Rafael Nadal, els autors i el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas.Diari de Girona. 07.05.2017

3/5/17

Un llibre reivindica la vigència de Gramsci i Fuster en l'actual represa de l'esquerra

El professor Antonio Rico exposa com el pensador valencià va influenciar l'esquerra antifranquista amb la seva proposta nacional · Àngel Duarte presenta a la Llibreria 22 de Girona «El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci i en Joan Fuster».

Presentació a la 22. Foto: Aniol Resclosa.
L'italià Antonio Gramsci i el valencià Joan Fuster van ser figures clau per als fonaments de la cultura política de l'esquerra dels anys 1960 i 1970 als territoris de parla catalana. Un llibre presentat ahir a Girona reivindica aquests dos pensadors en l'actual context de represa d'una cultura d'esquerra alternativa a partir del moviment del 15M i l'aparició a l'escena parlamentària de CSQP i les CUP.
El catedràtic d'Història Contemporània de la UdG Àngel Duarte va presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona El pensament i l'acció. De Marx a Gramci i en Joan Fuster, una assaig col·lectiu que, segons un dels seus autors, Antonio Rico, parla de dos pensadors que havien quedat una mica bandejats però que avui, amb la represa de l'esquerra i el sobiranisme, tornen a tenir vigència.
Valencià de Novelda resident a Girona des de fa 13 anys, Rico, que és professor de l'institut de Vilablareix, exposa al llibre part de la tesi doctoral que té en curs sobre com Fuster va influenciar els partits marxistes com el PSAN i el PSUC amb la seva «proposta nacional per als valencians i per als Països Catalans».
En el 25è aniversari de la mort de Fuster i el 80è aniversari de la mort de Gramsci, el llibre inclou un text de Jaume Lloret, que va ser metge de Joan Fuster i el primer alcalde de la democràcia a Sueca pel PC, sobre la influència real del pensament de Gramci.
Joaquim Carlos Noguera, que és de Sueca, aporta una breu biografia de Gramsci i tracta sobre la repercusió del pensament de l'escriptor italià en l'obra de Fuster.

Ferran Archilés, professor de la Univertsitat de València, considerat ara mateix el màxim especialista sobre el pensament de Fuster, exposa com el pensador valencià va construir la seva idea de nació i identitat.
L'italià Giaime Pala, professor de la UdG, expert en la història del PSUC, explica quina és la importància real de la figura de Gramci a Catalunya, l'impacte que van tenir els escrits del pensador italià als anys 60 i com Fuster va contribuir a posar-lo de moda entre l'esquerra antifranquista.
«El pensament i l'acció» al qual fa referència el títol del llibre obeeix al principi gramscià, comenta Rico, que «s'ha d'actuar en coherència amb el que es predica».
Per Rico, Gramsci va aportar sobretot el trencament del relat que l'esquerra tenia sobre el pes de l'estalinisme. «Gramsci és el renovador del marxisme, l'autor d'un marxisme diferent que utilitza frases com 'classes populars', que té un tarannà més humanista i contribueix a superar els perjudicis d'un marxisme associat a l'estalinisme».
Tot plegat es va produir en el context del Maig francès del 68, la revolució cubana i el moviment juvenil antimilitarista dels EUA en plena guerra del Vietnam.
Rico recorda que Fuster «mai no es va declarar marxista, sinó liberal addicte al manifest comunista».
Com va dir en algunes entrevistes, era un «humanista molt lliure» i per això es va aproximar tant a Gramsci.
Daniel Bonaventura, Diari de Girona 03.05.2017